dimecres, 29 de gener de 2014

Ostres i Gramona a La Malquerida

dijous, 23 de gener del 2014
La malquerida, Polo i Peyrolon, 53. Mestalla -  963 891 186

Em fa il·lusió, mai he anat a una cata d'ostres (sis ostres, tres diferents en cru i tres adobades), i maridades amb Gramona (sis vins). L'únic problema és que he acomboiat uns quants amiguets i això sempre em fa patir. Estarà bé?

En arribar al restaurant, que no coneixia, ja no m'agrada massa, la il·luminació és un poc dolenta, para fosc, i estem tots en dues taules llaaargues; hi ha tant de soroll que no ens escoltem els uns als altres i hem de parar molta atenció per entendre les explicacions dels que parlen.
Una altra sorpresa desagradable: quan passen a cobrar la cata ens diuen que, per problemes logístics, sols els han arribat dos tipus d'ostres, i falta la tercera. En comptes de 20 € ens en cobren 15. En fi, relaxem-nos i disfrutem.
Andrés Soler es presenta com a persona experta en el món de les ostres i ens explica en què consisteix la seua empresa, Ostrarium: distribució d'ostres, servei d'àpats, escola... També explica molt per damunt algunes formes de criar ostres, com conservar-les a la nevera i com obrir-les...
Sent ser un poc dolenta, però si tens un compromís, li encarregues les ostres i passa això...? Cap solució? No sé, no sé.

Maria Lluch, enòloga de Las Añadas de España, presenta els vins de Caves Gramona (Sant Sadurní d'Anoia) i comenta un poc com ha buscat cada vi per a cada ostra.
I quines són les ostres que no han arribat? Les franceses, Crassostrea gigas (ostra japonesa, ostró, ostrot, ostra fonda o ostra del Pacífic) - Ostra Fine de Claire de Marennes d' Oléron.

Les que sí que arriben són les gallegues, ostrea edulis (ostra comuna o ostra plana europea), una ostra amb bastant sabor de mar, iodada, i les catalanes, crassostrea gigas del Delta de l'Ebre.

Ens passen un paper on hi ha una sèrie de característiques de les ostres:
-crocant: "atac molar amb sensació cruixent que desperta la xarxa neuronal"
-sucosa: "sensació gustosa en boca"
-carnosa: "sensació perllongada i de volum en boca"

i també amb una sèrie de termes per a descriure l'ostra: melosa, dolça, cremosa, salina, iodada, nítida, elegant, saborosa, persistent, mantegosa, vegetal, especiada, fruita seca, avellana

1. Ostra gallega en cru

Mas Escorpí 2013  DO Penedès
100 % chardonnay
Natural, sense bóta
12,5º
Aprox. 9,50 €
Fruita dolçca, pinya, poma, flors, mantega. Sedós, marca l'acidesa.





2. Ostra catalana en cru

Gessamí 2012  DO Penedès
25% muscat d'Alexandria, de gra gros, 40% muscat de Frontignan, de gra menut, 30% Sauvignon blanc i 5% de Gewürztraminer
11,5º
Aprox. 8,45 €
Floral (però menys gesmil del que espere), fruita de pinyol i blanca, punt cítric, herbes; fresc.




M'agrada més el punt iodat de la primera ostra i la textura de la segona, menys "homogènia".


3. Ostra gallega adobada amb cogombre, vodka i pulco (? una espècie de llima)

Mustillant Rosat  DO Penedès
Vi rosat d'agulla natural
60 % sirà, 40 % merlot  (67-33?)
11º
Aprox. 5,50 €
Fruitetes, llepolies, cassis.





4. Ostra catalana adobada amb soia i pebre

Gramona Brut Imperial Gran Reserva 2007
Criança de 36 mesos en botella
50 % xarel·lo, 40 % macabeu, 10 % chardonnay
11,5º
Aprox. 16,50 €
Forn, fruites seques, poma, flors... Saborós, elegant, fresc... Molt bo.



El primer adob és fresc i agradable; el segon, un poc massa intens.
Si menjara ostres molt més sovint potser m'agradaria menjar-les de formes distintes, però per a les que menge, com més m'agraden és al natural.

