dijous, 23 d’agost de 2012

Monogràfic Roca-Cúiper

dimarts, 14 d'agost, la Vespra
Ca Pepico
Cada any sembla que és vital anar al Pepico abans que tanque per vacances, i enguany, després de l'abstinència a la Xina, encara era més necessari.
Comencem (per esperar els nostres amics) amb una copeta de


Cullerot 2010  D.O. Valencia
Celler del Roure
Macabeu 25%, malvasia 25%, Pedro Ximénez 10%, verdil 5%, chardonnay 35%
Fresc, fruita blanca, un poquet cítric. Agradable.




Després Pepe ens recomanarà un Jura, però negre. Que atrevit!
Côtes du Jura Trousseau 2010
Domaine Ganevat
Sotabosc, xampinyons, fruita roja, notes càrniques, espècies...
Un poc carbònic?
No és un vi fàcil.






I com havíem trobat a faltar la cuina de l'Horta!: tellines (menudetes però ben saboroses), mandonguilles d'abadejo, aladroc fresc fregidet, calamar de platja a la planxa, creïlles fregides amb botifarra...


Coteaux du Layon Rablay "Les Erables"  2009
Domaine des Sablonnettes - C et J. Ménard
Codony, mel, herba, panses, figues...
Extraordinari


I encara, un pastís fantàstic de Quatre Cantons, un cafenet i una copeta de moscatell (?) .
30€ persona

Ma que m'agrada el Pepico!


divendres, 17 d'agost
Ca Xoret
Sant Isidre 44. Barri de Roca. Meliana  961493749
restaurantcaxoret

Comencem amb unes cervesetes.
Demanem quatre formatgets i va i resulta que estan en "paro biológico, eso me ha dicho mi jefe"!!!!!!!!! Ens quedem amb dos, Roncal i Gorgonzola; els serveixen al final.
4 calamarets de platja
Creïlles braves. Ben fregidetes.
Caragols
Cloïsses a la marinera
Pa amb tomata i oli  (2,25€ x 2)
Per a les postres 2 quallades d'orxata (interessant)


i un pastís de formatge amb melmelada de nabius (d'eixos casolans...); 3 cafés.

En la pàgina web podem llegir "El restaurant compta amb un celler climatitzat a càrrec del sumiller Mel." ???????

El sueño de Bruno 2010 DO Utiel-Requena
Boval
Caudete de las Fuentes
[Bodegas y Viñedos DSL, La Rioja]
14 mesos en bóta de roure francés de segon any, de 500 litres
El raïm procedeix de la zona calcària de Vinya Emilio (90 anys). En funció de l'anyada David Sampedro Gil decideix quin percentatge del raïm va a les bótes sencer, amb rapa.
20 € (18,90 € en ideavinos)
Vi poc complex.
El sueño de Bruno seria "el germà major" de La Malkerida
"Murciano (Bruno Murciano) cumple su sueño: la bobal"
verema

[El sueño de Bruno també és un llibre d'Iris Murdoch]

22€ persona  (87,25 € 4 persones)

Tot molt  valencià, però la dignitat a l'hora d'escriure la llengua i parlar-la...

dimecres, 22 d’agost de 2012

Una guirixinesa qualsevol


Quan es menja en companyia en un restaurant, cadascú sol triar un plat i tots els plats es comparteixen al centre, per a la qual cosa als restaurants sol haver-hi taules redones amb un cercle giratori al centre. El menjar se serveix trossejat, perquè es puga agafar amb els bastonets la quantitat que es pot dur a la boca, sense tocar la resta.
No s'acompanya el menjar amb beguda fresca, sinó amb te ben calent (normalment al principi, com a benvinguda, i al final) i amb la sopa.
A les ciutats hi ha moltes cases de menjar, menudetes (on sol havir-hi el plat del dia), i moltes parades amb broquetes que es torren al moment, rotllets, menjar preparat...
Molt important, encara que a qualsevol hora i en qualsevol lloc hi ha gent menjant amb el seu platet i els seus bastonets, es dina al voltant de les 12h i se sopa cap a les 18-19h, cosa que s'ha de tenir molt en compte si es vol menjar en un restaurant xinés.
Un menjar equilibrat consisteix en dos elements: el fan, integrat pels midons i cereals, l'arròs blanc (sud) i els fideus i dumplings (nord) i el tsai, que conté la carn i el vegetal, cuinats amb una gran varietat d'ingredients i mètodes.
Els agrada molt el picant, i nosaltres sempre havíem de demanar "pu la", tot i això de vegades quedàvem anestesiat per uns moments.

