dijous, 23 de juliol de 2015

Uma casa portuguesa em Porto

17-20 de juliol del 2015
Sí, una casa a la rua de Trás, ben cèntrica, per passar un cap de setmana llarg a Porto.

A més a més ens reben amb un detallàs: olivetes i tramussos, pa i carn freda i un vinet

Salsus Branco DOC Vinho Verde
Trajadura, Loureiro, Arinto (Pedernã)
9,5 % vol.
Lua Cheia em Vinhas Velhas
João Silva e Sousa, Francisco Baptista
Aprox. 2,95 €




Solament coneixia Lisboa, i feia temps que tenia ganes d'aquesta ciutat; Ryanair ens ho fa fàcil (per a anar a l'Alentejo ho tindré més difícil). No és que combregue amb allò que diuen els refranys, però m'ha fet gràcia aquest: «Braga reza, o Porto trabalha, Coimbra estuda e Lisboa diverte-se».
Que Porto és l'origen de Portugal és indiscutible, però sobre aquesta etimologia ja hi ha més teories: sembla que antigament hi havia un llogaret celta a la desembocadura del Douro anomenat Cale on els romans feren un port (Portus Cale)
El port actual està un poquet més amunt, a Leixões, Matosinhos, en la desembocadura del Leça.

Què vos sona que es pot menjar a Porto? Efectivament, bacallà. I com a bones turistes, seguim la recomanació de la guia (encara que tots no tenen la nostra guia Tamarit) per a sopar divendres:
  • Restaurant Bacalhoeiro.  Av. Diogo Leite 74  Vila Nova de Gaia +351 22 375 9408
Ens havien previngut sobre les entrades que serveixen i que cobren cares, però nosaltres, si hem volgut pa o olivetes, els hem hagut de demanar.

En la meua ignorància, pensava que el Bacalhau à Bras era a la brasa, però no, resulta que deu el nom al Senhor Braz, i porta ou, ceba (en aquest cas l'han retirada per una "intolerància") i  julivert, i pot dur creïlles (com ara), all... També es coneix com bacalhau dourado. És un plat que es feia amb sobres del bacallà.

També demanem una Experiéncia Bacalhau: en mandonguilla, arrebossat, en cebiche... fins i tot llengües de bacallà!




Una cerveseta (la que trobem pertot és la Super Bock, portuguesa en origen, ara de Calsberg)

i dues copes de vi Douro Quintela DOC Tinto 2013.
50% Touriga Franca; 20% Tinta Roriz; 20% Touriga Nacional; 10% Tinta Barroca
13 % vol.
Carlos Alonso. Alijó

(aprox. 3,40 €. Copa: 3 €)

Poc més que correcte.



Total: 14,50 € x 3
Hi ha gent que diu que és el millor bacallà de Porto i gent que diu que és una estafa. Ni una cosa ni l'altra. Cuina correcta.
La llàstima és que la vista des del local és molt bonica, el riu i tota la ciutat de Porto de cara, però hi ha fira i les caravanes la tapen tota.

On sí que mengem bacallà a la brasa és a Matosinhos (dinar diumenge):
  • Restaurant O Manel.  Av. Serpa Pinto, 424 (la guia ens recomanava el núm. 39, però no la dúiem damunt)- Tel. 229 350 477

Les creïlles estan boníssimes, amb un puntet dolç.

L'arribada a aquest lloc és com es conta als TBO, seguint el rastre del fum de la brasa de la sardina...
De camí cap a les Piscines das Marés ja havíem olorat les brasetes, però no era hora i una dona que ens escolta comentar-ho a l'autobús ens recomana que diumenge no mengem sardines perquè dissabte i diumenge no ixen les barques.
matosinhosport
En tornar, tenim molta gana, i no podem resistir-nos a l'oloreta del peix torrat, així que desoïm el consell i caem en la temptació.

Abans demanem unes clotxinetes (en escabetx, molt bones), unes olives, una ensalada (que portaran al final de tot) i alguna cosa més (decideixen que una botifarra, chouriza assada).
Cerveses i una gerreta de vinho verde.
Pa i 2 pingos (tallats)
Total: 17,65 € x 3
  • Quan dues llengües s'assemblen, de vegades comets errors de comprensió que no esperaves, o et prenen el pèl, que tot pot ser.
Entrem en el restaurant O Rápido (dinar dissabte) perquè té bon aspecte i llegim que tenen polvo (polp) assado no forno.
Comencem amb aigua, una cervesa i una garrafa (botella) / caneca (gerra) de mig litre de vi blanc. Ací no cobren el pa.
-Demanem una sopeta; tarden molt a servir-la (no són molt ràpids, haha) i resulta que se'ls havia oblidat; semblant a un pote gallec, està molt bona.


