dimecres, 25 de juliol de 2012

Entrevins

Reina Maria, 3. Russafa     963 333 523


Està bé que vinguen a buscar-te a casa, tries tu el lloc per a anar a dinar i damunt et conviden. No està bé que a algú que havia de vindre se li haja fet tard i no haja vingut.
Aquest és un lloc que no sorprén, que no oferix una carta variada, però on sempre es menja bé, i sol canviar els menús sovint.


Menú del dia. 17 €
(n'hi ha un altre de 27, i tapes. La pàgina web no està actualitzada)


Aladroc marinat en oli i vinagre i perles de vinagre de Mòdena.







Foie caramelitzat amb bresquilla. Deliciós. (potser en comptes de pa de xapata hi aniria millor una llesqueta fineta de pa torrat)







Croquetes





Arròs melós de marisc i verdura.








Estay 2010
VT Castilla-León
Dominio Dostares
Prieto picudo
15 € (6,90 € en Decántalo!)

Intens en color i aroma. Fruita roja, flor (no sé si el meu subconscient la relaciona amb el mencia, però m'ix la violeta), un poc mineral, i un pèl balsàmic. Agrabable en boca.
dominiodostares
verema

Dominio de Tares: Baltos, Bembibre, Cepas Viejas, Godello FB, Arrebato, Tares P3
Dominio Dos Tares: Brysal, Cumal, Estay, Leione, Tombú Rosado


Pastís de formatge amb fruites roges








Brownie amb gelat

Irlanda en una paraula: Guinness

"When in Ireland, do as the Irish do", però costa començar el dia amb un desdejuni irlandés, Irish breakfastsausages (salsitxes del tipus Frankfurt), black and white pudding (botifarra negra i blanca), rashers (bacó), ous fregits (massa fregits, que no es poden sucar amb pa), tomata torrada i suc; sobretot quan el café... on està el café?


Jo diria que el plat típic d'Irlanda és la creïlla. En el mateix plat, te la poden servir bullida, fregida i en puré! Hi ha varietats amb nom propi com el Colcannon (puré de creïlla, col, mantega, sal, i pebre) o el Boxty (pancake, puré fregit en la paella).

El pa també té una presència important; el solen fer a casa amb motle (hi ha molt pocs forns de pa, a penes n'hem vist algun), amb farina integral de diferents cereals i amb soda (baking soda). Saborós, deliciós, addictiu untat amb matega.


Aquests són alguns dels plats que hem anat tastant:


Seafood chowder: sopa o crema amb verdures, brou de peix i fruites de la mar (gambes, clòtxines...) i pa.
recepta






Sopa del dia: normalment de creïlla amb carabassa, o porros, o ceba, o col llombarda...; all, gingebre...; amb pa negre i mantega.






El salmó és omnipresent (fresc o fumat; com que estàvem per la zona, havia de ser el salmó de Burren) i diuen que el bacallà és típic, però nosaltres no n'hem menjat.
http://www.burrensmokehouse.ie/burren-smoked-irish-salmon-1.html








A Dingle menjàrem llobarro i una espècie de lluç pescats en la zona.

A la foto falten les creïlles fregides.

També falta el pa negre amb soda, casolà, un dels millors de tot el viatge (bo per a començar, per al sopar, per a les postres...)







És molt comú demanar un plat de clòtxines per a una persona, i solen fer-se amb crema i herbes.

Recepta de clòxines amb Guinness



I també és habitual compartir unes ostres.
Amparo volgué acompanyar-les amb una Guinness. Jo, més clàssica, amb una copeta de vi blanc francés, garnatxa blanca, 2010 (5,50 € la copa)




I el més típic de tot, els Fish and Chips (encara que mai no en menjàrem al carrer)






Cottage pie o Shepherd's pie: pastís de carn picada (de vedella o de corder) amb puré de creïlla.






Guinness Irish Stew: estofat de carn de corder, creïlles, cebes i julivert, cuit amb Guinness, clar.





He posat la Guinnes al títol, i encara no n'he parlat, doncs a cada plat (excepte al desdejuni) poseu-n'hi una pinta (o mitja. 1 pinta = 0,568 l). I per acabar el dia, una altra.


