divendres, 1 de maig
Doncs sí, s'ha de celebrer tot: la festa del treball (encara que ja no treballem), el pont (encara que ja ens tenen igual els ponts), que fa mal oratge, que tenim amigues, que tenim la Vall... I qui obri avui? Quedem a esmorzar al Jabalí (Carreró, nº11, Benialí - 966 406 708)
A taula, cacaus, envinagrats (tomaca, ceba, pebrera) i olives. Aigua i cervesa.
Com que després tenim dinar, no em demane entrepà, només unes llonganissetes, boníssimes.
Acabe amb un tallat.
Aprox. 4,50 €
Parlen valencià
Dinem amb la Lui, de L'Aplec (carretera 35, Benialí).
Aigua (1l 2,50 €)
Per a demanar el vi tenim algun problemeta, mesclen varietats blanques i negres, denominacions, orígens, marques... (en la taula del costat escoltem "hay un vino de la casa que se llama Monastrell, ese otro es de Gandía...")
* "Cada cosa al seu temps, i al maig, cireres"
Bobal Negro 2022 - DOP Utiel-Requena
100% Boval - 14% vol.
12 mesos en roure francés
Vicente Gandía. Xiva
18 € (Aprox. 15-17 €)
Fruites roges (cireres? hehe), punt dolç; agradable.
Tenim encomanada una paelleta.
El "Menú Paella" (22 € ? x 2) inclou ensalada i altres entrants; nosaltres només hem demanat unes olivetes (aconseguim que siguen xafades i no les típiques sevillanes) i mandonguilles d'abadejo.
La paella és a gust de la cuinera, amb conill i pollastre, carxofa, ferradura, garrofó, pimentó... Fineta, boníssima
Per a les postres, no ens podem resistir a unes ciretetes, que són d'ací, clar, i acabades de collir.
També ens regalen un trosset d'arnadí** perquè el tastem, ja que és una prova que ha fet la Lui, amb melmelada de taronja, per a la celebració dels 750 anys de la Mort del Blau (Al-Azraq) lavalldegallinera
Café (1,40 €) i timonet (1,40 €)
Total: 33,65 € x 2
Parlen valencià
Ja ho he dit moltes vegades: lloc recomanable (i més si vas amb la vallera d'adopció)
"Les cireretes, d'una a una pel maig, i pel juny, a grapats"
La paraula cirera prové del llatí cerasia (plural de cerasium), que al seu torn deriva del grec antic kerásion (κεράσιον), nom que fa referència a la colònia grega de Kerasus (actual Giresun), a la zona de la Mar Negra, d'on els romans haurien importat el cirerer.
** Sé que cadascú fa l'arnadí a la manera del seu poble, de la seua família, del seu gust... la Vall no és terra d'arnadí, però a la Costera i a la Ribera Alta n'hi ha especialistes. Amb ametla o sense? Amb ou o sense? Amb moniato o sense? Carme em conta com l'elaborava amb sa mare a Polinyà (la Ribera Baixa), i com el duien al forn uns dies abans de dijous sant en que no s'hi podia coure pa perquè hi havia tots els arnadís del poble, que necesiten una cocció determinada.
Jo el vaig conéixer gràcies al meu amic Vicent, de Novetlè (la Costera), i açò és el que m'ha dit:
"Tema transcendental, discutit i essencial. Jo fins ara l'he fet amb carabassa només, però enguany l'he fet amb un 20% de moniato. Molt bo. En algun lloc i algunes dones fan meitat carabassa, meitat moniato, sense mesclar; altres mesclen. Hi ha de tot. El més general, només carabassa. Què és important? Que estiga bo, com sempre. L'arnadí porta ametló, ou, sucre, llima ratllada i canyella. Les proporcions fan l'arnadí i no massapà o carabassa amb sucre"
L'etimologia és incerta, probablement de l'àrab andalusí "granadí".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada