dissabte, 8 de setembre de 2018

Jugueu, jugueu!

divendres, 7 de setembre

Kata 147 - Diego. "Con las Ka(r)tas boca arriba. Partido de vuelta: Oeste contre Este"
Com sol ser habitual en les kates de Diego, es tracta de vins poc coneguts, de raïms autòctons perduts i recuperats, de produccions reduïdes, de treballs artesans, de propostes originals...
En aquesta ocasió tenim dos vins del 2014 i dos del 2015.
Dos vins de perfil atlàntic (o no, és a dir, les varietats també estan en altres zones) i dos de perfil mediterrani.
Els preus són: 10-17-20-32 €
Primer fem una cata totalment cega en què hem d'opinar i aproximar-nos al preu i als punts cardinals; en una segona ronda tenim els apunts i "confirmem".

1. Mountain Wines Vijariego Negro 2014  DO Abona
Raïm: Vijariego         12 mesos bóta de roure francés         13% vol.
Celler: Altos de Tr3vejos. San Miguel de Abona, Tenerife
Enòleg: Damián Díaz
Preu: 32 €

- Sembla més vell, capa mitjana, tèrbol, robí
- Bóta, dolç, compota, regaléssia; fosc?, trist?
- No dolç com s'esperava, lleuger, àcid en entrada, final amargós, punt astringent? Potència moderada

M'agrada la seua "rusticitat", però no és massa ben valorat
Atlàntic.

2. Sentada sobre la Bestia Blau 2015  DOP València
Raïm: Arco       8 mesos en roure usat sobre pòsit       13,5% vol.
Celler: Fil·loxera & Cia. Fontanars dels Alforins
400 botelles
Enòlegs: Joan B. Llobell (i José R. Domenech, propietari amb Pilar Esteve)
Preu: 20 €

- Robí, capa mitjana, "cendrós"
- Poc expressiu sense moure, ceràmica, balsàmic, terra, ferro, molt floral (gesmil), bresquilla, salat, lleument balsàmic
- Molt salí, àcid, guinda?, fusta vella?, postgust alcohòlic, licorós
Mediterrani.

3. Tinta Amarela Parcela Valdemel 2015   VT Extremadura
Raïm: Tinta Amarela (portuguesa Trincadeira Preta)
11 mesos en bóta de roure amb pòsit      13,5% vol.
Celler: Palacio Quemado (Alvear). Alanje, Badajoz
Enòleg: Envínate (Roberto Santana; Alfonso Torrente, Laura Ramos i José Ángel Martínez)
Preu: 17 €

- Picota, capa mitjana alta, net, glicèric
- Llima? Magnèsia? Intensitat baixa. Bota, brea
- Fruita cítrica, àcid, suau, postgust ple, elegant, licorós, "ondulant, no esfèric, vi de biblioteca".
Atlàntic

4. La Forcallà de Antonia 2014   DO. València
Raïm: 100% Forcallà       8 mesos en roure francés usat        13% vol.
Celler: Rafael Cambra. Fontanars dels Alforins
Enòleg: Rafael Cambra
4.600 botelles
Preu:10 €

- Picota fosc, pruna; capa mitjana baixa
- Fosc, fruita de Nadal, orellanes
- Amargós, dolç monastrell, fruita madura, eucaliptus, mentolat
S'assembla al segon, àcid, tànic, astringent.
Mediterrani.

Sent que siguen els valencians els que menys m'agraden. Els donaré una altra oportunitat més endavant, que Abreunvinito i VinoWine ho mereixen.


Dokukata

Per a sopar, ens n'anem a Salamanca, així en un clic.

Llom embotit de Guijuelo, rostes (torreznos), chichas o xixina de xorís



Arrayán Albillo Real 2016 DO Méntrida
Albillo Real
13% vol.
Bodega Arrayán. Santa Cruz del Retamar, Toledo
3.166 botelles
Enòloga: Maite Sánchez
Aprox. 12,40 €





Farinato amb ou fregit

El farinato (o xoríç de pobre) s'elabora principalment amb molla de pa, mantega de porc i ceba, pebre roig, comí, all, ceba, anís en gra i aiguardent.

Hornazo de Gil

Rôti amb salsa de verdures i carlota, i creïlles palla

(Sembla que el pa torrat amb anxoves i tomata s'han quedat al rebost)

Festival de formatges. Espectaculars


Alfonso Oloroso Seco DO Xerés
100% Palomino
18% vol.
González Byass.
Aprox. 9,50 €


Per a les postres, meló tendral i raïm.