Parlar de gastronomia xinesa no té massa sentit, Xina és un país enorme i hi ha moltes cuines, més o menys:
1. de Shandong (Lu Cai), a l'est. Sopes, marisc. Cuina amb ceba confitada en vinagre, all i gingebre.
És la zona de Confuci.
2. de Huaiyang / Jiangsu (Su Cai), a l'est. Variada i suau, normalment amb ingredients de temporada, sense mesclar. Peix i marisc; arròs.
3. d'Anhui (Hui Cai) (Suzhou...). Plats lleugers. Peix de riu, carrancs...
4. -de Zhejiang (Hangzhou, Ningbo i Shaoxing) (Zhe Cai). Molt de peix de llac, carn i herbes de la muntanya, te de Longjing, verd.
5. de Fujian (Min Cai) Sopes, peix, marisc, arròs, forment...; menjar agredolç, salat...
6. Cantonesa, de Guangdon (Yue Cai), sud-est. És la que més es coneix a Europa, per allò del wok, el Chop suey -nord-americà/cantonés-, la soia...
7. de Hunan (Xiang Cai), al centre: un poc picant, agredolça i oliosa; pollastre i porc
8.  de Sichuan (Chuan Cai), a l'oest: la més picant, amb xili, all i gingebre


L'arròs és omnipresent, sempre hi ha un plateret d'arròs blanc (de vegades amb ou o alguna verdura) perquè el mesclem amb altres ingredients.
Hi ha moltíssima varietat de verdures  i, com que les solen coure al vapor -no massa-, estan molt saboroses.
El pack/bok choy ha sigut un descobriment
L'albergínia és fantàstica, la carabasseta és gegant (la compren a trossos), l'api està boníssim...
vegetables1
vegetables2


I comença la nostra relació amb la cervesa Tsingtao, de Quigdao, que ens acompanyarà al llarg de quasi tot el viatge.

Xangai
En la cuina de Xangai (Hu Cai; entre 2 i 4) destaquen els plats agredolços, amb mel, sucre i el vinagre fosc de Chinkiang. Hi ha carn de pollastre, porc, ànec, peix d'aigua dolça, gambes, carrancs, marisc... cuinats a l'estil de Xangai, "cuina roja" (bullits al vapor, a foc lent, amb salsa de soia i verdures).


El nostre primer dia a Xangai entràrem en un lloc on haguérem de demanar assenyalant els plats d'altres comensals.

Demanàrem una botella d'aigua, però ens en tragueren uns gotes; no ens en fiàrem i demanàrem Coca-Cola, més cara que els plats.


S'usa molt l'oli de cacauet per cuinar.
En aquest plat, carn de porc amb cacauet.





Als mercats hem vist pernil, però... qui és el valent?

Suzhou

La cuina de Suzhou (3) és molt similar a la de Xangai.
Hi ha el peix mandarí, carrancs, gambes...




Hangzhou (4)
Cuina lleugera, amb poc d'oli, un poc de sucre, molta fruita, bambú, peix fresc, carpes, anguiles, gambes, carrancs...
Panets amb cansalada i bolets.








Peix arrebossat

Pinya amb sucre caramelitzat







Granotes






Ànec amb fulles de te







Carrancs del llac de l'Oest
Picantets i saborosos.






 El que és un poc difícil de trobar són els lollitos plimavela als restaurants (en un vam intentar que buscaren a la xarxa "spring rolls"; "salty or sweet" ens van contestar al cap de vint minuts. Però res, sense rotllets que ens vam quedar. Al carrer sí que n'hi sol haver.

Recomane un restaurant, el Grandma's. Podria dissuadir-nos el fet que és una cadena, els locals són grandíssims, amb públic juvenil i familiar, i s'ha d'agafar torn amb numeret, però té una oferta autòctona i molt variada (hi ha fotos amb els plats i el full on s'han d'anotar està en xinés i en anglés).

Hi ha també un restaurant, vora el llac, que no conec (a les 19,40 ja l'havien tancat), però que deu estar molt bé, el Louwailou.

Guilin
La guia ens explica que al sud els agrada el menjar picant, que és bo per a combatre la humitat, juntament amb el licor d'arròs.


Són típics els fideus d’arròs







 i el peix amb cervesa (encara que ací no arriba la Tsingtao)






I que bona la verdura!
Els tirabecs, fantàstics, al vapor, en el seu punt, cruixents.

També són típics el vi de llorer i el de serp (Què diríeu, que l'he tastat? Doncs, sí).








Al camp es menja tot tipus de carn; és típic el gos.Algú va intentar menjar-ne en un restaurant cèntric (el Left Bank), però ha de ser per encàrrec.


Als mecadets es ven de tot. Endevineu que hi ha a la part de baix de la imatge? Sí, són paquets de formigues!









Els xinesos mengen molta fruita i als mercats se'n ven molta tallada i preparada per menjar-la: des de les clàssiques com meló d'Alger, raïm, plàtans, pomes, bresquilles, kiwis, mangranes, gínjols, mango... a altres més curioses com els litxis, la flor de lotus sagrat, el rambutà, el durian (amb una olor un poc estranya), la pitahaya (o fruita del dragó), la jaca (una fruita gegant), l'aranja shatian, el longan (o ulls de dragó), el maracuià, el mangostan... i moltes altres que no he identificat.
popular fruits
 (foto de Marisol)

Qui sap que es fa amb les ostres que es crien per a obtindre perles? Es tiren.
Al llarg del viatge hem vist ostres en diferents llocs, però que s'atrevix a menjar-se una ostra oberta allà damunt del mostrador d'una paradeta del mercat?



Xi'an
Els Biang Biang Mian són els tallarins típics de Xi’an, molt amples i llargs, picants. Deu ser una aventura menjar-se'ls, però no ha pogut ser.

(foto: http://www.tinyurbankitchen.com)
També són típis els raviolis ( (a De Fa Chang Restaurant, 28 Pingan Market, Bell Tower Square, o al The Tang Dinasty en fan 108 tipus diferents), els panellets al vapor, el corder...

Pequín
A Pequín hi ha una barreja de cuina xinesa i internacional.
Una de les imatges més impactants a Pequín... al carrer Wangfujing, amb parades i parades de broquetes d'escorpins vius, cavallets de mar, estrelles, serp, taràntules, cucs, larves, granotes...




He de confessar que em vaig atrevir amb la serp (no em va impressionar gens, solament el nom), però amb res més.

El forment és un ingredient fonamental (no l'arròs) de la cuina pequinesa o mandarina, i té un plat estrella, l'ànec lacat. L'ànec és buidat, se li tapen les obertures i s'infla com un globus per separar la carn de la pell; es penja i es rosteix lentament.

Mmmmm quines ganes de veure la pel·li d'Ang Lee Comer, beber, amar (el títol original és, més o menys, Menjar, beure, home, dona...).

L'hem tastat al restaurant DADONG (5/F, Jinbao Dasha, Jinbao Jie, Dongcheng; en un centre comercial). Ens l'han trinxat a taula i hem pogut fer rotllets amb la carn, verduretes i salses. Llàstima que no ens hàgem pogut aclarir amb els cambrers per demanar altres coses.

















I ningú no podria imaginar el que ens hem trobat en entrar-hi... hahaha

Tot tenint en compte que els vins que hem trobat a la Xina eren bàsicament francesos, de Xile, Argentina, Itàlia... i a uns preus!
 vins de la Xina deliciasdebaco
Changyu, Dinasty, Great Wall, Huadong, Dragon Seal 
Crec que si volen, faran bon vi. 
elmundovino

comidachinaenespaña 
cocinachina