Quant al vi, no ens diuen els que ens perdem, potser algun altre cava i algun dolç.

Sembla que els d'Ostrarium pensen continuar fent-hi tasts d'ostres (fins i tot prometen que la pròxima ens compensaran pel problemeta d'aquesta), però... algú m'haurà de jurar que la cosa ha canviat molt i que mereix molt i molt la pena perquè hi torne.

I passem al sopar (20 €). Hi haurà diverses botelles dels vins de la cata també per al sopar, però clar, el cava s'acaba de seguida i el que ens queda és el rosat.

Tapes:

Sardina marinada amb llesqueta de pa amb tomaca




Terrina ibèrica amb boletus Edulis




Les famoses croquetes ibèriques (excessivament salades)



Ou remenat amb boletus i pernil de Guijuelo


Plat a triar:

Daus de Black Angus (uns diuen que està bo; uns altres, que sembla fetge més que no carn)



Llom de tonyina roja a la planxa (el que jo trie; novament, excessivament salat, i encara porta sal Maldon per damunt!)






Postres: Tarta Bariloche, amb xocolate i almívar de llet.

Al café ja no ens hi quedem, que ja ha sonat la campaneta de les dotze i demà s'ha de treballar.
Molt de menjar per a 20 €, i no mereix la pena estar amb amics i no poder parlar amb ells.
No es pot jutjar un lloc per un esdeveniment com aquest, però la malquerida, de moment, es quedarà així, malquerida.

diumenge, 26 de gener de 2014

"Ratllant el cel, Culla". Taller de cuina i tòfona

divendres 18 i dissabte 19 de gener del 2014


Coneixeu CaperucitaPaseos? Té tantes propostes interessants!: tasts de vi a la lluna de l'Albufera, amb lectura de poemes, amb panets artesans... i ara toca el Taller de cuina i tòfona, a Culla (l'Alt Maestrat).






El trajecte amb cotxe és ben agradable, xarrant xarrant passa en un bufit. En passar la Plana comença la boira, que dibuixa un paisatge corprenedor, i ens trobem, com emergit d'un conte il·lustrat, el mas fortificat de la Torre Matella (o Torre de la Marquesa, o L'Hostalet...), prop dels Ibarsos, ja terme de Culla.

verfotosde
En arribar al poble la boira és molt densa i  no s'hi veu a dos metres; hem de passar-lo i continuar direcció cap a Benassal i desviar-nos cap a la Torre d'en Besora. I allà ens esperen les dos cases rurals del Mas de Les Forques, que regenten Vicent Genovés i Ana.
Rebuda de tota la gent (alguns ja havien vingut divendres, una bona opció per a aprofitar bona cosa el cap de setmana)... mmmm un déjà vu en veure Clara, Amparo... que em porta mooolts anys arrere quan passàvem els caps d'any en refugis i cases de poble -encara no estaven de moda allò de les cases rurals-. I toca allotjar-se: compartisc amb Lola una habitació de dos llitets, calenteta, acollidora, tot nou, amb el lavabo a la porta... I damunt del llit, com als millors hotels, un detallet personalitzat de part de Caperucita. No, definitivament açò és una altra cosa.
En breu començarà el taller. Mentrestant algunes cervesetes: Penyagolosa "Ipa" (amb dàtil)  i Columbretes "Ale" (Montmirà, l'Alcora), Badúm (amb aigua de Peníscola i carxofa de Benicarló)...

Clara ens dóna novament la benvinguda i ens avança que ella ens parlarà de vins a la vesprada.
Vicent ens comenta algunes cosetes del conreu de la tòfona negra (Tuber melanosporum, del llatí tuber -tubercle tòfona- i del grec mélas, mélanos -negre- i sporá -llavor, gra-), un bolet que viu soterrat, associat amb les arrels d'arbres forestals, sobretot dels gèneres Quercus (roures, alzines, etc.) i Salix (salzes), formant micorizes. Se suposa que tenen una aroma molt forta perquè les puguen trobar els senglars, se les mengen i distribuïsquen les llavors amb els excrements.
Les tòfones seran bones a partir de vuit anys d'haver-les plantades, encara que als cins anys ja n'hi apareix alguna.
L'ús de la tòfona en aquestes terres és relativament recent. -"Algú ha menjat una paella de tòfona?" -Trobe que no.
Futures tòfones
Ines, alter ego de Cuina Clan-destina, ens presenta el taller -que no curs- d'iniciació a la cuina de la tòfona i ens farà riure a muntó; llàstima que haja hagut de parlar en castellà perquè hi havia algun francés que no entenia el valencià, tot i això el seu lèxic i les seus expressions, no deixen cap dubte.
Tot els ingredients són de la zona, o com es diu ara "Km 0", i el tipus de cuina "slow food".

