Cap de setmana d'altura

dissabte, 15 d'agost

Diuen que qui no fa la vespra no fa la festa. Jo no he tingut vespra i pretenc gaudir la festa... veurem què passa.

Els "festivals gastronòmics" són esdeveniments massius (300 persones en aquest cas) on la gastronomia no és especialment destacable, i més si són gratuïts; em criden l'atenció però sempre me'n penedisc quan hi vaig. Veig que se celebra una degustació de productes locals a Altura (l'Alt Palància) dins Castelló Ruta de Sabor; cal apuntar-se i ho faig, per a dues persones. I uns dies després em telefonen a casa perquè sóc de les primeres de la llista d'espera i tinc plaça. L'altra agraciada és la meua amiga soneixina, que acaba d'arribar de viatge, pobra. 

Em fa gràcia que ens recomanen portar-nos beguda i un entrepà per a sopar. Ah, i una llanterna per al camí.

S'hi preveuen pluges, però allà que anem, abans de les 19,30, a la cartoixa de Valldecrist. Aparquem al poble perquè hi ha una tanca perquè no passen els vehicles i fem el caminet a peu, però ens van passant cotxes i n'hi ha molts estacionats al lloc. Trons i rellamps, però aguanta. En la cua comença a ploure i continua quan entrem; la gent amb paraigües a les taules i a les cues de les parades...

Tenim uns tiquets per anar recollint els productes:
Galta de porc amb allinegre (allioli amb all negre) i creïlles amb salsa alibrava d'Artesanos Gil (Altura  fb)

[També hi ha cuina en directe: manetes de porc amb allipebre; amb recepta impresa]

Pa amb oli, paté d'oliva i olives d'Oliespal (Altura)

Formatges de Quesería Serbogar (Sot de Ferrer)

Vi de la Cooperativa de Viver: vermut Taulet, vi blanc i negre Odisea

Cervesa La Somniada (Soneixa)

No estem còmodes perquè tot està banyat; agafem algunes cosetes i ens n'anem.

Tenim taula reservada per sopar a la tasca Los Arcos (Olivera, 11. Soneixa, l'Alt Palància - 635 253 792)

Tot i ser habituals, sense detall de benvinguda.

Martini (3 €), cervesa Voll-Damm (2,50 € x 2), Estrella Galicia (2 € x 2), copa de vi (Rutas de la Pasión, Valdeorite, Extremadura. 2,50 €) i còctel negre d'estiu (tinto de verano, 3 €)

Compartim al centre:

Polp a la flama (12 €) Bo, potser un poquiu massa fet.

Rosta (torrezno, 8 €)

Cavalla en escabetx (9,50 €) Cavalla?

Llonganisses (5 €). Hi ha brasa dins del bar i m'abelleix molt; es riuen de mi perquè és un plat infantil; les que trauen a taula no són a la brasa; després només els en queda una; aquesta sí.

Entrecot  a la brasa (20 €)

No calen postres, però compartim una

llesca en ou i gelat (6 €)

Café (1,20 € x 2; 1,30 €)

Detall: colpet

Total: 20,30 € x 4

---------------------

La resta de menges del cap de setmana ha estat a casa, sempre amb una bona picadeta: cervesa; papes, llonganisseta, ametles, areng, olives...

Per a dinar, tabulé. Dins de casa, amb aire condicionat.

Per a sopar, pernil, formatges... ah, i tomaques de Fetes, boníssimes (també me n'emporte a casa unes quantes). A la terrassa, de cara al campanar i a la serra d'Espadà.

Portia 10 Meses 2024 DO Ribera del Duero

100% Tempranillo - 14,8% vol

10 mesos en roure americà

Bodegas Portia. Gumiel de Izán, Burgos

9,95 €

Fruita, vainilla; agradable.

Meló per a les postres. 

Gelat de torró. café.

Com sempre, GRÀCIES per tot!

Escapadeta dominical

diumenge, 14 de juny

Pla de diumenge: un banyet a la piscina, una cerveseta i dinar a la Tasca Los Arcos de Soneixa (Olivera, 11 - 635 253 792)

Sembla que ha canviat d'amos i ara té alguns detractors, però anant amb qui vaig ens tracten molt bé.

