Quan iniciem un viatge? Òbviament quan comencem a pensar-hi. Nosaltres vam pensar anar a Chicago i Nova Orleans allà pel 2019, i teníem els bitllets per anar-hi en les vacances de Pasqua de 2020, però arribà la pandèmia... ara ho hem représ.
I la manduca? L'aeroport i l'avió no compten, evidentment, però si a l'aeroport ens fem un cafenet amb la coca que porta Ester de ca la Coca de l'Alcúdia... eixe és el moment.
Quin podríeu dir que és el menjar típic dels EUA? Supose que té poc a veure la gastronomia de Texas amb la de l'estat de Washington o el de Maine.
I com és el d'Illinois? És Chicago una ciutat important gastronòmicament parlant? S'hi celebren esdeveniments culinaris com el Taste of Chicago o el Chicago Gurmet i s'hi concentren 23 estreles Michellin, cosa que no tindrem ocasió de comprovar.
La
Deep-Dish Pizza és, sens dubte, el plat típic de Chicago. A diferència de la pizza italiana, aquesta es cuina en una paella profunda; sembla un pastís o
quiche gegant; en la base hi ha molt de formatge, i damunt de tot, la salsa de tomaca. La tastem al
Giordano's (730 N Rush St, Magnificent Mile)
Què havíem de demanar sinó? La
famous stuffed deep dish pizza, clar; la gran, 46,22 $, i hi mengem tots. Com que tardaran més de tres quarts d'hora -avisen- demanem una ensalada i unes creïlles fregides. L'anècdota és el
pitcher de cervesa (Pitcher Daisy Cutter 34,26 $ x 2), que sí, que hi ha la paraula per a "gerra, pitxer", i ens riem molt. També demanem Cabernet Sauvignon de la casa (37 $).
L'aigua sempre és gratuïta.
Total: 24,65 $ x 7 (cobren un 3% en concepte de surchage, i un 12% de taxes; proposen entre un 15 i un 20% de gratuity (entre 22,50 i 30 $) i crec recordar que només arredonim la xifra total.
Com no, el
Hot Dog (gos calent per a Jj; frànkfurt per al diccionari) és imprescindible. Ací la salsitxa és de vedella i porta moltíssims ingredients (“dragged through the garden”). A Nova York no el vam tastar, però ací ho hem fet en gran, al
Portillo's (520 W Taylor St), un local cap als afores, molt "autèntic": Classic Hot Dog (aprox. 4,4 $) i el Jumbo Hot Dog (aprox. 5,5 $), amb rodanxes de tomaca, salsa, ceba, mostassa, cogombret, pimentons, sal d'api i sobretot… sense quètxup!
Per a beure cervesa, de vegades ens demanen el carnet i d'altres no; ací ens n'han muntat una bona!
[Altres opcions: Hot G Dog, Wiener’s Circle]
El primer dia a Chicago, després de veure "El Fesolet" (Cloud Gate) i la font de Plensa, hi berenem-sopem hamburgueses i creïlles fregides, amb cervesa (12 S Michigan Av; uns 20 $ x 7).
[
Potser podríem haver anat a Billy Goat Burger (Michigan Av / Millennium / Madison St)]
També mengem hamburgueses -jo, ensalada de pollastre i quinoa- a
The Smith (400 Clark St), un lloc molt agradable que hem trobat per casualitat després d'estar rodant i i rodant sense decidir-nos-hi; a la zona del River North hi ha més propostes que on tenim l'hotel.
Un cambreret sud-americà que ha treballat a Espanya ens atén molt bé.
Cerveses (9 $+ x 4) i vi (Grenache, 40 $+); i aigua, debades, clar.
Lloc recomanable. Total: 38$ x 7
A la Michigan Av. mengem més vegades, i en llocs més "guais", com
The Gage (la pruna?). Per a sopar, ensalada amb salmó, hamburgueses,
Poutine royal, cerveses i una copa de vi. Jo només ensalada de la casa -bastant miserable- i aigua. Cobren 3%
Surcharge, 20%
Gratuity i 11,73% taxes. Total: 43,23 $ x 7.
Una altre moment d'indecisió per dinar -estem cansats del museu The Art Institute- ens porta a entrar en un restaurant cosí germà de l'anterior i que està al costat, l'
Acanto (18 Michigan Av): olivetes (sí, em concedisc el luxe!), cervesa, pizza, pasta, vi... Bona qualitat, car.