foto: AMPARO RUIZ GARCIA / A-2
En obrir el recipient de vidre on hi ha la tòfona, la cuina queda inundada de la seua aroma, i ara, una setmana després, encara l'olore...
-Començarem preparant un oli amb aroma de tòfona en botelletes precioses que després ens emportarem a casa. L'oli és del mas Cova de la Palla, de Culla (Aceites del Maestrat SL)
foto: AMPARO RUIZ / A-2
-I ara toca "terra amb terra", amb ingredients senzills: tòfona amb pa, oli i sal.
foto: AMPARO RUIZ / A-2
-El següent hauria de ser "terra i mar", amb eriçons i tòfona, però sembla un poc arriscat i finalment la terra sols serà el pa. Com que no és km 0? En línia recta la mar no deu estar a més de 40 km; de fet es veu des de dalt del poble.

-I continua l'"atac de la trufa": al fons d'un gotet posarem trossets de creïlla bullida i tòfona ratllada, després hi afegirem crema de creïlla amb tòfona i finalment un ou "de gallina feliç" aromatitzat amb tòfona i escalfat. Per a aromatitzar els ous, aquests han estat dos dies a la nevera en una cassola tapada i amb una tòfona embolicada en paper de cuina. Senzill i impressionant alhora.
foto: AMPARO RUIZ / A-2
I ara és l'hora del pati. La boira ha anat escampant i ha eixit el sol solet. Eixim a xarrar, passejar un poc, conéixer els cavalls...

Fins i tot comencem amb una copeta del vi que tindrem per a dinar:

Mas de Rander Syrah 2012  VT Castelló
100 % sirà
Viticultura ecològica
14,5º
Bodegas Mas de Rander. Benlloch/Torreblanca, Castelló
Enòleg: Michel Poudou
Aprox. 4,20 - 5 €
Molta fruita, un puntet dolç i balsàmic. Molt jove.

almavinocuatre
I mentrestant, les xiques prepararan el dinar, un arrosset trufat -aromatitzat de la mateixa manera que els ous, a la nevera dos dies en un recipient de plàstic tancat i amb una tòfona embolicada amb paper de cuina- amb pollastre camper (del  mas d'Àngela) i pilota embolicada en fulla de col amb llesquetes de tòfona. Deliciós. Amb unes ensalades d'endívia per a rebaixar, això sí.


I per a les postres, "tarta al whisky del Maestrat", dolç de brull de Benassal amb codonyat de l'Hotel Roig (balneari de Benassal) i seroles (o sorolles, cast. acerolas; són com uns codonys menudets)

En acabant, cadascú farà el que més li plaga: dormir, passejar, llegir... Jo m'uniré al grup que se'n va al poble. Parem al bar La Setena* i jo em demane un poliol, però parlen tan bé del cremadet de rom que em desdic i m'hi apunte, tot i que a mi m'agrada el café sol i que ja no en bec quasi -l'edat...-. S'ha de prendre a poquet a poquet, i s'agraeix.


*En 1345 naix La Setena de Culla o "Comunitat d'Herbatge", que estava constituïda per: Culla, Atzeneta del Maestrat, Vistabella del Maestrat, Benassal, La Torre d'en Besora, Benafigos i Vilar de Canes. Aquesta agrupació de municipis va comprar els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals a l'Orde de Montesa per a defensar amb més força els seus interessos ramaders comuns. Va perdurar fins a mitjan segle XIX. (Ajuntament de Culla)

I a continuació fem un passeget pel poble: carrers medievals de pedra, portes d'arc de mig punt, muralles, castell, vistes a la mar, a les ermites...

I tornem cap a la casa, que toca el tast de vi. Una de les dues casetes té un celler fantàstic al soterrani que Clara aprofitarà per a l'ocasió. Ens parla de l'estranya història dels vins a Castelló, de la plantació i l'arrancat de diversos ceps, de la varietat autòctona bonicaire (o embolicaire) que és elegant i aporta al vi un color bonic i aroma de fruita però li falta cos i estructura, per això combina bé amb la garnatxa.


Flor de Clotàs 2011   VT Castelló
100 % tempranillo
5 mesos en bóta de roure francés i americà
15 %
Bodega Vicente Flors. Les Useres, Castelló
Enòleg: Vicente Flors
Aprox. 7-10 €
Fruita. Hi apareix la tòfona perquè estem suggestionats?


Magnanimvs Platino 2011  VT Castelló
Cabernet, merlot i sirà
12 mesos en bóta nova de roure francés
Viñedos y Bodegas Mayo García. Vilafamés, Castelló
Enòleg: Gabriel Mayo
Aprox. 9 €

Fruita, espècies, pimentó verd.



Per acompanyar-los tindrem una coqueta salada molt bona, també km 0.

I ara és el torn de fer brases per al sopar i les xiques, tot siga dit, es guanyen bé el sou.

Foto: Luisa Carrillo / M.Koven
Mentrestant, alguns els faran companyia en algun moment, altres llegiran, xarraran, faran una copeta... Com que ja és de nit i van eixint les estrelles, farem un passeget per contemplar-les, encara que sembla que als gossos dels massos veïns no els agradem massa.

I arriba l'hora del sopar: carn de corder i embotit (llonganisses, xoriços, botifarres de ceba i d'arròs... Encara que no hi ha fam no podem resistir-nos a posar-nos l'entrepà. No recorde les postres, fruita potser?
Una tertulieta breu i... a dormir. Ni mitja pàgina del llibre que porte puc llegir.

L'endemà, quin dia més bonic, fa fresqueta però molt bon solet. les xiques ja estan preparant-ho tot a la cuina: café amb llet, suc de taronges de l'Hort de Norat -no sé si això seria km 0, però com que són de l'ama...-, brull, carabassa torrada, coca en llanda i, com no, el "divertimento" de magdalenes amb tòfona i avellana.

I amb açò acaba l'estada al mas. Estic segura que prompte hi haurà alguna altra moguda, de fet ja han eixit altres propostes: saladures, formatges...

El Two on the road encara no vol acabar i anirem a veure la carrasca monumental centenària, al mas de Bassa, cap a la Torre d'en Besora. Impressionant, uns 23 metres d'alçària i uns 35 de diàmetre de la copa. Ja fou documentada per cavanilles a finals del s.XVIII. Llàstima que no puguem abraçar-la perquè està dins una tanca. És divertida l'anècdota del francés, que no ha entés què busquem, es pensa que és una casa molt antiga i no comprén res tot i que ja tenim l'arbre davant.

foto: Hono
I ara tornarem cap a Culla, i farem el passeget. Avui es veu millor la mar (estem a més de 1.000 m d'altitud, i a poc més de 40 km en línia recta; és Torreblanca allò que es veu allà baix?). Aprofitem per visitar l'exposició "Pulchra Magistri. L'Esplendor del Maestrat a Castelló", de La Llum de les Imatges, que es pot veure a Culla, Catí, Benicarló i Vinaròs fins a novembre (l'entrada de 3 € val per a tots el llocs i no caduca): casa abadia, antic hospital, antiga presó, església... Hi ha una làpida al carrer de la Font on es pot llegir "IUDICIUM DURISSIMUM HIS QUI REGUNT... Aquells que governen tindran un judici implacable...". Veiem també "els perxes", l'antiga llotja; el carrer Pla; el pelleric, una pedra on es lligava els lladres per a la burla pública; la porta nova...
cullamagicaimedieval

