dimecres, 29 de gener de 2014

Ostres i Gramona a La Malquerida

dijous, 23 de gener del 2014
La malquerida, Polo i Peyrolon, 53. Mestalla -  963 891 186

Em fa il·lusió, mai he anat a una cata d'ostres (sis ostres, tres diferents en cru i tres adobades), i maridades amb Gramona (sis vins). L'únic problema és que he acomboiat uns quants amiguets i això sempre em fa patir. Estarà bé?

En arribar al restaurant, que no coneixia, ja no m'agrada massa, la il·luminació és un poc dolenta, para fosc, i estem tots en dues taules llaaargues; hi ha tant de soroll que no ens escoltem els uns als altres i hem de parar molta atenció per entendre les explicacions dels que parlen.
Una altra sorpresa desagradable: quan passen a cobrar la cata ens diuen que, per problemes logístics, sols els han arribat dos tipus d'ostres, i falta la tercera. En comptes de 20 € ens en cobren 15. En fi, relaxem-nos i disfrutem.
Andrés Soler es presenta com a persona experta en el món de les ostres i ens explica en què consisteix la seua empresa, Ostrarium: distribució d'ostres, servei d'àpats, escola... També explica molt per damunt algunes formes de criar ostres, com conservar-les a la nevera i com obrir-les...
Sent ser un poc dolenta, però si tens un compromís, li encarregues les ostres i passa això...? Cap solució? No sé, no sé.

Maria Lluch, enòloga de Las Añadas de España, presenta els vins de Caves Gramona (Sant Sadurní d'Anoia) i comenta un poc com ha buscat cada vi per a cada ostra.
I quines són les ostres que no han arribat? Les franceses, Crassostrea gigas (ostra japonesa, ostró, ostrot, ostra fonda o ostra del Pacífic) - Ostra Fine de Claire de Marennes d' Oléron.

Les que sí que arriben són les gallegues, ostrea edulis (ostra comuna o ostra plana europea), una ostra amb bastant sabor de mar, iodada, i les catalanes, crassostrea gigas del Delta de l'Ebre.

Ens passen un paper on hi ha una sèrie de característiques de les ostres:
-crocant: "atac molar amb sensació cruixent que desperta la xarxa neuronal"
-sucosa: "sensació gustosa en boca"
-carnosa: "sensació perllongada i de volum en boca"

i també amb una sèrie de termes per a descriure l'ostra: melosa, dolça, cremosa, salina, iodada, nítida, elegant, saborosa, persistent, mantegosa, vegetal, especiada, fruita seca, avellana

1. Ostra gallega en cru

Mas Escorpí 2013  DO Penedès
100 % chardonnay
Natural, sense bóta
12,5º
Aprox. 9,50 €
Fruita dolçca, pinya, poma, flors, mantega. Sedós, marca l'acidesa.





2. Ostra catalana en cru

Gessamí 2012  DO Penedès
25% muscat d'Alexandria, de gra gros, 40% muscat de Frontignan, de gra menut, 30% Sauvignon blanc i 5% de Gewürztraminer
11,5º
Aprox. 8,45 €
Floral (però menys gesmil del que espere), fruita de pinyol i blanca, punt cítric, herbes; fresc.




M'agrada més el punt iodat de la primera ostra i la textura de la segona, menys "homogènia".


3. Ostra gallega adobada amb cogombre, vodka i pulco (? una espècie de llima)

Mustillant Rosat  DO Penedès
Vi rosat d'agulla natural
60 % sirà, 40 % merlot  (67-33?)
11º
Aprox. 5,50 €
Fruitetes, llepolies, cassis.





4. Ostra catalana adobada amb soia i pebre

Gramona Brut Imperial Gran Reserva 2007
Criança de 36 mesos en botella
50 % xarel·lo, 40 % macabeu, 10 % chardonnay
11,5º
Aprox. 16,50 €
Forn, fruites seques, poma, flors... Saborós, elegant, fresc... Molt bo.



El primer adob és fresc i agradable; el segon, un poc massa intens.
Si menjara ostres molt més sovint potser m'agradaria menjar-les de formes distintes, però per a les que menge, com més m'agraden és al natural.

Quant al vi, no ens diuen els que ens perdem, potser algun altre cava i algun dolç.

Sembla que els d'Ostrarium pensen continuar fent-hi tasts d'ostres (fins i tot prometen que la pròxima ens compensaran pel problemeta d'aquesta), però... algú m'haurà de jurar que la cosa ha canviat molt i que mereix molt i molt la pena perquè hi torne.

I passem al sopar (20 €). Hi haurà diverses botelles dels vins de la cata també per al sopar, però clar, el cava s'acaba de seguida i el que ens queda és el rosat.

Tapes:

Sardina marinada amb llesqueta de pa amb tomaca




Terrina ibèrica amb boletus Edulis




Les famoses croquetes ibèriques (excessivament salades)



Ou remenat amb boletus i pernil de Guijuelo


Plat a triar:

Daus de Black Angus (uns diuen que està bo; uns altres, que sembla fetge més que no carn)



Llom de tonyina roja a la planxa (el que jo trie; novament, excessivament salat, i encara porta sal Maldon per damunt!)






Postres: Tarta Bariloche, amb xocolate i almívar de llet.

Al café ja no ens hi quedem, que ja ha sonat la campaneta de les dotze i demà s'ha de treballar.
Molt de menjar per a 20 €, i no mereix la pena estar amb amics i no poder parlar amb ells.
No es pot jutjar un lloc per un esdeveniment com aquest, però la malquerida, de moment, es quedarà així, malquerida.