També n'hem begut d'altres: Smithwick’s Pale Ale, Smith, O’Hara’s Pale Ale, Harp...  

I no m'ho puc creure, no tinc cap foto de les ametletes d'Aras que ens va preparar Jose i que ens han acompanyat tantes cervesetes.


Hem vist moltes vaquetes, ovelletes i cabretes (és tot tan verd: l'illa maragda), però hem menjat poc de formatge. Als barets no se'n posen tapetes com ací.



Amparo, haurem de tornar per tastar aquest de la foto, el Cahill's Irish Porter, amb Guinness, clar.





També hem descobert arboços als llacs del parc natural de Killarney. Són d'origen mediterrani, però l'arbre es fa molt més gran i la fruita madura abans (en juliol ja està madurant). També hi circula la història sobre el seu poder embriagador.






I l'últim descobriment: si busques el Comoloco a Múrcia, doncs això, et miren com a un boig, i allà en un racó d'Iralnda, et trobes açò! El Comoloco (jumilla), el Naire (Castilla-León), i pebre roig de Múrcia, i melons, i albercocs, i conserves espanyols...

El que no hem acabat d'entendre és per què a les botigues es pot comprar vi, però no cervesa. Algú m'ho pot explicar?




La embajada

Pl. Alfons el Magnànem, 7, 1r. 963 941 801
laembajada
dissabte, 14 de juliol
Quants bons restaurants han tancat a València! Molts aconseguixen reinventar-se, i les grans figures ahí estan. Van tancar Oleo, però Vicente Patiño torna a aparéixer a La Embajada. Qui pot permetre's un lloc així? Això ja no ho sé, el cas és que el restaurant està al primer pis d'un edifici impressionant (que podria haver desaparegut amb la creació d'El Corte Inglés), amb una escala per a fer-te sentir important, sostres amb cassetons, vidrieres, terra amb mosaic hidràulic de dibuixos molt treballats, miradors al Parterre, diverses sales... buf, per a perdre els sentits!
observaciongastronomica2 

Hi ha tres menús: Executiu (25 €), Nocturn (29 €) i Gastronòmic (45 euros). De nit, solament els dos últims. La diferència està que un porta dues entrades i mitges racions de peix i carn, i l'altre, quatre entrades i racions senceres. Demanem el curtet.
Detalls:
-Olives

-Cucurutxos menuts farcits d'ensalada russa (és ben famosa l'ensalada de Patiño; a mi la textura em va semblar un poc pastosa, i la neula massa dolça)
-Falsa cresta (empanadilla) o deconstrucció de pastís de tomata i tonyina, servida en forma de crema en un gotet amb trossets de tonyina. Molt ben aconseguida, fantàstica.


Entrants:


-Cavalla marinada (textura perfecta, de les que no ix a casa) amb praliné d'avellanes. Exquisida.














-Ostra amb raves i api. Mmmmmm, que prompte s'acaba.







Plats:
-Llobarro amb crema de xili i espinacs ecològics, i créixens, que el fan molt especial.









- Guisat de vedella a la llauna, albergínies i comí.
(està bo, però la llauna potser es deixa notar massa)







Postres
Sorbet de toffee, crema de regaléssia i dolç de pera.
(potser un poc dolç, però molt bo, sobretot els contrasts)












Vallegarcía 2010
VT Castilla, Montes de Toledo
Viognier
Color daurat preciós.
Nas agradable, fruita blanca, rent, forn, un poc d'herba i molt poquet torrats.
En boca, potent, agradable, fresc, amb l'amarg justet.


La setmana anterior havíem tastat els negres Hipperia i Petit Hipperia, i fa temps, el Vallegarcía syrah, així que ens va semblar interessant tancar l'oferta de Vallegarcía. 










Relació qualitat-preu: formidable. És veritat que no es pot triar res, però caldrà disculpar-ho perquè es puguen oferir aquests preus. L'oferta de vins és molt correcta i els preus, ajustats.
Total: 81,50 (2 persones)

dissabte, 7 de juliol de 2012

Oh, brother!

Kata 81 - Eva, 06/07/2012

Normalment, quan trobem un vi d'una bodega o d'un enòleg que ja coneixem i ens ha agradat, tendim a veure'l com si fóra de la família. Però que entenem per "germans menors"? Els vins de gamma més baixa del celler? Els vins que ixen tots els anys (en eixe cas, els majors serien els que sols ixen al mercat si són especials)? Els menys cuidats de la casa? Els més barats? Han de portar el mateix "cognom", "nom"...?
Podeu llegir ací el fòrum plantejat a Verema pel gran Higón (a partir d'una pregunta d'un bon amic, Pepe).
Bo, siga com siga, he pensat de preparar la kata amb dues parelles de germans, amb una diferència en el nom que indica que un és "més" o "menys" que l'altre (en un cas el major serà "I" i en l'altre el menut serà "petit".
En cata cega, informe que hi ha dos vins d’una denominació que pot ser Rioja o Ribera, i dos que són VT Castilla-La Manxa. Uns germans són 2009 i uns altres 2006 i 2008. Dos són tinta país (està clar quins) i dos són multivarietals, encara que en un predominen el merlot i el cabernet sauvignon). Fàcil.


Corimbo 2009D.O. Ribera del Duero 
Raïm: tinta país
Celler: Bodegas La Horra    Enòleg: Carlos Díez dela Concepción? Agustín Santolaya? 
Preu: 17,75 € (Añadas)

-Picota fosc, rivet morat
-Flors, caramel de violeta, compota, espècies / compota de fruita, balsàmic, espècies, pebre negre, fusta (“Abellís beure-se’l)
-Alcohol, potent però no intens, potser està verd, necesita doma; amarg. (“Infanticidi”). Per a uns és llaminer, per a altres és original.

Corimbo I 2009D.O. Ribera del Duero 
Raïm: tinta país
Celler: Bodegas La Horra    Enòleg: id. 
Preu: 37,25 € (Añadas)

-Color molt semblant 
-Torrats, café (infusió), més fusta que l’anterior. Complex, misterios, interessant, suggestiu… 
-Fruita en el seu punt, vellutat; mineralitat perfecta en el postgust; no és potent, però sí complex, interessant. 

Ei que vos recorden les etiquetes a les dels Roda? Sí, l'Agustín Santolaya de Roda (Rioja: Roda, Roda I, II, Cirsion, Bodega Roda Sela) ha muntat Bodegas La Horra (on hi ha Bodegas Hermanos Sastre), Burgos, sota la DO Ribera del Duero per a obtenir vins "menys fins, però amb una càrrega aromàtica i estructural molt potent". Corimbo 2008 va ser el primer. Les etiquetes porten dibuixada la variant del card, el corimbe, tres flors aliniades (als Roda estaven a distint nivell).

bodegaslahorra

"Expertos del tempranillo: cata con Bodegas Roda y La Horra"

"Llega Corimbo 2009"

efeagro
elcatavinos






Hipperia 2006, VT Castilla-La Mancha
Raïm: 47% merlot, 46% cabernet sauvignon, 5% petit verdot, 2% cabernet franc
Celler: Pago de Vallegarcía  Enòlegs: Adolfo Hornos, Javie García, Teresa Delgado
Preu: 18,50 € (Mesquevins)

-Color evolucionat 
-Cuir, òxid, metall, sang, medicines emmagatzemades? albelló? / clau rovellada, natura marcida, mineral 
-Fons licorós, com si la fusta de la bóta haguera tingut conyac, flors marcides, “pre RIP”


Petit Hipperia 2008, VT Castilla-La Mancha
Raïm: cabernet franc, cabernet sauvignon, merlot, petit verdot, sirà
Celler: Pago de Vallegarcía    Enòleg: id. 
Preu : 11 € (Mesquevins) 

-Brillant 
-Inicialment aroma subtil, dolç, compota, mineral? vernís? fusta 
-Lleugerament àcid, “potencia tranquil·la” 

Distingir les parelles no ha estat difícil. En la primera, ha guanyat clarament el germà major; però en la segona ha guanyat el menut, potser perquè el major se n’ha passat.
A Verema trobareu tots els vins comentats pel nostre convidat Abreunvinito


Per a sopar bevem un Quincha  (en aquest cas, no el podem considerar el germà major de Mestizaje i Finca Terrerazo, o sí?

Quincha Corral 2004  VT El Terrerazo (València)
Bodega El Mustiguillo
96 % boval (?)  4% sirà (?)

Riquíssim en aromes: fruita negra madura, xocolate, regaléssia, fusta, tabac...
En boca, llaminer, elegant, potent, intens, redó.  
M'agrada tant! Es deixa beure a poquet a poquet, va contant-te cosetes, diferents, sensuals...mmm
                                         Llàstima que valga +50€

Un soparet fresquet: gaspatxo andalús (gentilesa de JJ, però amb el meu puntet de carlota), ensalada russa, tàrtar de tonyina (també a l'estil JJ), clòtxines, tellines, esgarrat, pernil, moixama, formatges...

I a les postres, per acompanyar un gelat casolà casolà de mango, el "convidat" ens regala un


Punt Dolç   DO València (Clariano)
Vi Negre Dolç Natural
Monastrell i garnatxa
Celler Heretat de Taverners (Fontanar dels Alforins)
Dolcet, sense ser dolç. Fruita molt madura, mores, olives negres, herba... (buf ja no estem per continuar...!)
fitxa
(aprox. 15,60€ / 50 cl)


dokument kata

kates 

diumenge, 1 de juliol de 2012

Aragon 58

divendres, 29 de juny
Avda Aragó, 38  (sí, sí)  tel. 963617961

Lloc clàssic a València que jo no coneixia. Havíem de celebrar un aniversari, al final no ha pogut ser, però hi dinarem igualement. JJ el coneix bé i sempre parla de la bona qualitat, de la professionalitat del servei...; com diu Abreunvinito, "Un clàssic que no falla".
Al restaurant, s'hi accedeix per unes escales cap avall, i és com si entrares en un vaixell. No hi ha massa gent, però JJ troba algun conegut i saluda. Estem prop d'una taula amb un avi i tres néts que li donen el dinar, pobre, així que paga i se'n van (encara sort!).

Comencem amb unes cervesetes (2,14 € x 2 + 8%) mentre mirem amb què podem acompanyar l'arrosset que hem vingut a tastar.

Ens decidim per un calamar a la planxa (bona qualitat, bona elaboració, sense "extrems").
14,50 €





Tinc desig d'unes tellinetes, pero mira, deu ser que a la tercera no va la vençuda. Les canviem (sense mirar la carta) per unes navaixes i sí, estan bones, però 8,50 € x 6 = 51, + 8 % = 55,08 €! (Bo, això ho sabrem al final)


La carta de vins no és gens extensa, hi ha unes suggerències en la mateixa carta del menjar, on es mesclen denominacions, vins blancs, negres, 1 xampany...

Pazo Baión DO Rias Baixas (Val do Salnés, Pontevedra)
Albariño
Enòleg: José Hidalgo
21,60€
Botella molt elegant. (Es ven com un vi "xic")
Flors blanques, un poquet mineral; suau, no massa cítric, elegant.
Pazo Baión


Escoltem parlar "entre bastidors" sobre ostres valencianes, i com que jo no les he tastades, ens decidim a demanar-ne 2 i comparar-les amb altres 2 sense saber quina és cadascuna; les altres seran gallegues. Cap de les dues ens fa caure d'esquena, però la textura de la valenciana és molt agradable.
2,80 € x 4 + 8% = 12,10 €
Quines diríeu que són les valencianes? Les de la dreta.



I arriba el moment de l'arrosset, amb conill, foie i boletus. Espectacular. El sabor és tan intens que potser para un poquet salat, però res, fantàstic.
15 € x 2 + 8% = 32,40 €



No anava a demanar postres, però el gelat de iogurt... molt bo. 5,13 €
2 cafés (3,70 €))
Pa (que a penes toquem, solament 2 rosquilletetes: 3,70€)
Total: 142,53€ (2 pers.)  Tot molt bé, excepte el preu de les navaixes.