dissabte, 31 de març de 2018

Fer Pasqua abans de Rams

S'han acabat les llesques en ou de Quaresma, demà arriba la mona, tot i que les escaparates en van plenes i alguns potser ja n'hem menjat.

Valencianisme En Fotos
Com cada any, trobem diferents articles sobre l'origen de la mona, que si porta ou o no en porta...
En Mono de mona tenim l'opinió de Paco Alonso. I també hi trobem els premis de mones, coques amb anous i pa socarrat d'enguany.


A Valencia Bonita ens parlen sobre els dolços típics de Pasqua a València.


---------------------

Em diverteix molt una entrada de Jovi Lozano-Seser, d'Ondara, al facebook: "Si no ho dic, rebente: per què no es reconeix ja d'una punyetera volta que la mona catalana és la germana Drag Queen de la mona valenciana? Compareu les fotografies: mireu l'austeritat i senzillesa –fins i tot duu un ou dur, amb eco de postguerra– del nostre panou davant el glamur, colorit i posada en escena –fins i tot llueix plomes de vedet!– de la variant del Principat. A tot això, una abraçada groguíssima i fortíssima als amics catalans!"  #PerUnaRebosteriaDiversa


------------

Diumenge de Pasqua
Avui trobe al facebook aquesta entrada del GRup Harca
"Hui és Diumenge de Resurrecció i comencen les vertaderes festes dels valencians, i de tots els territoris de l'antiga Corona d'Aragó; per tant, a partir de hui ja és hora de menjar-se la mona. Una mona tradicional, clar, amb el seu ou dur incrustat. Però quin és l'origen de la mona? La teoria més estesa a casa nostra és que mona derivaria de la paraula àrab “munna” (un imperatiu que significa “donar”, “regalar”), i que seria un present que feien els moriscos als seus senyors per Pasqua. Més enllà del costum dels valencians d'atribuir als musulmans tot allò tradicional l'origen del qual desconeixem, l'etimologia de la paraula és factible, i molt probablement correcta, però la qüestió dels moriscos i els senyors és menys creïble des d'un punt de vista històric. Almenys pel que fa al que entenem nosaltres hui per una mona, que és un panquemao amb un ou, o panou: què havia de fer el senyor amb tantes mones? Menjar-se-les? Probablement, en origen la paraula es referia al lliurament de certs productes com ara gallines, ous, etc. per part dels vassalls musulmans als seus senyors, per Nadal i/o per Pasqua, que no era sinó una simple renda feudal que evidentment no existia per als vassalls cristians. Més tard, per alguna raó que se'ns escapa, s'adoptaria esta paraula en valencià per a referir-se a les nostres mones, regalades als fillols, als nebots o als nets, que en realitat són prou més antigues (possiblement d'origen romà) i es fan també en molts altres territoris de la península i de la Mediterrània, on no mai hi va haver musulmans i es coneixen amb altres noms. Per exemple, torta culeca a l'Aragó, i també es fan coses paregudes a Galícia, Astúries i fins i tot Sicília. Per tant, el nom de mona és possiblement àrab, però el pastis amb els ous bullits és molt més antic i no té res a vore amb els musulmans. Amb tot, cal dir que realment tot és especulació i no se'n sap quasi res a ciència certa, però amb la informació disponible i aplicant la lògica històrica açò és el més versemblant per ara.

----------------------------

He passat uns dies a Malta, i allà, per Quaresma són típics els pastissos Kwareżimal (amb farina i ametla)
i el pa Qaghaq ta’ l-Appostli.


Per Pasqua, la Figolla, també amb farina i ametla.