Vallejant again

Benialí està en festes i jo enguany les visc en directe, des de Benitaia.

divendres 8 d'agost

Dinem a casa (a pesar de l'hora horada en què arribe), amb un pollastret en escabetx boníssim i formatges deliciosos; i una copeta de vi.

Sopem al Nou Tarrassó (Carretera, 2. Benialí - 966 406 726), que en aquesta ocasió festiva només ofereix menú:

Cervesa i copeta de vi.

Cacauets, pa amb tomaca i allioli; ensalada de tomaca i alficòs; 

creïlles braves, finetes, amb pell; bones, però llàstima de salses;

xampinyó;

ensalada russa amb polp;

croquetes de bolets;

costelletes.

Per a les postres, alguna es menja un gelat, i ja comencem amb el burret amb llima. Diuen que el nom de burret fa referència a una marca de café licor, Sancho, que té com a logotip l'animal (una de les marques més coneguda és Cerol)

No sé quant val perquè em conviden.

Un lloc molt i molt recomanable, sobretot si vas amb les valleres d'adopció. 

És tot un espectacle veure com la More ix esperitada de la cuina, amb davantal i tot, per posar-se al cap de la seua filada mora (Ben-Templaes) brandant l'espasa.

La festa continua amb l'orquestra Matrix Band (Canals) i més burret.

dissabte, 9 

Poc temps per descansar, que a les 10 h. hem quedat a esmorzar al bar Isa un grupet de dones (Carretera, 5. Benialí - 966 406 573).

Que bé, ací no ha arribat la moda de l'esmorzaret!

Entrepà, olives, cacaues i una beguda: 7,50 €. 

La majoria, vi amb gasosa (llimonà); alguna cervesa i aigua.

El meu entrepà, l'especial Isa: pit de pollastre, ceba caramel·litzada, cansalada viada, formatge, lletuga. Llàstima de pa!

És divertida l'anècdota del café: quan estan prenent la comanda, van per cinc i no n'hi ha cap igual; el xic diu que qui repetisca, paga, i Fina demana un cremaet (2 €), tot i que volia un tallat (1,70 €)

Ja només dinem fruita.

El sopar d'avui és el motiu d'aquesta escapada. Carme m'havia parlat moltes vegades de la trobada anual a l'ermita del Sant Crist de Planes, on veurem una posta de sol magnífica per una banda i l'eixida de la lluna plena per l'altra. Cadascú porta el que vol i es comparteix tot a taula: cervesa, vi; cacau; ensalada de llentilles, salmó, mango i curri; polp en salsa -espectacular-; pebreres amb sangatxo*; tabulé; mandonguilles de carn amb tomaca; ensalada russa... (lamente no tindre fotos dels plats)

Muriel Reserva 2014 Magnum DOCa Rioja

Tempranillo - 13% vol.

9 mesos en roure francés i 24 en botella

MurielWines. Elciego, Àlaba

Aprox. 30 €

Prunes negres, espècies, tabac, torrats... Rioja.

*És un plat típic de la Marina (entra en la categoria de mulladors), amb pimentons, tomaca, tonyina...

El sangatxo és "la saladura que s'elabora amb la part de menys qualitat de la tonyina, rogenca i fibrosa, i que després d'adobada té un color marró fosc".

dulceysalado

Per a les postres hi ha flam d'ametla i coques, tot casolà.

diumenge, 10

No, encara no havia penjat la foto del desdejuni cara a la Foradà: café amb llet, fruita fresca, pa casolà d'Inés torrat, tomaqueta de casa, oli, melmelada, iogurt...

Sabeu que no vull saber res de les festes amb bous, però a Benialí celebren una festa ben divertida, a les 12 h., amb un Sant Fermí de carn i ossos, amb Entzun arren San Fermin i correbou (encierro) i tot -el bou és de mentidetes-; una festa ben multicultural, amb quatribarrades, banderes basques, palestines, camisetes blanques, mocadors rojos, moros, cristians, txapela, barret de palla, dolçaina i tabal, tambors, pasdobles, cervesa, cassalla, café...