Dolços típics


Mistela Moscatel Turís Vino de licor
Moscatell d'Alexandria
Baronía De Turís. Torís

Amb punt interessant dels anys al celler de La Canyada






Boletes casolanes de xocolate amb galetes i anacards

I per si fóra poc, gominoles

divendres, 7 de setembre de 2018

El poder de la llicorella

dilluns, 3 de setembre

Potser penseu que exagere, però encara dic poc. De vegades hi ha moments senzills però farcidets de màgia, moments en què et sents tan privilegiat que fins i tot notes una fiblada al cor, moments que vius amb més que els cinc sentits i que saps que s'hi quedaran per sempre, i això és el que m'ha passat avui, gràcies al mestre i amic Pep Ferrer, que m'ha convidat a conéixer el celler Vall Llach (fundat a principis dels anys 90 per Enric Costa i Lluís Llach, curiosament poc aficionats al vi), a Porrera. Em feia llàstima no conéixer l'Albert Costa, però el guiatge de l'amatent Roger Simó m'ha eixugat la llagrimeta ràpidament; tot i això una altra llagrimeta ha anat gestant-se de pujada al tros del Mas de la Rosa, mentre contemple les vinyes en lluita aferrissada amb l'espadat terreny -un terreny amb reflexos blaus, daurats, grisos...-, i ha tornat a aparéixer quan he tingut el vi Vall Llach dins la copa, "el vi més exclusiu del Celler", que naix en una "finca de pendents impossibles, d’una llicorella adusta i una insolació reverberant del sector sud"; un tros que un dia fou de Carme Bargelló, una dona que veremava amb les seues mans, d'esquena a la rostària. Poesia!




Vall Llach Vi de Finca Qualificada Mas de la Rosa 2016
Carinyena
16 mesos en bota de roure francés
15,5% vol.
Aprox. 91,50 €

Vi i terra en la copa.




Perquè veieu si en tinc poca idea, taste el raïm i em sembla que ja està bo. Doncs resulta que no veremaran fins ben avançat octubre!

El celler Vall Llach és al mig del poble, una mostra més del compromís que té amb el poble que l'acull. En visitem els dos edificis:
- La Final, a la plaça Catalunya, una construcció dedicada des de sempre a l’elaboració del vi on hi ha totes les estructures i les maquinàries necessàries per a la recepció i l’elaboració dels vins.
wikipedia
Ací veiem les gerres de la Catalina, la Matilde i la Joaquina (són tres vins del projecte personal de l'Albert Costa, Clos L'Asentiu, com a homenatge a les dones de Porrera que han conreat la vinya des de joves. Catalina té més de 100 anys, i les altres s'hi acosten. 2 € de cada botella es destinen a activitats per a la gent gran del poble); també veiem les botelles del vi marroquí Zayane (Guerrouane) i com posen manualment el lacre a les botelles doble magnum (3 l) del vi Tina 41 (de Clos L'Asentiu; ací no es comercialitza).

- i Cal Baldrich, al carrer del Pont, "el celler pròpiament dit (...) per al repòs i benestar del vi a les botes". La mare del Llach era de Porrera, de cal Vall.

He llegit en algun lloc que a Llach li agradaria ambientar amb Mozart o Schubert la sala de criança dels vins. Encara m'ho creuré, tot això de l'efecte de la música en el vi...

A la sala Miquel Martí i Pol és amb la poesia amb què es casa el vi. Un altre moment molt emotiu.

"Porrera"  (Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Estimo aquesta terra      com un amant fidel i ardent,
aquesta terra meva     que cada jorn m'encén i em pren,
pell a pell ens compartim,     cos a cos ens aprenem
i el desig ens manté vius els somnis.
Aquesta terra adusta,     mirada bruna i llavis plens,
la sento en el meu ventre     com si dins meu hi fes arrels,
tornàveu del solituds,     pas a pas la reconec
i en l'amor la sento altiva i tendra.
La meva terra em porta     camins enllà de mi mateix,
reposo quan la miro,     quan en sóc lluny tot m'entristeix,
solc a solc la sento endins, 
pel desig se'm fa present     que el meu cor sense ella no batega.
El Molló ens du la vida,     la Teixeta l'amor     i les Marrades l'oblit, l'oblit del Nord;
la Sentiu crida a un somni     amarat de claror,
però les Marrades l'oblit, l'oblit del Nord.
Marxaré d'aquí      quan m'ompli el cor un matí frondós i clar,
deixaré aquest lloc,      hi ha tanta vida que espera món enllà,
pels sentits encara vius     l'horitzó serà un reclam      on trobar la força per alçar-me,
no podrà l'enyor      vinclar l'anhel que m'empeny i em fa vibrar,
oblidar el retorn      serà un espai de silenci i llibertat,
no hi haurà gest ni desig     ni un camí ni cap afany    prou intens per fer-me tornar enrera.
El Molló ens du la vida, la Teixeta l'amor i les Marrades l'oblit, l'oblit del Nord.