Cervesa (2 €; Voll-Damm 2,50 € x 2); sense detall de benvinguda.

Rosta (torrezno; 8 €)

Palaia (7 €)

Mini bao de corder i alvocat (2,20 € x 2; ai, no n'he fet foto! El més fluixet)

Calamaronets (7 €)

Sense pa per sucar-hi.

Pastís de formatge La Viña (5 €; ja no és el que era; molta nata)

Café (1,20 € x 2 + 0,30 € gel)

Total: 20,55 € x 2

Volem amb la Poefesta

divendres, 8 de maig

Anna ens convoca novament per a la Poefesta d'Oliva; ja van per la XXI edició, la primera sense Josep Piera. Amb Mario Obrero -com no!-, Gioconda Belli, Luis Garcia Montero, Mª Josep Escrivà, Juan José Téllez, Maialen Lujanbio, Biel Mesquida i Juan Carlos Abril; i l'actuació de Pedro Guerra. No hem vist Àngels Gregori.

Diuen que hi ha un miler de persones. Això por ser? I moltes canten el "Volare" de Domenico Modugno tot recordant Piera.

Després, tenim taula a La Duna Gastrobar (Nàpols, 3. Platja d'Oliva - 962 856 086 / 739 159 858). La reserva era fora, però preferim dins perquè fa un poquet de fresqueta, encara que el baret és un poc sorollós.

Aigua (1l 2,50 €), cervesa (canya 2,60 € x 2 + Turia 2,70 € x 5)

Compartim al centre:

Ensalada russa (7,50 €)

Ous trencats amb creïlles, pimentó i embotit 

(10,50 €)

Calamars a la romana (12 €)

Sépia (12 €)

Figatell (3,50 € x 5)

Pa (1,20 €)

Tot boníssim.

Café (1,30 €)

Total: 16,64 € x 5

Totes parlen valencià

Bona atenció ( a més a més anem amb una bona clienta del poble). Baret recomanable si estàs per la zona.

dissabte, 9 de maig

Mareee, quina aigua cau. Ens ha trastocat el passeig; ara, avorrir-nos, mai.

Ens prenem el desdejuni amb calma: café amb llet, pa torrat, coca de llanda casolana amb poma, bescuit de xocolate, formatge, pernil dolç, alvocat...

Per a dinar, tenim taula al xiringuito La Font Salada (666 759 721)

Pensàvem haver-hi anat a passejar i a banyar-nos abans, però no ha pogut ser.

Aigua (3,20 € + 1,50 €) i cervesa (3 € x 6)

Escalivada casolana a la brasa (12,80 €)

Pa (4 € x 2), tomaca (1,50 €) i allioli (1,50 €)

Embotit variat a la brasa (10 €)

Xulles de corder de llet amb creïlles (16 € x 5)

Producte ben elaborat, saborós.

Café (1,40 € x 3)

Total: 28,14 € x 5

Totes parlen valencià.

Hem tingut la mala sort de tindre al costat una colla futbolera ben cridanera; tot i això hem estat bé cara a l'ullal del Burro, veient com plou molt, poc, i gens.

Al final, ens ha faltat poc per tirar-nos a l'aigua, encara que no portem l'avio. Hi ha hagut gent a qui no li ha fet falta, i sembla ben contenta.

Gràcies, boniques! A volar!!!

"Cada cosa al seu temps, i al maig... la Vall" *

divendres, 1 de maig

Doncs sí, s'ha de celebrer tot: la festa del treball (encara que ja no treballem), el pont (encara que ja ens tenen igual els ponts), que fa mal oratge, que tenim amigues, que tenim la Vall... I qui obri avui? 

Quedem a esmorzar al Jabalí (Carreró, nº11, Benialí - 966 406 708)

A taula, cacaus, envinagrats (tomaca, ceba, pebrera) i olives. Aigua i cervesa.

Com que després tenim dinar, no em demane entrepà, només unes llonganissetes, boníssimes.

Acabe amb un tallat.

Aprox. 4,50 €

Parlen valencià

Dinem amb la Lui, de L'Aplec (carretera 35, Benialí).