Per a dinar, Inés ens prepara un plat ben especial: quinoa roja amb brou de peix i gambetes. Espectacular.

Abans, un Negroni Jarabe de Palo, amb clòtxines en escabetx, papes, formatges -amb pera o no-...

A boqueta nit encara ens queda la desfilada cristiana i mora (Mallorquins, Absentins; Ben-Templaes, Ben-Beguts) i Aurora ens trau cadira a la porta de l'Isa i ens convida a un vinet blanc, amb cacaus, quicos i olives. 

Gràcies, boniques.

--------------

vallejar és "fer un vall, una excavació"; avallar és "davallar, baixar";  però podrien ser "gaudir de la Vall, no?

dolça virtut...

He descobert per casualitat que al forn-cafeteria La Estrella (Maties Perelló, 2) fan el dolç oficial creat pel Gremi de Forners per al dia del Corpus, que es diu La Moma Dolça! El coneixíeu? Ja l'he encomanat per al diumenge del Corpus.

La Moma és un pastís de merengue blanc, i els momos són bescuits farcits de melmelada de taronja decorats amb maduixa.

5 barricas

ValenciaBonita

La Moma representa la virtut, i els momos els set pecats capitals.

El Corpus és una festa mòbil dins del calendari litúrgic que la situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta, és a dir, 60 dies després del diumenge de Pasqua. D'origen medieval i instituïda pel papa Urbà IV l'any 1262, havia de servir a l'Església per a la veneració pública del sagrament de l'eucaristia. Valencia adoptà la festa el 1328, i celebrà la primera processó en 1372.

Quan jo era xicoteta, el Corpus era un dels tres dijous que "relusen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi i el dia de la Ascensión (40 dies després del diumenge de Pasqua; jo vaig combregar un d'aquests dijous de l'Ascensió)".

A Almàssera i Alboraia podem celebrar el Corpus en les festes patronals, diuen que per una dispensa papal després dels Peixets*.

"Es xopà hasta la Moma" és, potser, el poema simfònic més popular de Salvador Giner (1832-1911). Descriu la popular processó del Corpus Christi de València interrompuda per una tempesta, que fa que "fins la Moma" acabe mullada.

"la figa (de) la Moma" S'usa per a expressar desacord o oposició a un fet o a una idea.

------------------

La Fallera Calavera

----------------

*Cap a l'any 1348, el musulmà convers Hassam-Ardà, d'Almàssera, va manar cridar al rector d'Alboraia (Almàssera en depenia eclesiàsticament) per a rebre el Sant Viàtic. Quan el sacerdot tornava cap a Alboraia, en creuar el barranc de Carraixet que baixava crescut per una pluja torrencial, li va caure a l'aigua l'arqueta que contenia les sagrades formes. Més tard van acudir a buscar-lo uns llauradors dient que havien vist unes llums brillants en la desembocadura barranc, que van resultar ser dos peixos amb les hòsties en la boca. Els d'Alboraia mantenen que l'arqueta caigué a l'aigua en anar cap a Almàssera i per tant hi hauria tres peixos i tres hòsties.

Els pobladors d'Almàssera sol·licitaren al bisbe de València D. Ramón Gastón la segregegació d'Alboraia i el posterior bisbe Sr. Hugo de Fenollet la va concedir (1352), sota la devoció del Santíssim Sagrament.

L'arqueta recuperada es guarda a l'església d'Almàssera i vora el barranc hi ha la capelleta del Miracle.  A Alboraia es guarda el calze amb què el rector replegà les formes, i en la desembocadura del barranc hi ha l'ermita construïda en 1901, lloc de romeria el dilluns de Pentecosta (50 dies després del diumenge de Pasqua).

----------------------------

I ací la tenim (18 €).

No està malament, encara que el momo "pantera rosa" està una miqueta massa dolç.

MAXimitzem el goig

diumenge, 12 de maig

Per què el pas del temps és tan subjectiu? Per què  per raspallar-se les dents de vegades no s'acaben mai els dos minuts i de vegades penses "Ja?". Per què alguns dies es fan llaaargs però després penses "Ostres, ja ha passat la setmana!", "Com, ja fa deu anys d'això?" 

