Ací es poden consultar els forns participants. A Russafa:
Forn València (Sueca, 55)
La Estrella (Maties Perelló, 2)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dia. Mostrar tots els missatges
dimecres, 16 d’octubre del 2024
dimecres, 7 d’agost del 2024
Meló del Sind
El 3 d'agost se celebra el Dia Mundial del Meló d'Alger (meló d'aigua, meló roig, meló de moro, síndria, xíndria...)
"Després del meló, vi a muntó; si és tendral, en barral; si és d'Alger, en pitxer"
ValenciaBonita "La tradició valenciana dels fanalets"
El meló d'alger és originari del sud d'Àfrica (ens hi arriba a través d'Alger), i és conegut per ser ric en sucres naturals, vitamina A, vitamina C (que enfortix el sistema immunològic), licopé (un antioxidant que ajuda a protegir el cos contra els radicals lliures) i potassi; és baix en calories, té un 92% d'aigua (per la qual cosa des de l'antiguitat ja era un refresc ideal per viatges llargs)
És una fruita (dins podem trobar les llavors), però també és una verdura; forma part de la família de les cucurbitàcies (com la carabassa, el carabassó i el cogombre).
El nom (en oriental) prové de l'àrab (baṭîḫa sindîia; literalment, ‘meló del Sind’ regió del Pakistan). A partir d'aquest va derivar el nom català de síndria o xíndria.
En teoria és redó, roig per dins i té pepites, però la gent s'entesta a fer experiments: quadrat, groc, sense pepites...
De menuda, a casa, només l'havia menjat per a les postres (com ens agradava, eh, Micalet?), però ara ho faig també en ensalades, gaspatxos, batuts, gelats...
No em solen agradar les gelatines, però aquests dies n'he vist una feta amb un meló d'alger que m'ha flipat.
Hi ha un article molt interessant sobre les voltes que peguen les paraules i les persones: "El meló d'alger, un emblema de la globalització". Josep Lacreu, "Pren la Paraula", Levante EMV (07/20)
Joieria Botànica de la terra La xata Merenguera
Heu fet alguna vegada fanalets de meló?
 |
| Sorolla |
Cançons
"Filles d'un meló d'alger", Orxata Sound System
La terra es troba en un estat febril i disentèric
i escriu al seu diari de rescalfament:
a quin contenidor haurem d'abocar el capital?
al verd? al groc? o reciclar-lo té més mèrit?
(...)
som filles d'un meló d'Alger i l'agroterrorisme
en un camp de golf universal el tinki winki viu
agraïm l'enèrgica al·lèrgia a l'alegria agra
i confrontem els èitors un ogre que mai riu
(...)
" EGLÉ I LA SÍNDRIA " de Josep Carner. Els fruits saborosos (1906)
Arriben les comares. Rient, fent el cor fort,
es passen una síndria que és la més gran de l'hort;
són llurs marits a vila, i han berenat entre elles,
i juguen a encalçar-se damunt els blats desfets;
mouen gatzara, salten, comencen cantarelles;
va a rodolons la síndria i aixafa els peus distrets.
La posta dessagnada fa tremolar l'herbeta.
Una comare branda la forta ganiveta.
Diu que és Eglé, la dona de l'home tan petit,
que esglaia les cunyades i bat el seu marit.
-A mi! -fan les amigues, cridant a la vegada.
I, depassant-les totes, Eglé respon irada:
-No sigui la primera tallada de ningú!
A tu, la lluna roja, la llenço en sacrifici,
ara que d'innombrables estels amb el seguici,
vermella com la síndria, somrius a cadascú:
rutlla d'amor que encises casals, camins i brolles,
si ens veus avalotades retorna'ns a raó.
No ens fes l'amor manyagues, seríem unes folles;
si no ens escarrasséssim, o xacra o bé corcó.
És cosa fada el viure quan hom no s'arromanga per al munyir
o el péixer o el batallar amb la fanga:
i si els marits enutgen i els fills donen treballs,
ens cal l'home de casa i ens calen els brivalls.
