dilluns, 24 d’abril de 2017

Més arrosset, que s'acaben les vacances de Pasqua!

dilluns, 24 d'abril del 2017. Sant Vicent


Quin passeget tan agradable voreta mar avui! A mitjan camí parem a fer un cafenet.
Sí, ja sé que quan una cosa està de moda es multiplica fins a fer-la avorrir. Què hi farem! Al voltant de La más Bonita s'han multiplicat com xampinyons les cases amb terrasseta i amb el mateix look. Uns metres a l'esquerra hi ha La Girafe, que no està tan de gom a gom.


(1,45 € x 2)
Parlen valencià.

En acabar el passeget, pensem fer un vermut a la Fàbrica de Gel, però està tancada, i ja que ens hem fet a la idea, busquem un altre lloc... El vermut més car de la nostra vida, Martini, 7 € x 2! Sort de la companyia!
Destino 56 (Passeig Neptú, 56)
I no parlen valencià!

En arribar a casa, una telefonada, que si m'apunte a dinar al Palmar! Havia de dir que no?

Planta Azul. Francisco Monleón, 29. El Palmar - 961 620 148


Els avis tenien una bodega; en 1974 els pares la convertiren en restaurant i en 1992 passà als actuals propietaris.

Quan hi arribe, hi ha a taula pa amb tomaca i una ensalada. Després porten unes clotxinetes


Una cosa insòlita: el cambrer ens demana que repleguem els plats que ell vindrà després a endur-se'ls!

I el plat principal, una cassola d'arròs del Senyoret, melós. Molt bo, saborós, sentidet (que no salat).


Aigua i 2 canyetes de cervesa (el xic de negre no té el dia: en volia cobrar alguna més!).
Café i tocadet.
Em tornen a convidar. Visca sant Vicent!

Els de negre no parlen valencià (trobe que els de la camisa clareta, que deuen ser els amos, sí).
El Palmar és una pedania de València, situada al sud de l'Albufera, en una antiga illa delimitada per la Sequiota, la séquia de Junsa al nord-est, el mateix llac i la séquia vella de la Reina per l'oest, i la vella del Palmar pel sud. Conserva algunes barraques tradicionals i és on està ambientada Canyes i fang de Vicent Blasco Ibáñez.