dilluns, 26 de gener de 2015

"No SPB. Todo por un buen recorrido"

divendres, 23 de gener del 2014
Kata 108 - Sergio, 23/1/2015

Introducció: és una kata senzilla, són vins de plaer, No Sempre Preus Baixos, d'enòlegs destacats, alguns amb germans majors; són vins joves; hi ha tres monovarietals i un coupage; són peninsulars, de distintes zones.

1. Pasos de San Martín 2012, D.O. Navarra
Raïm: garnatxa
12 mesos en bóta de roure francés
14,5 % vol.
Celler: Artadi. Laguardia, Àlaba / San Martín de Unx, Navarra
Enòleg: Juan Carlos López de la Calle
Preu: 16,55 €

-Jove, granatós, capa mitjana baixa
-Mora, llepolies, caramel, artificial / més dolç, final amarg, verd carxofa, fusta blanca
-Verd, àcid, tànic, dolç de flash de maduixa amb llima; produeix salivació, no té retrogust, curt, presència alcohòlica, "Un rosat que somià ser negre"

2. San Román 2011, D.O. Toro
Raïm: tinta toro
24 mesos en bóta nova i seminova de roure francés i americà
14,5 % vol.
Celler: Maurodos-San Román. Villaester, Valladolid
Enòleg: Mariano García
Preu: 24,95 €

-Capa mitjana baixa; caiguda bonica, paregut a l'anterior però un poc més fosc; "de gasolina; falo caído después de Cialis; mussolina de cotó, soft"
-Fumat, tancat, humit, puro, torrats fusta-roure, flor d'ermita, greix del sabó, llet, "currat"
-Aspre, "col·lutori", tànic,  licorós, alcohòlic, sobra un poc de fusta i falta un poc de doma, però agradable

3. Parada de Atauta 2012, D.O. Ribera del Duero
Raïm: tinto fino
12 mesos en bóta de roure francés
13,5 % vol.
Celler: Dominio de Atauta. Atauta, Soria.
Enòleg: Bertrand Sourdais
Preu: 17,80 €

-Color paregut, un poc més maduixa, més jove; "caiguda sense gràcia, tela chin"
-Lleuger, "núvol", maduixa, vainilla amb fons de vinagre, alcohol; flor de bulb, campanetes de l'heura, gladiols, heura salvatge, sulfúric, o clorhídric, brioix,
-Dolç, fàcil, "verde que te quiero verde"


4. Venta del Puerto nº 18 VS 2010, D.O. València
Raïm: cabernet sauvignon, merlot, sirà i tempranillo
18 mesos en bóta de roure francés 
Celler: La Viña Cooperativa. Venta del Puerto. La Font de la Figuera, València
Enòleg: Jorge Caus
Preu: 12,70 €

-Color més evolucionat, capa alta
-Pegament imedio amb vainilla, cola de fusteria, rent, espècies, fruita molt madura, pebre negre, mineral
-Tànics integrats, astringent, amb caràcter, mineral, torrats, fumat, fruita madura, xocolate; bona estructura.





Alguns han preferit el 2; uns altres, el 4 (que no havíem reconegut)



Per al sopar, pernil, pernil dolç, formatges i especialitats casolanes de la mare: tomaca amb pimentó i tonyina, truita de creïlla, mandonguilles de pollastre i de verdures, pit de pollastre arrebossat...

yonoh.es


Virtutis Causa 2007 VT Bajo Aragón
Sirà, garnatxa tintera i cabernet sauvignon
de 12 a 24 mesos en bóta nova de roure francés
14,5 % vol.
Celler d'Algars. Arenys de Lledó, Matarranya, Terol.
Enòleg: César Bernús
aprox. 15 €




Per a les postres, fruita (maduixes i pinya natural, dolcíssima) i l'inigualable pastís de poma del Taller.

I tastarem una raresa que em van deixar els Reis a Foios:

Vermouth Yzaguirre Selecció 1884 Gran Reserva
Edició limitada (nº 012589)
2 mesos de maceració amb més de 80 varietats d'herbes
3 anys en bóta de roure
20 % vol
Celler Sort del Castell. Yzaguirre. El Morell, Tarragona
Aprox. 18-20 €

Recomanen beure'l fred amb rodanja de taronja com a apreritiu o sol a temperatura ambient per a les postres. Nosaltrem hem triat la segona opció i és espectacular. La casa queda inundada d'herbes...

Paris vaut bien... un cap de setmana.

