dimarts, 27 de setembre del 2022

21 de setembre
El gremi de forners i pastissers de València ha atorgat els PREMIS DEL 𝐋𝐈 𝐂𝐨𝐧𝐜𝐮𝐫𝐬 de pa tradicional i de format lliure, amb el patrocini de la Diputació de València i la col·laboració del centre d'Artesania de la CV, i amb motiu de les festes de la Mercé.
"Modalitat Pa Tradicional"
   1r PREMI: LOS ARTESANOS - C/ Sant Doménec Savio 86, Torrefiel
   2n PREMI: FORN GERMAN - C/ Major de Natzaret 132
   3r PREMI: FORN VICENTE RAIMUNDO - C/ Ángel Guimerà 58, La Petxina-Arrancapins
"Modalitat Pa de Format Lliure"
   1r PREMI: FORN MORENO PONCE - C/ Doctor Gil i Morte 10, Arrancapins
   2n PREMI: FORN RAIMUNDO 
   3r PREMI: FORN VELARTE - C/ Vicent Puchol 47, Castellar-Oliveral
"Ornamentació"
   1r PREMI: Forn Velarte  
   2n PREMI: Forn Moreno Ponce
   3r PREMI: La Tahona del Boni - Avda. dels Pinars, 14-16 El Saler 

Només escriuen en valencià els eslògans:
- Posem en valor els nostres pans!
- Fem més atractives les nostres botigues!

----------
Tahona del Abuelo (Cabanyal - Los Ángeles, 84 / Gorgos, 6 / Conde de Alacuás, 1)
Baking Free (Campanar -Carrer de Gil Roger, 1)
Moreno Ponce (Doctor Gil i Morte, 10)
Horno Vcente Raimundo (Àngel Guimerà, 58)
Forn Velarte (Alquería Aznar, 3 / Vicente Puchol, 47)
La Tahona del Boni (Avinguda dels Pinars, 16, El Saler) 
Forn Llatzer (Aparicio Albiñana 5)
Monplá (Pizarro, 32)

dilluns, 26 de setembre del 2022

Divagacions al divan de la diva

dissabte, 24 de setembre
Antonio Calero, l'amo del Marina Beach Club, obrí a finals del 2021 LA DIVA (Sorní, 42. El Pla del Remei, l'Eixample - 960 990 020), i se suposa que és "un dels locals més bonics en l'àmbit internacional", amb una carta "descomplicada" que "mescla cultures i gastronomies diferents: mexicana, japonesa, italiana i americana".
Sembla que el projecte -gastronòmic i musical- "començà amb el quadre de Lorraine Dell Wood, considerada la millor pintora d'Art Deco de Hollywood"; per al disseny pensaren en @proyectosingular i per a la cuina en @rakelkarak, que crec que al final no està.
Estem plens de prejudicis, no diré que no, però no sé per què no m'abellia gens vindre a aquest lloc; tot i això és la setmana fantàstica del xic i no li donaré un disgust; ha decidit que hem de conéixer el lloc i ací estem. Tot i que tenen reserva telemàtica, he hagut de telefonar, i després m'han fet reconfirmar per missatge telefònic i per correu electrònic i donar el número de la targeta de crèdit. Hem agafat el torn de les 14,30 i tenim una hora i mitja per dinar.
Mentre hi anem arribant, uns vermuts Yzaguirre (5,50 € x 2) i mançanilla La Guita (3,90 € x 2), sense cap detall de benvinguda. Després aigua amb gas (3 €) i vi.
Ceramic Monastrell 2019
DO València
Monastrell
11 mesos en roure i després en tines de fang
14,5% vol.
Enòleg: Pepe Hidalgo
25,50 €  (Aprox. 15,50 € - 25,99 € a VG)
Un altre prejudici: si haguera vist a la carta que era de VG no l'hauria demanat, però no està malament, encara que té poc a veure amb un murcià: fruita roja, bona acidesa, sense la dolçor de figues i dàtils.


Croqueta líquida de gamba (3,90 € x 5)
Que si pa ranci, que si dacsa... No està malament, curiosa però prescincible.