Per què en un rellotge se suma fins a la mitja i es resta fins a l'hora en punt? O en una llengua són les dotze i quart i en una altra un quart d'una? Per què quan eixim a sopar i passen les dotze, que ja és un altre dia, diem "fins demà" si ens veurem el mateix dia?

Bé, el cas és que no tens un any fins que no has viscut un any sencer, i quan en complixes 59, tot i que entres en l'any 60, en tens cinquanta-tants, i vols celebrar-ho, només faltaria! I voldries que estigueren totes per fer-ho, però ho resoldràs com millor podràs, amb molta alegria.

De matí, amb el CUM, amb una excursió, llargueta, pels barrancs d'Escriche, de la Hoz i del Chorrillo (Terol); des de la Baronia de Escriche, passant per Corbalan, fins a Cuevas Labradas, on ens hem fet la cervesa, el café o el gelat (Multiservicio Rural El Sitio).

De vesprada-nit, amb un soparet. És difícil trobar algun lloc obert diumenge de vesprada; he seguit la recomanació d'eltipoquenuncacenaencasa i he reservat taula per a les 20 h a Max Russafa (Centelles, 18. Russafa - 607 030 323 Instagram).

Cervesa (2,80 € x 3), aigua amb gas (2,50 € x 3)

Pa (?) 1,50 €

No és perquè a taula tots som mestres... però el vi que triem és:

Aula 2022 DO Utiel-Requena

70% Boval, 30% Merlot

3 mesos en roure americà

13% vol.

Grup Coviñas. Requena

18 € (4,30 €)

Fruita. Lleuger, agradable.

L'etiqueta és un homenatge a la gent major que s'ha dedicat tota la vida a la vinya; hi ha la ditada de Víctor Guaita Carrasco compartida amb un cep.

Carpaccio de remolatxa amb mozzarella i mostassa (9,50 € x 2)

Deliciós. Jo vull fer-lo igual a casa.

Estrella de Singapour (7,50 € x 2)

Col fregida amb salsa de iogurt i menta. Boníssima

Albergínia fregida amb iogurt i tahina (9,50 € x 2).

Fantàstica; ben feta, saborosa...

Thai Green Chicken Curry (15,50 € x 2)

Està bo, però és el que menys m'agrada, massa perfumat.

Per a les postres,

Pastís de carlota (5,50 € x 2). Deliciós.

Pastís de Ferrero (no acabem de trobar el Rocher (al Roger sí que l'hi tenim; 4,50 € x 2)

"Qué es "velita"?" Pobres... Sort que Dora pensa en tot (fins i tot en com trencar una "c")

Total: 20 € x 7

Lloc agradable.

No parlen valencià (són bosnians, però no sé què parlen).

Em regalen una botella de vi per a casa! Que bonicos! 🎁🍷

Where are you going?

No, no m'he convertit en trilingüe, potser si visquera a la Marina... El cas és que carmepoli m'ha preparat un cap de setmana completet, amb Benitaia com a centre d'operacions.

divendres, 16 de febrer

Tot i que se'ns fa una miqueta tard -no tant, però 14,30 h passades- tenim taula reservada per dinar en "La More", el Nou Tarrassó (carretera, 2. Benialí, la Vall de Gallinera - 966 406 726).

Menú del dia (10 €)

Aigua (2 €) i vi (1,80 € x 2)

Ensalada, ben completeta (encisam, tomaca, tonyina, ceba, olives, ou, carlota...)

Blat picat (olla de blat picat, granyons, mentirons...). En comptes d'arròs, es fa amb blat,  que ha estat en remull tota la nit i que cal picar amb un morter per a separar el gra de la pell. Boníssim!

lacuinademorera

Mètode

Postres (compartim un pastís de formatge que no està molt encertat)

Café (1,20 €)

Total: 13,40 € x 2

Parlen valencià, clar! Tracte privilegiat.

Lloc recomanable.

Després, m'espera la meua terrassa favorita de la Vall, cara a la Foradà, per fer la migdiada i llegir un poquet.

A boqueta nit mourem cap a Ondara, on tenim taula reservada per sopar, al Centre Social (Germanies, 9. Ondara, la Marina - 622 230 072) El Centre porta el nom de Trini Reyes (Josefa Terentí Seguí. Nova York, 1930 - Benidorm, 2023), una balladora de dansa espanyola reconeguda als Estats Units els pares de la qual eren d'Ondara.

marinaplaza

(Jovi Lozano-Seser D’Ondara a Broadway. L'excepcionalitat de Trini Reyes, 2013. Edicions 96)

Cacauets i olives com a detall. Amb unes cerveses (2,30 € x 2, 2,10 €, 1,80 €).

Demanem per compartir al centre.

Pa amb tomaca i allioli (1,80 € x 8)

Quesadilla (7,90 € x 2)

Croquetes d'abadejo (5 € x 2)

Verdura en tempura (5,50 € x 2)

Croquetes de cua de bou (6 € x 2)

Sépia (9 € x 2)

Ous trencats amb creïlles, pernil i pimentó del Padron (8,40 € x 2)

Bobal Negro 2020 DO Utiel-Requena

100% Boval     14% vol.

12 mesos en roure francés

Vicente Gandia. Xiva

15,90 €

Una copa de vi blanc (2,50 €)

Total: 15,62 € x 8

Res és especial, però tot està bo.

No parlen valencià (no encara, probablement)

Què ens ha portat a Ondara? El concert del polèmic i provocador Albert Pla, amb un públic entregat.

dissabte, 17 de febrer

Sé que esperàveu la foto del desdejuni valler; ací la teniu: pa torrat de quinoa i de cúrcuma, suc de taronges acabades de collir, café amb llet...

Un passeget i tornem a l'encís de la terrassa, per al dinar que ens ha preparat la cuinera major: uns cigrons a la seua manera, "cuina d'aprofitament".

Abans, un aperitiu: papes, formatge, berberetxos, bitets...

Kombutxa i vi.

Sagesse 2007 DOQa Priorat

55% Carinyena, 45% Garnatxa

16 mesos en roure francés  - 14,5% vol.

Les Cousins Marc & Adrià. Family Wines. Porrera

24,50 € (Vilaviniteca, 2012)

Una llàstima, la fruita se n'ha anat, hi queda la fusta, la mineralitat, la dolçor... Curiós.

"Savoir douter hi ha la moitié de la sagesse"

Per a les postres, taronja i carabassa torrada.

I de seguida, una altra vegada en marxa cap a Pedreguer, que tenim concert de la Sandra Monfort (Pedreguer, 1992), que ha obtingut tres premis als VI Premis Carles Santos de la Música Valenciana 2023 (millor cançó, millor cançó pop i millor disc).

Passem a fer-nos una cervesa pel mític pub Quatre Estacions de Pedreguer (fb)

I no, no hem acabat el dia, que ara toca anar a Pego a la Pinyata, que és com un soterrar de la sardina (dimecres de Cendra), per a la qual cosa ens vestim de dol, clar.

Sempre m'ha cridat l'atenció per què s'enterra la sardina abans de Quaresma, que és quan es menjarà; a palacios.es es poden llegir diverses hipòtesis; a Múrcia sí que se soterra a les Festes de la Primavera.

I què soparem? Uns entrepans deliciosos que ens ha preparat A. amb la tomaqueta amb carn que ens ha cuinat sa mare.

Txopo 2020

Monastrell, Garnatxa Tintorera

9 mesos en roure americà

14% vol.

Bodegas San Dionisio. Fuenteálamo, Albacete

Aprox. 8 €

Fruita, senzill, agradable.

diumenge, 18 de febrer

Després de desdejunar, eixim de la Vall de Gallinera i a través de les altres valls arribem a Llíber (Castell d'Aixa. El topònim Llíber prové probablement d'un suposat praedium Liberii, és a dir, 'la finca de Liberius', el seu propietari), on hi ha una manifestació contra el PAI Medina de Llíber, 500 cases de luxe (AlicantePlaza).

