diumenge, 29 d’agost del 2010

La forqueta

Restaurant La forqueta (Plaça Major, 5. Rocafort, València. 96 143 70 96 / 615 482 649)
Després de diverses recomanacions (tot i fer notar que el local és com un baret, i no es pot triar massa) dissabte al migdia decidim dinar a La forqueta. Com que és la primera vegada, ja per telèfon ens recomanen el menú degustació, que val 25€ i ho inclou tot (4 entrants, 1 peix, 1 carn; pa, aigua, vi, postres, café, IVA i, si vols, copeta). L'altra opció val 13€ (primer, segon i postres).
Ens ofereixen com a vi de la casa un Viña América, blanc o negre (bodega Vegamar, Alt Túria).
Nosaltres triem La Ninota, 2005, multivarietal del Priorat (14€ en carta). En nas recorda un poquet els priorat, encara que més afruitat; en boca ja no tant, però és agradable de beure.


Comencem amb un gaspatxo de meló i trossets de cavalla. En acabant, una ensalada amb pernilet. A continuació unes llesques de pa amb porro, vieira i moussolina d'alls; molt bones. I per acabar les entrades, uns canalons amb pollastre, foie, formatge i crema d'ametla.

El peix era corbina, sobre un llit de fideus. I la carn, corder, amb creïlles, el plat estrella de la casa.
Per a les postres, un trosset de pastís de tres xocolates amb gelat de vainilla.
Total: 58€ 2 persones, molt bona relació preu-qualitat. Bon servei.

slowfood

Sabeu què és allò dels cuiners km 0? L'Slowfood?
Slow Food és una associació ecogastronòmica fundada en 1989 per contrarestar la fast food i la fast life, impedir la desaparició de les tradicions gastronòmiques locals i combatre la falta d'interés per la nutrició, els orígens, els sabors...
La filosofía km 0, que promou l'associació Slow Food, tracta d'incentivar el consum de productes locals, propers al client, acurtant distància entre productor i consumidor a través de la venda directa; i aquests productes seran els que "inspiraran" el cuiner.
El restaurant Alejandro del Toro de Valencia ha presentat el seu menú especial cardiosaludable, elaborat amb nous, orxata i gelat, en la sexta edició de la campanya Menús con Corazón.

El cap de cuina del restaurant de la casa rural El Sequé (Pinoso) José Luis García Sirvent, és el primer cuiner del km 0 de la Comunitat Valenciana.

Jordi Garrido Serra, del restaurant El Portal Fosc de Xàtiva, el segon.
(imatge de http://almatix.blogspot.com)

I Maite Ibáñez Ribes, del restaurant Pou de Beca (Vall d'Alba), la tercera.

A El País Semanal apareix l'article "Más allá del km 0"

dimecres, 25 d’agost del 2010

Sou lluners, llunàtics...?

Jo sí, molt. I ahir Caperucita ens va regalar una nova ocasió per disfrutar de la lluna, del passeig amb barca per l'Albufera (amb Tonet, com no?), del vi, de les "picadetes", dels amiguets... Els mosquits es comportaren; solament els núvols, probablement morts d'enveja, jugaven a fer desaparéixer la lluna de tant en tant.
Us heu begut la lluna alguna vegada? I algun vi amb nom de lluna? Ladrón de lunas, Alma de luna, Tres lunas, Lluna plena, Lunatic, Luna creciente...
Clara, anit, ens va oferir aquestes llunes:

Luna de mar. Moscatell brisat. DO Valencia (Torís)
S’anticipa la verema per obtindre l’acidesa necessària i s’inicia la fermentació en contacte amb la pell del raïm per augmentar l’extracció d’aromes.
Aromes de fruita i flor blanca. En boca, afruitat i un poc dolç al principi; té un postgust llarg i lleugerament amarg.

Luna Beberide Mencia 2008. DO Bierzo
El ceps de la mencia tenen 50 anys, estan plantats a 750 m. sobre el nivell de la mar en sòls argilosos.
Aroma de fruita del bosc madura i lleugerament de violeta; un poquet mineral. En boca és saborós però no massa llarg, amb un punt aspre, però agradable.