Total: 48,27 $ x 7; cobren tot el mateix que en l'altre. Parlem amb l'home que mana més, en espanyol -és un Fernandes que va a Córdova i que ha treballat a Itàlia-, que ens explica tot el que ens han cobrat i ens daura la píndola.
Per a l'últim dinar, hem reservat taula en un restaurant que ens han recomanat,
Avec (615 Randolph St, al West Loop -zona d'antics magatzems convertits en restaurants-; hi ha un altre al North River):
ensalada (20,5$ x 2), menú del dia (20$ pel 20é aniversari, que són 22,75$- x 7; xoriç o sopa de llentilles i pollastre amb iogurt i pa de pita o remolatxa amb creïlles;
La carta de vins és extensíssima, amb vins del Priorat, de Raúl Pérez, de Telmo Rodríguez, Ànima Negra, Vega Sicilia... Bevem cervesa (Estrella Galicia, 8$ x 7) i vi, que ens cobren a meitat preu (27,70 $), no sabem si és perquè a la xica li n'ha caigut un poc a taula. És un vi americà,
Troglodyte Rosso 2019 (50% Pinot Noir; 25% Teroldego, 25% Merlot;
Mari Vineyards, Michigan); curiós, agradable.
Per a les postres, mini brownie de xocolate. Hi afegim un gelat de formatge manxec i oli que està gloriós. Cafés (50,40 $ x 7)
Per a l'últim sopar, improvisem, al Miller's Pub (que ja coneixem d'abans, llegiu-ho després)
Compartim uns sàndwitxs de pastrami, que no tenen res a veure amb els del Kat's, clar, i unes aletes de pollastre que ens faltaven per a la col·lecció; algú demana una sopeta.
Amb aigua, cerveses i una copa de vi.
Total: 28 $ x 7
A Chinatown, si haguérem fet cas de les guies, hauríem menjat
dim sum en Cai o fideus en Strings Ramen, però en una espècie de centre comercial a l'aire lliure amb decoració xinesa entrem al
Tan Lu per a dinar:
aigua, te;
arròs de peix fregit (14,99+); Spicy Chiken Pot (39,99$+) i Grilled Fish& Crawfish Combo Hot & Spicy (65,99$+). No ens agrada massa, poca qualitat i molt picant, tot i que ens havia fet gràcia en entrar, amb el foc compartit a taula.
Total: 175 $ (25 $ x 7)
A Little Italy no hem arribat, i no hem tastat l'Italian Beef, un sàndwitx de carn de vedella esmicolada, pimentons dolços i ceba en un pa italià, de vegades gratinat amb formatge.
No hem seguit els consells del xef Kevin Hickey, propietari de The Duck Inn; ens hauria anat millor? Mai no se sap. Sí que teníem marcat el Green City Market, a Lincoln Park, però no hi hem anat.
A l'hotel de Chicago tenim el desdejuni inclòs. El primer que ens crida l'atenció és que tot és de plàstic i porexpan! Visca el medi ambient i la sostenibilitat! Hi ha café -a la seua manera- o te, "suc" de taronja o poma, ous remenats sense sabor, pa de motle, cema de formatge, banana (un dia, poma), iogurt, algun pastís... i cues interminables per fer gofres amb tota mena de cremes.
Si ens hem fet algun café, sempre ha sigut amb got de cartró. Només al
Mojo (N La Salle) hem tingut sort, i ens el posen en una tasseta de ceràmica
A la cafeteria del Canopy by Hilton Chicago Central Loop (226 West Jackson Blvd) vivim una odissea per prendre un tallat; tarden hores a preparar-lo, en gots de cartró, valen una fortuna i són
caramelo macchiato! La reclamació és de traca,
que de mano en mano va y ninguno se la queda. Al final, un café roïnet i més d'una hora perduda. I a més a més, aquest no és el Hilton de l'escena del
Fugitiu de Harrison Ford.
El café -o la cervesa- que ens fem a
Atwood (W Washington St) és de pura supervivencia; el local és agradable, però l'atenció i la qualitat del café...
El diumenge de Pasqua, entrem a la cafeteria de l'hotel Lincoln,
Elaine's Coffee Call, i, sorpresa, ens regalen
Easter Eggs de colorets amb caramelets dins. Demanem expresso (3,50 $ x 7 + 11,76% + 5%) perquè ja sabem que la llet, la "regalen".
I ja puc passar per una americana qualsevol, perquè m'emporte un cafenet amb got de cartró i tapadoreta a l'excursió pel Lincoln Park.
El dia que anem al gratacel J.Hancock Center (875 N Michigan Av) veiem a sota
The Cheesecake Factory i no ens en podem resistir. El lloc és faller total. Què demanaríeu en The Cheesecake Factory? Evidentment! Doncs ens diuen que no tenen el pastís de formatge clàssic, i els que hi ha porten molt de romanç; finalment tenim sort, una sort relativa, perquè n'hi ha però no ens agrada massa: aprox.11,74 $ x 3; el café (4,5 $ x 2 / 6,65 $ x 5) no ens agrada tampoc, encara que el serveixen en tasseta.
No hem tingut ocasió de tastar el típic d'
Eli’s Cheesecake (ens pillava fora de ruta).
Tampoc hem tastat les bufes de Chicago (
Garrett Popcorn), amb els sabors més inimaginables (de caramel i formatge, picants...), ni els dònuts (
Do-Rite; diuen que no són prefabricats i n'hi ha de cansalada, poma, xocolate...), ni els
éclairs de crema...
--------------
Hem anat diverses vegades de cerveses o copes. El primer descobriment ha estat el
Cindy's Rooftop, al mateix edifici del Shake Shack (Chicago Athletic Association Hotel), amb vistes sobre el Millennium Park, i ens fem sis Margarites i un Cosmopolitan (16 $ x 7).
El més impressionant: veiem eixir la lluna plena, roja, gran; al·lucinant.
Hem repetit algun altre dia, amb cervesa o Margarita, i ho hem passat bé amb la galeria de personatges que hi concorren.
Es pot menjar dins, però al final no s'ha donat el cas.
Ho hem passat molt bé al
Millers Pub (134 S Wabash Av), bevent cervesa Lagunitas o vi cabernet -i cantant-, tant que fins i tot ens ha eixit una foto digna del programa de l'Iker Jiménez (no tinc permís per penjar-la, hehe).
Quin lloc triem per a escoltar música? N'hi ha tants! House of Blues, per exemple. Però hem triat e
l club Andy's (15 $) i ho passem molt bé amb The Blueshift Big Band. No hi sopem, només bevem, cervesa o Margarita.
A la terrassa
Raised (
An Urban Rooftop Cocktail Bar) vivim una altra de les vesprades glorioses. Està al costat del riu, davant mateix del Memorial Bridge i de l'edifici de les panolletes (Marina City, o "corn cobs"). És l'aniversari de Pepa, i ens convida a la primera ronda de Margarites. I per a què vos n'he de contar més...? "
Donde brilla el tibio sol/Con un nuevo fulgor/Dorando las arenas.../ Todo un inmenso jardín/Eso es América/Cuando Dios hizo el edén/Pensó en América". "
Viva Colón". Xe, molt de riure.
NOLA va ser fundada pels francesos en 1718. La cuina colonial francesa es fusiona amb l'africana, l'espanyola, la italiana, la del Carib i la nadiua americana amb plats molt assaonats i picants -contra els bacteris-. La ubicació de la ciutat al llarg del Mississipí i la proximitat al Golf de Mèxic fan que el peix i el marisc, tant d'aigua dolça com salada, en siguen protagonistes.
La cuina criolla és l'elaborada pels descendents dels colons francesos i espanyols de classe alta de la Louisiana colonial, amb influència de la cuina africana. És urbana i refinada, amb productes lactis i mantega, salses elaborades, herbes locals, tomaques, mariscos...
La cuina cajun (els cajuns són un grup ètnic de l'Amèrica del Nord descendent dels acadians exiliats que parlaven francès i que es van establir a Louisiana) usa ingredients locals i caça; és una cuina de supervivència, de grans olles, plena d'improvisació; no porta tomaca.
Diuen que, per la seua herència catòlica, els mariscos es consumeixen principalment els divendres i que és la ciutat que va inventar el
brunch dominical, amb llagostes bullides, truites, raves, crancs, etc. per a l'eixida de missa; també que dilluns, dia oficial per a fer la bugada, es menjava un plat fàcil de fer, els
fesols rojos amb arròs (plat del Carib; Louis Armstrong, oriünd de NOLA, sempre s'acomiadava en les seues cartes escrivint "
red beans and ricely yours")
El gumbo (nkombo, ocra en bantú) és un guisat caldós africà i cadascú el fa a la seua manera (marisc, pollastre, salsitxa andouille...), amb arròs.
La jambalaya és un plat d'arròs servit amb una mescla de pollastre, mariscos, salsitxes, tomaca, ceba, pimentó, api, caldo de pollastre timó, llorer i orenga.
Els més atrevits la tastem el primer dia (16,60 $ x 2), en un lloc ben guiri,
Corner Oyster House (500 St Peter). [Volíem haver anat al
Coop's Place, "
que su aspecto no te lleve a engaño", però està tancat] Impossible acabar-s'ho de coent que està. Altres demanen
popcorn shrimp (gambetes arrebossades) o peix gat arrebossat.
Alguns beuen la cervesa
Hopitoulas i l'
Abita (6,65 $ x 6) i altres, vi -Pinot Grigio- (8 $)
Total: 27,50 $ x 7
Estofat de carranc de riu: a la base de roux o beixamel se li afig carranc de riu, caldo, pebre roig verd, all, ceba picada i condiment cajun, i arròs.
Po-Boy (de poor boy, xic pobre): sàndwitx de pa cruixent amb carn (preferiblement vedella) o marisc, a vegades cobert amb papes fregides i salsa.
En mengem un al
Monty's On the Square (801 Decatur St), amb ou fregit, cansalada viada, formatge Chedar i
cheese grits, que són com unes farinetes de formatge, mantega i ou (16,6 $)
Muffuletta: entrepà redó d'origen italià amb embotits i formatge (en capes), olives verdes picades, pimentons, api, all, cebetes, tàperes, orenga, julivert, oli d'oliva, vinagre de vi roig, sal i pebre.
En mengem l'últim dia, en una parada del
French Market (
Alberto's Cheese & Wine Bistro); no ens la venen sencera, només 1/4 (7,25 $) o mitja (13,65 $).
Ens atén Antonia, en espanyol, però no ens diu que el cuiner, Juan, és espanyol.
Boníssima.
Ostres al carbó o Rockefeller:
gratinades, preparades amb espinacs i una roux de mantega.
Al principi ens fa por tastar ostres; després fem tard; menjar-ne a l'Antoine's és impossible.
Sí que n'hem tastat, ja cap al final i sense voler, al
Pere Antoine (741 Royal), un dia que ens hi refugiem quan cau una bona ploguda; es diuen
Drunken Oyster Shooter, i van en una copeta amb una espècie de Bloody Mary (7,8 $ x 7). Tenim un poquet d'aprensió, però la trobem curiosa, ens fa gràcia.
També ens hem atrevit amb unes ostres crues l'últim dia en la terrassa del restaurant
French Market (30 $ una dotzena), amb cervesa.
Al Pere Antoine, com que no para de ploure, acabem dinant:
The Platter (peix arrebossat sense substància; 30 $ x 2), pastís de carranc (17 $ x3) i ensalada de pollastre (amb l'encisam sense tallar!19 $ x 2).
Vi blanc Chardonnay i Cabernet (27,75 $ x 2); cevesa.
Total: 38 $ x 7
Gens recomanable, ni en situació apurada.
Sí que hem trobat taula a l'
Arnaud’s, un altre clàssic (813 Bienville St); ens atén una xiqueta equatoriana molt amable -està ací un any de pràctiques-: diversos
Filet Mignon, pastís de carranc (
Arnaud’s Crab Cakes 33.75$+
Made with Jumbo Lump Louisiana crabmeat. Served with a White Remoulade Sauce and petit salad), peix… (
Meunière $34.75
Crisply fried fillet served with Arnaud’s famous Creole Meunière Sauce). Demanem vi
Coppola Syrah 2018 (37$ + x 2) i alguna cervesa.
Per a les postres, l’especialitat de la casa,
Bananas Foster for 2 ($10.75
per person.
Bananas sautéed in butter with cinnamon and brown sugar. Flamed rum and served over French vanilla ice cream).
Un espectacle ben guiri, i dolç, però la xiqueta ens el fa amb molt de carinyo i ens alegrem d'haver-lo tastat.
Total, 70 $ x 6.
Local clàssic, immens i de gom a gom, sorollós. S’hi menja bé.
Els
beignets són uns dolços semblants als bunyols (
beigne és bunyol en francés;
beignet, el diminutiu) però amb forma rectangular, coberts de sucre de llustre.
El primer dia els tastem al
Cafe Beignet Royal (334 Royal St). La cua és llarga, però van rapidets i aconseguim taula al jardí. La ració (5,25 $ x 4) són 3; cafe expresso 4,46 $ x 2;
Iced Cafe au Lait 4,90 $ x 3).