Arribant al poble, la guàdia civil ens indica on hem d'aparcar. "Where are you goig?"Xeeeee, sense paraules.

Acabem la festa a Xaló, dinant unes coques i unes mandarines amb els d'Ondarattack.

Gràcies per tot, reboniques!

Amagades a la rebotiga

dissabte, 13 de gener

Vos agraden les festes sorpresa? Jo sempre dic que no, però la veritat és que és emocionant participar en la d'algú altre. I avui li toca a Imma B, a qui vaig conéixer en la Facultat i per distintes caramboles ara la tinc propet; ha fet 60 anys, s'ha jubilat, i l'ocasió s'ho mereix.

Sant Antoni Abat, o del Porquet, és el dia 17, però al barri de Sant Antoni ja el celebren aquest cap de setmana, amb el mercat del porrat i la foguera.

I ací és on farem el dinaret sorpresa: La Trastienda Los Martínez 

(Agustí Centelles Ossó* - Sant Antoni, la Saïdia 622 322 231)

Mentre esperem la "complimentada", cervesa, cervesa sense alcohol i vinet.

Carmelo Rodero 2021 DO Ribera del Duero

100% Tempranillo

9 mesos en roure francés     15% vol.

Bodegas Rodero. Pedrosa de Duero, Burgos

(14,90 € Vinissimus)

Fruita roja i negra, un poc floral, espècies; agradable, fàcil.

Aigua

Menú Festiu (19,90 €; tres entrants, plat principal, una beguda, pa, postres o café)

Entrants a compartir al centre de la taula:
Bunyols de bacallà
Ensalada russa ibèrica

Xipirons a la planxa

(ensalada templada, croquetes de putxero)


Plat principal:
Jo, llobarro de proximitat

Les creïlles fregides i la verdureta, fantàstics.

Lluç amb salsa verda
Rellomello al pebre
Secret a la graella
(Arròs melós o Fideuà a taula completa)

Les postres, totes casolanes: 

Jo, pastís de formatge; contundent, però bo.

Pastís de poma, acabadet de fer

Tiramisú

Brownie


Cafés i infusions

Total: 29 € x 16

Per si tot açò fora poc, hi ha pastís d'aniversari, un pa de pessic farcit de torró, boníssim. Del forn Dolç i Salat (Pare Urbano, 16. Sant Antoni-La Saïdia)

Imma ha bufat els ciris i després algú els ha trencat perquè no tornen a usar-se. Mareee, amb la de números que tinc jo guardats en caixetes!

Cal acompanyar-lo amb cava, clar, que paga la de la sorpresa.

Cava Idilicum Brut DO Utiel-Requena

100% Macabeu

12% vol.

Dominio de la Vega. Sant Antoni de Requena

[Aprox. 6 € botiga]

La festa no pot acabar ací, i anem a L'a'spiga (Luz Casanova); algunes copes, algunes infusions, i molta xarradeta.

Per molts anys, bonica!
Et dediquem un poema de Martí i Pol i un text de Maruja Torres que em passa Ali 

Solstici 

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,

a poc a poc i amb molta confiança, 

no pas pels vells topants ni per dreceres 

grandiloqüents, sinó pel discretíssim 

camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes, 

i amb turpituds, anhels i defallences, 

humanament, entre brogit i angoixes, 

pel gorg dels anys que ens correspon de viure. 

En solitud, però no solitaris, 

reconduïm la vida amb la certesa 

que cap esforç no cau en terra eixorca. 

Dia vindrà que algú beurà a mans plenes 

l’aigua de llum que brolli de les pedres 

d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

-------------

("Momentos", 2010) [...]¿Recuerdan la foto de satélite que se publicó hace poco, aquella en que desde muy lejos, en el universo, se distinguen claramente las pirámides? Pues eso. Así vemos desde la vejez las cúspides que dieron sentido a nuestras vidas. No son de oro y piedras preciosas, sino de algo infinitamente mejor. Son de tiempo. Del tiempo que usamos bien y en que fuimos bien usados. Tiempo breve, fugaz, tiempo deslumbrante de lucidez, belleza y felicidad.

---------------------

*Agustí Centelles i Ossó (València, 1909 - Barcelona, 1985) és considerat un dels pioners del fotoperiodisme modern a Europa; el Robert Capa català/valencià. Estigué al camp de concentració de Bram. (fotos a bajoelsignodelibra)

Cal creure en els miracles

diumenge, 27 d'agost - Dia del Corpus a Almàssera 

El miracle dels peixets, conta la tradició, tingué lloc en juliol del 1348; enguany, per tant, se celebren els 675 anys.  

Segons la llegenda, un moro -convers- anomenat Hassam-Ardà, que estava molt malalt, cridà al capellà d'Alboraia (ja que Almàssera pertanyia llavors eclesiàsticament a eixa localitat) per a rebre el Sant Viàtic. El clergue, creuant de tornada el barranc del Carraixet, que venia crescut per una forta pluja, perdé l'arqueta on guardava les sagrades formes. Més tard hi acudiren uns llauradors dient que havien vist unes llumenetes brillants al barranc, que resultaren ser dos peixos amb les formes dins de la boca. Així doncs, el capellà recollí les formes amb un calze, que es conserva a Alboraia, mentre que l'arqueta és custodiada a Almàssera. Els d'Alboraia diuen que l'arqueta caigué abans de vindre el rector a Almàssera, i per això hi hauria tres formes i tres peixos. Arran d'aquest succés, Almàssera sol·licità al bisbe de València una parròquia pròpia, cosa que aconseguí el 1352 gràcies a la mediació de n'Hug de Fenollet. (Viquipèdia, adaptació) 

Els dos pobles poden celebrar el dia del Corpus en les seues festes patronals (Almàssera, el quart diumenge d'agost), diuen que per una dispensa papal. 

almasseraantiga 

Feia uns anys que no hi venia, però avui la mare ens convida a mi i a l'única neboda que està per ací a dinar a la Terrassa del Frare (Vicent Lladró*, 12 - 963 298 163), l'antiga carnisseria de Lorenço, al costat de l'església (encara que, com que fa calor, la terrassa està tancada). 

Hi ha menú (13 €), que inclou una entrada, plat de paella, postres i café. 

Cervesa Heineken sense alcohol (2 €), Amstel (1,60 €), Coca-Cola Zero (1,50 €), sense detall de benvinguda.

Compartim creïlles braves, calamar a la romana i ensalada (que no ens havien oferit en un primer moment).

Plat de paella.

Tot acceptable

Per a les postres, pinya natural (que tampoc ofereixen en principi), gelat de maduixa i nata, i brownie. 

Total: 14,70 € x 3

Alguna cambrera parla valencià.

Són un poc lentes en el servei, però molt atentes i agradables.

*Crec que el carrer està dedicat a Vicente Lladró Aguilar, constructor ferroviari, i no a Vicent Lladró Dolz, el de les figuretes, que trobe que ara és fill predilecte d'Almàssera (fet que ha generat molta polèmica: ell, que visqué sempre al poble, sí, i els germans no?) ni al Vicente Lladró periodista de Las Provincias.

caminosdeferro 

almasseraantiga

Després d'una migdiada, tornem a la càrrega: a les 19 h ixen les danses del Corpus i a les 20 h, la processó, que veig des de casa d'una amiga de tota la vida, al carrer on nasquí.

Potser no queda massa bé dir-ho, però és preceptiu fer el gintònic al llarg de la vesprada.

Finalment, em quede a sopar:

esgarradet, ensalada de tomaca i tonyina, truita de creïlla, ternera guisada... Tot boníssim.

I que no falte el vinet, un Venta del Puerto nº 12.

Per a les postres, meló.

Doncs això, creurem en els miracles.

I vosaltres que ho vegeu

dijous, 27 de juliol

Hui és l'aniversari de la mare, i el celebrem, com sempre, amb les xiquetes. 

Al xiringuito El Paso de Marta ens fem un refresquet o unes papes i deixem la mare a l'ombra mentre ens arremullem a la platja.

