Uma casa portuguesa em Porto

17-20 de juliol del 2015

Sí, una casa a la rua de Trás, ben cèntrica, per passar un cap de setmana llarg a Porto.

A més a més ens reben amb un detallàs: olivetes i tramussos, pa i carn freda i un vinet

Salsus Branco DOC Vinho Verde
Trajadura, Loureiro, Arinto (Pedernã)
9,5 % vol.
Lua Cheia em Vinhas Velhas
João Silva e Sousa, Francisco Baptista
Aprox. 2,95 €




Solament coneixia Lisboa, i feia temps que tenia ganes d'aquesta ciutat; Ryanair ens ho fa fàcil (per a anar a l'Alentejo ho tindré més difícil). No és que combregue amb allò que diuen els refranys, però m'ha fet gràcia aquest: «Braga reza, o Porto trabalha, Coimbra estuda e Lisboa diverte-se».
Que Porto és l'origen de Portugal és indiscutible, però sobre aquesta etimologia ja hi ha més teories: sembla que antigament hi havia un llogaret celta a la desembocadura del Douro anomenat Cale on els romans feren un port (Portus Cale)
El port actual està un poquet més amunt, a Leixões, Matosinhos, en la desembocadura del Leça.

Què vos sona que es pot menjar a Porto? Efectivament, bacallà. I com a bones turistes, seguim la recomanació de la guia (encara que tots no tenen la nostra guia Tamarit) per a sopar divendres:

• Restaurant Bacalhoeiro.  Av. Diogo Leite 74  Vila Nova de Gaia +351 22 375 9408

Ens havien previngut sobre les entrades que serveixen i que cobren cares, però nosaltres, si hem volgut pa o olivetes, els hem hagut de demanar.

En la meua ignorància, pensava que el Bacalhau à Bras era a la brasa, però no, resulta que deu el nom al Senhor Braz, i porta ou, ceba (en aquest cas l'han retirada per una "intolerància") i  julivert, i pot dur creïlles (com ara), all... També es coneix com bacalhau dourado. És un plat que es feia amb sobres del bacallà.

També demanem una Experiéncia Bacalhau: en mandonguilla, arrebossat, en cebiche... fins i tot llengües de bacallà!

Una cerveseta (la que trobem pertot és la Super Bock, portuguesa en origen, ara de Calsberg)

i dues copes de vi Douro Quintela DOC Tinto 2013.
50% Touriga Franca; 20% Tinta Roriz; 20% Touriga Nacional; 10% Tinta Barroca
13 % vol.
Carlos Alonso. Alijó

(aprox. 3,40 €. Copa: 3 €)

Poc més que correcte.



Total: 14,50 € x 3
Hi ha gent que diu que és el millor bacallà de Porto i gent que diu que és una estafa. Ni una cosa ni l'altra. Cuina correcta.
La llàstima és que la vista des del local és molt bonica, el riu i tota la ciutat de Porto de cara, però hi ha fira i les caravanes la tapen tota.

On sí que mengem bacallà a la brasa és a Matosinhos (dinar diumenge):

• Restaurant O Manel.  Av. Serpa Pinto, 424 (la guia ens recomanava el núm. 39, però no la dúiem damunt)- Tel. 229 350 477

Les creïlles estan boníssimes, amb un puntet dolç.

L'arribada a aquest lloc és com es conta als TBO, seguint el rastre del fum de la brasa de la sardina...
De camí cap a les Piscines das Marés ja havíem olorat les brasetes, però no era hora i una dona que ens escolta comentar-ho a l'autobús ens recomana que diumenge no mengem sardines perquè dissabte i diumenge no ixen les barques.

matosinhosport

En tornar, tenim molta gana, i no podem resistir-nos a l'oloreta del peix torrat, així que desoïm el consell i caem en la temptació.

Abans demanem unes clotxinetes (en escabetx, molt bones), unes olives, una ensalada (que portaran al final de tot) i alguna cosa més (decideixen que una botifarra, chouriza assada).
Cerveses i una gerreta de vinho verde.
Pa i 2 pingos (tallats)
Total: 17,65 € x 3

• Quan dues llengües s'assemblen, de vegades comets errors de comprensió que no esperaves, o et prenen el pèl, que tot pot ser.

Entrem en el restaurant O Rápido (dinar dissabte) perquè té bon aspecte i llegim que tenen polvo (polp) assado no forno.

Comencem amb aigua, una cervesa i una garrafa (botella) / caneca (gerra) de mig litre de vi blanc. Ací no cobren el pa.

-Demanem una sopeta; tarden molt a servir-la (no són molt ràpids, haha) i resulta que se'ls havia oblidat; semblant a un pote gallec, està molt bona.

-polp (que resulta que és arrebossat i no torrat; després comprovem que el plat del dia eren Filetes de Polvo com arroz do mesmo, però va i se'ls ha acabat l'arròs).

-i tamboril (rap), també arrebossat

La major part de taules, de portuguesos, mengen Tripas à Moda do Porto en unes cassoletes. Nosaltres no ens hi hem atrevit. (viajecomigo)

Total: 13 € x 3

Lloc agradable. Menjar cassolà.

• Una cosa molt recomanable a Porto és comprar al mercat do Bolhão i en algunes botigues com la Casa Oriental (diariodelviajero),

localporto

o A pérola do Bolhão (rua Formosa)... 

així que comprem un pa exquisit que ens aguanta tres dies, verdura, fruita, carn freda, olives, tramussos, tonyina, vinet... i ens ho mengem a casa per a sopar.

