Quantes paraules diferents coneixeu per a denominar l'esgarradet, que es veu tan clar que és esgarradet? asgarraet; espencat/aspencat; llescat (Carlet, L'Alcúdia); desllescat; esgardat/asguerdat; esguellat, esguelladeta, asguellà (Xàtiva); esqueixat; esparraet (Riola, Sueca); torrat; tabollat; mullador, mullaor... Els ingredients bàsics són l'abadejo salat (abadejo anglés), el pimentó roig torrat i l'oli d'oliva (alguns posen alls, olives negres, ou bullit...) ("Colors de l'estiu", 2015)
He de dir-li a la meua amiga Ester, que l'única entrada que replega el Diccionari de l'Acadèmia Valenciana és la d'esgarrat: "3. m. GASTR. Menjar elaborat bàsicament amb abadejo cru dessalat i pimentó torrat fets a tires, all trossejat i oli, al qual es poden afegir altres ingredients". Llescat no apareix en aquest sentit. Espencat remet a esgarrat. Esguellar, a esgarrar. [Per als que no em coneixeu, tot és una broma que ens agrada fer entre la Ribera i l'Horta, que a mi m'agrada, i molt, la variació dialectal]
Mullador és més general: "Preparat culinari que es pot menjar mullant". ("Prunes d'estiu al Pepico", 2018)
A "La vida inmortal del esgarraet" de la Guía Hedonista em fa gràcia llegir açò: "No, no estem en l'any de l'esgarraet, no hi ha any ni dia de l'esgarraet, a la ciutat no hi ha cap esgarraeteria oberta. A vegades la vida és injusta, i a l'esgarraet li'n devem una." (Kika Parra Veïnat, 25/11/22)
Hi afegeix la paraula mullerengue (de mullar). Hi ha una recepta i una llista de bars on es pot menjar:
—La Cantina (Literat Azorín, 13)
—Casa Guillermo (Progrés, 15)
—Bar Júcar (el de Carcaixent, en José Vidal Canet, 2)
—Ca la Mar (Just Vilar, 19).
—Bars del Mercat del Cabanyal i Russafa