Algú de vosaltres ha passat la nit en un château? Doncs a mi m'hi han convidat per a celebrar un aniversari, i no un qualsevol, no, un d'eixos de 50 (que mig segle sona massa fort), i si cal fer quilòmetres amb avió, amb tren i amb cotxe... doncs es fan.
A París encara és Nadal a finals de gener, no n'han llevat els arbres, ni la decoració de carrers, ni d'estacions... i encara s'hi pot menjar la galette de Rois, un pastís de pasta fullada que pot anar farcit de diversos ingredients. El nostre, perquè no crec que ningú pose en dubte que l'havíem de tastar, és de poma (Bertrand; París 5).



Sí, a França també celebren el Jour des (Rois) Mages (Melchior, Gaspard et Balthazar), o Epifania, no sé si el 6 de gener o el primer diumenge després de l'1 de gener. Es menja el pastís en família; també hi ha una figureta (o fève) amagada -nosaltres no ho sabíem i JJ quasi s'hi deixa les dents-, i qui la troba es converteix en el rei del dia. Trobe que aquests reis no porten regals.


No sabíem quin ambient ens anàvem a trobar a París després de tot el que ha passat aquests dies i de tot el que s'ha escrit. No note que hi haja un clima crispat o de terror, tot i això s'hi veu molta policia.








lexpress.fr
Estarem tan poquet de temps a París que volem aprofitar cada segon, i tastar-ho tot: fetge, ànec, sopa de ceba amb formatge gratinat i, encara que al principi ens hi resistim -el cambrer no ens la recomana-, al final del viatge caurà: l'andouillette, una salsitxa tradicional de la Provença i el Perigord feta amb els budells i l'estómac del porc o la vedella. Per a intrèpids.


Fa molt de fred, però hem d'eixir al carrer i, encara que poc, passejarem la ciutat vora el Sena: jardí de les Plantes, barri Llatí, Saint-Germain, Mouffetard, Monge, Notre Dame, Cité, Eiffel...

-------------

De París anem amb tren a Châteroux, on ens repleguen amb cotxe per a anar, via La Châtre, a Pouligny-Notre Dame, el minúscul poblet on hi ha l'hotel Les Dryades. Ens expliquen que porta aquest nom pel tipus d'arbres característics, però jo no he trobat res al respecte.


I per continuar amb l'ambient nadalenc, part del paisatge està conformat per xops amb el vesc (muérdago) enganxat.

I en arribar... mare meua amb el que ens trobem. La veritat és que Alfredo ja s'havia encarregat de no donar-nos informació d'on veníem... perquè fóra una pel·lícula, sols hauria faltat que ens haguera embenat els ulls i ens els haguera descobert en arribar-hi. Im-pressionant.


Amb campana i tot per a avisar que hem arribat. I a l'interior, un château-château.
Podeu veure les fotos ací (chateaucentrefrance)

A la cuina ens espera la llar encesa, la taula parada i una càlida rebuda. Per a dinar... ensalades (alguna amb aire libanés), espàrrecs, carn de pollastre, formatges... Però el vi no és molt francés, no.


Marqués de Riscal 2014  DO Rueda
Verdejo
13 % vol
Marqués de Riscal. Rueda, Valladolid.
Aprox. 13,85 €

Fruita blanca, fresc, punt àcid.

Viña Alberdi 2008  DOCa La Rioja (Magnum)
100 % tempranillo
Un any en bóta nova de roure americà i un altre en bóta de 4 anys
13,5 %
La Rioja Alta SA. Haro, La Rioja
Julio Sáenz Fernández
Aprox. 22 €
Rioja clàssic. Fruita molt madura, balsàmics, vainilla, cacau... un poc de fusta. Agradable



Però clar, també hi haurà un xampany/champagne que ens acompanyarà al llarg del cap de setmana,

Jacquart Brut Mosaïque
Chardonnay (35-40%), petit noir (30-35%), petit meunier (20-25%)
12,5 % vol
Maison Jacquart. Reims, Champagne.
Aprox. 26-30 €
Fruita blanca, forn, fruita seca, punt cítric...



I estant a França, a banda dels formatges, i del foie, què haurem de menjar? Clar, des huîtres.


I fins i tot llagostins i des coquilles Saint-Jacques

Gaudim d'altres vins espanyols:

Quinta Apolonia Belondrade 2013 VT Castilla León
100 % verdejo
13 % vol
Belondrade SL. La Seca, Valladolid.
Enòloga: Marta Baquerizo
Aprox. 12,60 €
Molta fruita (blanca, tropical, de pinyol), un poc d'herba i cítric. Fresc.