Les cues al
Cafe du Monde són impossibles, de manera que no les fem.
En mengem també al Monty's On the Square (11 $ 5 beignets); són més menudets i estan farcits d'una espècie de crema de canyella.
I finalment els trobem a l'aeroport (4,25 $ 3 beignets i un mal fet de regal); es pot veure com els fan a través d'un finestral, i la dona que ens els ven parla espanyol. Molt bons.
A l'hotel no tenim el desdejuni inclòs. Solem prendre un café d'urgència (2,80 $) a la Clarinet del mateix hotel, que és bastant graciosa, amb forma de vagó de tramvia -la xica que atén no és tan graciosa- i després ja desdejunem en algun lloc cèntric.
Un dolç que hi ha pertot és el
Praliné, unes galetes amb anous, xarop de sucre i crema; no ens entusiasma.
Que difícil és beure's un bon café. Ara, si ens hi quedem uns pocs dies més ens aficionem a les barbaritats com aquesta de café gelat amb què ens trobem al Monty's On the Square, sense esperar-ho, i que al final ens ha agradat.
Com que no cal menjar sempre crioll o cajun, també demanem ensalades, pizzes, hamburgueses...
Al
Domenica, 2 pizzes i 4 ensalades; 3 cerveses Abita i aigua
Total: 21 $ x 6
Al Warehouse District, un barri molt tranquil, dinem al
St James Cheese Company (5004 Prytania St) en un patiet molt agradable: ensalades, sàndwitx, post de set formatges (variadets, "que no siguen massa suaus, ni espanyols"); cervesa i vi
Jo, amanida Cantal: formatge Cantal, pernil francès tallat en juliana, pomes, nous i verdures i vinagreta de Dijon; 14,25 $
Cueva de las manos Malbec. 14% vol.
Chakana, Mendoza, Argentina (33 $).
[Com a curiositat, en aquesta botiga tenen conserves Ortiz, Espinaler...]
Ja que estem, també demanem pastís de formatge (molt pesat)
Total: 28,60 $ x 7
Al
Crescent City Brewhouse (527 Decatour) fem un dinar-berenar-sopar amb ensalades de pollastre (21 $ x 4), hamburgueses (21 $ x 2 + 20 $), cervesa i aigua.
Ah, i d'entrada, uns cochon crisps amb salsa (molt bones, les cotnes de porc; 10$)
i uns alligator bites (caiman; 18 $; al matí hem estat vent caimans pels llacs, i l'alimentació que porten els pobres és a base de núvols -marshmallow, malvavisco, jamón, nube...- i frànkfurts que s'usen perquè s'acosten a les barquetes; alimentació natural). A què sap? L’arrebossat ho tapa bastant; si et diuen que és pollastre…
Total: 46,13 $ x 7
Lloc per a eixir del pas; molt car.
L'última nit intentem sopar al lloc que havíem buscat el primer dia, però hem d'esperar molt de temps; en desistim i ens accepten al
Saint John (1117 Decatur St).
Mentre esperem al taulell de fora demanem unes cerveses Abita Amber (9 $ x 3) i una botella de vi,
Bonanza, Cabernet Sauvignon,
Wagner Family of Wine, Califòrnia (59 $).
Pensàvem que teníem taula, però ens asseuen al taulell que hi ha cara a la cuina; la música està molt alta; tots demanem hamburguesa (29 $), una altra cervesa i una altra botella de vi (a l'interior cobren un 20 % de service charge).
Total: 56 $ x 6
Ens hauria agradat dinar al
Commander's Palace (al costat del cementeri de Lafayette -Garden District-; hi estiguérem, però era impossible aconseguir taula per a 7 en una setmana) o al
Cochon (Warehouse/Arts District, on sí que teníem taula però que haguérem d'anul·lar per culpa de la pluja).
Al
Cochon Butcher hauríem d'haver menjat
boudin (salsitxa típica de Luisiana),
L'Hurricane és el còctel més famós de Nova Orleans: rom, suc de fruita de la passió, taronja i xarop de granadina; molt dolç (
Pat O’Brien's és una bogeria i ens conformem en algun més modest al
Blue Nile o a l'hotel). la coca-cola és horrorosa, sempre de mànega, i no hem tingut ocasió de tastar la salsaparrella.
No hem anat a molts locals a escoltar música, perquè el carrer n'està ple, i a més a més hem tingut la sort de coincidir amb el
French Quartier Festival. La gent beu molt pel carrer, molt.
Quin excés!
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.png)