Tacos divinos mexicanos
De pollastre al curri amb maionesa de sriracha (salsa picant tailandesa), pico de gallo (verdures tallades a dauets), col i coriandre (3,90 € x 5)






Per al plat principal:
Jj i jo, Diva Burger, hamburguesa de wagyu amb formatge cheddar fumat, salsa de rovell d'ou, cecina i encisam Batavia (14,90 € x 2)

Les altres opcions són bacallà (14,50 €), noodles Yakisoba (9,90 €) i Crispy roll (arròs, alga nori, salmó, espàrrecs, formatge...; 11,50 €)



Ja no ens farien falta les postres, perquè aquest és un menjar que ompli molt, però sembla que sense un dolcet final no hi ha festa.

Cremosa. Pastís de formatge amb galetes salades TUC i caramel salat (5,90 €)
La torrija. Llesca en ou, gelat de Kit-Kat, escuma de café (5,50 €)
Contundents, però bones.

Café (2,60 € x 4)

Total: 34,76 € x 5
No parlen valencià
El servei és jove; aprendrà, supose; a nosaltres ens atén un home un poc més major; aprendrà a somriure, supose.
La majoria de taules estan ocupades per grups de dones, de xiques, algunes de les quals van vestides com si isqueren de nit. Algú m'ho explica? Deu tindre alguna cosa a veure allò de l'Ode to Women.
Mai es pot dir "No hi tornaré", però...
 

Maligayang Bati

dijous, 22 de setembre
Pensàvem celebrar l'aniversari de Jj sense estar-nos de res, que no tots els dies es fan 60, però de moment el que va davant va davant i, quan el xic ja sap que arribarà des de Múrcia a temps de sopar, reservem taula al punk-o punk-o (Sueca, 30. Russafa -661 345 513), on havíem intentat anar diverses vegades i sempre estava tancat (al migdia només obri dissabtes) o ple.
En "Que no ens farem punks, ara?" (jo sí que hi havia estat) ja parlàvem del joc de paraules del nom, construït amb pungko pungko (/pungo/), menjar de les parades dels carrers a Filipines, d'on és Nanay, i punky, que és Pau. 
Comencem amb la ja coneguda aigua amb gas de Jj (Perrier, 1,80 €) i una cerveseta (2,20 €).
Com que el xic no té ganes de pensar, li recomane algun dels plats que m'havien agradat l'altra vegada i compartim:

Kinilaw
- Cebiche vegetarià d'albergínia a la flama amb herbes asiàtiques i llet de coco, acompanyat de coquetes cruixents de dacsa (11.00€). 



Samosa farcida de llentilles, carabasseta i espècies filipines, amb maionesa de soja o bolets i de kimchi (2,50 € x 2). 


Broqueta filipina. Cansalada viada marinada a l'estil filipí amb papaia verda envinagrada o kimchi (verdures salades fermentades), segons temporada, però no ens ho especifiquen; al plat hi ha un ingredient cruixent i creïlles fregides (2,70 € x 2). 



Jo em demane una copeta de vi negre. Ribera o Rioja? Al final no sé si és un d'Utiel-Requena, Casagrande (3 €)

Humba. Baboy (porc) guisat a baixa temperatura a l'estil filipí amb arròs (11,50 €).

No demanem ni postres ni café.

Total: 19,95 € x 2
Lloc recomanable: s'hi menja bé, a un preu raonable; a més a més són atents i simpàtics i parlen valencià.


diumenge, 25 de setembre del 2022

El somriure que ens empara

dimarts, 20 de setembre
Ester -Desemparados com jo- va complir 60 anys el mes de maig -ella és de l'11, jo del 12- i s'ha jubilat; des de final de curs està celebrant una jubilació gitana que no acaba mai, i a la fi ens ha tocat a nosaltres. On? Es barallaven diverses opcions, perquè en els anys que hem treballat juntes a la fàbrica -i després- són moltes les taules que haurien rist amb nosaltres si hagueren pogut i que hauran de guardar més d'un secret, però hem triat un restaurant on no havíem estat, Mascaraque (IVAM. Guillem de Castro*, 118. El Carme, Ciutat Vella - 960 629 451), perquè "jubilació nova, vida nova".
Triem el Menú del dia (20 €): tres primers plats a compartir, un principal, postres, pa i café, però no vos podré contar a penes res perquè em va passar tot com en un núvol, xarrant-xarrant, i no tinc el menú, ni el compte...
Comencem pel vi, va (i aigua també)
Le Bobal Dussart-Pedron 2020 DO Utiel-Requena
Boval
7 mesos en roure francés i en tines
14,5% vol.
Bodega Dussart Pedrón. Los Pedrones, Requena
Botella 259 de 2.050
22 €



