diumenge, 19 de gener de 2014

Últim putxero de Nadal

diumenge, 12 de gener del 2014
Sí, és 12 de gener i encara queda un dels putxeros preceptius, el de la família materna.
Aquest sempre ha anat un poc per lliure. Quan jo era menuda, recorde que depenia del treball de l'home de ma tia que fóra el primer o el segon dia de Nadal (i l'intercanviàvem amb el de la família paterna). No tinc cap record del dinar en la casa antiga dels meus avis, un primer pis en un carrer cèntric d'Alboraia, davant del cine Hogar. Sols recorde quan féiem alguna paella o algun aniversari a la terrassa (ben bé no sé si ho recorde o és per les fotos que tenim). Els records del putxero són del pis on es traslladaren després, al costat del de la filla; era un altre pis, però els mobles eren els mateixos i així el canvi no el recode tan abrupte -la terrassa per Nadal no la devíem gastar gens-;  ara que ho pense, l'engronsadora amb què sempre recorde mon iaio Daniel, que gronsava i gronsava sense parar, sols la veig al pis "nou", no sé...
Dinàvem sopa coberta i després la carn i les verdures. Ma iaia (que l'11 del 12 del 13 hauria fet 100 anys) també feia pilotes dolces, però més grans que les d'Almàssera i trobe que les coïa al vapor. Ben promptet van ser les filles les que ho preparaven tot -igualet que ara!-, excepte les pilotes, que desaparegueren. La cerimònia de la benedicció de la taula i de les estrenes era semblant a la de la família paterna: el pa, l'oració, els xiquets en fila índia per ordre d'edat passant a besar els pares, tios i avis i a replegar els dinerets...
I ja no sé quan començà el caos: que si paella, que si putxero; que si Almàssera, que si l'horta d'Alboraia; que si per Nadal, que si una setmana després, que si el dia de Reis, que si un mes després... trobe que fins i tot algun any no s'ha escolat en l'oblit. Afortunadament, enguany, encara que fora de termini, s'ha celebrat, i n'hem sigut més que mai.
Ha eixit un dia de sol solet preciós, i en arribar a l'horta m'he trobat amb l'espectacle de la crema de l'herba de xufes que tant m'agrada (fent la foto rep un WhatsApp de ma tia, que l'arròs ja quasi està).


Ensalades, ametletes de Titaguas fregidetes per mon tio, cacau de l'horta... fins i tot papes per als xiquets. Un poquet de cava i molta coca-cola. I el putxero, clar.


Açò es una brometa de JJ per a les xiquetes. Després vindrà tota la carn i la verdura.
I amb les postres... per a rebentar: taronges, pinya, anous, moniato i carabassa torrats, coques cristines i escudellades amb panses i ametles, pastissets de moniato, de cabell d'àngel i de carabassa, torrons, xocolate... No, enguany no hi ha hagut rivalitat de coca de poma - coca d'ametla.
I després els jocs infantils fora. Ma que m'agrada!