-polp (que resulta que és arrebossat i no torrat; després comprovem que el plat del dia eren Filetes de Polvo com arroz do mesmo, però va i se'ls ha acabat l'arròs).
-i tamboril (rap), també arrebossat


La major part de taules, de portuguesos, mengen Tripas à Moda do Porto en unes cassoletes. Nosaltres no ens hi hem atrevit. (viajecomigo)
Total: 13 € x 3
Lloc agradable. Menjar cassolà.
localporto
o A pérola do Bolhão (rua Formosa)... 


així que comprem un pa exquisit que ens aguanta tres dies, verdura, fruita, carn freda, olives, tramussos, tonyina, vinet... i ens ho mengem a casa per a sopar.

El vinho verde és un vi jove, lleuger, fresc i refrescant, de poc grau; el blanc, amb matisos de color verd; elaborat a Portugal, a la zona compresa entre el Douro i la frontera espanyola. És elaborat amb raïm poc madur (alvarinho, loureiro i trajadura) i sofreix una segona fermentació que el fa lleugerament escumós. Es pot beure la primavera següent a la seva elaboració. Tot i el nom, n'hi ha de negre (elaborat amb vinhao). [viquipèdia]


Muralhas de Monção. DOC Vinho verde
Albarinho, trajadura
12 % vol.
Adega de MonçãoMonção

4,45 € (Casa Oriental)

Fruita blanca i de pinyol, flors; punt carbònic, dolç i àcid.




Arca Nova. Regional Vinho IG
60 % Alvarinho, 40 % Trajadura
12,5 vol.
Quinta das Arcas. Sobrado

3,85 € (Casa Oriental)

Menys dolç i àcid, no carbònic. Fruita blanca i tropical. Agradable.


  • L'últim dia fem un dinar ràpid, fent cas a la senyora de l'autobús, la de les sardines, (i a la guia Tamarit) i anem al Café Santiago a menjar-nos la típica francesinha (hi ha el café original, que tanca diumenges i dilluns, i una còpia més gran quasi al costat que està sempre oberta i plena de japonesos).  Rua Passos Manuel 226 (zona Batalha, prop Capitoli)
cafésantiago
La francesinha fou inventada cap als anys 60. Hi ha diverses teories sobre el seu origen però la més consensuada recau sobre el cuiner Daniel David Silva. Aquest va emigrar a França a treballar i un cop va tornar a Portugal, va decidir donar un toc especial a un plat típic francès anomenat croque monsieur, un sandvitx semblant al biquini. Consisteix en un entrepà de pa de motlle torrat, farcit amb diversos embotits i carns com pernil dolç, mortadel·la d'olives, filet de vedella o porc, llonganissa... cobert amb formatge gratinat i amb una salsa picant feta, principalment, de cervesa i tomàquet. De vegades s'hi afegeix un ou fregit i se sol acompanyar amb creïlles fregides i cervesa (wikipèdia)
directoalpaladar
I. i jo compartim una Francesinha Santiago (9,50 €), amb ou fregit. No és que m'agrade molt, però havia de tastar-la.
A. es demana una solha (palaia), que troba molt bona.
Amb cerveses, 6,50 € x 3

Ens ha faltat tastar la bifana, un entrepà redó amb carn de porc que es prepara en el moment (thecitytailors); i entrar en una tasqueta de vinhos e petiscos (tapes), i els cellers...

A Porto hi ha moltes confeitarias i a algunes se'ls en van els ulls en les escaparates. Encara que semble l'hora de les postres, el primer que tastem a Porto són els pasteis de nata (com els de Belém, pasta fullada i crema pastissera)

També són ben típics els bolos d'arròs, semblants a una magdalena.