Entrants:
Ensalada russa
Crema de verdures
Vedella (tots els plats no són iguals, alguns tenen una carn bastant distinta, però no ens donen cap explicació)








Demanem una altra botella de vi, però aquella era l'última. Canviem a 
Venta del Puerto Nº 12 2018 DO València
40% Tempranillo, 40% Cabernet Sauvignon, 10% Merlot, 10% Syrah
12 mesos en roure americà nou
14% vol.
Venta del Puerto / La Viña. La Font de la Figuera
Jorge Caus
24 € (Aprox. 9,50 €)
Mireu si estem fora de la realitat que notem que el vi té un poc de gust de suro i anem bevent -encara que no ens l'acabem-; finalment els ho hem comentat i crec que ens han cobrat menys diners.


Molts dels plats principals porten un increment de 3 €.
Jo, polp cuit i torrat a la flama, amb ensalada amb mores i puré de creïlles amb aji groc.





Per a les postres,
llesca amb ou i
gelat de gintònic (crec)

Cafés en diferents versions

Total: No arriba a 30 € x 6
Parlen valencià

Ens atenen bé, no diré que no, però hi ha algunes cosetes que un dia diferent al de hui et poden fer tòrcer el morro.

Què vol dir el nom del restaurant? Què emmascara? Doncs és el cognom de José Luis Mascaraque, que començà d'ajudant de cuina al restaurante Jokey de Madrid i treballà a l'hotel Ritz de Madrid i al restaurant espanyol del Harrods de Londres. Obrí el restaurant en maig del 2018. ValenciaPlaza 
---------
*Com sabeu, Guillem de Castro i Bellvís (València, 1569-Madrid, 1631) va ser un dramaturg i poeta valencià en llengua castellana, seguidor de la comèdia nova de Lope de Vega. La seua obra més coneguda és Las mocedades del Cid (1615), que va influir en Pierre Corneille. (Viquipèdia)
-----------------
Després anem a fer-nos una copa al Lladró Lounge Bar, de l'hotel Palacio Vallier (pl. Manises, 7. La Seu, Ciutat Vella - 960 661 307).
Normalment hauríem demanat un gintònic, però hui és un dia mésqueespecial i, mira, ens fa comboi un Margarita (MJ, un Cosmopolitan; 15 € x 5 i paga la jubilada). Ens trauen primer dos bols de mix saladet i després un de gominoles.

La sala està plena de figuretes de Lladró modernes: la pantera, els parrots... 
A mi, m'encanta The Guest. Qui m'ho havia de dir?

Es pot demanar reserva a la terrassa, amb un dia d'antelació.





I encara continua la celebració al Café de las Horas (Comte d'Almodóvar, 1. La Seu, Ciutat Vella - 963 917 336)
Pot haver-hi més guiris per metre quadrat? Tots vinga la foto a l'interior!
Demanem aigua de valència i ens la serveixen en gotets d'Ikea. No donem crèdit. 
Per a la segona gerra, exigim copes; que no en tenen prou, que són de còctel... Ester entra, parla amb qui ha de parlar, i tenim copes. Faltaria més!
10 € x 6

I no, ja no enganxem amb el sopar com quan érem joves, hehe.

No direu que Carme no fa unes fotos de copes boniques, eh?
Ester -sense h-, no puc deixar de plagiar uns versets que t'han dedicat uns altres companys:
...
hi ha persones que fan fàcil
començar cada matí.
...
Conéixer-te per atzar
la sort de tenir-te a prop,
amiga del dolç  somriure,
companya de tants combois.

Durant tretze anys, després de matinar, agafar el cotxe -que sempre m'estressa- i pensar quina em trobaria eixe dia a la fàbrica, obrir la porta del casinet i trobar el teu somriure ha sigut una de les coses, senzilles i màgiques alhora, que més m'ha alegrat la vida i que més trobe a faltar. Dels combois, ja parlem un altre dia.

Sabem que sabràs disfrutar-t'ho, rebonica.




