dilluns, 23 de setembre de 2013

I... de Gadhus a Malkebién

divendres, 20 de setembre de 2013

Caram, com ha costat quedar aquesta vegada! Però tot arriba.
Un inconvenient d'aquest lloc: Torrefiel no està prop d'enlloc, hi has d'anar a posta i hi ha gent que es perd...
Un altre inconvenient: hi ha dos torns; per al de les 14 h ja no hi ha lloc, així que quedem a les 15,15 h.
I l'últim inconvenient: és molt sorollós, tant que costa entendre's a taula.
Potser en podríem trobar un altre: ja no està Alfonso, que ha passat a millor vida a Gadhus.
Tota la resta de coses estan molt bé.
El servei (tot dones) és molt i molt amable.
Sols hi ha un menú, amb dues opcions.
Per a beure, una cerveseta Estrella de Levante.
-Comencem amb una entrada de crema de carabasseta amb fenoll, servida en copa. Molt bona (és un plat fàcil, però si té un toc original...)

-Es pot triar entre arròs a banda i pastís de verdures amb formatge ricotta i cremós de carabassa. Jo trie el segon. Molt bonica la presentació i no està malament, encara que té un poquet massa d'ou, i massa fet.

-De segon es pot triar entre pastís de carn i salmó amb verdura. Trie el primer, que és com una mandonguilla de carn gran, amb una salsa lleugera amb albergínia i bolets, i creïlles al forn,
-I per a les postres, cadascuna demanem una cosa diferent:
·Pastís de carlota
·Flam de formatge
·Brownie

Totes boníssimes (les primeres potser tenen massa coses -xocolate, dolç de llet, crema de formatge...- que amaguen el sabor del pastís).
I encara podem demanar café o infusió, i n'hi ha moltes per a triar, dins d'una caixeta preciosa: n'agafe una de te amb xocolate i corfa de taronja.

I tot per... 10,50 €!!! Extraordinari.

dissabte, 21 de setembre de 2013

Beaujolais i olé a Entrevins

Reina Maria, 3. Russafa -  963 333 523
dijous, 19 de setembre de 2013
Va, ja que Guillaume ens ho proposa, donarem una oportunitat al Beaujolais.
Avui hi ha canvi de parella (gràcies, Amparo).
No deu ser culpa nostra solament que aquesta parauleta ens sone a vi fet rapidet rapidet i sense més. Es fan grans campanyes, ja internacionals, per anunciar el llançament del vin de primeur (Beaujolais Nouveau, primer vi de la collita) el tercer dijous de novembre de cada any.
Avui som poqueta gent (11 persones) i l'amfitrió farà una introducció més llarga de l'habitual.
Aquesta regió vinícola està al sud de la Borgonya i al nord de Lió, i deu el seu nom al castell de Buaujeu.
Quasi tot el vi és negre, i el raïm característic és el gamay (gamay noir à jus blanc), amb una pell molt fina i poc de taní. També hi ha un poc de pinot noir (que ha d'anar desapareixent fins a 2015), chardonnay (sobretot per al blanc) i aligoté.
Podem distingir:
- AOC Beaujolais (el bàsic)
- AOC Beaujolais-Villages (solen comercialitzar-se el març següent a la collita)
- AOC Crus du Beaujolais (potencial de guarda de 7 a 10 anys; normalment no apareix la paraula "Beaujolais" a l'etiqueta), de sud a nord: Brouilly, Côte de Brouilly, Régnié, Morgon, Chiroubles, Fleurie, Moulin-à-Vent, Chénas, Juliénas i Saint-Amour. 

I passem als vins, tots són del mateix any, 2010, de la categoria superior, però de diferent cru.
Alcohol: 13 % vol.
Raïm: gamay
Aprox. 12 €

Tots són Domaine Chassagne SCEA Bertoldo Chassagne, Les Bruyeres, Lantignié, França

1. Régnié. Vielles Vignes.
-Cirera, brillant, reflex fucsia, entre roig i blau (jo no veig els blaus, però...); jove
-Nas discret; fruita, flors, balsàmic // pebre roig, fumats, mantega, mentolat; agradable
-Anàlisi de l'estructura
·acidesa: important, agressiva
·alcohol: integrat
·tanins: amarg, madur, redó
Probablement estarà millor un temps després.
I ara ja podem opinar: suau, fumats, café, xocolate, fruita...
El podríem beure amb cecina, fumats...

