dissabte, 31 de març de 2018

Fer Pasqua abans de Rams

S'han acabat les llesques en ou de Quaresma, demà arriba la mona, tot i que les escaparates en van plenes i alguns potser ja n'hem menjat.

Valencianisme En Fotos
Com cada any, trobem diferents articles sobre l'origen de la mona, que si porta ou o no en porta...
En Mono de mona tenim l'opinió de Paco Alonso. I també hi trobem els premis de mones, coques amb anous i pa socarrat d'enguany.


A Valencia Bonita ens parlen sobre els dolços típics de Pasqua a València.


---------------------

Em diverteix molt una entrada de Jovi Lozano-Seser, d'Ondara, al facebook: "Si no ho dic, rebente: per què no es reconeix ja d'una punyetera volta que la mona catalana és la germana Drag Queen de la mona valenciana? Compareu les fotografies: mireu l'austeritat i senzillesa –fins i tot duu un ou dur, amb eco de postguerra– del nostre panou davant el glamur, colorit i posada en escena –fins i tot llueix plomes de vedet!– de la variant del Principat. A tot això, una abraçada groguíssima i fortíssima als amics catalans!"  #PerUnaRebosteriaDiversa


------------

Diumenge de Pasqua
Avui trobe al facebook aquesta entrada del GRup Harca
"Hui és Diumenge de Resurrecció i comencen les vertaderes festes dels valencians, i de tots els territoris de l'antiga Corona d'Aragó; per tant, a partir de hui ja és hora de menjar-se la mona. Una mona tradicional, clar, amb el seu ou dur incrustat. Però quin és l'origen de la mona? La teoria més estesa a casa nostra és que mona derivaria de la paraula àrab “munna” (un imperatiu que significa “donar”, “regalar”), i que seria un present que feien els moriscos als seus senyors per Pasqua. Més enllà del costum dels valencians d'atribuir als musulmans tot allò tradicional l'origen del qual desconeixem, l'etimologia de la paraula és factible, i molt probablement correcta, però la qüestió dels moriscos i els senyors és menys creïble des d'un punt de vista històric. Almenys pel que fa al que entenem nosaltres hui per una mona, que és un panquemao amb un ou, o panou: què havia de fer el senyor amb tantes mones? Menjar-se-les? Probablement, en origen la paraula es referia al lliurament de certs productes com ara gallines, ous, etc. per part dels vassalls musulmans als seus senyors, per Nadal i/o per Pasqua, que no era sinó una simple renda feudal que evidentment no existia per als vassalls cristians. Més tard, per alguna raó que se'ns escapa, s'adoptaria esta paraula en valencià per a referir-se a les nostres mones, regalades als fillols, als nebots o als nets, que en realitat són prou més antigues (possiblement d'origen romà) i es fan també en molts altres territoris de la península i de la Mediterrània, on no mai hi va haver musulmans i es coneixen amb altres noms. Per exemple, torta culeca a l'Aragó, i també es fan coses paregudes a Galícia, Astúries i fins i tot Sicília. Per tant, el nom de mona és possiblement àrab, però el pastis amb els ous bullits és molt més antic i no té res a vore amb els musulmans. Amb tot, cal dir que realment tot és especulació i no se'n sap quasi res a ciència certa, però amb la informació disponible i aplicant la lògica històrica açò és el més versemblant per ara.

----------------------------

He passat uns dies a Malta, i allà, per Quaresma són típics els pastissos Kwareżimal (amb farina i ametla)
i el pa Qaghaq ta’ l-Appostli.


Per Pasqua, la Figolla, també amb farina i ametla.



divendres, 16 de març de 2018

Entre vins i masclets

dijous, 15 de març del 2018

Avui eixia tan contenta d'escola i amb un somriure tan bleda enganxat que em pareixia que podia ofendre els que em miraren. És el tercer any que el balcó de l'ajuntament em dóna carabassa per a veure la mascletà, però per segon any consecutiu, gràcies a la gentilesa de Sergio, la veuré des de la novena planta d'un edifici del costat. Impressionant.
Com que s'hi ha d'estar a les 12,30 - 13 h, fem temps amb una picadeta i un vinet blanc (que no pot ser vermut).
Amb albergínia adobada, gaspatxo andalús, mandonguilles d'abadejo, panadetes de carn, cassoletes de pollastre...

La mascletà de Ricardo Caballer ha sigut es-pec-ta-cu-lar! Quina barbaritat!


I en acabant, a dinar a Entrevins (Pau, 7. Seu-Xerea). Si és que no sé com puc tindre tanta sort!