Un dinar d'altura

diumenge, 18 de setembre
Una vegada més tenim el privilegi de dinar a Ca Pili i Rafa; ens perdérem la convocatòria anterior, però sembla que passà alguna coseta amb l'arròs al forn que va propiciar-ne una altra, i ací estem.
Per començar a patir, uns aperitius, cadascun comprat ex profeso en la millor botiga:
Vermut negre Ciento Volando (Fernández Pons, Godella)
(o cervesa, o aigua...)
Llonganissa seca
Olives kingsize del mercat de Russafa
Ous de llissa llobarrera
Calamarets farcits
Atmeletes fregides

Pa i brètzel de Peter's Delicatessa


Vega Sicilia Valbuena 5º 2017 DO Ribera del Duero
94% Tinto Fino, 6% Merlot
5 anys en fusta nova i usada, i botella (juny 2020)
14,5% vol.
Vega Sicilia. Valbuena de Duero, Valladolid
170.071 botelles bordeleses (quina casualitat, capicua), 5.516 Mágnum, 406 Doble Mágnum, 34 Imperiales i 5 Salmanazar.
Enòleg: Gonzalo Iturriaga
Aprox. 145 € x 2
(Milanta mil gràcies, Carlos i Laura)

Ho té tot: fruita madura, fruites del bosc, regaléssia, xocolate, espècies, torrats (no massa marcats)... buf!


Ja a taula, diverses delicadeses marines:

- llagostins amb cansalada viada
- polp a feira
- sépia amb maionesa

Qualitat, elaboració perfecta... què més podem demanar?






I tornem a la terra per al plat principal: arròs al forn amb costelletes i botifarra.
Nobody's perfect. Hehe, fins i tot als grans xefs els en passa alguna a la cuina, encara que aquesta siga una cuina que desperte l'enveja de qualsevol: gran, lluminosa, bonica, pràctica, amb totes les novetats... I què ha passat hui? La carn s'ha quedat fora en l'últim moment!
Hi haurà una tercera convocatòria arrossera?
A mi m'agradaria ser capaç de fer l'arròs al forn de ma casa, el d'abadejo, però per a deu persones? Això, per a mi, és Mission: Impossible.


Un plat de formatges espectaculars: 
-Olavidia Quesos y Besos. Millor formatge del món 2021
-Pecorino Moliterno al Tartufo (llet crua d'ovella)
-Ojos del Guadiana (manxec reserva, llet crua d'ovella)
-Queso de Tresviso Javier Campo (formatge blau)


Per a les postres, fruita fresca (mango, maduixetes, meló)
Strudel de poma, de Peter's Delicatessa; espectacular. Amb gelat de vainilla

Edoné Rosé Gran Cuvé Extra Brut
60% Tempranillo, 20% Syrah, 20% Pinot Noir
24 mesos sobre mare
Viñedos Balmoral. Alpera, Albacete
Aprox. 17,50 €

Café
Algú s'ha animat amb la llima granissada i el vodka Belvedere (Polònia, aprox. 45 €).

I tot, en un menjador ampli, una catorzena planta amb vistes a la mar, a l'horta, a les torres de l'església d'Almàssera, a la muntanya... Moltíssimes gràcies per tot, parella! Menuts amfitrions!

dissabte, 17 de setembre del 2022

Entre amics i estranys

divendres, 16 de setembre
Kata 175 - Diego - Un extraño en casa
No ens véiem des del mes de maig, però tot arriba, i ací estem de nou, saltant algun torn, al voltant d'unes botelletes de vi.
Mentre hi anem arribant, unes cervesetes, o aigua
És l'hora de la veritat. Tots són vins mediterranis, i hi ha un especial entre els únics. Hem de trobar quin és diferent als altres en tots els aspectes, i respondre a la pregunta "Com és que Diego ha triat aquest vi?"
Podem fer una pregunta cadascú: hi ha tres espanyols, de quatre denominacions diferents, tres monovarietals distints (que no són ni monastrell ni sirà), no els hem tastat mai. Després sabrem que un és car i els altres, no.
Hi haurà dues rondes: la primera, kata cega; la segona, amb la informació dels vins per endevinar quin és cadascun.
1. GAINTUS RADICAL 2017 D.O: Penedés 
100% Sumoll tinta (diuen que el sumoll és el Pinot Noir del Mediterrani)
6 mesos en roure francés de 300 l de segon ús 
12,5% vol. 
MontRubí. L'Avellà, Font-Rubí
15.000 botelles 
Parker 93 
13€ 
- Color "xungo", tèrbol, robí-marronet, capa baixa, oxidat, 
- Anxova, mantega salada, vainilla, fruita madura, poma torrada... apagat, seriós
- Salat, carbònic, sidra, carbó de barbacoa, àcid (l'acidesa emmascara la tanicitat), fosc, raret
En la segona ronda és imbebible. Deu tindre algun problema
[gaintus significa guany?]