Com diu Hono, "Descubrir los secretos de la trufa, comer deliciosos platos elaborados con alimentos naturales ("kilómetro cero" que diría Inés), degustar vinos del país, pasear entre bancales y caballos, ver las estrellas como hacía años que no las habías visto, pasear por la medieval Culla, admirar una carrasca de más de 40 metros de diámetro de copa y 20 metros de altura, observar el Mediterráneo en un día frío y claro desde más de 1.000 metros de altitud,... limpian la mirada y regeneran el espíritu."
Gràcies a Clara, a Inés... i a tots.
Llàstima que no hi haja vingut el xic i no ens hàgem quedat a gaudir de la temporada de la tòfona en algun restaurant de la zona -potser La Pelejaneta o Cal Paradís a la Vall d'Alba?-. Una altra vegada serà.

divendres, 24 de gener de 2014

El refugio

Carrer de Dalt, 42 . Carme - 963 917 754
dijous, 16 de gener del 2014

No entenc com al blog pot aparéixer escrita l'adreça "c/ Alta (d'Alt)". Ni vos podeu imaginar els embolics i la paperassa que ha tingut la meua amiga Ester gràcies a dir que viu al carrer de Baix. En fi, si entrem en l'apassionant món de l'ús del valencià a València...


Al llarg de la Guerra Civil, la Junta de Defensa Republicana construí més de 50 refugis en llocs públics de la ciutat de València i condicionà més de 200 soterranis: carrer de l'Espasa, refugi del Carme (carrer de Dalt - Ripalda), carrer Serrans, estació del Nord, IES Lluís Vives, col·legi Balmes de Russafa, Gran Via Marqués del Túria... Alguns d'ells conserven encara a la façana el cartell art déco.

En aquesta ocasió, la primera cita anual de les "guinness", hem triat aquest lloc del qual havia sentit parlar bé (a Ester i a Caperucita) i no tan bé.
Avui sóc l'última que hi arribe, i m'esperen amb una cerveseta (2 € x 2) i unes olivetes.

Hi ha una carta relativament àmplia i un menú del dia a 12 €, que és el que triem:


Altos del Cuco 2011 DO Jumilla
Monastrell, sirà i tempranillo
Bodegas y Viñedos Valle de Salinas
(Aprox. 4-5 €)  Copa: 2,50 € x 3
Molt fluixet. Fruita sense més.

De primer
- 1 ensalada de mesclum amb vinagreta de safanòria. La safanòria dóna el to de color i el punt interessant a un encisam de paquet.
- 2 crema de coliflor amb polsim de pernil. Correcta.

De segon
- 2 arrossos diversos amb allets tendres, salmó i calamarsons. Crec que el salmó no li aporta res. Les textures dels arrrossos són agradables.

- 1 corder amb crema de castanya i pimentons de Padron

Postres
3 de coca amb fruites roges (hi havia també pastís de plàtan i xocolate)


Aigua (25dl  1,50 €) i 3 café (1,40 € x 2) i tallat (1,60 €)
Total: 53,40 € (18 € pers.)
mfunes, Verema

El blog està en castellà i anglés. La carta crec que també. Paco i Rocio són molt amables en el tracte. Ell contesta en valencià.
Un lloc cèntric i agradable.