Luna de mar 2007. DO Valencia (Torís). Tempranillo, merlot, sirà i cabernet sauvignon.
Criança en bótes de roure francès i hongarés i posteriorment en botella. Lleugerament carbònic.
Aroma i sabor característics dels vins "de selecció", correcte sense res especial: afruitat, llaminer…

Tot això acompanyat per les següents delícies gastronòmiques:
- Cullereta d’amanida de mero i clòtxines amb herba-sana
- Broqueta de tall de llom amb cansalada, dàtils i orellanes
- Tomata seca amb boletes de mozzarella
- Bombó de paté ibèric i ametla sobre torrada amb melmelada de ceba

I tot per 25€
Una nit esplèndida. Apunteu-vos a la pròxima! (caperucitapaseos)

dilluns, 23 d’agost del 2010


Manual del santo bebedor
Este es un libro para beber, para aprender a beber, para gozar bebiendo vino. Un libro dirigido a los que deseen aventurarse, con conocimiento y responsabilidad, en uno de los placeres más gratificantes y provechosos. A los interesados en adquirir, o ampliar, los conocimientos necesarios para el buen disfrute del vino. A los visitantes de las modernas vinotecas, a los lectores de reseñas críticas, a todos los sorprendidos y fascinados por la riqueza organoléptica del buen vino, por el mundo sensorial que se despierta con cada trago. Escrito en un lenguaje claro y ameno, no exento de ironía, este Manual del Santo Bebedor proporciona al lector un compendiado, pero riguroso, conocimiento del mundo del vino, su historia, arte, viticultura, enología, conservación
y consumo, así como una detallada iniciación a la cata. Y se completa con una Pequeña Guía del Vino Cotidiano, selección de doscientos excelentes vinos por menos de diez euros. (www.edicionesamargord.com)

dissabte, 21 d’agost del 2010


LA COCA QUE ES MENJA
(article de Jaume Fabrega, 13 d'agost de 2010, al seu bloc)
Sabíeu que la paraula coca - i cóc- existeix en holandès? De fet aquet nom, únic en les llengües romàniques, el devem al fet d' haver estat carolingis. La coca -de pa, dolça, salada- és una de les grans creacions de la forneria catalana. Coca de Sant Joan, coca de recpate, coca de llardons, coca de trempó, coca de panses i nous, coca de tonyina, coca d'albercocs, coca de cireres, coca de llanda, coca de pa de pessic....(llegir +)

dimarts, 17 d’agost del 2010


Pròxima cita amb la lluna! Diumenge 22 i dimarts 24 d'agost Caperucitapaseos torna a l'Albufera per passejar en barca i tastar uns vins a la llum de la lluna.
Més informació i reserves: info@caperucitapaseos.com


Ressenya de la cata de juliol.
"Empezamos con un albarinho de las Rias Baixas, Luna Creciente, todo un ejemplo de frescura e intensidad aromática.
Continuamos con otro bl...anco: Luna Beberide, de la D.O. Bierzo, elaborado con la variedad godello, de cepas de más de 60 años. Vino sorprendente y pleno en boca.
El tinto llegó desde las Tierras de Castilla: Pago de Luna. Seis meses de barrica y un coupage de tempranillo, cabernet sauvignon, merlot y syrah. Intenso, goloso y balsámico. Todo un regalo para los sentidos."

Notícia a Las Provincias

dissabte, 14 d’agost del 2010


No estàvem a França, sinó en casa d'uns amics, però mira, els reis: els francesos.

Domaine Gourt de Mautens 2003 (Jérôme Bressy) Côtes du Rhône, Villages Rasteau
Color de cireres molt madures, cap al marró. Dens. Festival d'aromes: predominen les herbàcies i el xocolate no dolç. Complex, redó. Al llarg del dinar va oferint diferents matisos. mmmmmm!




Banyuls 2002. Vin doux naturel. M Chapoutier. Garnatxa. Aroma de fruita roja madura, pruna dolça, cacau, torrats; dolç sense enfitar.

dijous, 12 d’agost del 2010

Basa 2009. DORueda
85% Verdejo, 5% Sauvignon Blanc, 10% Viura
Compañía de vinos Telmo Rodríguez
"Ahora que todo el mundo hace vinos potentes, de altísima concentración y precio, yo estoy intentando hacer vinos más elegantes, que se puedan beber fácilmente, y de precio económico. ¿De cuántos vinos de precio económico se puede decir que tengan una personalidad propia? Pues eso es lo que yo estoy intentando hacer" (Telmo Rodríguez elmundovino)
D'acord que es beu fàcilment, d'acord que té un preu ajustat (MAKRO: 5,95€; restaurant Noray: 15€), però personalitat pròpia... És un vi fresquet i agradable per a l'estiu, amb aroma de fruita, sobretot pinya.
I per acompanyar el vinet, una bona paelleta d'arròs a banda.