[El germà major és Belondrade y Lurton (verdejo) i també hi ha un Quinta Clarisa Belondrade (tempranillo)


Pago de los Capellanes 2011 DO Ribera del Duero
100 % tempranillo
12 mesos en bóta de roure francés
13,5 % vol
Pago de los Capellanes. Pedrosa de Duero, Burgos
Enòleg: Paco Casas
Aprox. 15,90 €-19,50 €

Fruita negra amb torrats, espècies. Bon vi.


A l'hotel, serem els últims a sopar, clar, que els francesos ho fan ben prompte. Diverses entradetes: de remolatxa amb verdura, de salmó amb crema i de sorbet de mango;

després cadascú demanarà el plat principal, carn o peix.


I per a les postres, compartirem un suflé, un macarron gegant de maduixa i un coulant de xocolate, tot ben francés.


Com el vi,

Château Naudin-Larchey 2012   Pessac Léognan AOC (Burdeus)
Cabernet sauvignon, merlot
Château La Garde. Maison Dourthe. Martillac, Gironde.
Aprox. 15 € (web)

Fruita roja madura, cireres, espècies dolces, vainilla.



I per al sopar d'aniversari, tindrem taula parada a la sala principal del château, de luxe, amb ensalades, espàrrecs, embotit espanyol, tartar de tonyina, guisat de vedella amb carxofa, espàrrecs i creïlles amb mantega.

Per a les postres, formatges, servits amb un accent francés irresistible, i el pastís d'aniversari, de xocolate. És una llàstima que ja no puguem més.


L'estada ha sigut perfecta, amb xarrades vora la llar, escoltant música a l'algorfa, relaxant-nos al balneari, ballant, passejant pel bosc -fent esclatar els pets de llop i tot-, pels pobles del voltant... I menjant i bevent, clar. L'aventura amb el carret de golf, memorable, però és un secret que hauré de guardar.
Gràcies, parella, i per molts anys.

dilluns, 12 de gener de 2015

Refugio

dissabte, 10 de gener del 2015
Refugio. Cooking Revolution. Cocina  mediterránea con toques de fusión.
Carrer de Dalt, 42. Barri del Carme
tribusimpostoribus

Sí, ja sé que hauria d'estar fent dieta, però si unes amigues que no veig des de l'any passat queden per a sopar... què he de fer, quedar-me a casa amb el iogurt i abandonar-les?
refugio.blogspot

Tot i que sols tenim un man a taula -o potser per això- demanem un

Men de mencía 2009?  DO Bierzo
100 % mencia
12 mesos en bóta de roure francés i del Caucas
Soto del Vicario (Pago del Vicario). Cacabelos, León.
Enòloga: Sandra Luque
17,50 €?

Fruita negra, espècies, flors (violeta), poca fusta; curiosa lluita punt salat i dolç.

Decidim compartir alguns plats. Sols n'havíem demanat 4 (per a 5 persones) i ens recomanen que en demanem 2 més:

-Ensalada mesclun amb fruita de temporada, alga wakame, vinagreta de carlota i wantan d'arròs agredolç (11 €). Bona per a començar.

-Milfulls de creïlla confitada, bacallà fumat, mango i tomaca concasse (9,50 €). Difícil de compartir, però tampoc no passa res que es faça a trossets. Llàstima que el mango estiga verd i no faça gust de res.

-Cebiche de clòtxines, llagostins, polp, cirerols i dacsa en “llet de tigre” (12 €). Plat (en general, no aquest en concret) amb fans i detractors, tant pels ingredients com per la salsa. Jo el trobe fresquet i intens, m'agrada.


Megala 2010 DO València
50 % monastrell, 50 % sirà
14 mesos bóta
14,5 % vol
Bodegas Enguera. Enguera
Enòleg: Diego Fernández Pons/JV Gómez Carvajal
19,50 €
Fruita negra madura, espècies, balsàmic, un poc torrats. Agradable.


-Fideus soba (forment negre) amb seitan, algues iziki, ametles (en compte d'anacards) i verdures macerades en oli de gingebre i pebre de Jamaica (13,50 €). El seitan és difícil -a mi no m'emociona-, però el plat està ben combinat i adobat.

-Llom de tonyina roja amb arròs salvatge i salsa de miso blanc i xili de Jalapa (17,50 €). Com cou el xili! Però tot mescladet està ben bo.

-Presa de porc ibèric amb tomàquet d'arbre, xips de banana mascle i salsa satay -de cacauet- i arboços (19,50 €). Que bonica li ha quedat la foto a Dora! Està molt ben fet, saborós.

Ja no demanem postres. Ens conviden a un colpet de gingebre o de llet de cabra.

Total: 129,40 € (5 pers.; 26 € pers.)

S'hi està tan a gust que no ens adonem de l'hora que se'ns ha fet.

