"Millésimes" a Entrevins

dijous, 7 d'agost del 2014

Entrevins. Reina Maria,3. Russafa -  963 333 523

Cata vertical de quatre Millésime de les millors Maison de Champagne, segons Guillaume Glories.
Millésime o anyada és la indicació que un vi s'ha elaborat a partir de la collita de raïm d'un any. No tots els anys es pot fer un vi d'anyada, sols si la qualitat global de tots els elements ho permet.
El most ha de fermentar fins que es quede sense sucre, però és molt important mantenir l'acidesa.
Curiosament, començarem pel vi més antic i acabarem amb el més jove.

1. Francis Boulard 2006, extra brut
50 % chardonnay, 30 % pinot noir, 20 % pinot meunier
Francis Boulard. Cauroy-les-Hermonville, Xampanya-Ardenes, Marne, Reims [1-Montaigne de Reims?]
Zona anomenada Petite Sibérie, molt al Nord
Biodinàmica
12 % vol
sucre: 3g/L
Degollament 2013
Aprox. 40,30 €

Fermentació espontània pel rent natural, 12 mesos sobre lies en bótes menudes de roure, amb agitació (bâtonnage) periòdica i fermentació malolàctica (per a convertir l'àcid màlic -agre- en làctic -més suau i redó-).
·COLOR: Daurat clar, brillant, rivet gris (està creixent, és jove encara)
·AROMES: Forn, poma, espècies / més fresc, pell de llima confitada, flor de jardí, poma torrada, canyella, pa torrat, humit, safrà, cacau
·TAST:
-acidesa alta
-alcohol integrat
-bombolla fina, no persistent, desapareix
-sucre no
Amargs, espècies, forn
No es nota la bombolla (se suposa que durant la segona fermentació es busca que desaparega; alguns ho interpreten com un element més natural, més essencial en el vi; a uns altres ens agrada que el cava i el xampany tinguen bombolla)

Maridat amb un bacallà amb ajoblanco i tija de tàpera. L'amarg de l'ametla hi queda molt bé.

2. Fred Savart Calliope 2007  AOC Champagne premier Cru
60 % chardonnay, 40 % PN
Champagne Savart. Ecueil, Xampanya-Ardenes, Marne, Reims [2-Vall del Marne?]
(zona principal de la Xampanya)
Fermentació d'un any i malolàctica bloquejada. Segona fermentació 60 mesos.
12,5 % vol
sucre 4g/L
Degollament 15/11/13
Aprox. 34 - 40 €

·Groc més daurat, més plàtan, rivet transparent, però un poc més fosc pel PN
·Menys intens, forn, cítrics, vegetals, medicament, pell de plàtan madur / més medicamentós, cuiros, safrà, taronja massa madura, acètic, gesmil / pols de clarió
.-acidesa  més dura, màlica (la dóna la terra)
-alcohol integrat
-bombolla més present i amb menys força
-sucre: sec, net
Salí, mineral

Per a aquest xampany, ens serveixen un polp sobre Parmentier amb sobrassada

almavinocuatre

3. Larmendier-Bernier Terre de Vertus 2008
100 % chardonnay
1 any fermentació vi base amb agitació. 50 mesos segona fermentació
12,5 % vol
sucre 0g/L
Larmandier. Vertus, Xampanya-Ardenes, Marne, Chalons-en-Champagne [3-La Côte des Blancs]
Aprox. 42,90 € (Vilaviniteca)

·Més daurat ("truita de creïlla"), rivet gris blanc
·Menys potent, més discret. Fruita, torrats, dolç, lactis, brut / fruita exòtica, litxi, pinya, cacauet de bar, gespa
·Més untuós, més làctic que màlic
-acidesa menor, cítrica
-alcohol més que anteriors però integrat, càlid
-bombolla poca, regular, oc persistent, intensa i poc duradora
-sucre no
Postgust amargós, estructura jove que necessita assentar-se, tindrà un bon recorregut

Combinem amb manetes de porc i llangostinet (per a trencar aquest mite que la carn s'ha de menjar amb vi negre)

4. Lahertes Frère Les Vignes d'autrefois 2009
100 % peti meunier (pell negra i polpa blanca)
12 % vol
Sucre 2-4g/L
Fermentació sobre lies 6 mesos amb agitació. No malolàctica
Degollament 02-2013
Laherte- Frères. Chavot, Xampanya-Ardenes, Marne, Épernay, Avize
Aprox. 33,90 € (La champagnerie)