Tu doncs, tu que amb la teva mirada compassiva
veus que els infants s'adormen i que el marit arriba del camp,
i ens il.lumines la joia del sopar
i alegres la botella posada a refrescar,
demà, que a trenc de dia et reveurem encara,
demana'ns, tafanera, amb ta minvada cara,
si, closes en la fosca, ens remogué en el llit
el plor de la mainada o els besos del marit.
dilluns, 21 d’agost del 2023
"in fecula feculorum"*
La papa va començar a menjar-se fa més de 7.000 anys a la regió andina de Bolívia i Perú.
Segons algunes hipòtesis, les creïlles fregides es venien en el Pont Neuf de París a finals de 1700; i segons altres versions va ser a Bèlgica (Namur) on nasqueren en l'hivern de 1680; els belgues les usaven com a substitut del peix fregit quan els rius es congelaven en època d'hivern. Bèlgica potser és el país que més en consumeix i a la Ciutat de Bruges existeix un Museu de la Creïlla Fregida, "Friet Museum".
Diuen que un truc per a preparar les creïlles fregides perfectes és calfar l'oli a baixa temperatura i després cuinar-les en oli ben calent (consells per fer unes patates fregides perfectes). Ara bé, quines creïlles compres? Abans anaves a la botiga i compraves creïlles, però ara: per a bollir, per a fregir, per a guisar, per al forn...; noves, d'estació, Agra, Spunta, Baraka, Nagore, Caesar o Bintje...
Recorde un lloc a Amsterdam (2013), Vlaams Friteshuis Vleminckx (Voetboogstraat, 31. Centre antic), on sempre hi ha cua per comprar l'únic que venen: creïlles fregides, amb un munt de salses diferents.
Allà per 2018 a Russafa hi havia La Patatona (Romeu de Corbera, 8), un lloc "semblant", però va durar poc.
A casa no me'n faig mai, tot i que m'encisen, sobretot sucades amb un ou fregit, mmmmm
No sé si les braves i les papes entren en aquest dia o no.
I com hi dieu al vostre poble? Al meu, "quereguilles"; en d'altres: pataca, patata, creadilla, creaïlla, credadilla, credella, creguilla, creiaïlla, criaïlla, crilla, queradilla, queredilla, queraguilla, queraïlla, querdaïlla, quereïlla, querilla, treguilla, trumfa...
*La trinca "La patata"
dilluns, 6 de març del 2023
Un bon mos
dijous, 2 de març
En tenen de molts tipus: amb sobrassada "Almussafes"; amb bolets i pernil ibèric; amb clòtxines i tomaca; amb pernil i albergínia; amb roquefort o camembert; amb lluç i pimentons del piquillo...
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Nosaltres som bàsics, comencem pel principi: entrepà de truita de creïlla i de creïlla amb ceba.
.jpg)
.jpg)
Aigua "de la casa"
Olivetes i variadet salat com a detall.
.jpg)
M'agrada molt més la primera, i no és perquè siga integrista.
Heu de tastar-les.
Café
Total: 6,50 € x 2
No parlen valencià (darrere el taulell sí que l'escolte, però no ix cap a fora)
------------------------
El 9 de març és el Dia Internacional de la Truita de creïlla
------------------
En la Guía Hedonista, Lidia Caro escriu un article interesant sobre l'esmorzar: "Informe esmorzar: ¿una burbuja como las de la gaseosa para el tintorro?". De l'esmorzar romà (admordium < admordere, "mossegar") al core business ("gir del negoci", competència distintiva). Se'ns n'està escapant de la mà?
------------------
A partir d'un article en la Ser, he vist la llista dels millors sàndwitxs del món. Si comencem així, ja anem malament. A veure, al DAVL llig que sàndwitx és un "Entrepà que consistix en dos llesques o més de pa de motle entre les quals es col·loca pernil, embotit, formatge o un altre aliment." Pa de motle, que no pa!! En fi... Entre els 50 millors d'Espanya hi ha el de pernil (22) i el de calamars (27); després hi ha el de salmó (59, typical spanish, com tot el món sap!), el de carn (pernil, xoriç...70), el de formatge (72), el serranito (pernil, Sevilla, 74), el de truita (83), el de tonyina (91) i el de llom (93). Què vos ha paregut?
divendres, 10 de març
No demane mai entrepà ni pinxo a l'hora de l'esmorzar, però avui, amb el crit entusiastic de Neus, no m'hi he pogut resistir. I no he sigut l'única. La truita de creïlla de la cafeteria de davant de l'institut, la Marabú, té molts fans. Amb poca cosa, fem festa.
dimarts, 21 de febrer del 2023
Kombutxa, "te esponja", "fong caritatiu"...