Aigua (1l 2,50 €)

Per a demanar el vi tenim algun problemeta, mesclen varietats blanques i negres, denominacions, orígens, marques... (en la taula del costat escoltem "hay un vino de la casa que se llama Monastrell, ese otro es de Gandía...")

Bobal Negro 2022 - DOP Utiel-Requena

100% Boval - 14% vol.

12 mesos en roure francés

Vicente Gandía. Xiva

18 € (Aprox. 15-17 €)

Fruites roges (cireres? hehe), punt dolç; agradable.

Tenim encomanada una paelleta.

El "Menú Paella" (22 € ? x 2)  inclou ensalada i altres entrants; nosaltres només hem demanat unes olivetes (aconseguim que siguen xafades i no les típiques sevillanes) i mandonguilles d'abadejo.

La paella és a gust de la cuinera, amb conill i pollastre, carxofa, ferradura, garrofó, pimentó... Fineta, boníssima  

Per a les postres, no ens podem resistir a unes ciretetes, que són d'ací, clar, i acabades de collir.

També ens regalen un trosset d'arnadí** perquè el tastem, ja que és una prova que ha fet la Lui, amb melmelada de taronja, per a la celebració dels 750 anys de la Mort del Blau (Al-Azraq) lavalldegallinera

Café (1,40 €) i timonet (1,40 €)

Total: 33,65 € x 2

Parlen valencià

Ja ho he dit moltes vegades: lloc recomanable (i més si vas amb la vallera d'adopció)

* "Cada cosa al seu temps, i al maig, cireres"

"Les cireretes, d'una a una pel maig, i pel juny, a grapats"

culturagencat, 

La paraula cirera prové del llatí cerasia (plural de cerasium), que al seu torn deriva del grec antic kerásion (κεράσιον), nom que fa referència a la colònia grega de Kerasus (actual Giresun), a la zona de la Mar Negra, d'on els romans haurien importat el cirerer.

** Sé que cadascú fa l'arnadí a la manera del seu poble, de la seua família, del seu gust... la Vall no és terra d'arnadí, però a la Costera i a la Ribera Alta n'hi ha especialistes. Amb ametla o sense? Amb ou o sense? Amb moniato o sense? Carme em conta com l'elaborava amb sa mare a Polinyà (la Ribera Baixa), i com el duien al forn uns dies abans de dijous sant en que no s'hi podia coure pa perquè hi havia tots els arnadís del poble, que necesiten una cocció determinada.

Jo el vaig conéixer gràcies al meu amic Vicent, de Novetlè (la Costera), i açò és el que m'ha dit:

"Tema transcendental, discutit i essencial. Jo fins ara l'he fet amb carabassa només, però enguany l'he fet amb un 20% de moniato. Molt bo. En algun lloc i algunes dones fan meitat carabassa, meitat moniato, sense mesclar; altres mesclen. Hi ha de tot. El més general, només carabassa. Què és important? Que estiga bo, com sempre. L'arnadí porta ametló, ou, sucre, llima ratllada i canyella. Les proporcions fan l'arnadí i no massapà o carabassa amb sucre"

L'etimologia és incerta, probablement de l'àrab andalusí "granadí".

Un dia ben salat

dimecres, 18 de març

No és un pensatifet perquè fa temps que estic donant la llanda per anar a banyar-nos a la Font Salada, però la decisió sí que ha sigut un "va, ja!". L'organització per part de l'amfitriona ha estat de 10. Primer, un passeget per la marjal (aiguamolls, pasarel·les de fusta, camins de terra, el Blau del Calapatar, la Muntanyeta Verda, el molí del pont de Sant Pere, el riu Bullent, el Salinar... (auntirdepedra). No cal dir que la xica també ha demanat un dia perfecte: ni fred ni calor, sense vent, amb un bon solet -per posar un però hi ha una boirina que permet el Montgó jugar a conillets a amagar, però la Segària s'hi mostra ben xula, amb el seu gegant de pedra sempiternament dormint-.

En acabant, el banyet a la font salà (a Pego ens diran que ells la coneixen com "ullal del Burro"). És un brollador d'aigües termals, cristal·lines, amb temperatura constant que ronda els 23ºC durant tot l'any. Ho diré milanta vegades: Quin gust! Quin luxe! 

