dissabte, 30 d’abril de 2011

kata 68 El intruso

Kata 68 - Mari, 29/04/2011
Es presenta la kata creada en honor d'un vi, a partir del qual se'n busquen dos més de la mateixa zona (Duero-Castilla León), de la mateixa varietat de raïm (amb una lleugera variació) i dels mateixos creadors, i un altre vi intrús (distinta zona, distintes varietats de raïm, distint creador).

1. Astrales 2006, D.O. Ribera del Duero
Raïm: tempranillo
Celler: Bodegas Los Astrales Enòleg: Eduardo García
Preu: 22 €

2. Aranleón HELIX 2005, D.O. Utiel-Requena
Raïm: 40% cabernet sauvignon, 30% tempranillo, 20% merlot, 10% boval
Celler: Aranleón Enòleg: Gonzalo Medina París
Preu: 13 €

3. Mauro 2008, D.O. VT Castilla León
Raïm: 86% tempranillo, 14% sirà
Celler: Bodegas Mauro Enòleg: Mariano García Fernández, Eduardo García
Preu: 21 €

4. Leda Viñas Viejas 2004, D.O. VT Castilla León
Raïm: tinto fino
Celler: Bodegas Leda Viñas Viejas Enòlegs: César Muñoz; Alberto i Eduardo García;
Preu: 29€ (?)

1. Color: Capa mitja alta, picota rivet gerd
Aroma: Fruita madura, compota, codony
Picant, pebre negre, espècies; perd fruita i apareixen notes vernís
Boca: Alcohòlic, pas fàcil, no apareix la fruita que s’esperava, sensació balsàmica, postgust lleugerament amarg
2. Color: Picota amb rivet un poc tella, capa mitja; glicèric
Aroma: Goma de pneumàtic, quitrà; caramel de cola, torrats; pebre roig, càrnic
Apareix la fruita i les notes làcties, iogurt de bresquilla; es manté la cola i la goma; més complex que l’anterior
Boca: Àcid, tanins dolços i suaus, curt, tampoc apareix la fruita que s’espera, persisteix gust enquitranat; un poc afrancesat, ja en decadència
3. Color: Picota amb rivet maduixa, capa mitja
Aroma: Humit, caixa cartró, tabac, heura,
Un poc més fresc, ixen els primaris!, més afruitat, sotabosc, cementeri, encens, torrats, iogurt,
Boca: Àcid, nata; no és potent, però és manté bé, equilibrat; alcohòlic
4. Color: Picota intens, capa mitja
Aroma: Tancat; mantega, un poc pegamentós
Mantega, rent
Boca: molt més interessant del que semblava en nas, agradable, pas fàcil, intens, tanins integrats, molt bo.

Hi ha partidaris del Mauro i partidaris del Leda (jo, del segon)

Sopar charro (de Salamanca)
farinato (embotit) amb mel
morcilla (butifarra negra) i longaniza (xoriço)
pernil de Guijuelo i cecina
patatas meneás
hornazo de Salamanca *
formatge de Hinojosa
ensalada de llentilles
truita de creïlla
Dolços de Salamanca
Vi:  Abadengo Crianza 2005, DO Arribes
Varietat raïm: Juan García

Bodegas Los Astrales (Verema)
Bodegas Los Astrales (quebodegaes)
Bodegas Aranleón (Verema)
Bodegas Mauro
Bodegas Mauro (Verema)
Bodegas Mauro (quebodegaes)
Bodegas Leda (Vinissimus)

*hornazo (farcit amb xoriço, llom de porc i ous durs): es consumeix durant tot l'any, però té un protagonisme especial durant el "dilluns d'Aigües" (següent al de Pasqua) a la ciutat de Salamanca. Els orígens d'aquesta festa es remunten al segle XVI durant el regnat de Felip II, quan el rei dicta unes ordenances segons les quals les dones públiques que habitaven a la Casa de mancebía havien de ser traslladades, durant la Quaresma, fora de la ciutat, perquè els homes de Salamanca evitaren les temptacions del pecat de luxúria. A partir del dimecres de Cendra, les prostitutes abandonaven la seva residència habitual i eren traslladades a l'altre costat del riu Tormes. Segons explica la llegenda, el Pare Putes era el capellà encarregat de vigilar, cuidar i atendre les meretrius fins el primer dilluns després del de Pasqua. En aquesta data aquest les conduïa de tornada a la ciutat, victorejat per una multitud d'estudiants que no estalviaven en hornazo, beguda i balls per celebrar l'arribada d'aquestes cortesanes amb una festa a les riberes del Tormes i barques engalanades.

Document Kata

Espàrrecs de Tudela


Cabdells ("cogollos") i espàrrecs de Tudela.
Com ja vaig dir abans, mai no havia tastat uns espàrrecs com els del restaurant L&ele. No obstant això, havia d'intentar-ho: en vaig comprar al "mercat d'abastos" de Tudela, vaig demanar un truquet perquè m'isqueren bons i sols em recomanaren pelar-los bé, posar-los en aigua freda i en arrancar el bull tindre'ls mitja horeta.
Vaig estar mirant a la xarxa i hi ha mil maneres de posar-los a bullir i diversos truquets com afegir vinagre, xerés, sucre... però jo no en vaig fer cas, vaig fer com m'havia dit la verdulera, i m'isqueren bastant bons.
30 d’abril, 1 i 2 de maig de 2011
XVI Fira del Vi – Mostra de vins de les DO de la comarca del Priorat
programa

dilluns, 25 d’abril de 2011

Tudela

Del 29 d'abril al 8 de maig de 2011, a Tudela,

programa

De moment, però, també en podeu fer un bon tast. Nosaltres el vam fer dijous al restaurant L&ele:
(35€):
allets tendres torrats
cebetes dolces glacejades
espàrrecs (espectaculars, els millors que he menjat en ma vida, quina textura!)
carxofes amb virutes d'ibèric
penques amb foie
pésols amb ibèric
pochas tendres de Tudela amb pebreretes (bitxos)
llesca amb ou caramelitzada amb gelat de llet (molt moderna!)
pans diversos; aigua i café
vi: Seis de Azul y Garanza 2009, 16 €