·Groc, menys intens, més transparent, reflex rogenc, rivet gris
·Discret, fruita seca natural, ametla fresca / més fruita, més verd, herba, vegetal, almàssera, pinya, ametla, bresquilla, mango, pedra, marí, "pell després d'un bany de mar", molla de pa d'aigua
-acidesa no alta, però marcada, fa salivar, no integrada
-alcohol bé
-bombolla adolescent, no desintegrada
-sucre no
Més vegetal, rent,

I per a acabar, rotllet de pinya confitada amb cardamom farcida de formatge de tetilla amb sopa d'alfàbrega

Com sempre, una bona experiència, encara que aquesta vegada m'he sentit mooolt lluny de la Xampanya.
Total: 40 €

saltants i formigalejants

Virgili, a L’Eneida, esmenta els vins spumantem. Francesc Eiximenis (s.XIV) parla dels vins saltants i formigalejants. Conten que el frare Pierre Perignon exclamà “boire les étoiles” quan va ʽdescobrirʼ el champagne.
Al llarg de la història, i segons el lloc, trobem diverses denominacions, des de les més tècniques (espumosos exògens, vins espumosos als quals s’afegeix gas perquè formen bombolles, com alguns vins d’agulla, o de Lambrusco, i espumosos endògens, aquells les bombolles dels quals provénen de la fermentació, com el xampany i el cava) fins a les més literàries com hem vist abans. A Portugal els anomenen espumantes; a Itàlia, spumantes; als països anglòfons, sparkling wines; a Sudàfrica, Cap Classique; a França, Crémant, Mousseux; a Alemanya i Àustria, Sekt...
La qüestió, ara, no és de diversitat, que està molt bé, sinó de termes legals. Llegiu aquest article de Màrius Serra publicat en el suplement de cultura del diari AVUI  (6 de gener del 2011)

Xampany?

Què se n’ha fet, d’un mot de fonètica tan esclatant com xampany? Doncs que les lleis l’han afrancesat, fins al punt d’acotar-ne l’ús exclusiu al vi escumós elaborat segons el mètode xampanyès a la regió francesa de la Xampanya (Champagne). És a dir, que el seu ús extragal és tancat a xampany i forrellat, tot fent del xampany francès un pleonasme. Durant l’últim quart del segle XX les qüestions jurídiques van comportar la generalització del terme cava entre els fabricants d’escumosos catalans i la lenta introducció del mot en el llenguatge col•loquial. Fora de la Unió Europea la substitució és més laxa. Em consta que a l’Argentina encara anomenen champán els seus escumosos, que no exporten, i alguns caves produïts als Estats Units poden portar el mot champagne a l’etiqueta si s’acullen a certes restriccions. Ara he sabut, però, que a Suïssa es dóna un fenomen d’un cert interès verbal. La lectora Natàlia Reverdin Effront m’informa que al cantó de Vaud hi ha una zona vinícola que es diu Champagne. Com que la llei europea els prohibeix de retolar els seus vins amb el seu topònim, aquests suïssos hi posen C.ampagne i ho expliquen. Bon tortell de Reis, ben regat amb xampany!
hoteldilluns
La cultura fa bo el xampany, Avui, 11/11/2010

En mundovino apareix una classificació d'espumosos que m'ha fet gràcia perquè hi ha molta varietat: vins originals (un espumós andalús que, curiosament, acabem de comprar a Barbadillo; el primer cava blanc fet amb pinot noir; els 'mètode clàssic' italians; un xampany elaborat amb set raïms diferents...), xampany de xicotets productores artesanals, caves elaborats amb varietats autòctones...

30 vins espumosos (un no pogué ser valorat per un problema de TCA), secs i elaborats segons el mètode 'champenois' de segona fermentació en botella; procedents de quatre països i set denominacions diferents, elaborats amb 11 raïms distints, i amb preus de venda al públic entre els 5 i els 100 €.

I avui uns amics han volgut compartir amb nosaltres un xampany:  
Rouger Coulon Brut Nature "ESPRIT DE VRIGNY"
Pinot Noir, Pinot Meunier i Chardonnay (parts iguals)
Bombolla fina. Color groc intens amb tonalitat cirera.
En nas, un poc de mel al principi, fruita groga madura (albercoc i bresquilla) i un poc de fruita seca (ametlla i avellana); al final, un poc de fusta.
Molt saborós, redó, amb molt matisos, però predomina l'orellana.
Un bon xampany per començar l'any. Moltes gràcies