dissabte, 7 d’agost del 2010

Delicatessen


No m'ho podia creure, Ferran Adrià parlant català (el seu català) en
Canal9!!! Ah, és que parla de l'arròs i diu que València és el lloc del món on millor es menja!!!
El valencià i la gràcia del presentador, Lluís Penyafort (restaurant Alfàbega),...mmmm! Tot i això hi ha algun reportatge, com el de Pablo Calatayud, que és interessant.

De dilluns a divendres, a les 12,30h.

Dia 2: "L'arròs, passió mediterrània". Arròs bomba Sivaris de l'Albufera
-Restaurant. La Taverna de Marisa. València
-
Celler del Roure, Pablo Calatayud, Maduresa (tast, per Fredi Torres), la mandó, Restaurant Mas Montserrat (Moixent)

Dia 3: "La xufa".
Alboraia. Manolo Belloch (llaurador) i Orxata Daniel
-Raul Aleixendre (Restaurant Ca Sento).
-Casa Manolo, Daimús.
-
Vins en estat pur. Fontanars dels Alforins. Los Pinos 0%

Dia 4: "La tomata".
Mareny de Barraquetes
-Isabel Rubio. Estilo Kikí (Gourmet Corty)
-Vins d'autor. Bodegas Baviera (C/Corretgeria, 40, València)
-M.José Sanromán (restaurant Monastrell i altres)
-Celler Vins del Comtat. David Carbonell

Dia 5: "La gamba".
Dénia.
-Dolços que fan història. Ontinyent. Hijo de Teodoro Mora (nou fondant, gemes, carabassat...)
-Óscar Torrijos
-Cava a la vista. Requena. Bodegas Hispanosuizas. Tantum Ergo

Dia 6: "L'embotit".
Requena
-El aparador de les meravelles. El Pilar, Castelló
-Kiko Moya, L'Escaleta (Cocentaina)
-
El color de Les Useres. Celler Flors, Clotàs

Dia 9: "La poma esperiega". Ademús
-Restaurant Casa Emilio (Torrebaja)
-Tasca Miguel Juan (Dénia)
-Restaurant La Finca (Elx). Susi Díaz
-Bodegues Salvador Poveda. Fondellol (Monòver)

Dia 10: "El xocolate". La Vila Joiosa. Valor (Ostres, no sabia que l'actriu Pepa López era de la família Valor)
-Paco Torreblanca (Elda)
-Restaurant La Sirena (Petrer)
-Daniel Belda. Cellers J. Belda (Fontanars dels Alforins). Verdil, blanc jove.
-Botiga La despensa de la Reina (València, Pl. Sta Caterina)

Dia 11: "El caqui". Carlet
-Celler de la Muntanya (Muro d'Alcoi)
-Celler de la Muntanya (Muro / Beniarrés). Almoroig
-Herbolari J.Navarro (València)
-Restaurant Rías Gallegas (i el crític Alfredo Argiles)
(Mare meua! Quants anys feia que no veia Mira Bernabeu, un "artistàs"!)

Dia 12: "La carxofa". Benicarló
-Restaurant El Cortijo (Benicarló)
-Joan Roca (restaurant Celler de Can Roca. Girona). (Un altre parlant en català sense subtítols! Ah, clar, fent elogis de València i la seua cuina)
-Bar Casa Jomi (València)
-J.L.Contreras (fundador verema.com)
-Bodega Mustiguillo (les Coves d'Utiel). (Ai, Clara, que també fan tasts de vins a l'Albufera!)
-Mantequerías Castillo

Dia 13: "La mandarina". Borriana
-Celler Heretat de Cesília (Novelda). Ad Gaude
-Ricard Camarena. Restaurant Arrop / Fudd Menú
-Restaurant Rincón del faro. Puçol
-Taverna Casa Guillermo. Anxoves

La Mozaira


Acaben d'obrir un hotel de la cadena Rusticae enmig de l'hortad'Alboraia, al costat de l'alqueria del Magistre (actual museu de l'Orxata), La Mozaira. És una antiga alqueria del segle XVII rehabilitada (bo, sols conserven l'estructura i els murs exteriors); té deu habitacions (cadascuna diferent, amb el nom d'una dona de la família), diverses sales d'estar i de reunions, menjador, sala de projeccions i bodega, piscina, jardí, hortet, restaurant... Ens conten que és part d'un projecte per salvar l'horta, fent que done rendiment i que no desaparega. Els propietaris, molt amables, ens van ensenyar totes les instal·lacions (potser perquè ens van confondre amb algú altre que esperaven, però igualment ho van fer amb molt de gust) i se'ls veu molt il·lusionats amb el negoci.