El vinho verde és un vi jove, lleuger, fresc i refrescant, de poc grau; el blanc, amb matisos de color verd; elaborat a Portugal, a la zona compresa entre el Douro i la frontera espanyola. És elaborat amb raïm poc madur (alvarinho, loureiro i trajadura) i sofreix una segona fermentació que el fa lleugerament escumós. Es pot beure la primavera següent a la seva elaboració. Tot i el nom, n'hi ha de negre (elaborat amb vinhao). [viquipèdia]

Muralhas de Monção. DOC Vinho verde
Albarinho, trajadura
12 % vol.
Adega de Monção. Monção

4,45 € (Casa Oriental)

Fruita blanca i de pinyol, flors; punt carbònic, dolç i àcid.

Arca Nova. Regional Vinho IG
60 % Alvarinho, 40 % Trajadura
12,5 vol.
Quinta das Arcas. Sobrado

3,85 € (Casa Oriental)

Menys dolç i àcid, no carbònic. Fruita blanca i tropical. Agradable.

• L'últim dia fem un dinar ràpid, fent cas a la senyora de l'autobús, la de les sardines, (i a la guia Tamarit) i anem al Café Santiago a menjar-nos la típica francesinha (hi ha el café original, que tanca diumenges i dilluns, i una còpia més gran quasi al costat que està sempre oberta i plena de japonesos).  Rua Passos Manuel 226 (zona Batalha, prop Capitoli)

cafésantiago

La francesinha fou inventada cap als anys 60. Hi ha diverses teories sobre el seu origen però la més consensuada recau sobre el cuiner Daniel David Silva. Aquest va emigrar a França a treballar i un cop va tornar a Portugal, va decidir donar un toc especial a un plat típic francès anomenat croque monsieur, un sandvitx semblant al biquini. Consisteix en un entrepà de pa de motlle torrat, farcit amb diversos embotits i carns com pernil dolç, mortadel·la d'olives, filet de vedella o porc, llonganissa... cobert amb formatge gratinat i amb una salsa picant feta, principalment, de cervesa i tomàquet. De vegades s'hi afegeix un ou fregit i se sol acompanyar amb creïlles fregides i cervesa (wikipèdia)

directoalpaladar
I. i jo compartim una Francesinha Santiago (9,50 €), amb ou fregit. No és que m'agrade molt, però havia de tastar-la.
A. es demana una solha (palaia), que troba molt bona.
Amb cerveses, 6,50 € x 3

Ens ha faltat tastar la bifana, un entrepà redó amb carn de porc que es prepara en el moment (thecitytailors); i entrar en una tasqueta de vinhos e petiscos (tapes), i els cellers...

A Porto hi ha moltes confeitarias i a algunes se'ls en van els ulls en les escaparates. Encara que semble l'hora de les postres, el primer que tastem a Porto són els pasteis de nata (com els de Belém, pasta fullada i crema pastissera)

També són ben típics els bolos d'arròs, semblants a una magdalena.

Un lloc bonic per a fer-se un café és la Galeria de París, al carrer homònim, darrere de la llibreria Lello; amb un 600 penjat a la paret i milers de joguines i coses antigues. Quan ens cobren els pingos, no ens ho podem creure, 0,60 €!

xixerone

O el café Majestic (encara que nosaltres ens fem un porto caríssim, i de la casa), a punt de fer un segle, al carrer Santa Caterina (diariodelviajero).
(Ens han faltat el Piolho D'ouro,  Il caffé di Roma, A Brasileira... encara que hem passat per la porta).

Quant al porto, no hem estat a cap celler, però n'hem tastat de ben diversos

El vi de Porto és un vi generós de l'Alto Douro, Portugal; al vi, s'afegeix alcohol abans d'acabar la fermentació.
El raïm sol ser Touriga Nacional, Touriga Franca o Tinta Barroca, però n'hi ha molts altres.
Hi ha dues categories bàsiques de vi: el que ha madurat en botelles de vidre segellades, sense contacte amb l'aire (maduració "reductiva"), Ruby, i el que ha madurat en bótes de fusta, la permeabilitat dels quals permet una certa exposició a l'oxigen (envelliment "oxidant"), Tawny.
També hi ha blancs i rosats. Hi ha els Colheitas, els Vintage...
Prop del riu hi ha els cellers (o almenys botigues) de Cálem, Ramos Pinto, Sandeman, Quevedo, Taylor's, Offley, Niepoort, Ferreira...
El Cais de Gaia, des d'on es veu la ciutat a l'altre costat del riu, és un bon lloc per a fer-se una copeta de porto, és magnètic, podries passar hores, dies...

I una foto millor, del grans A2

El blanc sec d'Andresen m'ha agradat molt. Aquest l'he tastat a l'altra vora, al Cais da Ribeira, en l'Azeitoneira do Porto.

Una ciutat molt bonica: carrers, costeres, riu, ponts, mar, tramvies, cafés, mercats, botigues (lojas), llum, colors...

I ara diria allò de "muito obrigada", però la veritat és que m'han embolicat bastant. Pensava que els homes deien "obrigado" per a donar les gràcies i les dones "obrigada", però en la pràctica...