2. CAIAROSSA 2016 IGT Toscana Rosso. Itàlia 
42% Cabernet franc, 25% Merlot, 15,5% Syrah, 6% Cabernet sauvignon, 6% Petit verdot i 4,5% Sangiovese, 1% Alicante Bouchet 
Criança per separat, 11-20 mesos des de roure nou fins a 3 anys, 
14% vol. 
Caiarossa. Riparbella, Pisa
60€ 
Parker 96-97 Suckling 97 
57.000 botelles 
[Els supertoscans són vins negres que es deixen envellir durant almenys un any en xicotetes barriques, sovint parcialment noves, d'acord amb el costum de Bordeus. S'elaboren amb raïm autòcton (per exemple, sangiovese criat en barriques), raïm internacional (sobretot d'origen bordelés) o amb una mescla d'ambdues.]
[Caiarossa significa "grava roja", testimoni del profund vincle amb el lloc i amb l'element físic que fa de fil conductor entre l'heterogeneïtat del terreny.]

- "Caiguda d'abric", capa alta, pruna negra, Rioja, llàgrima, glicèric
- Compota, mora, regaléssia, dolç, fruita, poca fusta en moure'l; "olor d'Espanya", un poc de xocolate; abellidor
- Pensàvem que seria més redó en boca, és més senzill que en nas, alcohòlic, sobremadurat; curiosament ara sí que apareix la fusta, el vernís. Millorarà. "Ribera clàssic"
QUINA SORPRESA!!! Com ens l'ha pegat l'italià!

3. CHALET 2016 D.O: Illes Balears 
Manto Negre 
6 mesos amb les mares en inox. 
13% vol. 
Sistema Vinari (Châteaux Paquita). Felanitx, Mallorca
Eloi Cedó (4 Kilos Vinícola), amb Francesc Grimalt i Sergi Caballero
3.900 botelles 
16€ 

- Molt tèrbol, rivet tella, marronet, lleig, pòsit (problema amb el suro)
- "ribete de calzón forzao", paregut al primer, sidra, fang, argila
- Sidra, taronja, amarg, rar però interessant, ancestral, "vi de Canà", es vi?

4. PANXUT 2016 DOP: València 
Bonicaire (¿Trepat?) 
6 mesos en roure francés 
14% vol. 
Can Leandro. Ontinyent 
12€

- Brillant, capa mitjana, sembla evolucionat, però deu ser pel raïm, marronet
- Balsàmic, timó, no fruita roja, potser meló d'Alger
- Elegant, afrancesat
Una altra sorpresa.Relació qualitat-preu excel·lent
Katadok

Per a sopar, pans diversos, papes, olivetes, tàperes...

Caragols

Anxoves amb tomaca




Muriel Fincas de la Villa 2013 DOCa Rioja
Tempranillo
12 mesos roure
13,5% vol.
Bodegas Muriel. Eltziego, Àlaba
Aprox. 6,50 €




Crema de carabasseta i creïlla, amb bacó i nou moscada








Bacallà amb tomaca, pimentó roig, pinyons i pell de bacallà








Formatges (Maasdam, Tronchón, Maonés envellit en cava, Gorgonzola, Petit Blu Bergader)
i sobrassada curada mallorquina de porc negre


Per a les postres, broquetes de fruita natural:
bresquilla, meló, raïm, maduixa, plàtan...







I un pastís de rovell d'ou (capuchina
expressament feta per a nosaltres a Tentaciones.