I finalment, el dinar; se'ns ha fet un poquet tard, però al restaurant on Anna ha reservat taula no ens posen cap problema i ens reben amb un bon somriure: Daniel (pl Ajuntament, 15. Pego - 615 216 546 / 966 400 156 fb. Al costat del Zorrilla)

Normalment tanquen dimarts i dimecres (el restaurant de la Font Salada també tanca dimecres), però avui tenen obert; quan hi arribem cap a les 15 h ja han dinat tots i estem soles (al final encara s'ocupa una altra taula).

Comencem amb una cervesa (2,50 € x 7) i el detall d'unes ametletes fregides de vici. Jo després demanaré una copeta de vi (4 €).

Ens proposen algun arrosset, però decidim compartir una picadeta:

Pa amb tomaca i allioli (3,50 €, per a 2 persones)

Salmorra casolana (5 €). Olives diverses, ceba en vinagre, pimentó verd...

Ensalada russa de lluç (6 € x 2; servida en racions individuals). Extraordinària, sap a mar; no vos la perdeu.

Moixama amb albergínia a la flama (3,20 € x 3)

Les enteses deliberen respecte al grau de forn i de flama de l'albergínia. Jo, cap a dins i au!

 

Coquetes de dacsa; 3 amb gambeta i ceba (2,50 € x 3) i 1 amb ou, tonyina i anxova (3 €)

Delicioses.

Carxofes a la planxa (9 €, 12 llesquetes)

Bones; potser la ració és escassa.

Figatells (3 € x 4 - Espècie de mandonguilla de forma aplanada, elaborada amb magre, fetge de porc i espècies que es menja torrada) 

No entrarem en la polèmica de si els figatells són d'Oliva o de Pego. La nostra amiga és saforenca, i els Daniels són de la Marina -encara que el més jove viu a l'altra banda-. Sempre m'ha fet gràcia allò de la rivalitat entre pobles veïns (què vos he de dir dels peixets d'Almàssera i Alboraia!) i m'agrada estirar la llengua, però ací no piquen l'ham. Oliva i Pego, separades pel riu Bullent, pertanyen a comarques i províncies diferents (la Safor, València-la Marina, Alacant) però estan l'una al costat de l'altra i comparteixen la marjal, la llengua i la bona gent.

(Els pobles valencians parlen els uns dels altres, Manuel Sanchis Guarner: "En Pego s'apeguen, en Oliva es desapeguen i en Gandia els arrepleguen")

Per a les postres, tot i que no cal, acabem demanant-ne un plat cadascuna:

Pastís de formatge amb melmelada de nabius (4,50 €) 

i de carabassa (5,50 €; per a mi, les millors); 

flam de café (3,50 €) 

i de torró (4,50 €).

Café (1,30 € x 3) i tallat (1,50 €)

Un últim detall, herbero amb gel XXL

Total: 27,43 € x 4

El servei es desviu per oferir-nos el bo i millor i perquè estiguem ben a gust.

Parlen valencià, i tant, amb eixa melodia encisadora amb què poden fer de mi el que vulguen.

Encara tenim temps per a una volteta pel centre de Pego i una visita a la platja d'Oliva i les noves construccions.

Un dia ben salat i preciós. Gràcies, boniques!

No cal tirar-se al pou

dissabte, 14 de març

Fa exactament sis anys que entrà en vigor l'estat de alarma a Espanya i ens confinaren. No podíem creure tot el que estava passant ni imaginar el que estava per vindre. Les falles es quedaren mig plantades als carrers; algunes es cremaren i d'altres es pogueren guardar. Enguany sí que n'hi ha, de falles, però preferim fugir de l'excés. Una excursioneta als ponts de Xulilla (els Serrans)? Pensat i fet, anem cap allà.

Fem una volteta pel poble i, com l'altra vegada, entrem al forn Esteve (IG); he tornat a comprar el reguiño (una espècie de pa cremat; baix a la foto) i en aquesta ocasió un pa de corte de cruz. 

Avui tampoc hi ha repelà, un pa amb forma de cassola que se sol omplir amb diversos ingredients, segons m'han explicat (en la foto, dalt a l'esquerra).