Un lloc bonic per a fer-se un café és la Galeria de París, al carrer homònim, darrere de la llibreria Lello; amb un 600 penjat a la paret i milers de joguines i coses antigues. Quan ens cobren els pingos, no ens ho podem creure, 0,60 €!
xixerone
O el café Majestic (encara que nosaltres ens fem un porto caríssim, i de la casa), a punt de fer un segle, al carrer Santa Caterina (diariodelviajero).
(Ens han faltat el Piolho D'ouro,  Il caffé di Roma, A Brasileira... encara que hem passat per la porta).

Quant al porto, no hem estat a cap celler, però n'hem tastat de ben diversos
El vi de Porto és un vi generós de l'Alto Douro, Portugal; al vi, s'afegeix alcohol abans d'acabar la fermentació.
El raïm sol ser Touriga Nacional, Touriga Franca o Tinta Barroca, però n'hi ha molts altres.
Hi ha dues categories bàsiques de vi: el que ha madurat en botelles de vidre segellades, sense contacte amb l'aire (maduració "reductiva"), Ruby, i el que ha madurat en bótes de fusta, la permeabilitat dels quals permet una certa exposició a l'oxigen (envelliment "oxidant"), Tawny.
També hi ha blancs i rosats. Hi ha els Colheitas, els Vintage...
Prop del riu hi ha els cellers (o almenys botigues) de Cálem, Ramos Pinto, Sandeman, Quevedo, Taylor's, Offley, Niepoort, Ferreira...
El Cais de Gaia, des d'on es veu la ciutat a l'altre costat del riu, és un bon lloc per a fer-se una copeta de porto, és magnètic, podries passar hores, dies...


I una foto millor, del grans A2


El blanc sec d'Andresen m'ha agradat molt. Aquest l'he tastat a l'altra vora, al Cais da Ribeira, en l'Azeitoneira do Porto.

Una ciutat molt bonica: carrers, costeres, riu, ponts, mar, tramvies, cafés, mercats, botigues (lojas), llum, colors...

I ara diria allò de "muito obrigada", però la veritat és que m'han embolicat bastant. Pensava que els homes deien "obrigado" per a donar les gràcies i les dones "obrigada", però en la pràctica...

dimecres, 22 de juliol de 2015

Cinc ànimes carmelitanes

dijous, 16 de juliol
C/ Almirall, 14. Barri Xerea - 963 155 287

Un costum molt encertat, aquest que et conviden a dinar el dia de la Mare de Déu del Carme. Fa una calor marroquina, però les xiques anem ben mudades, de tiros largos.

Alma del Temple és el restaurant de Caro Hotel. Jo coneixia el lloc, un semisoterrani, de quan estava Camarena (ARC, Arrop Ricard Camarena, 2009-2012) i em va al·lucinar, molt bonic, remodelat a partir de restes de la muralla àrab i un arc gòtic.
Interiores Minimalistas
Sembla que en aquesta zona hi hagué un castell o castro romà per a protegir la ciutat d'invasions des de la mar i el riu. Els musulmans, en el segle XI ampliaren les muralles i construïren la porta de "Bab ibn Sajar" (després també Porta del Cid) i la torre "Ali Bufat" . Quan Jaume I entrà a la ciutat atorgà a l'Orde del Temple la fortalesa, la torre -on fou hissat el penó reial- i les cases contigües. En temps de Jaume II l'orde fou dissolt  i el patrimoni passà a l'orde de Montesa (jdiezarnal).

Interioresminimalistas
Pa artesà (ens diuen que d'un forn amb premi -suposem que és Jesús Machí, del forn Sant Bartolomé, Duc de Calàbria, 14. Russafa-) i oli d'oliva ecològic Travadell (Villalonga -Mançanella- 75%, Blanqueta 15%, Genovesa, Alfafarenca, Alberquina 10%; Millena, Alacant).

Les carmetes reserven el menú de 25 €.

Aperitius de Pedro (Pedro Rubio és el xef): cruixent d'alga nori, croqueta de pollastre amb allioli i sopa de meló. Tot fresquet i bo (les croquetes estan calentetes, però és un mos abellidor).

Flor de Ahillas Blanco 2013?  Sense DO
Merseguera
11,2 % vol.
Bodegas Terra d'Art. Ahillas, Xelva, València.
Enòlegs: Juan José i Casandra Martínez Palmero
(Aprox. 8 € Vinos y Cavas)

Herba, fruita blanca, mineral. Distint. Molt agradable.
Verema
"Ahillas, art i vinyers"


Entrants: gaspatxo amb sardina fumada. Suau, senzill però molt bo.