Encara tindrem algunes marranades

I uns vins dolcets:
Vi de licor de Moscatell de Durà, Montserrat (del segle passat)
Palo Túnel, Mallorca
Mistela de Xaló
Licor de nispro Ruchey, Callosa d'en Sarrià


dilluns, 12 de setembre del 2022

El premi a ‘la millor paella del món’ de la 61a edició del Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca (2.500 €) és per a dos joves cuiners mexicans, Rogelio Castañón i Alfonso Ovalle.
El segon premi (1.500 €) és per al cuiner d'origen xinés Binhui Jiang, d'El Mesón El Molino, de València. 
La tercera millor paella (1.000 €), l'ha cuinada l'alemany Mario Furlanello, xef del restaurant de Frankfort Bornheiimer Ratskeller.

I la xarxa està encesa en flama perquè això no pot ser. Com que no guanya un valencià? 
Eugeni Alemany sempre té alguna cosa a dir en l'assumpte de la paella: "Sense cap mena de dubte, la paella valenciana és mundial!" 
"Em sorprenen les reaccions negatives a que estrangers guanyen el concurs de paelles, atenció, per excel·lència. Personalment ho veig un triomf de la internacionalització de la recepta, dels defensors dels ingredients més canònics i un poc d’aquell divertiment de posar la #🥘"

-----------------

Nova polèmica: el premi del WORLD PAELLA DAY CUP 2022
10 xefs de tot el món han batallat en la Marina de València amb diverses versions del plat valencià "més internacional"
1r premi: Eric Gil, França (proposta amb confit d'ànec i bolets)
2n lloc: Juani Kittlen, Argentina
3r lloc: Jaani Pasikoski. Finlàndia
La versió del Japó portava carranc xinés, cebes verdes i anemones. La de Finlàndia, ren, boletus, ceba, tomaca i nabius.
El jurat ha estat format la presidenta de l'Acadèmia de Gastronomia de la Comunitat Valenciana, Belen Arias, el 2n premi del Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca, Binhui Jiang, la xef i guanyadora de les II World Paella Day Cup, Noelia Pascual, el propietari del restaurant Berlanga, José Luis García Berlanga, i el dissenyador de la marca Delicious València, Modest Granados.

FB:  "El debat sobre l’essència de la paella em sembla tan infantil com les discussions de futbol. Dit açò, ahir va guanyar el World Paella Day un arròs de ‘cor de pato farcit de foie’. Ara sempre associaré la imatge del cor d’un pobre ànec, farcit de foie, al súmmum de la repugnància" 
EP "Exagerat! Com a marenyer he de dir te que la paella d ànec ben feta es un bé de Déu. Amb foie o sense."
JFG "A la paella, amb permís dels déus, no li calen proteïnes d'alt pes atòmic. L'arròs admet amb elegància els elements primers de la taula periòdica. Jo, sense voluntat de faltar a ningú, la faig excel·lent amb les menges bàsiques, les del Mareny de Tavernes. Amén."
-----------------------
En Valencia Secreta tenim una llista de llocs per menjar paella a València: 
Bon Aire  (El Palmar)
Casa Granero (Serra)
Alquería del Brosquil (Castellar)
Casa Carmela (Isabel de Villena, 155. València)
La Cigrona (Serrans, 22)
La Ferradura (la Patacona)
Toni Montoliu 
El Racó de la paella (Mossèn Rausell, 17. València)
El Rebost  (Sueca)
Alquería del Pou 
El Racó de Meliana 
Al Grano (La Canyada, Paterna)
----------------------
On menjar-se una paella després de la marató" Guía Hedonista (Vicent Marco)
 l’Alter de Picassent
El  Gran Azul (arròs de peix de roca i gambes)
Lavoe (paella de putxero)
Yuso
Canela 
Mesón Canela 
La Matandeta 
Alqueria del Pou 
Alqueria del Brosquil
Baret de la Tófona (Castellar)
Lahiver (el Saler)
Bon Aire (el Palmar) 
Nou Racó
Casa Carmela
Casa Navarro (la Patacona)

diumenge, 11 de setembre del 2022

«Qui no té pa, menja coca»