2. Fleurie. Diapir Rose.
-Color paregut però més intens, amb reflexos més violeta (jo continue sense veure'ls)
-Nas menys intens però més ampli, més dolcet // fruita madura, més vegetal, alguna espècia,mentolat, algues marines (a mi m'apareix un poc la carn, però a ningú mes)
-Més àcid que el primer, més alcohòlic, més tànic. Ben integrat. Està en millor moment que l'anterior per a beure-se'l.
És fresc, però dens.
El podríem beure amb pernil; per a l'aperitiu.

"Si decantes un vi vell és com si sacsejares una persona major, és un acte violent que desestructura. Els que necessiten moviment són els joves, per accelerar el procés"

3. Juliena. Les Bucherats.
-Cirera més madura, més granat; reflexos blaus, violetes
-Més intensitat; herba seca, pebre roig, hidrocarburs, mineral, taronja amarga, lactis, licor de mora, cassis
-Acidesa present, però desapareix; més alcohòlic que els anteriors; més tànic; més estructurat i més dens. Més divertit.
Hi van les carns gelatinoses com les manetes de porc.

4. Morgon. Côte de Ruillères.
-Capa baixa. Poig, amb més extracció de color, reflex blau, més rosa (jo els veig marrons!)
-Fusta, nas poc intens, "amagat, introvertit"; gerani, quest se suposa que sí que és càrnic, gos humit,cavall, xampinyó... són aromes de reducció*. Cuir, vernís, pegament...
-Boca més tradicional???
No és el millor moment de beure'l, però així i tot és interessant.

Són vins que em costen, però a poquet a poquet... En principi m'agrada més el tercer; a Guillaume, el quart.

*En la botella, per l'absència d'oxigen, s'originen lentes reaccions quimiques de tipus reductiu per protegir el vi:cuir, pèl d'animal mullat, quadra, xampinyons... Desapareix al cap de poc de temps d'haver obert la botella i són indicadors del respecte del bodeguer, que no ha usat sulfurosos perquè el vi no tinga defectes.

beaujolais
theguardian

I uns formatgets per acabar de beure el vi, de forma diferent:
-Rocamadour, d'ovella (normalment es fa amb llet de cabra)
-Bleu d'Auvergne, de vaca.


TOTAL: 20 €
Com sempre, un plaer, Guillaume.

En acabant, ve el xic a replegar la xica i ens quedem a fer un mosset:
- Bunyols de bacallà amb allioli suau a la mel
- Ensalada de tomaca valenciana amb bonítol confitat casolà
- Carpaccio de presa de porc ibèric amb vinagreta de poma i fenoll
- 2 Minihamburgueses de bou Wagyu d'ací
- Bistec tàrtar
I una pinya colada compartida per a les postres

El xic convida i el xic i la xica acompanyen la xiqueta a casa. Bona nit, cresol.

dissabte, 14 de setembre de 2013

friggatriscaidecafobia

Kata 93 - Mari, 13/9/2013
Pura literatura, la invitació per a la kata diu així:
"Se acerca el viernes 13, si alguno de vosotros sufre de “Friggatriscaidecafobia” que no se preocupe en ... de Foios podréis buscar el Santo (grial o no) en algún paraje, invocar a los Ángeles, refugiaros tras el poder de la Santa Cruz o llamar a la buena suerte enjaulando al Totem .… si no os parece suficiente siempre podréis sentiros amparados por el patrón de las causas perdidas durante la cena".

