El somriure que ens empara

dimarts, 20 de setembre

Ester -Desemparados com jo- va complir 60 anys el mes de maig -ella és de l'11, jo del 12- i s'ha jubilat; des de final de curs està celebrant una jubilació gitana que no acaba mai, i a la fi ens ha tocat a nosaltres. On? Es barallaven diverses opcions, perquè en els anys que hem treballat juntes a la fàbrica -i després- són moltes les taules que haurien rist amb nosaltres si hagueren pogut i que hauran de guardar més d'un secret, però hem triat un restaurant on no havíem estat, Mascaraque (IVAM. Guillem de Castro*, 118. El Carme, Ciutat Vella - 960 629 451), perquè "jubilació nova, vida nova".
Triem el Menú del dia (20 €): tres primers plats a compartir, un principal, postres, pa i café, però no vos podré contar a penes res perquè em va passar tot com en un núvol, xarrant-xarrant, i no tinc el menú, ni el compte...

Comencem pel vi, va (i aigua també)

Le Bobal Dussart-Pedron 2020 DO Utiel-Requena

Boval

7 mesos en roure francés i en tines

14,5% vol.

Bodega Dussart Pedrón. Los Pedrones, Requena

Botella 259 de 2.050

22 €

Entrants:
Ensalada russa

Crema de verdures

Vedella (tots els plats no són iguals, alguns tenen una carn bastant distinta, però no ens donen cap explicació)

Demanem una altra botella de vi, però aquella era l'última. Canviem a 

Venta del Puerto Nº 12 2018 DO València

40% Tempranillo, 40% Cabernet Sauvignon, 10% Merlot, 10% Syrah

12 mesos en roure americà nou

14% vol.

Venta del Puerto / La Viña. La Font de la Figuera

Jorge Caus

24 € (Aprox. 9,50 €)

Mireu si estem fora de la realitat que notem que el vi té un poc de gust de suro i anem bevent -encara que no ens l'acabem-; finalment els ho hem comentat i crec que ens han cobrat menys diners.

Molts dels plats principals porten un increment de 3 €.

Jo, polp cuit i torrat a la flama, amb ensalada amb mores i puré de creïlles amb aji groc.

Per a les postres,

llesca amb ou i

gelat de gintònic (crec)

Cafés en diferents versions

Total: No arriba a 30 € x 6

Parlen valencià

Ens atenen bé, no diré que no, però hi ha algunes cosetes que un dia diferent al de hui et poden fer tòrcer el morro.

Què vol dir el nom del restaurant? Què emmascara? Doncs és el cognom de José Luis Mascaraque, que començà d'ajudant de cuina al restaurante Jokey de Madrid i treballà a l'hotel Ritz de Madrid i al restaurant espanyol del Harrods de Londres. Obrí el restaurant en maig del 2018. ValenciaPlaza 

---------

*Com sabeu, Guillem de Castro i Bellvís (València, 1569-Madrid, 1631) va ser un dramaturg i poeta valencià en llengua castellana, seguidor de la comèdia nova de Lope de Vega. La seua obra més coneguda és Las mocedades del Cid (1615), que va influir en Pierre Corneille. (Viquipèdia)

-----------------

Després anem a fer-nos una copa al Lladró Lounge Bar, de l'hotel Palacio Vallier (pl. Manises, 7. La Seu, Ciutat Vella - 960 661 307).

Normalment hauríem demanat un gintònic, però hui és un dia mésqueespecial i, mira, ens fa comboi un Margarita (MJ, un Cosmopolitan; 15 € x 5 i paga la jubilada). Ens trauen primer dos bols de mix saladet i després un de gominoles.

La sala està plena de figuretes de Lladró modernes: la pantera, els parrots... 

A mi, m'encanta The Guest. Qui m'ho havia de dir?

Es pot demanar reserva a la terrassa, amb un dia d'antelació.

I encara continua la celebració al Café de las Horas (Comte d'Almodóvar, 1. La Seu, Ciutat Vella - 963 917 336)

Pot haver-hi més guiris per metre quadrat? Tots vinga la foto a l'interior!

Demanem aigua de valència i ens la serveixen en gotets d'Ikea. No donem crèdit. 

Per a la segona gerra, exigim copes; que no en tenen prou, que són de còctel... Ester entra, parla amb qui ha de parlar, i tenim copes. Faltaria més!

10 € x 6

I no, ja no enganxem amb el sopar com quan érem joves, hehe.

No direu que Carme no fa unes fotos de copes boniques, eh?

Ester -sense h-, no puc deixar de plagiar uns versets que t'han dedicat uns altres companys:

...

hi ha persones que fan fàcil

començar cada matí.

...

Conéixer-te per atzar

la sort de tenir-te a prop,

amiga del dolç  somriure,

companya de tants combois.

Durant tretze anys, després de matinar, agafar el cotxe -que sempre m'estressa- i pensar quina em trobaria eixe dia a la fàbrica, obrir la porta del casinet i trobar el teu somriure ha sigut una de les coses, senzilles i màgiques alhora, que més m'ha alegrat la vida i que més trobe a faltar. Dels combois, ja parlem un altre dia.

Sabem que sabràs disfrutar-t'ho, rebonica.