diumenge, 30 de gener de 2011

Manzanilla en Rama. Saca de Invierno 2010. Barbadillo
Cada estació de l'any, Barbadillo fa una extracció de la mançanilla en rama i la trau al mercat en botelletes de 37,50 cl; aquesta s'ha de consumir la mateixa estació. Té un color daurat intens i és molt aromàtica.
La mançanilla està sotmesa a una criança biològica sota el denominat “velo de flor” (llevats) que protegeix el vi de l’oxidació perquè evita el contacte directe amb l’aire. Va passant de les bótes “criaderas” a les “soleras” (en contacte amb el sòl), que solen ser de roure americà i s’omplin en 5/6 parts per deixar actual el vel. La mançanilla en rama s’embotella directament des de la solera, passant per un lleuger procés de clarificació amb ou.
bacodigital
botiga barbadillo
Gloria de Ostatu 2005. Rioja alabesa
Raïm: tempranillo (potser 10% graciano)
Enòleg: Iñigo Sáenz de Samaniego
Ja havíem tastat aquest vi aconsellats per Raúl Martínez, del restaurant La Galería (Logronyo), encara que no recorde l’anyada; com el seu nom, ens va semblar gloriós, i per això els nostres companys de taula ens van regalar una botelleta l’any passat i l’hem disfrutat aquesta setmana; novament ens ha resultat fantàstic: color picota intens; aromes de fruita madura, espècies, un toc mineral, xocolate, roure (el justet); molt ben estructurat i saborosíssim. Gràcies. (+40€)

ostatu

dissabte, 29 de gener de 2011


Vinum 77
Amb informació interessant sobre els vins de Burdeus i la mencia de la Ribeira Sacra
Vinum 78
   El panorama del cava
   Santorini
   Karim Hwaidak: entre la Toscana i Luxor
Vinum 79
   Lo mejor en 30 años de Vinum

 Mi Vino   nº 158 (desembre 2010)
 "Grandes vinos a menos de 30 euros": Hi ha una selecció de més de 70 vins per DO a partir de 4 € (Bembibre, Pétalos, Juan Gil, Alión, Legaris, Pintia, Abadia Retuerta...)
Mi vino nº 159
Mi vino nª 160 

dilluns, 24 de gener de 2011

Rapsodia Gourmet / Una llaminadura, Muriel Barbery. Edicions 62
 Una rapsòdia és un obra musical d'un sol moviment que és episòdica encara que d'estructura integrada amb moviment lliure, amb una gran variació d'estats d'ànim, color i tonalitat. Un aire d'inspiració espontània i un cert sentit d'improvisació la fan més lliure en forma que les variacions. (wikipèdia)
Al llibre, alternen els capítols dels records de Pierre Arthens, el crític gastronòmic més famós del món, i els capítols en què parlen d’aquest gurmet diferents personatges: la dona, els fills, la néta, la portera, la governanta, el metge, el gar, el gos... com a persona, devia ser bastant cabró!

Gourmet 1. Persona que sap distingir i apreciar la bona cuina. 2 Persona afeccionada a menjar bé.
Tenim un crític gastronòmic famós que, a punt de morir, va fent memòria de sabors, textures, aromes... que l’han impressionat al llarg de la seua vida. Les descripcions que fa de la tomata acabada de collir, del peix cru japonés, el pa, la torrada amb mantega, el sorbet de taronja, la maionesa... són sublims. I, amb tot el que va tastar el senyor en la seua vida, no crec que pugueu imaginar quin és l’últim desig, quin és el sabor que vol recuperar abans de morir.
En aquest blog trobareu alguns fragments

Mustiguillo

Què us he de dir dels vins de Mustiguillo? Tots els coneixeu: tenim el Mestizaje, per donar a cada dia un puntet extraordinari; el Finca Terrerazo, per a uns moments un poquet més especials, un vi molt bo a molt bon preu i ... mmmm el Quincha Corral, que se n’ix.
Per fi, ens hem posat d’acord per visitar dissabte la Bodega Mustiguillo, al terme d’Utiel. Hi arribem cap a les 11 del matí; fa un fred que pela, però també un solet molt bo. Ens espera Jovi, ja de la família, que porta treballant en la casa des dels inicis (el segle passat, però “de raspalló”, 1999) (Antonio Sarrión, de qui Jovi parla amb veneració, està preparant un dels seus nombrosos viatges a l’estranger). Ens ensenya la terra del voltant dels antics edificis rehabilitats, on hi ha plantada vinya emparrada de bobal i cabernet (a la finca també tenen merlot, sirà, tempranillo...). Mustiguillo és el nom del paratge on està la finca Terrerazo, dins la qual hi havia una quincha (paret o sostre fet amb palla i fang), el corral...