Després tenim taula reservada a la pizzeria Toni (Avda Neptú, 21 - La Pobla de Farnals - 961 460 790), al menjador, per por de la calor, però ens la canvien a la terrassa sense cap problema; s'hi està bé.

Mentre esperem les xiquetes, la mare i jo demanem cervesa (2,50 € + 3 €; sense cap detall) i després el menú (16 €), del qual compartim al centre els primers plats: calamars i ous remenats am bolets i alls tendres (també hi ha braves i ensalada d'endívies).

Per a beure: aigua 1 l (2,80 € x 2) i Aquarius de taronja (2,50 € x 2).

De segon demanem mig llobarro

(les altres opcions són espaguetis, pollastre i pizza)

Totes les xiquetes demanen pizza: 4 estacions (11,50 €), Carbonara (12 €), 4 formatges (12,50 €) i Fabrizio (12,75 €)

Per a les postres: jo, meló, que no val res; la mare, gelat de nata; uns profiterols (5,90 €), un gelat de Conguitos (4 €) i un tiramisú (6,20 €) que l'única gràcia que tindrà serà poder posar-hi els ciris de l'aniversari.

Per molts anys, mare!

Café amb gel (1,90 € x 2)

Total: 19,50 € x 6

Compleix bé la seua comesa.

Servei molt amable.

No parlen valencià

-----------

Ja no ho diu quasi ningú, però jo ho recorde al poble, quan es felicitava la gent major -normalment pel sant: "Per molts anys, tio Vicent". I ell contestava: "En vida teua" o "I tu que ho veges"

La bona sort comença ací

divendres, 13 de gener

Per a combatre la parascevedecatriafòbia o friggatriscaidecafòbia, res millor que un berenar-sopar d'amigues; però si no patiu aquesta por al divendres 13 també poder gaudir d'un bon àpat al crit de "fora les sobres de Nadal", "ací no es tira res" o qualsevol altre que se us ocórrega.

A més a més, des de l'estiu hi havia unes botelletes de txacolí que dugueren dues viatgeres i que calia beure's ja.

La mare lloca convoca, i els pollets, obedients, seuen a taula.

TX Txacolí Txomin Etxaniz 2021 DO Getariako Txacolina

100% Hondarribi Zuri (Ondarrabi Blanca, Ondarrabizuriya; Corbu Blanc)

Criança amb les mares

12% vol.

Txomin Etxaniz. Getària, Guipúscoa

Aprox. 14,25 € x 2

Punt carbònic, fruita, mineral... Molt alegre

I quines delícies postnadalenques degustarem avui?

Per a mi, les mes esperades -sense desmeréixer les altres-, les mandonguilles de putxero d'Imma A.

Ensalada d'espinacs, amb salmó i bacallà marinats.

Carxofes al forn.

Tartar de salsitxa seca ibèrica, amb pa àrab.

Ensalada de creïlla, olives...

Formatges, foie i embotits secs.

Cistelleta de pa, coquetes i bastonets

Sentada sobre la bestia 2016 DO València

60% Monastrell, 18% Tempranillo, 17% Garnatxa, 5% Malvasía

Roure francés i acer

14,5% vol.

Fil·loxera & Cia. Fontanars dels Alforins

16.500 botelles

Aprox. 12,90 €

Fruita madura, torrats, espècies, punt dolç; bo.

Per a les postres, maduixes amb nata fresca

Miquel ha fet unes roques de xocolate pur farcides de gallonets de taronja espectaculars.

I sí, la dieta exigeix les coques de sagí del forn de Manuela (Benidorm, 12. "ADN Campanar", Guía Hedonista)

La Reina Dora porta galetes xineses de la sort amb missatge d'any nou.

"La vida està a punt de tornar-se més interesssant" diu el meu. Hahaha.

També du martells de caramel,  xumets...

I no volíem, no volíem, però no hem pogut evitar l'evanescència de la sabateta de vidre, amb la carrossa, en sonar les campanes de les 12; tot i això no penseu ni per un moment que s'ha desfet l'encanteri, en tenim per a temps.

Gràcies, boniques!