diumenge, 19 de gener de 2014

Últim putxero de Nadal

diumenge, 12 de gener del 2014
Sí, és 12 de gener i encara queda un dels putxeros preceptius, el de la família materna.
Aquest sempre ha anat un poc per lliure. Quan jo era menuda, recorde que depenia del treball de l'home de ma tia que fóra el primer o el segon dia de Nadal (i l'intercanviàvem amb el de la família paterna). No tinc cap record del dinar en la casa antiga dels meus avis, un primer pis en un carrer cèntric d'Alboraia, davant del cine Hogar. Sols recorde quan féiem alguna paella o algun aniversari a la terrassa (ben bé no sé si ho recorde o és per les fotos que tenim). Els records del putxero són del pis on es traslladaren després, al costat del de la filla; era un altre pis, però els mobles eren els mateixos i així el canvi no el recode tan abrupte -la terrassa per Nadal no la devíem gastar gens-;  ara que ho pense, l'engronsadora amb què sempre recorde mon iaio Daniel, que gronsava i gronsava sense parar, sols la veig al pis "nou", no sé...
Dinàvem sopa coberta i després la carn i les verdures. Ma iaia (que l'11 del 12 del 13 hauria fet 100 anys) també feia pilotes dolces, però més grans que les d'Almàssera i trobe que les coïa al vapor. Ben promptet van ser les filles les que ho preparaven tot -igualet que ara!-, excepte les pilotes, que desaparegueren. La cerimònia de la benedicció de la taula i de les estrenes era semblant a la de la família paterna: el pa, l'oració, els xiquets en fila índia per ordre d'edat passant a besar els pares, tios i avis i a replegar els dinerets...
I ja no sé quan començà el caos: que si paella, que si putxero; que si Almàssera, que si l'horta d'Alboraia; que si per Nadal, que si una setmana després, que si el dia de Reis, que si un mes després... trobe que fins i tot algun any no s'ha escolat en l'oblit. Afortunadament, enguany, encara que fora de termini, s'ha celebrat, i n'hem sigut més que mai.
Ha eixit un dia de sol solet preciós, i en arribar a l'horta m'he trobat amb l'espectacle de la crema de l'herba de xufes que tant m'agrada (fent la foto rep un WhatsApp de ma tia, que l'arròs ja quasi està).


Ensalades, ametletes de Titaguas fregidetes per mon tio, cacau de l'horta... fins i tot papes per als xiquets. Un poquet de cava i molta coca-cola. I el putxero, clar.


Açò es una brometa de JJ per a les xiquetes. Després vindrà tota la carn i la verdura.
I amb les postres... per a rebentar: taronges, pinya, anous, moniato i carabassa torrats, coques cristines i escudellades amb panses i ametles, pastissets de moniato, de cabell d'àngel i de carabassa, torrons, xocolate... No, enguany no hi ha hagut rivalitat de coca de poma - coca d'ametla.
I després els jocs infantils fora. Ma que m'agrada!

diumenge, 12 de gener de 2014

Dobles Parejas i... tercer putxero de Nadal!

Kata 97 – Javi, 11/1/2014   Dobles parelles... pòquer?

El joc comença el dia anterior: amb un missatge de whatsapp se'ns anuncia que hi haurà dues parelles de vins, de dos cellers i varietats de raïm, que tenen molt a veure amb la DO (cosa que ens fa pensar en Carinyena i Toro).
Quan comença la kata, se'ns diu que hi ha dos vins amb Juan Garcia (o malvasia negra) i dos amb Rufete (després sabrem que mesclat amb alguna altra varietat). Posteriorment sabrem que en cada parella hi ha un vi més jove que l'altre.
I comença la partida.

1. Abadengo Roble 2012 D.O. Arribes
Raïm: Juan Garcia
4 mesos en bóta de roure francés
13º
Bodegas Ribera de Pelazas. Pereña de la Ribera, Salamanca
Enòleg: Julio Gallo
Preu: 5,50 €

-Capa mitjana baixa, color jove, terbol?
-Gominoles?, verdós -heura-, salaó, alcohol, un poc acètic, vinagre balsàmic, tija de margarida, clau i caixa de puros, puromoro roig, vernís, contraxapat
-Vi de consagrar, aquós, amb acidesa marcada "i joventut perduda", "guateque amb música de Camilo Sesto", curt, especiat. "Vi per a oblidar"

2. La Zorra 2012*   D.O.P. Sierra de Salamanca
Raïm: Rufete i tempranillo
6 mesos en bóta de roure americà
14%
Celler:Vinos La Zorra. Mogarraz, Salamanca
Enòleg: Javier León
Preu: 11,80 €

-Capa mitjana, violaci, magenta, gominoles
-"Fa olor de núvol, si és que els núvols tenen olor", ametla amarga, humit, tija, xocolate de Torrent, bossa de móres, molt curt
-"el no-vi", entrada aspra, sensacions més que no sabors, tanicitat, alcohol

3. Abadengo 2008  D.O. Arribes
Raïm: Juan Garcia
12 mesos bóta roure francés
13,5º
Bodegas Ribera de Pelazas. Pereña de la Ribera, Salamanca
Enòleg: Julio Gallo
Preu: 8,70 €