En juliol, amb motiu del 50é aniversari dels fartons Polo, s'hi va celebrar el I Certamen de Postre Valenciano, que va guanyar Vicente Chust Godoy. (pacoalonso) Els restaurants que s'hi presentaven van ser: Sargantana, Paco Roig (pastisseria), Sangonereta, Chust Godoy i Kaymus, de València; El Cancell, de Bocairent; La Taula de Llíria; Castillo, de Godella; Pelegrí, de Chiva; La Cuina Mediterrànea, de L´Alcúdia; Granja Santa Creu, de San Antonio de Benagéber i Granero, de Serra. Al blog hi ha receptes de postres amb fartons (i també alguna notícia friki). També hi hagué els concurs popular Inventa el auténtico postre valenciano; el guanyador aconseguí 1.000€ i una estada a l'hotel.

No vaig preguntar què significava "mozaira". La propietària és de Chelva, i allà hi ha un pont que es diu així, i també un oli d'oliva verge...

Restaurant (6 d'agost de 2010)
El cuiner ve del món de la macrobiòtica i del ioga, no sé si això és una bona carta de presentació. Però el cas és que vam menjar molt bé.
Servici: pans diversos (fruites seques, civada, tomata) i ensalada de tomata amb menta. (2,50€pp)
"Bocados Gourmet": una cigaleta "al soplete", ventresca (ijada) de tonyina, petxina de pelegrí (vieira) amb pernil.
Entrada per compartir: carpaccio de carabasseta amb formatge i oli de bolets.
Plat principal: angus beef amb ceba i vegetals deshidratats, i cérvol amb crema de rave japonés (wasabi) i esferificacions de menta.
Postres: gelat de iogurt, xocolate amb pebre i cardamom, truita de xocolate i, de regal, gelat de
wasabi amb gingebre i orellanes. Café
Vi: la carta no té propostes interessants, de manera que demanem un Viña Alberdi.
(17,50€ x 2)
Total: 266€ / 4persones

Lloc recomanable. Es pot sopar a l'exterior (temperatura molt agradable. Potser l'únic inconvenient és que es deixen sentir allà lluny els cotxes de l'autopista, però hi ha el sorollet de l'aigua d'una fonteta que l'esmorteïx bastant).

Interiors
Un altre dels protagonistes del viatge, el mate de coca.


El consum de mate (infusió) de fulles de coca (o xuplar fulles de coca) és comú en molts països de Sud-amèrica (PERÚ, Bolívia, Equador i Colòmbia). Moltes tribus d'indígenes de les muntanyes dels Andes ho fan amb fins medicinals i religiosos. Incrementa l'absorció de l'oxígen en la sang, cosa que combat el mal d'altura i ajuda en la digestió, és carminatiu, (afavoreix l'expulsió dels gasos del tub digestiu); també ens deien que llevava la fam i donava energia. Com no havíem de passar-nos el dia bevent-ne? Solament dues vegades vam xuplar les fulles de coca perquè el guia Miguelito ens hi va ensenyar.
La infusión mágica


A Paraguay, Uruguay, Argentina i Brasil (també a Xile i sud bolivià) "mate" fa referència a la carabasseta (matí) en què es pren la infusió, xuclada amb la palleta o (tacuarí)
mateargentino

Bons vivants a Perú



«Pues, te propongo un par de semanas con todas las exquisiteces de la gastronomía nacional, el ceviche de corvina, el chupe de camarones, el arroz con pato, el lomito saltado, la causa, el seco de chabelo y todo lo que se te antoje. No hubo forma, ni en serio ni en broma aceptó mis señuelos para convencerla. No iría al Perú, ni ahora ni nunca.» (Vargas Llosa, Travesuras de la niña mala, pàg. 294)





Doncs nosaltres sí que hi anàrem, i ho vam tastar tot (un poc desmejorado, això sí; guaita com usen el picant!) i més: anticuchos (carn i vísceres torrats) , carapulcra (arròs amb pollastre/porc), tacu-tacu (arròs, llentilles, fesols...), papas a la huancaína, sopa criolla, caihua farcida,
cuy, sopa / crema de quinoa, ají de gallina, cancachos (corder), pejerrey (peix), palta (alvocat) farcida, rocoto (pimentó) farcit, camarons, picarones (bunyolets), panqueque con manjar, mazamorra... Les estrelles: el pollastre (sempre boníssim, guisat o rostit amb foc de llenya), l'arròs, la papa i la dacsa. Als llocs menys turístics no s'usa el pa, alguns tenen al plat una panolla de dacsa.