DO Navarra
cabernet i merlot
fruita roja madura, un poc cítric; entrada llaminera, un poquet de fusta ben integrada

divendres, 8 d’abril de 2011

Mesquevins: boval-sirà

kata 67  Mesquevins: boval-sirà
Eva, divendres 8 d'abril de 2011

Per a la kata disposem de la fitxa amb els 4 vins, encara que amb un ordre diferent en què els tastarem.
1. Saint-Joseph 2008, Saint-Joseph (Roine)
Raïm: sirà
Celler: Pierre Gonon Enòleg: Jean / Pierre Gonon (?)
Preu: 24,60€
2. Cerrogallina 2008, D.O.Utiel-Requena
Raïm: boval
Celler: Ceroo Gallina Enòleg: José Hidalgo
Preu: 13,75€
3. P.F 2009, D.O. Manchuela
Raïm: boval
Celler: Bodegas y viñedos Ponce Enòleg: Juan Antonio Ponce
Preu: 14,95€
4. Vallegarcía 2005, VT Castilla
Raïm: sirà
Celler: Pago de Villagarcía Enòleg: Adolfo Hornos/Javier García/Teresa Delgado
Preu : 20€

1. Granat tirant a marró amb rivet picota
Olives, salaó, vegetal, resina // un poc càrnic, verd, fusta no ben integrada
Cos lleuger, sense consistència, sense tanins
2. Violeta, capa alta, intens
Regaléssia, dolç, fruita molt madura, móra, alcohòlic // fulla de tabac, bresquilla de sangria,
Tanins dolços, cos, sensació alcohòlica
3. Móra intensa, capa alta
Fruita verda, mineral, especiat
Tanins potents, integrats, un poc aspre // pica?, herbaci, pebre, nou moscada; cos intens; postgust un poc amarg
4. Granat-marró
Un poc de suro (se’n va després), pruna dolça, pebrot verd // càrnic, salaó, espècies, torrats intensos,balsàmic
Un poc licorós (potser està un pelet calent, i que té 15º!), potent, persistent, tanins dolços

No hi ha hagut un vencedor clar. Els boval són de diferent regió però s'assemblen bastant, i sembla que són millors acompanyant el menjar que no per beure'ls sols. Els dos sirà s'assemblen un poc en el color, però són molt diferents, el castellà amb la fruita, les espècies, el balsàmic... el que no hi ha aparegut ha sigut mineralitat.

Document kata 67

dimecres, 6 d’abril de 2011

bàmia

Mai he penjat en aquest bloc cap plat elaborat a casa, i ja sé tot allò de la filosofia del km 0, que tracta d'incentivar el consum de productes locals, propers al client, i tot això i allò; però mira, l'altre dia tornava del treball amb un col·lega i anava passejant cap a casa; darrere d'un vidre d'una botigueta multiètnica d'aquestes que abunden a Russafa, vaig veure un basquet d'ocra (jo l'havia coneguda com a bàmia) i no m'hi vaig poder resistir.
La primera vegada que la vaig tastar, l'havia cuinada una dona àrab del barri cristià de Damasc; em va semblar extraordinària, i em va assegurar que l'elaboració era molt complicada. La segona vegada va ser un detall de la dona de la casa on vivíem a Damasc, en ple suq Al Hamidia: fantàstica. Amb aquesta dona no em podia comunicar de cap manera, però els fills també em van dir que era un plat molt difícil de cuinar. Tot un repte doncs.
La vaig rentar molt bé amb aigua i llima, en vaig tallar els extrems, la vaig tallar en trossets i la vaig coure amb un poc amb tomata fregida i un poc de pimentó roig. No em va quedar gens "bavosa" (que era el màxim perill) i jo la vaig trobar boníssima.



gombo, quingombó, ocra, molondrón, bàmia
L'ocra té l'origen en l'altiplà de l'Àfrica oriental i és una verdura molt antiga. En l'actualitat s'estén per Àfrica, Àsia, Índia, Amèrica del Sud i central i també pels països mediterranis.
El seu fruit, una càpsula de forma piramidal, semblant a un pebrot allargat, s'empra com a verdura i com a condiment. Pertany a la família de les malvàcies.
La superfície és peluda i el tall transversal presenta cinc cavitats-en cadascuna de les quals és visible una llavor-i deixa escapar, encara cru, el mucílag viscós característic.
Combina bé amb el tomàquet, la ceba, el pebrot, el nyam, i amb el curri, el coriandre, l'orenga, la llimona i el vinagre. És una verdura fràgil, que es conserva de dos a tres dies a la nevera en una bossa de paper.
Donada la seva rica producció de mucílag, és emol·lient i pectoral, i es fa servir en infusió, gàrgares, cataplasma...
wikipèdia
infojardín
consumer

dissabte, 2 d’abril de 2011

guia vins

globalstylus


`La Semana Vitivinícola´, publicación especializada en el mundo del vino, ha lanzado su primera Guía de Vinos, un manual dirigido tanto a profesionales del sector como a los consumidores que recoge 2.750 referencias con una novedosa organización, según su variedad de uva mayoritaria. La guía incluye notas de cata y puntuación de los vinos a cargo del periodista Antonio Casado y reúne información precisa sobre 771 bodegas españolas y su enólogo responsable.
[+ inf. portalpipe.com]
9,62€