-Capa mitjana alta, rivet granatós, com un rioja enfosquit
-Afrancesat, notes càrniques, és un poc més interessant que els anteriors, fruita a punt de marcir-se, té un punt dolç, panses; no canvia gens en moure'l
"Digne d'una vesprada de DVD, amb Vuit milímetres, de Nicolas Cage"
-Alcohol, acidesa, suau, cos mitjà, també té un punt aiguat com el primer, encara que diferent, guindes, minerals ferrosos, lleugerament astringent


4. La vieja zorra 20 barricas 2010  D.O.P. Sierra de Salamanca
Raïm: 52 % rufete, 43 % tempranillo, 5 % garnatxa
13 mesos en bóta de roure francés i americà
14º
Celler: Vinos La Zorra. Mogarraz, Salamanca
Enòleg: Aquest vi, Juan Ramón Hernández
Preu: 19,90 €

-Capa mitjana alta, granatós
-"Fantasma", no fa olor; balsàmic, ametla, guindes
-Un punt salat, fruita, distint, divertit

* "Es voz común que a más del mediodía
en ayunas la zorra iba cazando.
Halla una parra, quedase mirando
de la alta vid el fruto que pendía.
Causábale mil ansias y congojas
no alcanzar a las uvas con la garra,
al mostrar a sus dientes la alta parra
negros racimos entre verdes hojas.
Miró, saltó y anduvo en probaduras;
pero vio el imposible ya de fijo.
Entonces fue cuando la zorra dijo:
"¡No las quiero comer! ¡No están maduras!"
 No por eso te muestres impaciente,
si se te frustra, Fabio, algún intento:
aplica bien el cuento,
y di: No están maduras, frescamente."
Félix María Samaniego

Pel color i el punt aquós, faig les parelles 1-3, 2-4, però ni idea de quin és quin. No fem pòquer. Espere reconéixer-los en una altra ocasió. I si és amb un Gran Abadengo, millor.


I arriba l'hora del putxero. Tot i que estem a 11 de gener, per a mi serà el penúltim putxero de Nadal.
Comencem amb un paté fet amb els fetgets del capó i porto. Memorable, si no t'espaviles, no el tastes.
Acompanyat d'una ensalada d'endívia amb pinya, per allò de rebaixar...


Fourcahume   Chablis 1er Cru Millésime 2011 [Sergio i Toya]
100 % chardonnay
La Chablisienne. Chablis
Vin tranquille. "Féminin et floral"
Aprox. 18-24 €

Flors blanques, un punt lleuger de fruita, toc salí, mineral. Molt elegant.




Continuem amb una sopa de fideus finets xinesos, d'arròs, amb pilota de Nadal embolicada en fulla de col i ouereta per a desfer-la amb el caldo.



Viña Herminia Reserva 2008 DOC Rioja  [Amparo i Quique]
85 % tempranillo, 10 % garnatxa, 5 % graciano
18 mesos en bóta de roure francés i americà
Bodegas Viña Herminia, Grupo caballero. Aldeanueva de Ebro, La Rioja
14º
Aprox. 7 €


Crema de carabassa i nata.

Gargalo 2012  DO Monterrei [Mari i Salva]
Mencia i arauxa (50 %- 50 % ?)
12,5º
Bodegas Gargalo*. Verín, Ourense.
Enòleg: Jorge Hervella
Aprox. 11,50 €

Fruita, amb un punt làctic. Un vi original; molt diferent a la mencia del Bierzo.

*El projecte de Bodegas Gargalo naix a finals dels 80 de la mà de Roberto Verino (m'acabe d'adonar que li diuen Verino per Verín, no?): es tracta de plantar ceps de raïm autòcton com els blancs Albariño, Godello, Dona Branca, Loureira o Treixadura i els negres Mencia, Arauxa, Bastardo o Merenzao en una vall -limítrofa amb Portugal- de gran tradició vinícola que estava deixant-se de treballar, i amb un procés d'elaboració molt meticulós.

Arròs al forn, amb botifarra, creïlla, tomaca i cigrons.