Ens parlen del Certamen Terra i Cultura, que convoca cada any el premi Martí i Pol per incentivar la composició de cançons fetes amb poemes publicats en català. Van per l'onzena edició.
Ací teniu els guanyadors des de l'inici

2017: David Carabén (Mishima), "Tot són preguntes", de Joan Vinyoli
2016: Mireia Vives i Borja Penalba,  "Si no fores (no amb mi)", de Roc Casagran
2015: Bertomeu, "Els amants", de V.A Estellés
2014: Judit Neddermann i Ignasi Cussó, "El fugitiu", de Miquel Martí i Pol
2013: Toni Xuclà i Gemma Humet, "Aquesta pau és meva", de Salvador Espri
2012: Roger Mas, "Si el mar tingués baranes", de Maria-Mercè Marçal
2011: Tomàs de los Santos, "Homenatge anònim XV", de Vicent Andrés Estellés
2010: Exaequo a Òscar Briz, "Sense futur", de Salvador Espriu, i Joan Manuel Galeas, "Em declaro vençut", de Miquel Martí i Pol
2009: Sílvia Pérez Cruz, "Covava l'ou de la mort blanca", de Maria-Mercè Marçal
2008: Clara Andrés ," Personatges", de Josep Pedrals

I passem a fer un tast de vins
La Joaquina 2017 (blanc)
Escanyavelles, Garnatxa blanca, Viognier
15% vol.
Aprox. 18,50 €

La Matilde 2017 (rosat)
Garnatxa negra
15% vol.
Aprox. 18,50 €

Aigua de Llum 2016
Viognier
4 mesos en bóta de roure francés
14% vol.
Aprox. 48,45 €

La botella va dins una caixa amb el poema "Solstici" de Martí i Pol i un trosset de llicorella.
[...]
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

[No tastem La Catalina 2017, de Garnatxa negra; Aprox. 18,50 €]

Embruix 2016
25% Merlot. 23% Carinyena. 21% Garnatxa. 20% Syrah. 11% Cabernet.
12 mesos en roure francés
15,5% vol.
Aprox. 18,80 €
Un bàsic fantàstic.

Idus 2016
90% Carinyena, 10% Garnatxa
14 mesos en roure francés de segon any
15% vol.
Aprox. 39,80 €
Elegant.

Porrera 2015?
77%? Carinyena 23%? Garnatxa
15,5% vol
14 mesos en roure francés
Aprox. 48,50 €
Un senyor vi, ben seriós ell.

Algú s'havia fet il·lusions, però no hem tastat el vi ranci Maria de Cal Vall (la mare de Lluís) que té origen en una bota de 1927 de Cal Vall (crec que val més de 100 € la botelleta)

"Més enllà d'un bon vi"

I com que La Cooperativa tanca dilluns, dinem al Café Antic (Onze de Setembre, 4 - 977 828 161), on hi ha menú del dia.

De primer, una esqueixada (el nostre esgarradet), amb bacallà, tomata, pimentó, ceba i olives. [També hi havia fesols]

De segon hi ha corder (en demanem 3)

i calamar amb ceba (un, i després un altre fora del menú per a compartir)

Vi de la casa i aigua
Per a les postres, meló, flam d'ou, flam de café i fruita seca (ametles i avellanes).
Cafés
Total: 10,50 € x 4

I no puc deixar de cantar la cançó de Llach i Miquel Martí i Pol El café antic, la lletra de la qual ara està pintada a la paret.

Al Cafè Antic quan la cervesa
desvetlla somnis pels senzills
pugem les vinyes amb les estrelles
i fem l’amor als déus humils
(...)

Acabem fent una volteta pel poble, com aqueslls de "Porrera, un poble en moviment" (Obrint pas, "La flama")

I comprant uns vinets a Vinum Piorat.

La comarca del Priorat s'anomena així perquè antigament estava sotmesa a la jurisdicció senyorial del prior del convent de Scala-Dei. Sempre que visite la zona m'imagine pujant l'escaleta i tocant el cel. Gràcies, Pep (i Paco, i Maria), per un dia inoblidable.
Pel que fa a Porrera, tot i que hi ha diverses teories, sembla que deriva de l'antic mot llatí Vallem Porreram: vall amb abundància d'alls porros.

diumenge, 26 d’agost de 2018

Ens mengem la moda?