No ens vam atrevir amb la chicha, beguda de dacsa fermentada; n'hi ha moltes varietats, les més freqüents, la morada (sense alcohol) i la blanca (sí que en pot portar). Hi ha moltes chicherías o picanterías, i per indicar que en venen posen una banderola roja a la porta.
Per beure, aigua o cervesa Cusqueña (quan la por al soroche no era massa forta). Una vegada vam demanar Inca Kola, refresc de llima, de color groc "àcid", dolç dolç, diuen que porta marialluïsa. Mai més.

Hi ha molts restaurants xinesos, chifas, però sols vam entrar en un i no ens vam quedar perquè hi havia molt de fum.

receptes Sabores del Perú, Yanuq

I ara, com diu Miquel Calçada (Mikimoto), a menjar Quelis, ja sabeu, d'Inca.

Vi i meló


Supose que tots coneixeu els melons Vicentín de Cuiper. Si us interessa, llegiu aquesta entrada que parla del maridatge meló-vi que es féu a Ca Pepico de Roca.

“Enlazando virtudes: 3 grandes vinos junto al melón de Vicente Peris”
Chateau d’Yquem de 1991
Molino Real 2001
Casta Diva Cosecha Miel 2000

divendres, 6 d’agost del 2010

Gran Tinto Tacama

NOTA DE LA BODEGA:
Es un vino perfectamente bien presentado con un hermoso color rojo brillante. Su agradable bouquet está dominado por los frutos y tiene una buena elegancia, lo que le sugiere un placer cierto. Al gusto la trama tánica es muy suave y sedosa. Traduce una concentración indiscutible y una armonía notable, que participa mucho en su encanto, característica de los vinos rojos que se producen en Tacama.
El Gran Tinto es el resultado del ensamblaje de diferentes variedades oriundas del suroeste de Francia: Malbec (51%), Tannat(44%) y Sirah (5%). Vino ligero, suave y armonioso. Es un producto distinguido y elegante que se adapta perfectamente a las comidas ligeras.
Tacama, ICA, Perú

L'elegància i l'harmonia... què us puc dir? Vivim en mons diferents. És un vi simple, sense estructura; afruitat, això sí. Estàvem a Arequipa, penúltim dia de viatge, tot el vi que havíem vist era xilé o argentí, i encara que no havíem sentit absolutament res del vi peruà, calia donar-li una oportunitat, i tot i la vulgaritat, la màgia del vi s'hi va presentar. Em vaig riure tant!
Preu, uns 10 € / uns 16 € al restaurant El Viñedo, S.Francisco 319, Arequipa

Cusqueña













Cusqueña


Una de les protagonistes del viatge al Perú, i això que teníem por al
soroche o mal d'altura, i a l'aerovulcanisme inca (que la pressió fa estralls: esclata bosses de papes, rebenta botelletes de Betadine dins la maleta, fa eixir sense parar la crema dels tubs; doncs imagineu-vos amb el gas de la Coca-Cola i de la cervesa!). Gloriosa la Cusqueña fresqueta en la placeta d'Ollantaytambo o en baixar del Machu Picchu! A les altres cerveses (Cristal, Pilsen, Quara -afruitada- o Arequipeña), sols els donarem una oportunitat.
El disseny del got imita el vas cònic ritual dels inques. Fixeu-vos que tant al got com a la botella apareix la pedra inca dels dotze angles.


[Imatge http://img12.imageshack.us/img12/1337/leonank.jpg[/img]

café peruà


M'he passat el viatge bevent mate de coca per por del soroche o mal d'altura, però la veritat és que al Perú tenen bon café, i ho vaig descobrir l'últim dia en una botigueta de Café Verde. En la seua pàgina teniu bons consells per preparar-lo. I ací en teniu el bloc.

En un bloc he trobat aquest comentari sobre el café de Perú:
El café que se consume en este país está más bien empaquetado y se utiliza en los restoranes para “pasarlo”. El café “pasado” es café colocado en un colador y se le pasa agua hirviendo; después es depositado y almacenado en una pequeña jarrita de cuello alargado que parece ser el recipiente más propio, pero si no, cualquier botella lo reemplaza en su función. Entonces, pedir un café en Perú significa que te darán una tasa con agua caliente para que, de esa jarrita, vacíes una módica cantidad de negra infusión. En lo personal considero que no es la forma de beber el café.
Jo el vaig tastar en algun desdejuni, és molt dens, i per mesclar-lo amb llet no està malament.

Feiring versus Parker

Alice Feiring, La batalla por el vino y el amor o Cómo salvé al mundo de la parkerización

Para muchos enólogos, si hay un crítico temido y venerado en el mundo, ése es Robert Parker, famoso por instituir un sistema de puntos para calificar los vinos. Obtener una alta puntuación en esta escala aumenta siempre las ventas, por lo que muchos viticultores han orientado la producción de sus vinos según los gustos de este crítico. Cada vez más «estandarizado», ya sea blanco o tinto, del Viejo o del Nuevo Mundo, el vino está perdiendo cualidades distintivas debido a los excesos de taninos y a otras manipulaciones supuestamente vanguardistas que los convierten en auténticas «bombas frutales».

La periodista y enóloga Alice Feiring se atreve a desafiar al todopoderoso crítico y defiende en este libro una vuelta a la autenticidad, la naturalidad y la sensatez en la elaboración; parte así en busca de sabores suficientemente matizados, de vinos que nos hablen de su tierra –del terroir–, de la gente que los ha elaborado; vinos que nos cuenten su propia historia y nos abran su alma.

Esta obra es además un delicioso relato de las divertidas andanzas de la autora para descubrir los viñedos más cotizados de La Rioja, el Piamonte, la Champaña o Borgoña, entrevistarse con viticultores artesanales, participar en catas, comprobar la lamentable extensión de la «parkerización» y también, ¿por qué no?, tratar de encontrar algún amante que sepa apreciar junto a ella el sublime placer de un buen caldo.
(imatge i ressenya de www.tusquets.com)

Alice Feiring, Veritas in Vino

Altres llibres relacionats amb el vi (www.sevi.net)

Gourmet's juliol 210


Suplement gastronòmic d'El Periódico de Catalunya. juliol 2010
ESPECIAL CERVESES

Mi vino


Revista Mi vino
pdf nº 154

pdf nº 155




Revista Vinalia, juliol-agost 2010

PISCO SOUR

pisco sour
Tant se val el nom, és beguda típica de Perú i de Xile; de Pisco, de Lima, d'Arequipa, del Cusco... Això sí, els inques no en devien beure, i jo no he vist a cap peruanet beure'n, ara, els guiris...
I voldria que véreu com està la ciutat de Pisco tres anys després de l'últim gran terratrèmol, tot pates enlaire, i mira, encara com hi ha prompte eleccions i estan arreglant alguna coseta
.
Ací teniu algunes referències històriques i literàries al pisco sour.


Recepta clàssica
Per al pisco sour, es baten en una coctelera 3 unces de pisco, una de suc de llima verda, una de xarop de sucre (goma), mitja clara d’ou i gel; en servir-lo s’afigen 2 o 3 gotes d’angostura o bíter.




La Norma Tècnica Peruana sobre el pisco el defineix com "Aiguardent obtingut exclusivament per destil·lació de mostos frescos de varietats de raïm pisqueres: Quebranta, Negra corrent, Mollar i Uvina (no aromàtiques) i Itàlia, Moscatell, Albilla i Torontel (aromàtiques), acabats de fermentar, utilitzant mètodes que mantinguen el principi tradicional de qualitat establert a les zones de producció reconegudes".

En el Perú hi ha oficialment quatre classes de piscos: Pisco Pur (de varietats no aromàtiques), Pisco Aromàtic (de varietats aromàtiques), Pisco Most Verd (de mostos que encara no han culminat la fermentació) i Pisco Acholado (barreja de varietats aromàtiques i no aromàtiques). El Pisco del Perú es destil·la sense ajustar amb aigua o altres elements la seva graduació alcohòlica final, que varia entre els 38° i 48°, normalment 42º.