21 de febrer, dia Internacional del Kombutxa (des de 2021)
Què és el kombutxa?
És una beguda fermentada, lleugerament carbonatada gràcies a la fermentació natural i amb un gust entre àcid, dolç i avinagrat que recorda a la sidra o al cava.
Està elaborat amb una base de te verd o negre infusionat, o combinacions d’aquests, a la qual s'afegeix una colònia de llevats i bacteris, coneguda com a mare o SCOBY (Symbiotic Colony of Bacteria and Yeast), i sucre, i es deixa fermentar durant una o dues setmanes.
Beneficis del kombutxa
Conté gran quantitat de probiòtics, o bacteris, que poden ajudar a restaurar l’equilibri de la nostra flora intestinal.
És molt depuratiu (l'àcid sacàric aporta una capacitat extra de desintoxicació al fetge i facilita el treball de l’àcid glucurònic que fabrica el nostre organisme; els bacteris bons i els llevats regulen la flora intestinal, cosa que redueix la producció de beta-glucuronidasa i ajuda que les toxines es moguen a través de l’intestí sense que siguen reabsorbides; els probiòtics inclouen polifenols, que tenen propietats antioxidants i ajuden a reduir la inflamació).
És recomanable prendre un got de kombutxa al dia i seguir un estil de vida saludable.
Hi ha altres noms curiosos per a aquesta beguda que vindria de Manxúria de la mà del metge Kombu: alga egípcia o del Nil, te esponja, fong caritatiu, mare japonesa, tresor de la mar, fong xinés del te, fong de l'heroi...
Jo em compre de tant en tant el KomVida de gingebre i llima que és el que més m'agrada dels pocs que hi ha a Consum (també hi ha de te verd; carlota i cúrcuma; poma, canyella i vainilla; kiwi, cogombre i espirulina; fruites roges; kafé; pinya colada; kombujito).
El 21 de febrer també és el Dia Internacional de la llengua materna
dijous, 10 de març del 2022
9 de març - Dia Mundial de la Truita de Creïlles
I ací, algunes propostes de bones truites a València:
"Dia de la tortilla. Las mejores tortillas de patata de València" Levante EMV
En la Wikipedia diuen que cada poble/ciutat la celebra un dia diferent, però sembla que el 9 de març és mundial!
Segons on ho llegiu, trobareu un origen diferent d'aquesta menja tan senzilla i extraordinària alhora: que si es va inventar l'any 1.604; que si ho feu un cuiner belga (Lancelot de Casteau); que si fou una llauradora navarresa que li la feu a Zumalacárregui (Navarra, 1835); que si es va originar a Extremadura (Marqués de Robledo); que si el nom té a veure amb la grip espanyola (1918)...
Segons on ho llegiu, trobareu un origen diferent d'aquesta menja tan senzilla i extraordinària alhora: que si es va inventar l'any 1.604; que si ho feu un cuiner belga (Lancelot de Casteau); que si fou una llauradora navarresa que li la feu a Zumalacárregui (Navarra, 1835); que si es va originar a Extremadura (Marqués de Robledo); que si el nom té a veure amb la grip espanyola (1918)...
El que és ben segur és que heu discutit més d'una vegada si vos agrada amb o sense ceba, poc feta o ben quallada, amb oli d'oliva o de girasol, entre el pa o al plat... N'hi ha una "autèntica"? Clar que no! La millor és la que més ens agrada, generalment la de la mare. L'heu comprada alguna vegada al supermercat? Xxxxttt, secret inconfessable.
Concursos, se'n fan per tot arreu. Al blog he anat penjant alguns resultats (2021)
I no, no hi ha una emoticona per a la truita, tot i que sí que s'han fet alguns intents per aconseguir-lo.
"Dia de la tortilla. Las mejores tortillas de patata de València" Levante EMV
Las cuatro mejores tortillas de patatas de València. Historias con delantal
- Cerveseria Alhambra (ja jubilats)
- Bodega La Peseta
- Algo senzillito
- Cervecería Tortillea
- Quiosco la Pérgola
- Queen Potato
- El Rincón de Mariñeta
- Daniel's
- Rojas Clemente
- Bar Cafetería Plaza
- Cafetería Pizcueta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)