Jo diria que el plat típic d'Irlanda és la creïlla. En el mateix plat, te la poden servir bullida, fregida i en puré! Hi ha varietats amb nom propi com el Colcannon (puré de creïlla, col, mantega, sal, i pebre) o el Boxty (pancake, puré fregit en la paella).
El pa també té una presència important; el solen fer a casa amb motle (hi ha molt pocs forns de pa, a penes n'hem vist algun), amb farina integral de diferents cereals i amb soda (baking soda). Saborós, deliciós, addictiu untat amb matega.
Aquests són alguns dels plats que hem anat tastant:
Seafood chowder: sopa o crema amb verdures, brou de peix i fruites de la mar (gambes, clòtxines...) i pa.
recepta
Sopa del dia: normalment de creïlla amb carabassa, o porros, o ceba, o col llombarda...; all, gingebre...; amb pa negre i mantega.
El salmó és omnipresent (fresc o fumat; com que estàvem per la zona, havia de ser el salmó de Burren) i diuen que el bacallà és típic, però nosaltres no n'hem menjat.
http://www.burrensmokehouse.ie/burren-smoked-irish-salmon-1.html
A Dingle menjàrem llobarro i una espècie de lluç pescats en la zona.
A la foto falten les creïlles fregides.
També falta el pa negre amb soda, casolà, un dels millors de tot el viatge (bo per a començar, per al sopar, per a les postres...)
És molt comú demanar un plat de clòtxines per a una persona, i solen fer-se amb crema i herbes.
Recepta de clòxines amb Guinness
I també és habitual compartir unes ostres.
Amparo volgué acompanyar-les amb una Guinness. Jo, més clàssica, amb una copeta de vi blanc francés, garnatxa blanca, 2010 (5,50 € la copa)
I el més típic de tot, els Fish and Chips (encara que mai no en menjàrem al carrer)
Guinness Irish Stew: estofat de carn de corder, creïlles, cebes i julivert, cuit amb Guinness, clar.
He posat la Guinnes al títol, i encara no n'he parlat, doncs a cada plat (excepte al desdejuni) poseu-n'hi una pinta (o mitja. 1 pinta = 0,568 l). I per acabar el dia, una altra.
També n'hem begut d'altres: Smithwick’s Pale Ale, Smith, O’Hara’s Pale Ale, Harp...
I no m'ho puc creure, no tinc cap foto de les ametletes d'Aras que ens va preparar Jose i que ens han acompanyat tantes cervesetes.
Hem vist moltes vaquetes, ovelletes i cabretes (és tot tan verd: l'illa maragda), però hem menjat poc de formatge. Als barets no se'n posen tapetes com ací.
Amparo, haurem de tornar per tastar aquest de la foto, el Cahill's Irish Porter, amb Guinness, clar.
També hem descobert arboços als llacs del parc natural de Killarney. Són d'origen mediterrani, però l'arbre es fa molt més gran i la fruita madura abans (en juliol ja està madurant). També hi circula la història sobre el seu poder embriagador.
I l'últim descobriment: si busques el Comoloco a Múrcia, doncs això, et miren com a un boig, i allà en un racó d'Iralnda, et trobes açò! El Comoloco (jumilla), el Naire (Castilla-León), i pebre roig de Múrcia, i melons, i albercocs, i conserves espanyols...
El que no hem acabat d'entendre és per què a les botigues es pot comprar vi, però no cervesa. Algú m'ho pot explicar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada