Al restaurant Entrevinss'ha celebrat el Primer Concurs Internacional de Haikus Entrevins. Han format part del jurat Lola Mascarell, José Saborit i Carlos Marzal. El guanyador (20/6/24) ha estat Francisco Pisonero de Fuenlabrada, i aquest és el seu haiku:
El sol es rojo.
Una gota en la boca
de la botella.
haiku m. LIT. Forma d'expressió poètica d'origen japonés en què es combinen dèsset síl·labes en tres versos, generalment de cinc, set i cinc síl·labes, que se solen presentar aïllats i sense rima.
LUIS GARCÍA MONTERO (El País, 05/09/2022) - La vid
La vid y Goliat. Me siento a escribir la primera columna de septiembre. La verdad es que el curso nuevo se me presenta como un gigante de casi tres metros, filisteo y mercenario, dispuesto a retarnos en contra de cualquier ilusión. Como no he sabido nunca manejar una honda, busco otras armas para combatir. Acudo a Gonzalo de Berceo y decido enfrentarme al otoño marcado por el grifo del gas con un vaso de vino. Para escribir en román paladino, me sirvo de una conversación con el vecino y pido un buen vaso de vino. Las primeras palabras en español se escribieron junto a una viña. La vid contra Goliat, ese resumen impertinente y apresurado de las hostilidades que el azar endiablado nos prepara.
Las viñas son uno de mis paisajes preferidos. Las veo con frecuencia desde los campos de La Rioja hasta los sembrados en donde anida la manzanilla de Sanlúcar. Hay paisajes que impresionan por sus desfiladeros y sus bosques románticos. Pero en los olivares y las viñas veo el diálogo ordenado del ser humano con la tierra, su capacidad de negociación con el futuro, aunque a veces el clima ayude poco. Me gusta la vendimia, la lentitud de las bodegas, la paciencia de los cuidados y la curiosidad con la que se abre y se prueba una buena botella. El primer sorbo es inseparable del visto bueno.
Desde que Dante afirmó que el vino llena de poesía los corazones, los poetas se han mostrado más partidarios del vino que del grifo. No se trata de emborracharse, sino de sentarse a hablar, vivir pegados a la sensualidad de la tierra y saborear el lado bueno que nos ofrece la vida. Una botella ayuda a navegar juntos porque es el mejor mástil en una conversación. Dicen que este otoño será duro. Pues vamos a hablarlo. Hay motivos para resistir y razones para salir ganando.
[Serem capaces de llegir el llibre Almudena, de García Montero?]
Coneixeu la col·lecció "Envinats" de Vibop Edicions? Jo he sabut que existeix a través del blog de Joan Josep Isern, Totxanes, totxos i maons, amb l'article "Pecats, virtuts: del bon maridar literatura i vi". Hi ha títols ben interessants:
1. Josep Roca, a l’avantguarda del món del vi
2. Les olors en la literatura, a cura de Vicenç Pagès Jordà
3. Vins de memòria, diversos autors (rticles autobiogràfics on el vi hi juga un paper important amb: Imma Merino, Josep M. Espinàs, Vicenç Altaió, Perejaume, Jordi Cornudella, Joma, Roser Vernet, Rafael Vallbona, Jaume Almirall, Màrius Serra, Julià Guillamon, Pep Quintana, Albert Villaró, M. Torreiro).
4. Vins, vinets i vinasses, Enric Satué
5. A taula amb Eiximenis ‘Com beure i menjar a l’Edat Mitjana’, Cristina Armengol
6. Els raïms immortals, Narcís Comadira
7. Priorat en persona. Diccionari literari del Priorat (amb textos dels autors que han passat pel Priort en Persona)
8. Polifem, el beverri, Joma
Quina plantà la d'avui! De bon matí el meu pasqüer de tota la vida m'ha enviat una foto del Levante on anunciaven que Austrohongaresa publicava la meua traducció del llibre de Blasco Ibáñez Entre Tarongers
i ja ha sigut un no parar de missatges, que he hagut de deixar de banda perquè anava amb alumnes a la ruta poètica "Mirada d'un poeta" per València de la mà d'Isabel i Vicent Anyó Andrés, els néts d'Estellés. Quin luxe! Fins i tot ens han entrat als Banys de l'Almirall.
Gemma Pasqual
I després d'acabar a les torres de Serrans llegint "La rosa de paper", ens hem trobat a la plaça de Manises (sí, sí, la plaça de la Diputació i la Generalitat) Sva-ters cantant "Que la vida et vaja bonica".
De tornada cap a casa, m'han segrestat i hem fet un vinet a La Piazza (Correus, 7), en teoria per a poder eixir a la porta a veure la mascletà. Impossible, però ens hem rist tant!
Bellorí 2015 DO Rueda
100 % verdejo
12,5 % vol.
Bellorí Bodegas y Viñedos. Ventosa la Cuesta, Valladolid
Aprox. 5,50 €
El segrest ha continuat i hem anat al barri, a un àrab que ha canviat de mans i de nom,
Dar Salam. La maison marrocaine. Reina Na Maria, 7. Russafa - 960 051 090
( دار السلام seria casa o recés de pau)
Hi ha diversos menús, però són falles i hi ha hagut algun malentés amb les possibilitats que tenim, el cas és que hem demanat el menú de 13,90 € i ens han inclós la beguda (dues botelles del vi de la casa)
Parreño 2015 DO Utiel-Requena
Tempranillo i Cabernet Sauvignon
13 % vol. Bodegas Latorre.