Comencem la kata amb una fitxa que conté la següent informació:
-Hi ha tres monovarietals: petit verdot, garnatxa i prieto picudo; i un cupatge (sirà, cabernet, garnatxa i merlot).
-Hi ha un vi de Màlaga, un de Huesca, un de Lleó i un de Navarra.
-Els mateixos enigmes per als noms dels vins que en la invitació (amb el canvi dels àngels per a sopar)
I a poquet a poquet se'ns donen pistes:
-El petit verdot és d'una enòloga (Bibi Fernández) i ja hem katat alguns dels vins del celler
-El garnatxa és d'un celler del grup Artadi (Rioja alabesa, Alacant -El sequé- i Navarra) i l'enòleg és Juan Carlos Lópoez de Lacalle (El Pisón)
-El prieto picudo és un vi d'autor, d'un enòleg al qual hem decicat una monogràfica. Per tant: Raúl Pérez. La prieto picudo sols la trobem a... León.
-Hi ha un vi assessorat per Michel Rolland, un vi que intenta agradar a molts.

revistaesvi
1. Tadeo 2008, D.O.Sierras de Málaga
Raïm: petit verdot
17 mesos bóta roure francés Allier
14 % vol
Celler: Cortijo de los Aguilares. Ronda. Enòloga: Bibi Garcia
Preu: 28,70

-Picota fosc / roig cardenalici, capa mitjana
-Floral, mentolat, cacau verd, intens "com l'escot de Sofia Loren, carnós, sensual, suggestiu", llaminer; suau, corfa de taronja, café, fruita, remolatxa, violeta. Im-pressionant
-Complex però ordenat, lleugerement especiat, fruita, jardí; redó, llèpol; punt d'acidesa perfecte, postgust ple i equilibrat.
Molt molt bo. SERÀ EL GUANYADOR

badeboca
2. Santa Cruz de Artazu 2009, D.O.Navarra
Raïm: garnatxa
12 mesos en bóta de roure francés
14,5 % vol.
Celler: Bodegas Artazu (Artadi). Laguardia, Àlaba.  Enòleg: Juan Carlos López de Lacalle
Preu: 25,95

-Roig sang vella, més robí que l'anterior, més brillant, capa més baixa. "Caiguda de seda mongola".
-"Es busca nas", clar, comparat amb l'anterior... "fruita de Carrefour en plàstic al costat de la secció de congelats"!!!
Vainilla, branqueta de canyella, llet calenta, quitrà, pebre negre...
-Entrada un poc àcida, picant de pebre, verd "retama"
ÉS EL PITJOR PARAT






3. Pricum Paraje El Santo 2008, VT León
Raïm: prieto picudo
17 mesos en bóta de roure francés
13 % vol.
Celler: Bodegas Margón. Pajares de los Oteros, León   Enòleg: Raúl Pérez
Preu: 30,75

-Capa baixa. "Caiguda de crepè".
-Cosmètic, maquillatge, olis essencials, "nina de plàstic quan li lleves el cap", canyella, clau, mango, pebre roig, resina, plastilina, caixa de puros...
-Pas aquós (per a alguns massa lleuger, fugaç) però elegant. Vi de conversa.
No és massa valorat, però a mi em sembla molt interessant, molt "personal"


4. El Grillo 2009, D.O.Somontano
Raïm: 44% sirà, 35% cabernet sauvignon, 14 % garnatxa, 7% merlot
13 mesos en bóta de roure francés
14 % vol.
Celler: El Grillo y La Luna. Barbastro, Huesca. Enòleg: (Michel Rolland)
Preu: 37,95

-Picota / roig granatós capa alta, brillant, llàgrima transparent.
-Plàtan, pell de plàtan, cuir, càrnic, fruita en almívar, macedònia verda, fusta
"francés" que va "tapant forats" (huahuahua... risa general)
-Està bo, però és poc singular. ben estructurat, complex, llèpol... Agradable
Quina botella tan bonica!
Grillados (és divertit)


"Michel Rolland, el enólogo polémico"

Per a sopar, truita amb creïlla (de la mamma); tomaca, pimentó i tonyina; ensalada verda; esgarradet; patés...

Ángeles de Amarén 2007 DOCa Rioja
85 % tempranillo, 15 % graciano
16 mesos en bótes noves de roure francés i americà
14 % vol.
Bodegas Amarén. Villabuena de Álava
16,35 €

Fruita, fusta, espècies...



I directament des de Pau (Aquitània, Pirineus atlàntics), acompanyat per un magret d'ànec amb pastís de creïlla...