Hem reservat taula a El Pozo (Arrabal, 7. Xulilla - 640 989 020 fb) en el primer torn (13,30 h. Ho tenen de gom a gom, amb molt d'estranger -diuen que és habitual en hivern-), però no ens apressen perquè deixem la taula quan es fan les 15,15 h.

Comencem amb una cerveseta (Estrella Galicia 2,30 € x 3), i el detall d'unes olivetes.

Aigua (Solán de Cabras 1l. 2,40 €), copa de vi negre (3,50 €).

Hi ha menú del dia (26 €), amb tres entrants (ajoarriero, croquetes de sépia i migas de pastor), un plat principal a triar entre diverses opcions i unes postres. Ens pareix molt i demanem de la carta.

Compartim els entrants:

Ajoarriero (6,90 €). Saladet però molt bo; llàstima de pa industrial amb què el serveixen.

Cruixents de botifarra amb melmelada de figa (2,60 € x 2)

Jo, olla de berzas (col de cabdell), amb fesols, creïlla, bleda i herba-sana, amb el rin-ran d'ou dur i bacallà en oli d'oliva (13,50 €). És un plat típic de Xulilla (primavera-estiu). L'olla xurra (amb embotit, porc, corder...), per a l'hivern.

I. s'ha demanat unes manetes de porc en salsa d'ametla (14,50 €), acompanyades de rodanxes de creïlles fregides

Ens porten una cistelleta de pa, ara sí, molt bo, i no el cobren.

No hem pogut amb les postres.

Café (1,90 € x 2)

Total: 28,35 € x 2

És zona castellanoparlant i no, no parlen valencià, tot i que l'entenen i no fan mala cara si el parles; l'anglés sí que el dominen.

"Penjades de la natura" (Katablok, 18/11/23)

--------

No cal "tirar-se dins d'un pou", és a dir, fer un acte de desesperació. Senzillament ens ha paregut una bona opció eixir a caminar, i a dinar, clar.

"Caure al pou"? Literalment, a l'entrada del restaurant n'hi ha un, però està ben tapat, és impossible caure-hi. En sentit figurat és tenir una gran desgràcia o passar grans dificultats i, a pesar que en tenim alguna familiar i moltes mundials, intentem no abatre'ns i tirar avant; ha sigut una escapada molt agradable, tot i que l'orage feia carasses: sol, pluja -gotetes-, arcs de Sant Martí...

--------------------

L'etimologia de Chulilla-Xulilla- Xulella-Iulella és incerta, amb dues teories principals: 

-una suggereix un origen en un patronímic (nom de persona, nom del pare, cognom) àrab que reflecteix el passat andalusí

-l'altra apunta a una arrel romànica derivada de xulla (costella o llom) amb el sufix diminutiu -illa, possiblement fent referència a la forma del terreny o les característiques geogràfiques.

----------------

Ruta o Senda dels Pantaners o dels Ponts Suspesos/Penjants o dels ganxers: els pantaners eren els treballadors que van viure -amb les seues famílies- en un poblat específic fet per a la construcció de l'embassament de Loriguilla en la conca del riu Túria (1950-67). Hi havia un pont suspés i un fix, que s'endugué la riuada del 57. En 2013 es reconstrueixen els dos ponts suspesos. Els ganxers (madereros) eren els que transportaven la fusta pel riu.

Paratge Natural de Los Calderones

El Charco Azul, piscina natural

Cèrber ens porta a lloc segur*

dissabte, 28 de febrer

Sí, sembla impossible però tot arriba. L'excursió del SVF? No, però sí l'escapada a un celler nou del poble d'un bon company: NOVOS, a La Portera (Requena), de la família Ramos (cofundadora de Torre Oria)

CastellóPlaza (4/12/25), 5Barricas (4/3/26)

L'explicació, de la mà de Sergio Ramos, comença a la zona de recepció de la verema i la fermentació.

Tastem el vi blanc i el rosat, que no tenen DO; amb unes ametletes fregides.

Royal de Novos Rosé Viñas Viejas 
Boval, Royal

2 mesos en pòsits - 12,5% vol.

11 €

Fruita lleugera, flors, cítrics; molt agradable.

[El nom del vi ve de la varietat, clar, la presència de la qual fa que no puga tindre DO]

Royal de Novos Blanco Selección 2024
Xarel·lo i Chardonnay
2 mesos en pòsits - 12% vol.

