Cites amb vermut

Per què he triat aquest llibre? No ho sé, no estava en les meues llistes de favorits. Els barbuts no m'agraden massa, però els vermuts sí; em feu gràcia allò d'una aplicació per a cites gastronòmiques i que l'autora fora profa de secundària, a més d'escriure en la revista Foodie Culture Barcelona, col·laborar amb el suplement «Criatures» del diari Ara, tindre quatre fills... Com poden fer tot això?

«M’al·lucina descobrir nous llocs i que em recomanin els plats imprescindibles de cada casa. Tinc un xat de WhatsApp amb mi mateixa amb una llista de llocs pendents que no para de créixer [...] És que no puc més. Com han pogut sobreviure els restaurants de Barcelona sense pops, tàrtars i coses trufades? Em moro d’avorriment davant d’aquestes cartes clòniques que comencen amb una croqueta i acaben amb un pastís de formatge desfet. [...] També descarto directament les cites mandroses que et diuen: «Tria tu, a mi m’agrada tot. Qualsevol lloc em va bé». O la pitjor frase que em poden dir: «El menjar és el que menys importa». [...] L’app es diu Foodie Match i potser queda fatal que ho digui jo, però és la bomba [...] Si hi ha aplicacions per anar d’excursió o per jugar al Trivial, per què no una app de cites gastronòmiques?»

Divertit, amb anècdotes increïbles (encara que l'autora diu que totes estan basades en fets reals), tot i que de vegades vas llegint ja en diagonal. Això sí, voldríes pertànyer al grup d'amigues de la protagonista; com diu Alba Richart "una paia desperta, culta, intel·ligent, amb bona conversa, que sap gaudir dels plaers de la vida, enginyosa, sensata però atrevida, irònica, crítica i amb un sentit de l'humor desbordant; en definitiva, és l'amiga que totes voldríem tenir" (Magda Minguet o la Gemma?).