Domaine de Souch 2006 Jurançon
Dolcet, però no és un vi dolç. Pinya, codony, bresquilla...
Boníssim

Sols ens falta la companyia de la Yvonne Hégoburu




Uns formatgets: Chaumes (de vaca; Saint Antoine de Breuilh, Dordogne, França), Simón Romero (minitorta de oveja extremeña) i La Peral (blau).
I acabem amb un pastís Tatin gloriós amb gelat.

dimarts, 10 de setembre de 2013

Cap de setmana a Amsterdam. "El final del verano... nunca yo olvidaré"

Probablement a Amsterdam hi haja bons llocs de cuina neerlandesa, però el més habitual és trobar cuina d'Indonèsia i Surinam, antigues colònies holandeses, i de qualsevol altre país (Itàlia, Japó, Xina... i fins i tot la catalana, amb el seu pa amb tomàquet i el vi de Torres - Tapas Bar Català-).

I ja ho deia Van Gogh a Aardappeleters, "menjadors de creïlles".
pictify
Quant de pa i quanta creïlla mengen a Holanda!
Un dels llocs més coneguts a Amsterdam és Vlaams Friteshuis Vleminckx (Voetboogstraat, 31. Centre antic). Sempre hi ha cua per comprar l'únic que venen: creïlles fregides; aixo sí, amb un munt de salses diferents, encara que la més demanada és la maionesa lleugera. Obrin cada dia, però s'ha de consultar l'horari perquè obri i tanca a hores diferents cada dia de la setmana (entre 10-12h i 18-20h, crec recordar).
60diasenamsterdam
utrip
Hi ha molts turistes, que es mengen la mesureta de creïlles en les escaletes del veïnat, però també hi ha molta gent local, que va menjant-se-la pel carrer. (2,70 € la mitjana + 0,60 € la salsa).

Al centre, hi ha moltes escaparates amb boles immenses de formatge (Gouda, Edam, Leyden...), però nosaltres no en fem massa cas.
flickr
Un altre dels productes estrella és l'areng. Es coneix per "areng a l'holandesa" l'areng immadur que s'elabora amb salmorra lleugera i sense extreure-li el pàncrees, cosa que li confereix un gust característic. I ja que estem amb les tipicitats, hi ha dues maneres de menjar-se'l:
-alçant el cap cap arrere i enlairant l'areng des de la cua
gastrosoler
-o en un entrepà (Broodje haring) de sègol, amb ceba i cogombrets.
I el millor lloc...
Rob Wigboldus Vishandel (Zousteeg, 6; prop de Dam)
tripadvisor
Solament tres tauletes, i un senyor molt amable que mai no perd el somriure.
Preparen l'areng de moltíssimes maneres diferents; també hi ha anguila fumada, salmó...
No vos ho perdeu, fantàstic.

Quant a la cervesa, Amstel (del riu Amstel) i Heineken (la propietària de les dues) són les cerveses locals i probablement les més consumides, però als bars sol haver-hi una bona carta de cerveses variades.

Ah, i falten el bombons, que no desapareixen a l'estiu. Diuen que pels canals d'Amsterdam hi ha alguns dels artesans xocolaters millors del món.
puccini bomboni
blog.chron
Hi ha alguns llocs curiosos, com The Taart van m'n Tante, on berenem amb un pastís de poma i un de xocolate i amaretto que són dinamita. Al lloc, no li'n cap més...

tripadvisor
I tenim temps per a un lloc ben diferent. Ron Blaauw tenia dues estrelles Michelin, però un bon dia  va decidir renunciar-hi i ara és Ron gastrobar. Impossible anar a l'hora de sopar, així que ho fem a l'hora de dinar (a les 12,30h).
Ron Gastrobar Sophialaan, 55 (a la part sud del Vondelpark)
Beatriz Gourmet

Hi ha tauletes al jardí, però passem a l'interior del local (la veritat és que ni ens pregunten on volem estar).
Pensàvem que hi hauria menú degustació, però sols hi ha carta, amb molts plats a 15 € i alguns entre 20 € i 80 € -aquest per a dues persones-.

Comencem amb aigua (Pellegrino) i una copa de vi blanc.

domainela

Weingut Winter Riesling Trocken, Rheinhessen 2011
Weingut Winter. Dittelsheim Hessloch, Alemanya
100 % riesling
12,50 %

 Fruita, flors, herba, cítrics; un poc àcid, però agradable.







