La papa va començar a menjar-se fa més de 7.000 anys a la regió andina de Bolívia i Perú.
Segons algunes hipòtesis, les creïlles fregides es venien en el Pont Neuf de París a finals de 1700; i segons altres versions va ser a Bèlgica (Namur) on nasqueren en l'hivern de 1680; els belgues les usaven com a substitut del peix fregit quan els rius es congelaven en època d'hivern. Bèlgica potser és el país que més en consumeix i a la Ciutat de Bruges existeix un Museu de la Creïlla Fregida, "Friet Museum".
Diuen que un truc per a preparar les creïlles fregides perfectes és calfar l'oli a baixa temperatura i després cuinar-les en oli ben calent (consells per fer unes patates fregides perfectes). Ara bé, quines creïlles compres? Abans anaves a la botiga i compraves creïlles, però ara: per a bollir, per a fregir, per a guisar, per al forn...; noves, d'estació, Agra, Spunta, Baraka, Nagore, Caesar o Bintje...
Recorde un lloc a Amsterdam (2013), Vlaams Friteshuis Vleminckx (Voetboogstraat, 31. Centre antic), on sempre hi ha cua per comprar l'únic que venen: creïlles fregides, amb un munt de salses diferents.
Allà per 2018 a Russafa hi havia La Patatona (Romeu de Corbera, 8), un lloc "semblant", però va durar poc.
A casa no me'n faig mai, tot i que m'encisen, sobretot sucades amb un ou fregit, mmmmm
No sé si les braves i les papes entren en aquest dia o no.
I com hi dieu al vostre poble? Al meu, "quereguilles"; en d'altres: pataca, patata, creadilla, creaïlla, credadilla, credella, creguilla, creiaïlla, criaïlla, crilla, queradilla, queredilla, queraguilla, queraïlla, querdaïlla, quereïlla, querilla, treguilla, trumfa...
*La trinca "La patata"