Diuen que qui no té pa, menja coca (en castellà, A falta de pan, buenas son tortas), però a mi m'agraden mooolt les coques, i no com a substitutes del pa. No sé si es pot fer açò de copiar un article aparegut a la xarxa, però em sembla tan interessant que el vull compartir amb vosaltres, ja que supose que sou tan amants de les coques com jo:
EL GASTO "Esmorzar coques, un plaer assequible". Vicent Marco | 09/09/2022 Guía Hedonista
Diferents tipus de coques salades, són en molts pobles, l'alternativa esmorzadora favorita dels parroquians
Per a alguns és una experiència diferent, per a altres -els menys- és la norma, i també trobem qui se sobta quan de sobte li oferixen coques per a esmorzar. Som el país de l'olivera, de la flor de taronger i també de la coca. Dolces com la cristina, de llanda, de pessic o de panses i anous, i salades de mil maneres. Hi ha fins i tot qui defén - amb pocs arguments històrics -, que la coca valenciana feta a Oliva, dona origen a la pizza margherita, la primigènia. I també hi ha qui per desconeixement, anomena a les nostres coques els tacos valencians. Una errada al nivell d'anomenar els figatells l'hamburguesa valenciana, o de batejar el pepito -com passa en algun forn de València ciutat- com a "panecillo de pisto". Un pepito que també significa en alguns llocs un entrepà molt senzill, el de ternera a la planxa amb un poc de mantega. Però això és una altra història, hui volia ajudar-vos a conéixer alguns dels millors llocs on endinsar-se en el deler de paladejar una coca salada per a esmorzar. 
Coques de dacsa 
Per començar, les més famoses o populars, són les coques o coquetes de dacsa. També conegudes com a coques a la calfó o de ploure, ja que es feien habitualment els dies de pluja. Les més clàssiques, la recepta bàsica, porta farina de blat, un poc de farina de dacsa i un farcit de quatre ingredients: tonyina, tomaca fregida, ou bollit i anxova. Senzilles i delicioses, les pots tastar en la Safor en llocs com en Bar Nou de Ròtova, el Bombó de Xeraco o el Corrales de Llocnou de Sant Jeroni. Però no són els únics llocs on tastar-les, tot i que com passa històricament amb l'arròs al forn o el putxero, és un plat que es fa més habitualment a casa que al bar. A Oliva i Pego també les fan, i com són pobles rivals, el farcit és diferent entre un poble i l'altre. A Pego són típiques de gambeta amb una salseta de tomaca i ceba, les pots menjar delicioses al Bar Rafel. Mentre que a Oliva, i també a Dénia, són més tradicionals les de gambeta amb bleda. En l'Evaristo d'Oliva o al Magallanes de Dénia les tens al teu abast. Car destacar que abans era possible menjar gambeta de marjal, molt més tendra, però com està en perill d'extinció a eixa marjal entre Pego i Oliva, la gambeta que es gasta ara és tota de platja. 
Coques de blat 
Les coques de blat al forn, ja amb rent i una preparació menys instantània, són també prou comuns a molts llocs de la Marina. A Xàbia, per exemple, es fan moltes als barets del Mercat, i també delicioses al forn Ortuño. El mateix passa a Dénia on fins a tres parades del mercat van oferint coques amb pésols, ceba, sobrassada, tomacat, anxoves o embotit. Estes últimes, les d'embotit, són molt similars als bollos -en sabor que no en grandària-, que couen per la zona de Requena i que es repetixen en forma de coques salades del Sénia al Segura. Coca de fira a Ontinyent, coca de llonganisses a l'Alacantí, de mestall a la Valldigna, torta de Tajá a Villar de l'Arquebisbe, coca de cansalà a Sumacàrcer o coca de recapte que diuen a Catalunya. Un dels llocs on esmorzar estes coques és el restaurant El Llaurador de Pedreguer, on les van fent de diferents combinacions cada dia, i les preparen en tres coccions. Tal volta les més famoses de la Marina siguen les del Pont Sec, però estes no estan disponibles per a esmorzar. Sense deixar la zona, tant en Gata de Gorgos, com en el Verger o Jesús Pobre s'escalda la coca abans de clavar-la al forn. Eixa coca escaldada, que es pot comprar per exemple el diumenge al Mercat del Riurau de Jesús Pobre, para més sucoseta i no sap tant de pa. 
Coques de forat 
Dins de les coques més desconegudes i diferents, estan les coques de forat. Este tipus de coca és més un acompanyament, com fan els marroquins amb el batbout, els portuguesos de la zona de Guimaraes amb els bolos de sardinha, o els israelians amb el pa jalá que pots tastar al Kukla. En este cas són unes coques fregides com si foren bunyols, amb foradet al mig perquè tota la superfície estiga ben fregideta. Les vaig descobrir a La Coqueria de Dénia, on les fan amb la recepta familiar d'Orba. Tot i que a l'hora d'esmorzar, les més conegudes són les de Cal Nay de Beniarbeig, acompanyades per saladures com la moixama, anxoves o abadejo. En realitat es poden usar d'acompanyament de pistos, esgarraets i qualsevol preparació que et parega convenient. Queden esponjoses per dins i com que ja porten oli incorporat, fan molt bona lliga amb pernils, formatges i altres preparacions més seques. 
Coques a la pala 
Recentment, he descobert les coques a la pala, típiques d'Agost i de pedanies d'Alacant com Moralet o el Verdegàs. Una coca que es cou al forn, i que sent similar a les coques de blat de la Marina, resulta més dura. Després, al damunt, se sol servir amb embotit o amb les típiques saladures de la zona. Si vos fa comboi tastar-les, el dijous les oferixen en Ca Mario d'Agost. I bé, si vols explorar alternatives menys convencionals, un tros de coca de molletes d'Elx, que es pot combinar amb qualsevol barreja salada al damunt, també pot ser una bona idea per a esmorzar, encara que això va com les tapisseries, al gust de cadascú. 
Hi ha moltes tradicions festives vinculades a coques salades o dolces, com les de Sant Joan o les de Sant Blai. I també tantes receptes com cuiners, que gasten més o menys farina, de cereals diferents, amb llet o mantega, amb oli o sense, al forn o a la planxa. El cas és que tenim una gran riquesa culinària més enllà de l'entrepà, i que també a l'hora de l'esmorzar podem disfrutar. Si voleu conéixer més sobre les coques, l'esmorzar i els llocs on fer-ho de categoria, molt prompte publicaré el llibre Esmorzars Valencians, el llibre dels esmorzadors professionals, gràcies a l'editorial Drassana. On trobareu recomanacions com estes coques, que personalment, a mi m'encisen i em fan sentir a casa. Perquè com diu el refrany "a falta de pa, bones són coques".