Ens porten pa, en una bossa de paper blanc; mantega, en un bol -exquisida-, i cogombrets en un pot de vidre. I a esperar, i esperar...

La carta de vins és àmplia, hi ha vins alemanys, italians, espanyols... i solament en trobem un holandés, així que s'haurà de tastar


Apostelhoeve Müller Thurgau 2011
100 % Müller Thurgau
Apostelhoeve Wijn. Louwberg Maastricht
27 €  (aprox.. 10 €)
Un poc de fruita i flor. No diu res, però...

Compartirem tres plats i després hi haurà el plat principal.

-Comencem amb 4 ostres irlandeses amb vinagreta d'escalunyes.

-Terrina de foie gras amb licor de bresquilla (i BBQ lemmon?). Gens especial, amb un pa tendre que no hi va molt bé.


-Col xinesa rostida amb anguila holandesa, sèsam i mostassa. Curiosa.


I després demanem un plat per a cadascú
-Coliflor Ron amb salsitxes de porc i formatge Messeklever
Està bo, però la presentació... sembla un plat de festival de carrer.


-Creïlles holandeses (opperdoezer rondes) i mantega marró amb moll d'os i caviar.
I aquest, al revés, bonic però sense res especial. (És l'únic plat de 30 €, deu ser pel caviar)


I per a les postres,
Milfulles de meló i maduixa
Parfait de xocolate pur, cansalada cruixent i hibisc


Per al café, ens posen unes boletes de xocolate i un poc de mantega treballada.

Total: 151,50 € (2 pers.)  [L'IVA, inclòs, és del 6 % general i del 21 % per a l'alcohol]

M'alegre d'haver-hi vingut, però he de confessar que no entenc massa bé el projecte d'aquest lloc.
No hem tingut ocasió de veure el Ron a la cuina ni a la sala.

A Amsterdam, hi pots trobar de tot. No puc dir que siga el millor viatge gastronòmic que hem fet, però no hem menjat malament, i la ciutat és imprescindible: s'ha de visitar.

dilluns, 9 de setembre de 2013

De Malkebién a Gadhus

Francisco Carbonell, 33. Rocafort -  961 311 190
 dimarts, 27 d'agost de 2012
JJ està encantat amb el restaurant Malkebién, i sobretot amb la seua ànima, Alfonso Gallego Dos Santos, així que ara que aquest busca un nou horitzó, l'haurem de seguir, en aquest cas al desaparegut Été de Rocafort. Jo no recorde haver anat a aquell restaurant, però sembla que la casa original s'ha respectat bastant; un poc més clara i espaiosa, això sí.
Van inaugurar ahir, van fer ple i avui repeteixen (hi ha 8 taules, algunes de 6 persones i solament 2 amb dues persones); sembla que la majoria són coneguts de la casa.
La gran diferència amb el Malkebién és que ací sempre hi ha carta, i a més a més un menú degustació i un menú del dia (17 €, un poc més car que el de Malkebién però que també inclou productes que no poden entrar en aquell), que pensem que és la millor opció, i inclou una beguda, les postres i café.



I un punt original, divertit i ocultista amb l'aigua Magma de Cabreiroá, "El agua que nunca ha visto la luz", "¡Cuánta vida por beber!", aigua d'agulla d'origen magmàtic. Amb botella negra i servida en gots opacs de color metàl·lic.







Encara que sol recomanar-nos vins portuguesos, aquesta vegada ens ha portat:
Finca Sandoval Signo 2009   DO Manchuela
90 % Garnatxa, 10 % Garnatxa tintera
11? mesos en bóta de roure francés
Finca Sandoval. Ledaña, Cuenca.
Enòleg: Víctor de la Serna
14,5 %
22,50 € (15,90 € Lavinia)

Fruita roja (cirera), un toc de fusta, un punt de sal, un pèl mineral, espècies... Agradable.



3 Primers
-Causitas de pimentons del piquillo de Lodosa amb tartar de llangostins i maionesa d'alvocat. Presentació molt cuidada.


-Capelleti de pasta wantan farcits de botifarra de Burgos amb cremós de maracuià, mel i sèsam.
Els saquets, un mos delicat, i la crema, encertadíssima.