Bombó ibèric amb suc de pollastre rostit escabetxat i creïlla cruixent. Plat difícil, quant a textures  i fins i tot quant al sabor (punt picant).



Contino Reserva 2009 DOCa Rioja
Tempranillo: 85 %. Mazuelo: 3 %. Graciano: 10 %. Garnacha tinta: 2 %
CVNE. Viñedos del Contino. Laserna, Àlaba
(Aprox. 22,40 € Univinum)

Fruita roja i silvestre madura, espècies, sotabosc, café, cuir... de tot. Perfecte, i té per a anys.




Principals, a triar entre:
-Arròs amb gambetes i lletuga de mar. Molt saborós. Poc fet (ideal per a alguns, excessivament al dente per a altres).

-Tonyina d'almadrava amb suc de marmitako
- i Bloc de bou amb verduretes

Postres, a triar entre (també serveixen fruita fresca):
- Homenatge als cítrics (amb pastís d'ametla)

- i Sopa de mango amb gelat de gerd


Cafés i petit fours

Parlen valencià.

El lloc s'ha de visitar, i es menja bé.

Verema/Abreunvinito

Madre mia

dissabte, 11 de juliol del 2015
Restobar  Madre mia. Vivons, 29. Russafa -  962066978


Dissabte a la nit el barri està de gom a gom, però mira, fem una volteta i pense que m'agradaria una picadeta: unes clotxinetes, unes creïlles braves, una ensalada russa... Dit i fet, el xic em troba el lloc, en una d'eixes terrassetes -invasió del carrer- que tanta malícia em fan, que impedeixen un passeget tranquil i omplen la nit de soroll, d'olors, de brutícia...


Als meus desitjos afegim unes tellinetes. Solen tindre caragols fets per l'àvia, però avui no en tenen.
Tot amb unes cervesetes ben fresquetes.

Total: 16,25 € x 2

No parlen valencià.

Servei amable.

dissabte, 11 de juliol de 2015

Gin & Clàssics a l'Octubre

divendres, 10 de juliol del 2015
Terrat del Centre Octubre. Sant Ferran, 12. 963 15 77 99  Barri Mercat



Sembla que tots els elements s'han aliat en contra i res no funciona, però Laura Borràs (professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, de Didàctica de la Llengua i la Literatura, especialtzada en la difusió de la Literatura des d'entorns digitals, directora de la Institució de les Lletres Catalanes) ens parlarà del vi i altres licors en la Literatura: WB Yeats, Sant Agustí, la Bíblia, l'Odissea, Dant, Rabelais i Gargantua i Pantagruel, Borges, Baudelaire, Dràcula, Casasses; Hamlet... Fins i tot ens canta com l'Ofèlia i teatralitza l'escena del guant de Gilda. Molt gran.


-Robert Louis Stevenson: “Wine is bottled poetry.”

-"A Drinking Song" BY WILLIAM BUTLER YEATS
Wine comes in at the mouth 
And love comes in at the eye; 
That’s all we shall know for truth 
Before we grow old and die. 
I lift the glass to my mouth, 
I look at you, and I sigh. 

- La traviata, de Verdi
Libiamo, amore, amor fra i calici: più caldi baci avrà. (Beguem perquè el vi avivarà els petons de l'amor)

- Baudelaire: "Enivrez-vous"
Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva. Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueu-vos.

- "Bevedor i bevedora d'absenta", Picasso
voolive.net
dianamartin.net
- Enric Casasses
Només tinc una paraula que fa goig i fa patir: la vritat és una taula per posar-hi el pa i el vi.

El sentit de la vida per exemple és quan estàs abocant el líquid daurat al got i veus com puja l’escuma sense pensar res.


- Escena del guant de Gilda (amb Rita Hayworth), "Put the blame on Mame",


- "El darrer brindis" (Anna Akhmàtova, 1934)
Brindo per la casa devastada,
pel dolor de la meva vida,
per la solitud en parella
i bec també, brindo, per tu.
Pels llavis falsos que em traïen,
per la fredor mortal als ulls,
perquè el món és aspre i brutal
i perquè Déu no ens ha salvat.