I dels minxos, ja parlem un altre dia.

cuinavalenciana.net
-La  guia dels esmorzars a la CV. Aina Gilabert. Grup Sal Alejandria. 15 €
-Esmorzars Valencians, el llibre dels esmorzadors professionals. Vicent Marco. Drassana

dissabte, 10 de setembre del 2022

Rodant pel barri

dijous, 9 de setembre
Sí, he anat a l'altra punta del món amb Àlex, però això era en una altra vida; ara estem per ací i, tot i viure ben propet, ens veiem poc; hui quedem a dinar al Rodamon (Sueca, 47. Russafa - 963 218 014)
Comencem amb aigua (3 € 1l) i el detall de benvinguda: olivetes.
Cantayano La Seca 2021
IGP Castella-Lleó
100% Vedejo - 13,5% vol.
3-5 mesos sobre mare sense remoure
Botella 26.135 de 27.000 
Cantalapiedra Viticultores. La Seca, Valladolid
4 € x 3 [Aprox. 10,50 €]
[Cantayano és l'acrònim dels cognoms del fill d'Isaac Cantalapiedra: Manuel Cantalapiedra Moyano]
Bona acidesa, fruita madura, oleós.
En principi jo volia una copa de vi negre, però com que la xica ens ven tan bé un vi blanc d'Ontinyent canvie de parer; finalment no el tenen, i em bec aquest.


Decidim triar el menú del dia (14 €), encara que ens costa entendre'l.
Compartim els entrants
Primera opció:
Crema freda de iogurt. Fresqueta i bona.
Costelles amb puré de creïlla
Segona opció (+8€)
Ensalada de vieira i gambetes, amb cruixent de dacsa.
Les verduretes estan al dente, boníssimes. Amb salsa picanteta.


Per al plat principal hi ha diverses opcions amb increment de 8 €, però en demanem una sense: 
arròs amb bolets i carn.
Saborós, molt bo





Per a les postres,
pastís de Sant Jaume amb xocolate,
i gelat de llima amb pinya natural

Café (1,50 € x 2)

Total: 27 € x 2
Parlen valencià