Divendres passat, els de la Ser retransmetien el programa des de la bodega Muga, d'Haro -la mateixa on nosaltres vam estar fa dos anys-, i van llegir uns versets de Berceo (Vida de Santo Domingo de Silos). Mireu què demana com a recompensa de la recitació en públic:
Quiero fer una prosa en román paladino,
en cual suele el pueblo fablar con so vezino;
ca non so tan letrado por fer otro latino.
Bien valdrá, como creo, un vaso de bon vino.
poemas célebres
I dic “pretesament” perquè el suposat caire genèsic de les al·ludides receptes és això, suposat, és a dir, fals. Se n’exceptuen les Recetas inmorales (1) de Vázquez Montalbán o les Recetas afrodisíacas (2) d’Isabel Allende. I, sobretot, aquest, diferent de tots, i d’autor o autora anònims, tot i que el prologuista l’atribueix a una “dona de món”, que va escriure un suposat manuscrit trobat a Viena i datat a París. Sigui apòcrifa o no la història, aquest llibre és molt més que un receptari: un bon ramell d’anècdotes, observacions, amanit amb textos literaris i belles il·lustracions “sicalípticas” (La cocina impúdica. Recetas secretas de una mujer de mundo a quien pretenda serlo, Trea, 144 pàgines). 2005
(El Temps, nº 1372)