11 €

Fruita blanca i cítrics.

[Tot i que no porta Royal han mantingut el nom del rosat]

Tastem el vi del 2025 que encara no està embotellat, amb Xarel·lo i Macabeu, amb més toc de mel.

Després passem a la zona de criança, amb les botes de roure, i on hi ha les botelles (per a l'embotellat s'hi porta la maquinària de fora) i finalment pugem a la sala de tast, amb unes vistes precioses i un mural espectacular de Blanco Anyó, "Memòria". L'arquitectura, de García Floquet.

L'assessor enològic és Pepe Hidalgo Togores (no en exclusiva).

Verema

Hi tastem els vins negres, tots monovarietals de boval. 

Per a acompanyar-los, pa amb tomaqueta, pernil, xoriç, salsitxa, llom, formatges, codonyat... Espectacular!

Ara ja ens deixen tranquils que gaudim de l'experiència, però estan a l'aguait per si els volem preguntar alguna coseta.

Jaraiz 2022 DO utiel-Requena

Boval - 13,5% vol.

3 mesos en roure francés

11 €

Fruita roja, sotabosc.

L'etiqueta representa el dibuix del faldellí (refajo) tradicional   [jaraíz és lagar, cup, tina]

Novos Labor del Sol Selección de la familia 2020 DOP Utiel-Requena

Boval - 14% vol.

6 mesos en roure francés

15 €

Fruita madura, sotabosc, cacau, mineral; molt bo.

A l'etiqueta hi ha l'avi de la família, amb els gossos i el sol

Novos Tinto de Luna Selecció Especial 2019 DOP Utiel-Requena

Boval - 13,5% vol.

15 mesos en roure francés

19 €

6.000 botelles

Paregut a l'anterior, amb més espècies i torrats.

A l'etiqueta, l'altre avi de la família.

Tot un luxe. Ho hem passat molt bé. Haurem de tornar a fer un pícnic a la primavera.

20 € x 9

A la botiga hi ha els vins (amb ofertes de vins d'anys anteriors), copes, decantadors, melmelades...

Havíem anat caminant al celler des del poblet i ara hi tornem, un poc més carregats i gaudint del paisatge de vinya, escoltant històries de vides dedicades a la terra. GRÀCIES!

A casa ens espera per dinar el bollo (coca de xulla o embotit) del forn La Tomaseta de Requena, perro (embotit cru curat, de magre i cansalada de porc), papes, cremes de formatge i de carabassa amb cigrons, pastís de salmó, titaina, ensalada, llonganisseta de Pasqua...

Per a beure, molta aigua, alguna cervesa i vinet de Novos (el blanc i Labor del Sol)

Per a les postres, mandarines i pastissos de Galdón (València), de fruites i de crema cremada.

En acabant fem una visita a la casa (sí, sí, cal guia; els pares la tenen impol·luta, tot i que no hi viuen a l'hivern) i al poble, i ja ens n'anem a Requena, on passegem i visitem les Coves de la Vila.

Debatem si Requena és o no un poble turístic; per a ser dissabte no hi ha massa gent, i prendre un café pel centre no és fàcil. Finalment ho aconseguim a Sabores de Ayer, per l'avinguda del Raval.

Moltes gràcies per tot, família.

------------

*Requena, de l'àrab Rakkana, significa "la forta, la segura", per la seua posició a la part alta d'un penyal i protegida per una alcassaba emmurallada. 

La Portera deu el seu nom a una casa de camp (1650) propietat d'un senyor que només tenia una filla que va entrar com a religiosa en el convent de les Agustines de Requena però que va seguir administrant -portera- la finca que havia aportat com a dot.

Qüestió d'accents

dijous, 11 de desembre

Quin gust dona un dijous i bon dia agafar el cotxe i anar-se'n a dinar a Dénia (la Marina Alta, antic Marquesat). No sé si és políticament incorrecte recordar allò de "dijous, dia de xurra", quan les criades que venien de poble, normalment castellanoparlant -zona xurra-, eixien a festejar per la ciutat. El ben cert és que la jubilació desfà horaris i obligacions, un privilegi.