Solar de Samaniego 2004  DOC Rioja   [Diego i Amparo]
95 % tempranillo amb 5 % graciano
12 mesos en bóta de roure
13,5º
Bodegas alavesas. Grupo Solar de Samaniego. Laguardia, Àlaba
Aprox. 8-10 €
Poca fruita, fusta, fum. Discret.


I clar, falta tota la carn i la verdura del putxero:
Creïlles, cigrons, carlota, pilota...

moniato, cardet, col, xoriço, botifarra de Nadal, garreta, cansalada...

i... capó amb crema de bolets. Exquisit.

I per a les postres, pilotes, torrons, pastissets de moniato i taronja...
Les pilotes, les ha fetes ma tia Lolita, com les feia sa mare -ma iaia Doloretes-, amb ametla mòlta, pa ratllat, sagí, sucre, ratlladura de llima, ou... i fregidetes. Quin detall!

Cafenet, conversa... catorze persones a taula! Ui, m'he deixat el licor a casa! Llàstima, però trobe que falta, falta, no ens en feia.

dissabte, 11 de gener de 2014

Bons vins a bon preu


A casa no havia vingut mai el pare Noel, no sé si li quéiem malament o senzillament ens ignoràvem mútuament. Però des que tinc família política, després del sopar de Nadal apareixen sempre uns regalets de no se sap on que, per a què negar-ho, fan molta il·lusió.
Des de fa quatre anys, un dels detallets era el llibre de David Seijas 110 Vinos para el 2010, (...) 113 Vinos para el 2013. I què ha passat enguany? Que ens hem quedat amb un pam de nas i el llibre no ha aparegut. Haurem de dir-li al pare eixe que enguany ha aparegut aquest altre:

Vinos imbatibles: 150 vinos entre 4 y 10 euros. David Seijas
Grijalbo, 2014
11,90 €
Una recopilación de los 150 mejores vinos españoles por su relación precio-placer de mano del prestigioso sumiller David Seijas (El Bulli). Tras lascuatro ediciones de su guía anual con recomendaciones de vinos, David Seijas propone su nueva selección personal de los 150 mejores vinos españoles. La imbatible relación entre su precio a justado y el gran placer que proporcionan, hace estos vinos a prueba de recesión muy atractivos para todos los públicos. La propuesta reúne caldos para cualquier ocasión, desde un brindis que celebre un acontecimiento alegre hasta un momento de relax y disfrute regado con el caldo adecuado. 150 vinos sin rivales y dispuestos a conquistar los paladares de cualquiera que no pueda dejar pasar la oportunidad de regalarse un momento de placer.

I ja que estem, altres llibres interessants (encara que el primer crec que el pare ja se'l sap de memorieta) serien aquests:

Los 100 mejores vinos por menos de 10 € (2014). Alicia Estrada
Planeta. 9,95 €
Esta segunda edición vuelve a agrupar una cuidada selección de 100 vinos españoles representativos cuyo precio no supera los 10€. Un enfoque lúdico y experimental aleja esta guía del punto de vista puramente técnico, acercando el mundo del vino a todos aquellos que quieren vivir una experiencia única ante un caldo sin arruinarse. El libro vuelve a cubrir más de 60 denominaciones de origen e incluye información muy práctica y actualizada para realizar una cata informal en casa o para quedar bien con los amigos.



La revolución del vino. José Luis Louzán. Editorial Ópera Prima
16 €
"Este es un libro destinado a los que saben de vino y a los que no saben nada, pero sienten curiosidad. En un ameno recorrido por la historia, y centrándose principalmente en el presente, el autor se rebela contra quienes todo lo solucionan con trucos de bodega, y señala que la verdadera revolución surge del respeto al viñed o y la paciencia artesanal. 
"(...) no es novela ni ensayo, tampoco un compendio de artículos, un glosario o un manifiesto incendiario, pero sí un poco de todo al mismo tiempo (...)  [con] humor [i] aire rebelde, inconformista"

traslavitualla




El Marqués del vino. Rafael Simón. Editorial Carena. 20 €
574 pàgs.

"La novel·la de la història del vi espanyol"

Verema Dani C.