Parlen valencià, de vegades.

Refugio (1)

Tavella

dissabte, 10 de gener del 2015
Camí vell de Líria, 93 Beniferri  635 69 36 56

Fa tan bon dia que el xic, en eixir de treballar -tard-, se n'ha anat a fer una volteta amb el "bòlid". Em replega i em fa una nova proposició deshonesta: On anem a dinar? Xe, que no sé dir que no. Havia vist al facebook unes fotos d'un nou restaurant recomanat per gent de confiança, i allà que anem.
Pensava que Beniferri estava un poquet més lluny, però en uns minutets ens hi plantem i em quede bocabadada: l'antic camí de Llíria que queda abruptament interromput i unes cases antigues de poble enmig d'uns edificis moderns i ben alts, la Ciutat de Congressos.

En entrar al restaurant -pel pati-, ens rep Jose i ens ensenya la casa, una alqueria de la família de Pablo Chirivella, que ens diu que té més de dos-cents anys; també ha sigut una casa d'alta costura i en conserva alguns estances. A més a més ens conta que l'avi de Pablo fou síndic del Tribunal de les Aigües i ens n'ensenya un retrat; l'àvia té uns 85 anys i viu al pis de dalt.
A l'antiga cuina hi ha ara una sala reservada. A nosaltres, ens asseu vora la llar.

JJ demana un fino i li porten

Duque Manzanilla  DO Manzanilla-Sanlúcar de Barrameda
100 % palomino
15 % vol.
Sánchez Romate Hermanos. Jerez de la Frontera. (Selecció El Corte Inglés)

Lleuger., sense res especial.



I el xic ens explica què ens servirà.

Quan ens porta la carta de vins... ui, ui, ui, breu però intereressant, ens sembla que sabem qui n'és l'assessor: el nostre Pep (Mesquevins, Ca Pepico).

Barco del Corneta 2013 VT Castilla-León
Verdejo
8 mesos de criança sobre pòsit en roure francés
26 € (aprox. 16,95 €)
Barco del Corneta. Medina del Campo, Valladolid.
Beatriz Herranz

Fresc, suau, bona acidesa, fruita, mineral...

(Caldrá tastar la garnacha de La Fábula)
"Historia de dos mujeres"

-Comencem amb una ensalada de tomaca valenciana, ventresca de tonyina, ceba i brots verds. I el pa... gloriós, amb tota l'aroma i el sabor de la brasa, tant que amaga els de l'oli i la tomaca.


-Bunyols de bacallà (d'eixos que pareix que duguen carabassa) amb la pell cruixent i germinats de rave picant. Bons.

- Carxofes amb pernil. Tendres i saboroses.
Verema
Com a plat principal, podem triar entre dos arrossos (crec que un de calamars i gambes i l'altre de conill amb alguna cosa més) o rèmol (rodaballo) a la brasa. Triem el peix.


Està boníssim. Té una textura molt agradable i el sabor de la brasa és inigualable. Potser és un poc excessiu per a dos, perquè és molt gras.

Pablo ve a taula a preguntar com ha anat el dinar. Molt bé.

I falten les postres: pinya natural i pastís d'almívar de llet. Tot i que no podem més i que no té massa gràcia la presentació, està deliciós i va caient...

Al final ens assabentarem que el menú valia 30 €.
Total: 86 € (2 pers)

Un lloc que val la pena conéixer. I potser repetir; haurem de tastar un arròs a migdia i una carn a la brasa de nit.
Falta un poquet de professionalitat en el servei (no saber alguna qüestió del menjar i no preguntar per poder aclarir-ho més tard, dir que un vi deu ser bo perquè la gent el demana molt...), però la gran amabilitat i la bona voluntat fan que no es tinga massa en compte.

No parlen valencià, tot i que hi ha algun intent tímid.

VinoWine
Verema

diumenge, 11 de gener de 2015

La tastaolletes

divendres, 9 de gener del 2015 (primer dimecres de mes)


La tastaolletes. Cuina vegetariana creativa.
Salvador Giner, 6. Barri del Carme - 963 92 18 62
(El barri del Carme se situa entre la muralla àrab del XI i la muralla del XIV i aquest carrer està entre la placeta de Na Jordana i la del Portal Nou -antiga porta de Sant Josep-; pertanyia al denominat barri del Partit, on hi havia prostitució reglamentada que era coneguda en tota la Mediterrània).
[Una altra curiositat, Salvador Giner fou el compositor del poema simfònic "Es xopà hasta la Moma" (goear)]

No tinc voluntat, la mitja dieta no m'ha durat ni dos dies. En fi, farem com-si i anirem a un vegetarià, on solíem quedar fa anys.
Sou tastaolletes? En coneixeu al significat? No, no es refereix al menjar (aquesta seria una bona professió, no?), sinó a aquella persona que comença moltes coses i no en segueix cap.