El dia està apagat, però tant se val, fem un bon passeget pel poble (o és la ciutat?) guiades pel nostre cicerone particular, amb una parada a la plaça de Sant Antoni per a una cerveseta -amb detall d'olivetes i envinagrats-, a Ca Tona, on no ens han sabut vendre bé el vermut de Toledo en marraixa de plàstic. Avui la plaça està tranquil·la, però clar, plena de tauletes, que en altres moments, quan estan plenes de gent, fan la vida impossible en aquest deliciós barri mariner de Baix la Mar. 

Hi ha carrers amb noms ben curiosos, com el Bitibau (diuen que hi vivia un anglés que després de treballar anava a walk a bit about, a caminar un poc - lacantimploraverde) o els carrerons de Quico el Vi o del Malcriat.

L'altra parada és a la Bodega CasaBenjamín (1906), ara sí amb un vermut ben bo.

Amb detall de cacauets.

I ja toca anar a dinar, que tenim taula reservada a Donde la Dulce (Av. Alacant, 14. Dénia - 623 470 341 IG, fb), "sabors de mercat a la nostra manera", l'única taula ocupada del local.

Venim de València, estem a Dénia i ens atén una xica ben amable que tant pot ser Erika com Érika (el seus pares mai no s'hi han posat d'acord, segons ens conta).

Tenim clar que és una cuina de fusió, sí, però què fusiona? Ens ix allò de la cuina Nikkei (el Perú i el Japó), però podria ser Mediterrani i Pacífic, o la cuina d'ací i la d'allà, o la tradició i l'aportació personal...
La carta està en paper i ens deixem aconsellar. Compartim al centre:

Aigua (2,50 € x 2) 

Sericis Cepas Viejas 2020 DO Utiel-Requena

100% Boval - 13,5% vol

8 mesos en roure francés

Bodegas Murviedro. Requena

21 € (Aprox. 10,50 €)

Fruita, sotabosc, espècies... Haurem de dir que és sedòs, no? Per fer-li honor al nom.

Aquest podria ser ja el nostre vi corporatiu, no? (L'havíem demanat a Casa Manolo, de Senija)

Cebiche Barero: gamba blanca, tomaquetes, llet de tigre (22 €) 

Comencem bé. La gambeta -de Dénia, no?- està rebona i ben acompanyada.

Albergínia fregida amb salsa de taronja sobre base de formatge de cabra (15 €) 

Coca amb tonyina i salsa de tomaca amb punt coentet (15,50 €) 

Ix de cuina tallada en tres porcions perfectes.

El pa està un poc moll per al meu gust, però el companatge és ben abellidor.

Escabetx templat de peix del dia -calamar-, amb bròquil, carabasseta i tomaquetes seques (20 €) 

Pa (3 €)

Ens falta un ditet de vi per acabar:

Copa de Safrà (Mandó i Arcos. Les Alcusses/Celler del Roure. 5,30 € x 3)

Flors, fang, fruita; interessant.

Per a les postres,

Pastís de llima verda, escuma de iogurt, api i ras el hanout; ah, i PetaZetas (9 €)

Arrriscat, amb l'api, però ex-tra-or-di-na-ri.

Caprici d'ametla: bescuit de coca Maria banyat en Amaretto, amb muselina d'ametla dolça, gelat d'oli, llet d'ametla i galeta cruixent d'ametla (9 €)

Doncs això, la Marina, terra d'ametlers, al plat.

Café (1,30 € x 3)

Total: 46,43 € x 3

No parlen valencià (encara que l'atenen amb gust).

No dic jo que no tornem a tastar els famosos bunyols de gamba i bleda del Dani Morenilla (Inma Pardo. A Vivir CV, 22/6/25)

La proposta mereix que molts més paladars en gaudisquen.

Acabem la vesprada al Refugio (Mar, 5), amb un gintònic de Martin  Miller's o amb café i aigua amb gas de Cabreiroá (amb un bon accent: aigua magmàtica), que s'ha de tornar a casa.

Per si no hi n'havia prou, el Rei mariner, a boqueta nit, ens ha regalat uns llibres. Que què? Gràcies!!!!

Ho dic amb accent joiós en el meu accent apitxat i accentuant cada lletra: un plaer, amics!