-Arròs de bacallà , bròquil, alls tendres i bolet shitake amb copinyes (chirlas) i llangostins.
Bona cosa d'ingredients, encara que l'arròs no ha acabat d'unir-s'hi.

ojoalplato
Segons (com que se n'ha de triar un, n'agafem un cadascú).
-Tataki de tonyina amb corfa de pa de gambes, ensalada de wakame i caldo dashi.
ojoalplato
-Secret ibèric en cruixent de morros amb compota d'orellanes i allioli de créixens. No sé si és la forma de cuinar i la textura que més m'agrada per al secret, però... està bo.

Postres
Coulant de xocolate (un poquet lleig, però boníssim) amb gelat de mandarina i
arnadí amb almívar de romer i timó.


vinetur

I per a les postres, uns vinets dolcets
Victoria Nº 2  DO Málaga
100% moscatell d'Alexandria
Bodegas Jorge Ordóñez & Co. Vélez, Màlaga. (zona Axarquía)
13 %

Poma verda, corfa de taronja, herbes aromàtiques... Boníssim
comersinmilongas 
verema

vinoencasa

Canari. DO Lanzarote
100 % Malvasía. Vino dulce de solera.
El Grifo. San Bartolomé de Lanzarote
Enòleg: Tomás Mesa?
17 %
Més suau que l'anterior, però també apareix la corfa de taronja, fruita seca.
Un bon final per al dinar.


Total: 60,50 € (2 pers.)
És un lloc absolutament recomanable. Esperem que els vaja bé la nova aventura (i que no descuiden gens l'anterior).
Parlen castellà

diumenge, 8 de setembre de 2013

Nit de la Xulla. Almàssera 2013

dilluns, 26 d'agost de 2013
Quin és l'origen de la Nit de la Xulla a Almàssera? Doncs no en tinc ni idea. Recorde de menuda que mos pares hi anàvem alguna vegada, poc, i recorde que, des que em deixaren eixir, aquesta era la nit més divertida de les festes d'Almàssera (juntament amb el dia de les Calderes).
Després de la processó del Crist (dilluns següent al diumenge del Corpus, el quart diumenge d'agost), que començava a les 21 h. i era llaaaarga llarga, la gent torrava xulles de corder a casa amb els amics o a la plaça. [Un bon dia el tio Quelo va copiar el model de torradores de la carxofa de Benicarló, amb bidons partits per la meitat: un èxit.] I després tots ballàvem a la plaça amb l'orquestra fins a les tantes -ai, Paquito, com et trobe a faltar!-. Va anar passant el temps i jo deixí d'anar amb els amics a la plaça, però sempre que puc vaig a ca la meua amiga Amparo que manté la tradició al corral del tio Fabao.

I la carn i la llonganissa, d'Alcotas (al costat del Toro). Espectacular.


Dominio Los Pinos Barrica 2010  DO València
Cabernet Sauvignon, Syrah i Tempranillo
4 mesos en bóta de roure francés
Bodega Los Pinos. Fontanars dels Alforins
Enòleg: Jean Natolí?
14%
Aprox. 6,90 €

Fruita madura, espècies, un punt de caramel. Curt i fàcil, però decent.



I ja quan va quedant menys gent, ve l'hora del gintònic. A Biosca m'han recomanat la ginebra
Ginself
Gin al Punto SL. València-Benicàssim
Ginself es destil·la a partir d'alcohol de remolatxa i aigua del manantial de la Serra d'Espadà, de manera artesanal, en quantitats menudes obtingudes d'un alambí de coure del s. XVIII.
Està aromatitzada amb mandarina, flor de taronger i xufa.
29,70 €
L'hem beguda amb Schweppes.
Molt valenciana. Trobe la taronja i la flor en nas i en boca, però la xufa... on està?
No sé si és la tònica que no hi combina, o si és la no-copa... agradable, però 30 €?
(Mare meua, posant problemes a açò... si pense en el que bevíem en les primeres Xulles...)

"No es horchata, es ginebra"

Com sempre, una nit molt agradable. Gràcies, família. I encara ens acostem un poc a la plaça, molta gent sí, però l'ambient... i l'orquestra... I acabem compartint un miniginplàstic a què ens conviden.