S'ha concertat el menú de Falles (25 €)

Comencem amb una mançanilla
La Goya.
100% Palomino
15% vol.
Delgado Zuleta. Sanlúcar de Barrameda
Aprox. 6,50 € 75 cl


I per a no deixar-la sola ampliem el menú amb un plateret de cecina de vaca rubia galega de Pablo, Astorga



Blanc de Blancs Les vieilles vignes Francis Boulard Champagne Brut Nature AOC
100% Chardonnay, blanc de blancs
12% vol.
Francis Boulard. Cauroy-lès-Hermonville, el Marne, el Gran Est
Forn, mineral... tan elegant!
(57 € Lavinia)




Entrants:

Brandada de lluç amb xips de creïlla morada. Amb  l'all ben sentidet i alhora un mos molt delicat. Deliciosa.

Calamar de platja amb ceba "a la nostra manera"


Figatells de cua de bou amb moniato


Galia 2014 VT Castella-Lleó
93% Tempranillo, 7% Garnatxa
20 mesos en bótes Darnajou de 225 i 600 litres, Taransaud de 1.200 litres, 15% nou i 85% de 2 vins
15% vol.
El Regajal. Aranjuez, Madrid
Daniel García-Pita Jr. - Jerome Bougnaud
9.905 botelles i 138 magnums
Aprox. 31,65 €
[Mari i Salva ja ens el van portar als Veranos de la Villa en 2015]
És un vi musical, harmoniós. Fruita, licorós, flors, herba, espècies... buf!

Com a plat principal es pot triar (amb algun suplement) entre:

Arròs amb fesols i naps. Només en taste una culleradeta. Poc té a veure aquest amb el de les Calderes, ni millor ni pitjor; no és un dels meus arrossos favorits.


Peix de llotja del dia (sama roquera, urta, hurta, Pagrus auriga) a la planxa amb verduretes d'Alboraia i crema fresca de verduretes envinagrades


Mitjana de vedella vella madurada 45 dies torrada amb llenya; servida amb creïlles fregides



Ens ofereixen un poc de formatge i no sabem resistir-nos-hi



Oloroso Tradición VORS DO Xerès
100% Palomino fino
20% vol.
Bodegas Tradición. Jerez de la Frontera, Cadis
Aprox. 54,90 €

Fruita seca, fustes, torrats... tanta riquesa en una copa!!!





Per a les postres, compartim Pasta fullada de carabassa amb sorbet de taronja d'Alginet (x2)


Choco Blas Entrevins, xocolates en textures, oli d'oliva extra verge i sal (x2)


Com sol ser habitual en aquest lloc, un plaer. Gràcies, Sergio. Gràcies, Guillaume.

dilluns, 12 de març de 2018

Rabosos en terra de xufes*

diumenge, 11 de març del 2018


L'espai Sequer lo Blanch és camp, mercat de verdura alguns diumenges, orxateria, gastrobar, lloc de trobades culturals, musicals, d'arts plàstiques...
Diuen en la seua pàgina web que la història de la família Belloch-Giner es remunta a la reconquesta del Regne de València per Jaume I; en reconeixement a la seua col·laboració, el rei els concedeix terres i casa en la zona coneguda com RAFELTERRAS (Llibre de Repartiment); figuren com a testimonis de l'aprovació dels Furs. Al llarg dels segles han sigut llauradors i comerciants, sobretot de la xufa, i el 15 de juliol de 2011 s'inaugurà aquest "projecte d'un visionari", José Belloch.
Està enmig de l'horta, en el camí Fondo (núm. 23. tel. 630 200 667), cap a la platja de la Patacona i fa temps que jo volia vindre perquè m'havia cridat l'atenció allò del nom, que juga amb el sequer de xufes, l'obra literària... A més a més ma mare m'ha dit que de malnom eren els de cal Blanco (de Ton). Però en entrar-hi, com diu el meu cosí, ens ha caigut la llonganissa en la cendra; és lleig, un espai eclèctic on cap de tot: mobles antics pintats de rosa, flexos moderns, llums amb etiquetes, quadres a mig pintar... això sí, les taules al costat dels grans finestrals tenen una vista fantàstica sobre la terra, que ara està fent créixer les creïlles. Hem arribat amb sol però també amb un vent molt desagradable; s'ha anat fent negre i ha plogut; després ha tornat a eixir el sol i s'ha deixat veure l'arc iris... "març, marcer, carasser".

Mentre esperem, em demane un vermut. Jj i ma mare, aigua.


Demane alguna cosa per a picar i em porten unes cacaues del seu camp.

Quan estem tots, ens porten la carta i ens ofereixen altres opcions, algunes molt abellidores:

-Creïlles de l'hort amb allioli de xufa (que hi dóna un puntet dolç curiós).


Álvarez Nölting Syrah 2014
Sirà (85%?), Tempranillo, Cabernet Sauvignon
12 mesos en bóta de roure fancés
13% vol.
Alvarez Nölting. Los Isidros, Requena
55.215 botelles

Fruita, torrats, espècies.

(Obrin el vi i el deixen damunt la taula amb el tap posat...! Les copes, de vidre gros. Els coberts, dels que es dobleguen amb facilitat.)