- "El vi", Estellés. Borja Penalba i Francesc Anyó


- Vinyoli, "En bona companyia"
Molts jardins amb peònies,
lilàs i pèsols
d'olor, són lloc de bon estar,
quan ja la llum abaixa
la veu i, sense fer remor,
pels engorjats del vespre
s'allunya la tartana
del desesper.
El dia torça el coll
com una espiga plena.
La nit es tota per nosaltres.
Encén el vi.

I un últim consell: "Don't drive drunk"


Finalment, uns versos clàssics (o no tant) recitats pel Francesc Anyó mentre es fa completament de nit.

Entre vins i xampanys amb David i Goliat.

dijous, 9 de juliol del 2015
Entrevins. Reina Na Maria, 3. Russafa. 963 333 523

Cata de Champagne: “petites maisons Vs grandes maisons

La introducció serà molt breu, sols una informació succinta del procés d'elaboració.

1. L'Ouverture de Savart. Premier Cru. Brut
100 % pinot noir (85 % cuvée -primer premsat-, 15 % première taille -segon premsat-)
12 % vol
Ecueil, Villiers-aux-Noeuds

- Color: pàl·lid, transparent; rivet clar, gris
- Aroma: fruita seca (sense torrar), mantega, química, lactis, fruita tropical, litxi, forn, fermentació // vegetal, fruita blanca madura, poma, pera, hidrocarbur, canyella, ametla crua
- Boca. Acidesa present, marcada, agradable; Alcohol: no; Sucre: poc; Bombolla: absent, suau, lleugeres pessigolles i desapareixen
Poc sabor

(Aprox. 26-34 €)

Salmó marinat amb crema de nap


2. Grande Réserve de Dehours. Brut
Pinot noir i pinot meunier 72%, Chardonnay 18%, vins de solera 10%
12 % vol.
Mareuil-le-Port

- Color: més daurat que l'anterior, traslúcid; rivet gris
- Aroma: càrnic (reducció), pernil dolç, flor, gesmil, productes químics, acetona, pintura // millora, fruita de pinyol, pinya, salmorra?, desapareix la carn, pell d'aranja, de llima
Distint al primer, més cridaner; aquest, més definit
- Boca. Menor acidesa. La del primer era cítrica, aquesta més redona, làctica, més present, es queda sota les genives, no a la llengua. Alcohol integrat. Sucre: menys. Bombolla més persistent.
Postgust de vi, sensació vinosa.

(Aprox. 20-25 €)

Brandada de bacallà. Suau de textura però saborosa. Fantàstica.



3. Moët Chandon Impérial Brut
Chardonnay, pinot noir i pinot meunier
12 % vol.
Moët. Épernay

-Color: palla, rivet gris, rosat?; entre l'1 i el 2, més al primer
- Aroma. Discreta; sabó líquid, perfum, herba humida, cítric, croissant torradet, flor, rosa // aigua de rosa
- Boca. Acidesa. poca, agradable. Alcohol: més glicèric. Sucre: major, encara que no molesta. Bombolla: més que altres.
En boca més persistent

(Aprox. 32,85 € Vinissimus)

Clòtxines escabetxades amb bròquil. fresquetes i abellidores.



4. Cordon Rouge de Mumm
45 % pinot noir, 30 % chardonnay, 25 % petit meunier
12 5 vol.
GHMUMM. Reims
(Aprox. 27,20 € Lavinia)

- Color: pàl·lid, traslúcid; rivet gris verdós, rosat?
- Aroma: discreta, obert?, vegetal, molsa, mineral, química, cítrics, cassola d'alumini // canvia molt, ametla, forn, gingebre, pebre rosa
- Boca. Acidesa: més redona, agradable. Alcohol present. Sucre sí. Bombolla: menys que el 3 i més que els primers

Tonyina amb crema d'ametla i pols de cirera


Com queda clar, els dos primers són els davidets i els altres els goliats.


Quant als dos últims, Guillaume ni els té al restaurant, els ha comprat a Makro. Diu que són més volàtils i ampalagosos, amb aroma de pintura i de roses.
El primer xampany ha tingut grans detractors (la majoria de nosaltres) i grans defensors.
El segon ens ha agradat molt i el quart, bastant.
Quant a les bombolles, JJ i Guillaume mai estan d'acord.

Total: 35 €

Una experiència recomanable