Com es genera una moda? Hi ha moda gastronòmica? Quan passa? No vos sembla que de vegades s'abusa d'algun ingredient o forma de preparació? Per exemple, allò de l'ensalada mesclum amb el formatge de cabra i la reducció del vinagre de Mòdena? O la ceba caramel·litzada, els tàrtars, els carpaccios [sí, allò que el diccionari diu que és un plat fred consistent en filets de carn o de peix crus i tallats molt fins, però ara són de carabasseta, de pinya...], les albergínies a la mel, la quinoa, l'espelta, la llet de coco, l'estil thai...
Algú sap que és el poké (o poké bowl), el kimchi, el kale, el katsuobushi, un mocktail...? Podem viure sense saber-ho? Podem acabar de menjar sense un brownie, o un coulant, o una torrija...?
Hi ha postureig en la restauració (actitud de mostrar un comportament o uns gustos determinats, generalment a les xarxes socials, amb la intenció de fer-se veure)? Ens importa més fer la foto que menjar-nos el plat?
A "La gastronomía pasajera" de la Ser parlen de tot això.


Regals de la mar

Jj ha descobert una nova afició: la pesca d'eriçons de mar, petxelines (lapas), caragols de mar i caragolins (bígaros); fins i tot un dia ha trobat dos cogombres de mar (holoturias) i una caixeta (Arca Noae? Peu de cabrit?)

Ens hem menjat els eriçons crus, oberts i amb cullereta; el caragols i els caragolins, bullits amb aigua, sal i llorer, i les petxelines, torrades, amb picadeta d'all, julivert i oli. Voreta mar i a la llum d'una lluna preciosa.

Amb una copeta de mançanilla La Guita.

Els cogombres són molt difícils de preparar i es queden en no res; no han arribat a taula.
Artes de pesca

La caixeta, l'hem passada un segon per aigua bullint i per la paella amb all, oli i julivert.
Los Foodistas



... ben a la vora del mar

divendres, 24 d'agost
Mala setmana per a anar coneixent bars o restaurants de la llista de pendents (Yarza, La Pascuala, La Aldeana...). Després de diferents portes tancades, hem entrat en un baret que no teníem pensat:
Ca la Mar (Carrer de Just Vilar, 19. Cabanyal - 963 259 827)
Com diuen al facebook, Ca la Mar és un projecte de tres amigues que aposten per un menjar típic valencià de qualitat fet amb productes de temporada i de proximitat, al barri que estimen.
M'agraden els jocs de paraules per als noms dels restaurants. Si a una de les tres amigues li diuen "Mar" o no, no ho sé, però ben propet de la mar sí que estem.

Fa molta calor i encara que hi ha tauletes al carrer preferim quedar-nos dins; tenim sort perquè abans de les 14 h. ja ho tenen quasi tot ocupat o reservat.
Comencem amb dues cervesetes (una pinta 2,50 €; un doble 1,80 €).
Decidim compartir alguns plats:

Creïlles braves (ben fregidetes, amb gust de pebre-roig; ració abundant; 4 €)

Saladures (9 €): moixama, anxoves i ous d'escolà (maruca) i tonyina. Bona qualitat.

Carpaccio de carabasseta, amb picadeta d'all i julivert, ceba morada i formatge feta (4,50 €)

[Segons el diccionari, el carpaccio és un plat fred consistent en filets de carn o de peix crus i tallats molt fins. Però ara, de qualsevol cosa tallada fineta, en diuen carpaccio]

Llesca de pa amb pollastre tandoori (5,50 €).

Figatells (5 €)

El figatell és un embotit fresc que s'elabora artesanalment en forma de mandonguilla grossa amb una mescla de fetge i carn magra de porc, embolicada amb mesenteri de porc; normalment es frig o es fa a la planxa i se serveix calent. No sóc de zona de figatells, però els trobe bons, potser més fets i amb més textura de mandonguilla de carn que altres vegades que n'he tastat.

Serveixen una cistelleta de pa que no cobren.
No demanem postres ni café.
Total: 16,15 € x 2
Relació qualitat-preu excel·lent.

Parlen valencià. Carta i cartells en valencià. Fins i tot hi ha versos de Salvat-Papasseit pintats a les parets i ofereixen per a llegir diverses publicacions com la revista Lletraferit.


Lloc recomanable.