Entrem al celler i Jovi comença a explicar-nos tot el procés posterior a la verema: el desrapament, el trepig o aixafada, la fermentació, la maceració, el trasbals, les anàlisis, l’embotellament, la criança... Per a ells és molt important continuar amb la tradició de la comarca, per això han apostat per la varietat autòctona bobal, però ho han canviat tot, sobretot pel que fa a la quantitat de raïm: no es tracta d’obtindre la major quantitat de raïm possible sinó la millor qualitat per a l’elaboració del seu vi (no vull ni imaginar el que deuen haver dit molts del poble quan els han vist tirar a terra tot el raïm que han tirat!). I, com que tenien un projecte molt personal, no s’han acollit a la DO Utiel-Requena i han començat com a Vi de Taula, després han passat a Vi de la Terra i ara ja els han concedit la denominació Vi de Finca (Vi terrer / Vino de pago).*
*enllaç DO (denominació d’origen) i IG (Indicació geogràfica)  
També han demanat la certificació com a vi ecològic, per a la qual cosa no han hagut de canviar gens el procés perquè ja el respectaven.



La visita acaba al voltant d’una tauleta xarrant sobre el seu vi amb una copeta de Mestizaje 2009 i una de Finca Terrerazo 2007 (?). En ambdós vins, la quantitat de bobal varia segons la collita: en el primer al voltant del 50% i en el segon al voltant del 70%. El Quincha és 100% bobal, i hi ha anys que no ix al mercat, com també passa alguna vegada amb el Terrerazo.
Aconsegueixen transmetre la il·lusió amb què porten endavant el projecte. Són una empresa menuda i insisteixen que per a ells són molt importants els "recursos humans", la terra, les noves tecnologies, la "traçabilitat" del vi... Ara estan preparant un vi blanc amb una altra varietat autòctona, la marseguera, i unes altres com la viognier. Afortunadament (egoisme, ja ho sé), Parker encara no ha xafat la bodega.
Preu de la visita: 15€


elmundovino
bacodigital

Del programa Delicatessen, de Canal9



Emprendedores (de vegades es para)

I ara, un on no sé molt bé què diuen uns americans, però sembla que el Finca Terrerazo els agrada.

El Carro

Restaurant El Carro (Héroes del Tollo, 21 - Utiel - 962 171 131)
Som 9 i ens asseiem en una taula redona en la bodegueta que hi ha al soterrani envoltats de vinets de la terra i d'altres. El que no sabem és que fa una cava de cigars allà.
Entrants per a compartir:
- Foie d’ànec amb compota de mandarina  (un poc massa fred)
- Calamarsons amb allets tendres
- Lleterola de corder amb bolets (fantàstica)
Plats:
    Tots triem carn: Entrecot / Cèrvol / Senglar / Pollastre de corral (3) / Galta de ternera (3)
Postres:
- Mousse de xocolata
- Gelat d’oli d’oliva  (molt original)
- Gelat de formatge Idiazábal amb regaléssia (poc cremós, però interessant)
- Pasta fullada amb poma
Vi:

- Quod Superius 2006 (bobal, cabernet, merlot, sirà) DO Utiel-Requena Bodegas Hispano-Suizas 33 €                      (Verema)


- Bassus Premium 2007 (bobal, cabernet, merlot, sirà i altres) DO Utiel-Requena Bodegas Hispano-Suizas 28,80 €
(s’assemblen bastant els dos quant al color picota, a la fruita madura, especiats, balsàmics, un poquet de fusta… però el segon ens agrada molt més que el primer)
- Commutatus 2002 Bobal DO Utiel-Requena (Ens convida l’amo, però val 74 €! En teoria hem de fer una crítica constructiva –vol dir positiva– del vi, però fa olor de carn passada, de bacallà... En Verema sí que els agrada). Es queda tot a les copes.
TOTAL 372,90 €  (9 persones: 41,43€ p/p)

divendres, 14 de gener de 2011

El follet dels bolets

Açò de viure a Russafa és una perdició: eixim a fer un passeget i acabem comprant unes cosetes en Bueno para comer i sopant en un restaurant a la porta del qual veiem una caixeta amb bolets frescs variadets, o eren sirenes? Com que, de veritat, la intenció era passejar, isc de casa sense bossa, sense mòbil... de manera que avui no hi haurà fotos.

AUGUSTO. Ristorante italiano (Pere III el Gran,10. Russafa. 963734107)
IV Jornades gastronòmiques de bolets. Menú 20 €
- Crema de benvinguda amb bolets del bosc
- Pasta fullada farcida de pie azul / Pimpinella morada i gorgonzola
- Carpaccio de fals cep amb ruca i parmesà
- Pastís de bolets amb foie i confitura de flor
- Boletes cruixents d'arròs amb bolets
- Ensalada de bolets
- Pasta fil·lo farcida de rossinyols amb puré de safanòria, de pésols i de cigrons
- Pasta fresca farcida de cérvol amb pimpinelles
- Farcellets amb trompetes
- Cucurutxo de xocolate amb gelat de cep


PAGODELVICARIO PENTA 2006. El nom, diuen, fa referència als 5 mesos de criança en bóta, a les 5 varietats de raïm (48% tempranillo, 30% cabernet sauvignon, 10% merlot, 10% sirà i 2 % petit verdot) i als 5 sentits amb què l'hem de gaudir.
Fruita roja madura, un poc balsàmic, torrats (fusta poc integrada). 14€ (en botiga, 7€)
Cobren 5 € en concepte d'antipasto. Deu ser el pa, que són unes coquetes molles amb herbes. I 2€ de l'aigua. TOTAL: 61€ / 2 persones
Qualitat i presentació correctes. Molt bona relació preu-qualitat, potser jo preferiria menys quantitat i un puntet més d'originalitat i variació.

Maridatge a Russafa

 Maridaje    (C/ Sevilla, 27 -  963816206)
De nou a Russafa, però aquesta vegada ja havíem quedat abans amb uns amics. Local agradable, i parlen valencià (cadascú té les seues dèries, sí); crec que són de la Vall d'Albaida. El xic que serveix les taules és molt amable i professional, potser hauria d'intentar parlar més a poquet a poquet.
Triem unes platets per compartir
- Embotits assortits: sobrassada amb all, amb taronja, llonganisseta amb formatge blau, botifarra, llonganissa amb herbes de Mariola...

- Carxofes amb lacón
- Ensalada tèbia amb foie i bolets
- Torta del Casar
- Cruixent de sardines, formatge de cabra i tomata seca

- Farcellets de formatge de cabra amb confitura de tomata
- Llesques amb ou i gelat
- Pastís de xocolate (casolà)
- Creps amb almívar de llet



Coca i Fitó 2007. DO Montsant. Sirà, garnatxa i samsó.  (21,90 + 6 preu destapada = 27,90). Fruita madura, un poc de xocolate i un poc mineral. Molt agradable. (El cambrer ens el presenta com a vi d'autor. No he trobat informació. [Cultiu ecològic de la vinya pròpia, control de la maduració de la fruita per parcel·la i varietats, verema manual en caixes de 15 kg, selecció de raïm i elaboració tradicional. Criança en bótes de 225 litres de roure francès i roure americà. Enòleg: Toni Coca]
A l'etiqueta ens proposen un maridatge musical: Billy Taylor Trio, Body & Soul



TOTAL:  113,30 € / 5 persones  (22,66€)

verema
Coca i Fitó negre 2007 verema

dimarts, 11 de gener de 2011

saltants i formigalejants


Virgili, a L’Eneida, esmenta els vins spumantem. Francesc Eiximenis (s.XIV) parla dels vins saltants i formigalejants. Conten que el frare Pierre Perignon exclamà “boire les étoiles” quan va ʽdescobrirʼ el champagne.
Al llarg de la història, i segons el lloc, trobem diverses denominacions, des de les més tècniques (espumosos exògens, vins espumosos als quals s’afegeix gas perquè formen bombolles, com alguns vins d’agulla, o de Lambrusco, i espumosos endògens, aquells les bombolles dels quals provénen de la fermentació, com el xampany i el cava) fins a les més literàries com hem vist abans. A Portugal els anomenen espumantes; a Itàlia, spumantes; als països anglòfons, sparkling wines; a Sudàfrica, Cap Classique; a França, Crémant, Mousseux; a Alemanya i Àustria, Sekt...
La qüestió, ara, no és de diversitat, que està molt bé, sinó de termes legals. Llegiu aquest article de Màrius Serra publicat en el suplement de cultura del diari AVUI  (6 de gener del 2011)

Xampany?
Què se n’ha fet, d’un mot de fonètica tan esclatant com xampany? Doncs que les lleis l’han afrancesat, fins al punt d’acotar-ne l’ús exclusiu al vi escumós elaborat segons el mètode xampanyès a la regió francesa de la Xampanya (Champagne). És a dir, que el seu ús extragal és tancat a xampany i forrellat, tot fent del xampany francès un pleonasme. Durant l’últim quart del segle XX les qüestions jurídiques van comportar la generalització del terme cava entre els fabricants d’escumosos catalans i la lenta introducció del mot en el llenguatge col•loquial. Fora de la Unió Europea la substitució és més laxa. Em consta que a l’Argentina encara anomenen champán els seus escumosos, que no exporten, i alguns caves produïts als Estats Units poden portar el mot champagne a l’etiqueta si s’acullen a certes restriccions. Ara he sabut, però, que a Suïssa es dóna un fenomen d’un cert interès verbal. La lectora Natàlia Reverdin Effront m’informa que al cantó de Vaud hi ha una zona vinícola que es diu Champagne. Com que la llei europea els prohibeix de retolar els seus vins amb el seu topònim, aquests suïssos hi posen C.ampagne i ho expliquen. Bon tortell de Reis, ben regat amb xampany!
hoteldilluns
La cultura fa bo el xampany, Avui, 11/11/2010

diumenge, 9 de gener de 2011

En mundovino apareix una classificació d'espumosos que m'ha fet gràcia perquè hi ha molta varietat: vins originals (un espumós andalús que, curiosament, acabem de comprar a Barbadillo; el primer cava blanc fet amb pinot noir; els 'mètode clàssic' italians; un xampany elaborat amb set raïms diferents...), xampany de xicotets productores artesanals, caves elaborats amb varietats autòctones...
30 vins espumosos (un no pogué ser valorat per un problema de TCA), secs i elaborats segons el mètode 'champenois' de segona fermentació en botella; procedents de quatre països i set denominacions diferents, elaborats amb 11 raïms distints, i amb preus de venda al públic entre els 5 i els 100 €.

I avui uns amics han volgut compartir amb nosaltres un xampany:  
Rouger Coulon Brut Nature "ESPRIT DE VRIGNY"
Pinot Noir, Pinot Meunier i Chardonnay (parts iguals)
Bombolla fina. Color groc intens amb tonalitat cirera.
En nas, un poc de mel al principi, fruita groga madura (albercoc i bresquilla) i un poc de fruita seca (ametlla i avellana); al final, un poc de fusta.
Molt saborós, redó, amb molt matisos, però predomina l'orellana.
Un bon xampany per començar l'any. Moltes gràcies

dissabte, 8 de gener de 2011

100%

Kata 64 - Javier, 7/1/2011
Com sempre, hi ha 4 vins, però després de tastar-los se'ns donen 5 fitxes; en coneixem 3. Tots són monovarietals. Descartem el Valtosca. I, el Nas d'Or, com sol ser habitual, Salva.

1. Dominio de Tares Cepas Viejas 2007, D.O. Bierzo
Raïm: mencia
Celler: Dominio de Tares      Enòleg: Fermín Rodríguez-Uría Suárez
Preu: 13,75 €

2. Toscar Syrah 2007, D.O. Alacant
Raïm: sirà
Celler: Salvador Poveda      Enòleg: Rafael Poveda
Preu: 7,54 €
3. Enrique Mendoza Pinot noir 2006, D.O. Alacant
Raïm: pinot noir
Celler: Enrique Mendoza viticultor      Enòleg: José Mendoza
Preu: 9,56 €

4. Leione 2006, VT Castilla y León
Raïm: prieto picudo
Celler: Dominio Dos Tares Enòleg: Fermín Rodríguez Uria?
Preu : 12,90 €
1. Granat amb rivet violeta, de capa alta. Dens, sense llàgrima.
Maduixa, dolç, floral, un poc herbaci. Fusta poc integrada, pareix un roure. Poca intensitat.
Àcid, un poc amarg al final. Torrats no integrats.
Aquest vi ja l’havíem tastat, encara que d’un altre any, i no el reconeixem, ni la mencia tampoc.
2. Robí-tella, capa mitjana.
Macedònia passadeta, cofitura de tomata, alguns troben balsàmics. Clau, llorer, especiat.
En boca continua el clau, la fusta; hi ha qui hi troba fruita i fins i tot menta. Acidesa continguda, tanins integrats.
3. Robí amb capa baixa, brillant.
Molt ric en matisos, dolç, formatge moll, tòfona, xampinyó, humit; alguns fins i tot troben cuir i quadra. Salva diu que li recorda el borgonya. Movent la copa ixen salats.
Tanins agradables. Molts matisos, delicat, de vegades un poc salat.
4. Color intens, cirera, capa alta.
Fruites roges, mora, forn, codonyat, violeta? Un poc mineral, pissarra mullada.
Rodó, fruita roja, dolcet.

L'amfitrió, encertat. I amb el sopar, com sempre, destacat.

-Sushi maki clàssic de salmó amb salsa de soia i rave japonés (wasabi)
-Dim sum (rotlles del cor) de carn aromatitzats amb vi d’arròs i oli de soia

-Ensalada de tomaca negra (kumato) i botifarra de carn en carpaccio
-Mocadors sorpresa de corder amb gírgoles de card (setas de cardo) amb raïm de Nadal.

-Flors de carxofa al forn
-Carabassa amb mel al forn.