-Fideus negres

-Coques amb bledes de l'hort Sequer, amb panses i pinyons, i amb carabasseta amb salsa d'ametla dolça. També molt bones, sobretot la de bledes.


-Fartons amb delícies salades (botifarra i pimentó)


-Arròs amb conill i alls tendres (3 racions). No han encertat el punt de l'arròs.


-Arròs d'ànec a la taronja amb foie (3 racions). Tampoc.

Compartim dues postres per a tots
-Coca amb pera i Púding de fartó Sequeret. Bones.


Cafés.

La veritat és que no ens ha agradat molt, però em resistisc a no tornar-hi, perquè el lloc té moltes possibilitats, així que potser algun dia torne a fer-me una cervesa de xufa Cambra. I humus de garrofó.


Paga Micalet (i jo, va i em deixe el regal a casa!)


No parlen valencià (per telèfon sí que m'atengueren en valencià)
----------------
*"rabosos" (Història, Cultura i Art)

D'aquelles cendres, aquests vins

Kata 142 - Mari, 9/03/2018 "Tierra de Reyes... o no".

En arribar, l'amfitriona ens rep amb una copeta de vi blanc que tindrà alguna cosa a veure amb la kata, però no sabem què (tot i que hi veiem un punt salat i de cendra) ni quin vi és.

Il Preliminare 2016 Basilicata I.G.T.
Bianco secco. Aglianico del Vulture (vinificato in bianco), Malvasia, Moscato i Chardonnay
12,5% vol.
Cantine del Notaio



Avui la kata serà divertida... o no. Tant "...o sí" com "...o no" seran omnipresents al llarg de la nit.


Hi ha quatre vins de la mateixa zona, monovarietals.
N'hi ha un que és l'estrella de la kata.
N'hi ha un que és del mateix celler que un altre, però més barat.
N'hi ha un que és d'una enòloga famosa en el seu país; només fa eixe vi en eixe lloc.
N'hi ha un que acompleix els 5 anys de la certificació DOCG [Els vins que demostren durant cinc anys la seua qualidad adquiriran una DOC i cinc anys més tard podran aspirar a situar en el coll de la botella la garantia de l'estat d'una DOCG.]

1. Cantine del Notaio L'Atto 2015   DOC Basilicata
Raïm: Aglianico          13,5% vol
Celler: Cantine del Notaio. Rionero In Vulture, Potenza
Enòleg: Luigi Moio, Gerardo Giuratrabocchetti
Preu: 11 €

-Robí, brillant, capa baixa
-Punt dolç, agradable però pobre en matisos, "bodega arruixada, most, bóta buida" // flor, vainilla, poca fruita
-Fusta, àcid, floral, astringent, exòtic, verdura, fa salivar, tons amargs, pell d'aranja terrosa, argila


2. Elena Fucci Aglianico del Vulture Titolo 2015  DOC Aglianico del Vulture
Raïm: Aglianico        14% vol.
Celler: Elena Fucci. Barile, Potenza Basilicata
Enòloga: Elena Fucci
Preu: 30 €

-Capa mitjana, més tèrbol, un poc més violaci
-Fruita, caramel cremat (desapareix), embotit fresc, més ric que l'anterior, també punt dolç, flor,
-Molt àcid, fusta, vainilla, roure jove americà?


3. Basilisco Aglianico del Vulture Fontanelle 2013 DOCG Aglianico del Vulture Superiore
Raïm: Aglianico del Vulture     12-15 mesos en bóta de roure francés    13,5% vol
Celler: Basilisco. Barile, Potenza     Enòleg: Lorenzo Landi Bottiglie
Preu: 21 €

-Caiguda bonica, capa mitjana, pruna-cirera-"Potito ", plàtan, pruna negra, poc expressiu, balsàmic?, fumat, cuir, fruita-Astringent, postgust amarg, àcid, llarg, "un poc malbec"



4. Cantine del Notao Il Sigilo 2011  DOC Aglianico del Vulture
Raïm: Aglianico    24 mesos en roure francés      14,5% vol.
Celler: Cantine del Notaio.   
Preu: 35 €

-Capa baixa, brillant, més evolucionat-Dolç, llepolies, concentrat, fumat, "recorda un Atalaya", medicinal, suggestiu, espècies, tabac-Fruita, espècies.... Llarg. elegantAquest és l'estrella, sens dubte




dokument kata

Per a sopar, tot molt italià -amb algun puntet d'ací-: patés d'olives, pernil, embotits,


formatges,

panades


I un fabulós guisat de galta i ossobuco


Per a acabar, un tiramisú gloriós. Com li ixen a Mari!




L'Autentica 2010  Basilicata I.G.T.
Bianco dolce. Moscato del Vulture (70%) i Malvasia del Vulture (30%)
14% vol.
Cantine del Notaio

Taronja confitada, albercoc, fruites seques, mel... i el punt àcid!