----------------------------
No he trobat qui fou Just Vilar; intentaré veriuar-ho.

Catarroja descoberta!*

dijous, 23 d'agost
Restaurant Viu. Músic José Manuel Izquierdo*** 16.  Catarroja** - 666 951 773

Façana que destaca entre totes les cases de la contornada pel color -caldera-, i els dibuixos -cares grans de còmic-.
tripadvisor
L'interior sembla una orxateria, amb taulell blanc i mobiliari i detalls blaus. Despista bastant, fins i tot hi ha una màquina escura-butxaques!
En Abreunvinito trobareu una descripció extensa i fantàstica.

Mentre esperem a estar tots, ens fem algun refresc o un vermut (Perucchi), amb detall de papes artesanals (molt fregides)

Decidim demanar plats que es puguen compartir:

Detall de benvinguda: aladroc fregit amb allioli



La carta de vins és curteta; són dues etiquetes en una botella, una per a negres i una altra per a blancs i caves





Ens pregunten si volem pa. Està boníssim i buidem la primera caixeta en un tres i no res (1,50 € x 3)


Pasiego Las Suertes 2017 DO Utiel-Requena
80% Macabeu, 20% Sauvignon
12% vol.
Bodegas Pasiego. Sinarcas, València
14€ (6€ celler)







- Bombons de foie (potser la cobertura de xocolate és excessiva; 2 € x 4)

- Post d'hummus de 3 sabors: cigrons, albergínia a la brasa i pimientó torrat (9,50 €)

- Croquetes d'allipebre (ens recorden que és una tapa guanyadora de concurs; interessants; 2,50 € x 5)

- Porc senglar en escabetx (no en sóc masssa fan; 14 €)

- Ensalada templada de magret d'ànec a la brasa amb gelat de mango, cirerols, brots i llangostins (11,50 €)


Blanc de Trilogía 2017 DO València
Sauvignon blanc 40%, Muscat 40%, Verdil 20%
14% vol.
Bodegas Los Frailes. Fontanars dels Alforins
Parcel·les Seleccionades
18€ (7,95 € Alforins)






Volíem acabar amb un poc de peix i un poc de carn, però ens aconsellen la carn perquè es comparteix millor; se serveix fumada al moment amb fusta de roure i de faig

- Entrecot (18 €)

- Secret ibèric (18 €)

Hi ha tres postres i decidim tastar-les les tres (5,50 € x 3):
- Cremós de iogurt amb gelat de vi. Molt bo.

- Llesca amb ou caramel·litzada amb gelat d'orxata. Potser massa dolça

- Apple strudel. Pastís de poma amb pasta fullada.

Cafés i detall de café-mojito

Total: 33,90 € x 5
Bona relació qualitat-preu.
Un lloc que no et pots perdre si estàs per la zona, recomanat fins i tot per Tonino.
Com que hem anat a dinar no hem pujat al chill-out, però potser un altre dia...
Parlen valencià.

-----------------

*Catarroja descoberta! Expressió valenciana que originàriament es refereix al fet que, sense voler, s’ha revelat o fet pública alguna cosa que es volia mantenir en secret.  També es fa servir davant d’una cosa que algú creu descobrir i que ja era ben coneguda de tothom (com "descobrir la sopa d’all" o "la Mediterrània").

**He trobat dues etimologies diferents del topònim Catarroja:
una, d'origen llatí; Cata- derivaria de capta, del llatí capita, “terme, punta” (a causa dels dipòsits al·luvials procedents del barranc de Torrent, que desemboca a l’Albufera, s'hi va formar una petita punta); mentre que -roja provindria de la forma romànica tardana roia, i aquesta de rubea, “roja”, pel color de les aigües tèrboles de l’Albufera en rebre els dipòsits al·luvials. [Mètode]
L'altra, d’origen àrab; cata- seria «peça de terra, tros conreat; parcel·la d’una heretat»; qatca ar-rušd, ‘el terreny de la vida recta, de la dretura, de la generositat’» (RodaMots). O potser ‘parcel·la de pasturatge’, que, per la influència de les aigües royas (de l'aragonés), donà Catarroya (al Llibre de Repartiment) i que fou finalment catalanitzat com a Catarroja. (ToponímiaHorta)

***Josep Manuel Izquierdo Romeu (Catarroja, 1890 – València, 1951), músic, compositor i professor. Compongué sarsueles, música religiosa (marxes de processó de Setmana Santa), música de cambra i per a banda. També fou autor de diverses transcripcions per a banda d'obres de música clàssica i reinstrumentacions per a orquestra.