Mentre espere, demane una cerveseta i m'assec fora, que encara que no hi ha solet fa bona temperatura.

Hi ha carta i menú del dia (12 €). Triem el menú, que té dues opcions per al primer i segon plats i tres per a les postres.

Primer:
-Ensalada d'espinacs, carabasseta, parmesà, tomaca i vinagreta. Boníssima.

(-Crema de carabassa, carlota i taronja)

Segon:
-Paella d'arròs integral amb carxofa, espàrrecs, coliflor i bajoqueta. L'arròs està saborosíssim i està en el seu punt.

-Lasanya florentina amb gírgola de card, xampinyó i porro.
Amb aquest plat ens ha passat una cosa que jo no havia vist mai: trauen un plat de lasanya a taula, i quan ja l'hem tingut amb nosaltres, li hem fet la foto i la festa de la bona traça que feia, i estem a punt a punt de clavar-hi la forqueta... vénen, ens diuen que s'han equivocat i ens el canvien per un altre bastant més esquifidet -el del menú, clar-; demanen moltes disculpes, això sí. Jo estic tan al·lucinada que no mire la cara del nou receptor del plat, però no vull ni imaginar que sóc jo la que m'adone que em porten un plat que ha estat en una altra taula...



Postres
-Pastís de plàtan amb coco
-Pastís de pera o poma (en aquest cas, de pera), amb civada, llima i crema. Diferent.


(-Llesca amb ou de polenta amb fruites del bosc)

(En cada plat s'indica si és vegà i sense gluten)
Cervesa (2 € x 4); 2 tallats
Total: 44 € 3 pers. (14,70 € pers.)

No hi ha grans sorpreses, però s'hi menja bé. Recomanable.

Parlen valencià. (Seré un poc mala: la que s'equivoca de plat, no)

I després, per a començar bé l'any, ens n'anem a casa d'Isabel a fer-nos el gintònic. Encara fa solet a la terrassa i s'hi està ben rebé. I què triarem dels botànics? El primer, amb cumquat (Fortunella japonica, com una tarongeta menuda allargadeta), i el segon, ja dins, amb regaléssia. Els gintònics, bons; la xarrada i les rises... insuperables.
catalogomoda



diumenge, 4 de gener de 2015

Més katallibres



La cata
Roadl Dahl (1916-1990)

Traducció: Íñigo Jáuregui
Il·lustració: Iban Barrenetxea
Nórdica Libros. 19,50 €
80 pàgs.

"Sis persones seuen a taula a casa de Mike Schofield, un corredor de borsa londinenca: ell, la seua esposa i la seua filla, un narrador sense nom i la seua dona, i un famós gastrònom, Richard Pratt. Pratt sol fer apostes amb Schofield per tal d'endevinar el vi que s'està servint a taula, però aquesta nit l'aposta serà més gran ... Quan Schofield serveix el segon vi del sopar comenta que serà impossible endevinar quin és, cosa que Pratt pren com un repte."



El atlas comestible
Mina Holland
Roca Editorial. 19,90 €
384 pàgs

"Un llibre per a cuiners intrèpids que barreja, com si es tractara d'una recepta, anècdotes, història, literatura i consells dels majors experts gastronòmics del món.

Podeu llegir ací els primers capítols i l'índex


He de confessar que el vaig comprar per a regalar i després, fullejant-lo, m'he trobat amb aquesta "joia":


"El vi, font de deliris", deia Plini el Vell
Es publica El llibre del vi traduït al català per primera vegada 
D'entre els nombrosos textos que inclou el llibre, n'hem seleccionat el següent a tall de mostra: "I, si hi pensem bé, no hi ha cap parcel·la de la vida que hagi desplegat una activitat més gran que aquesta —com si la natura no ens hagués donat en l’aigua la beguda més sana de totes, de la qual tots els animals se serveixen, mentre nosaltres obliguem fins i tot les bèsties de càrrega a beure vi—; tant de treball, de neguit i de despesa fa falta per obtenir allò que fa perdre a l’home la raó, engendra deliri, és la causa de milers de crims, i té tant d’encís que una gran part de persones no troben a la vida cap plaer que no sigui aquest!". 


Edició i traducció: Mònica Miró Vinaixa 
Editorial Entrecomes (primera edició: febrer de 2015) 
80 pàgines
Preu venda públic: 11, 90 €