Aprox. 3,85 €
Molt floral, amb punt dolç.
Harira (sopa tradicional). Comencem bé.
Al centre per a compartir:
Ensalada al-Àndalus i Marràqueix
Falàfel (فلافل), Maaquda (coquetes de creïlla المعـقـودة), Hummus (حمٌص), puré d'albergínia (babaganuix بابا غنوج) , zaaluk (ensalada albergínia زعلوك) [No em quadra la informació amb la foto, però...]
Plat principal
Cuscús de verdures (fabulós) i tagín de corder (intens).
Postres
I encara ens posen uns dolços àrabs amb el te.
Total: 14,25 € x 5
(Solament afegeixen una cervesa; no ens cobren tampoc la segona ració de pa que, per cert, està boníssim)
Servei molt amable.
Lloc recomanable
No parlen valencià.
I sempre el món àrab al meu voltant. Avui el meu segrestador ha estat Àlex, amb qui visquí a Damasc una de les experiències més especials de la meua vida, inoblidable.
Blasco fa nombroses referències al nostre passat àrab en les seues obres
"(...) Rafael evocava la tragèdia de la Reconquesta; lamentava la sort d'aquells llauradors guerrers, els alquissers blancs dels quals encara semblaven flotar entre els tarongers, els màgics arbres dels paradisos d'Àsia.
Era un afecte atàvic. L'herència mora que duia en el seu caràcter melancòlic i somiador li feien lamentar ─en contra de les seues creences religioses─ la trista sort dels creadors d'aquell edén."
I Estellés diu en el Cant del Russafí
Un fil de veu em queda
perdut entre els canyars,
lledoners i figueres
lentes del cap al tard,
dacsar d’una infantesa
que mai no ha de tornar.
O en Cercles del Russafí
Cau un altre dia
sense dignitat.
Em quede.
Per sempre
seré exiliat
a la meua terra,
el més trist i amarg
dels exilis.
Passa
la vida de llarg.
Oh terres, oh gents
que tant he estimat!
Des d’on sóc allargue,
indefens, la mà.
[Sembla que ar-Russafi ( Abu-abd-Al·là Muhammad ibn Ghàlib ar-Russafí al-Balansí) partí voluntàriament en moments d’agitació social de València envers
Màlaga –on va viure la major part de la seua vida i va morir el 1177–, i el lloc nadiu
distant va romandre present i mitificat a la seua obra posterior: «Nostàlgia», «Elegia valenciana»]
I aquest menjar, aquestes espècies, aquest te amb herba-sana...
Terrat del Centre Octubre. Sant Ferran, 12. 963 15 77 99 Barri Mercat
Sembla que tots els elements s'han aliat en contra i res no funciona, però Laura Borràs (professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, de Didàctica de la Llengua i la Literatura, especialtzada en la difusió de la Literatura des d'entorns digitals, directora de la Institució de les Lletres Catalanes) ens parlarà del vi i altres licors en la Literatura: WB Yeats, Sant Agustí, la Bíblia, l'Odissea, Dant, Rabelais i Gargantua i Pantagruel, Borges, Baudelaire, Dràcula, Casasses; Hamlet... Fins i tot ens canta com l'Ofèlia i teatralitza l'escena del guant de Gilda. Molt gran.
-Robert Louis Stevenson: “Wine is bottled poetry.”
-"A Drinking Song" BY WILLIAM BUTLER YEATS Wine comes in at the mouth And love comes in at the eye; That’s all we shall know for truth Before we grow old and die. I lift the glass to my mouth, I look at you, and I sigh.
- La traviata, de Verdi Libiamo, amore, amor fra i calici: più caldi baci avrà. (Beguem perquè el vi avivarà els petons de l'amor)
- Baudelaire: "Enivrez-vous"
Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva.
Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueu-vos.
- Enric Casasses
Només tinc una paraula
que fa goig i fa patir:
la vritat és una taula
per posar-hi el pa i el vi.
El sentit de la vida per exemple és quan estàs abocant el líquid daurat al got i veus com puja l’escuma sense pensar res.
- Escena del guant de Gilda (amb Rita Hayworth), "Put the blame on Mame",
- "El darrer brindis" (Anna Akhmàtova, 1934)
Brindo per la casa devastada,
pel dolor de la meva vida,
per la solitud en parella
i bec també, brindo, per tu.
Pels llavis falsos que em traïen,
per la fredor mortal als ulls,
perquè el món és aspre i brutal
i perquè Déu no ens ha salvat.
- "El vi", Estellés. Borja Penalba i Francesc Anyó
- Vinyoli, "En bona companyia"
Molts jardins amb peònies,
lilàs i pèsols
d'olor, són lloc de bon estar,
quan ja la llum abaixa
la veu i, sense fer remor,
pels engorjats del vespre
s'allunya la tartana
del desesper.
El dia torça el coll
com una espiga plena.
La nit es tota per nosaltres.
Encén el vi.
I un últim consell: "Don't drive drunk"
Finalment, uns versos clàssics (o no tant) recitats pel Francesc Anyó mentre es fa completament de nit.
