Jo no dic ni que sí ni que no, si crec o no en la fetilleria malèfica, però el cas és que sí que he trobat una màgia molt especial en el meu primer viatge llarg amb el CUM (sí, en calendari lectiu no apte per als que treballen, hehe) a la Selva Negra (der Schwarzwald / la Forêt-Noire / Marciana Silva <marca=frontera) i Alsàcia. Tot i que aquestes zones estan separades pel riu Rin i que actualment pertanyen a dos països diferents, han pertangut en algun moment al mateix i tenen molt en comú.
No, no és un viatge gastronòmic, però alguna coseta hem tastat.
Quins són els plats típics de la regió (Schwarzwälder)?-Flammkuchen o Flammenkuchen o «coca flamejada», és una no-pizza, amb massa com de gaspatxo, fineta, amb crema agra, ceba i cansalada.
En mengem a la festa de carrer de Haslach i també en una parada de carrer de Heidelberg
-Embotit amb pa de ségol o Vesper mit Schwarzwälder Bauernbrot, sol ser fumat: pernil (Schinken), cansalada (Speck), salsitxa (Wurst), formatge, rave picant, mostassa, verdura...
Al desdejuni de l'hotel ( a Haslach im Kinzigtal; S d'ara endavant) en mengem cada dia.
Normalment amb brötchen (panet), brètzel (<bracellus “braç menut”) i alguna coca dolceta; formatges i fruita; de vegades, iogurt. Ah, i suc de ruibarbre (hi ha els sucs clàssics embotellats, però aquest és més exòtic per a nosaltres, no?)De brètzels, en menge uns quants (Baden-Baden -Peter's Gute-, amb formatge; la bäckerei del poble Brot-und Feinbäckerei Jetter; el super Rewe; el desdejuni de l'hotel...)
-Hi ha també moltes melmelades, tomaca, ous bullits, remenats... ensalada de salsitxa agra (wurstsalat), a tiretes, amb ceba, cogombrets i mostassa
-Fädlesuppe o Flädlesuppe és una sopa de brou de carn (normalment vaca) amb tires de Pfannkuchen, com una crep o coqueta (la de la foto és pareguda a la que mengem al Gasthaus zum Grünen Baum de Haslach -G més avant-, amb més brou i menys pasta)
Spätzle és una paraula d'origen sueu, diminutiu d'spatzen (teuladins). Diuen que es diu així perquè quan es couen els spätzle i es posen en un plat, semblen el niu d'un pardal.
Acompanyen moltes vegades altres plats, per exemple aquest, al G, amb un cordon bleu (llibret de llom, pernil dolç i formatge; encara que és més habitual el Schnitzel mit Pommes, filet empanat amb creïlles fregides)
El sopar a l'hotel (S) és de tipus bufet.
Guisat de carn
Pastís de creïlla (kartoffelgratin)
Boletes de verdura
Postres: panacota?
Tots els pobles estan decorats amb moltes carabasses (supose que per Halloween) i, clar, la crema, amb o sense nata, és habitual (G).
(S)
Brou amb mandonguilles de carabassetaLes Knödel o Klöße són boletes cuites en aigua amb sal
Pit de pollastre amb crema de xampinyons
Spatzle (pasta) amb creïlla (no me'n pose)
Falafel amb salsa de tomaca
Postres: crumble de pruna amb salsa de vainilla
Tots els plats solen dur molta salsa, i la creïlla hi apareix tallada i cuinada de diferents maneres (G)
En aquest restaurant, amb sopar concertat, també ens posen dos dies ensalada, i un dia fins i tot bolets -camagrocs- (mare meua com de plena n'està la muntanya, i quina varietat!)
L'aigua és debades.
Sirà, Garnatxa - 14,5% vol.
24 €
CJVT. 4 communes: Camaret sur Aigues, Jonquières, Violés et Travaillan
A l'etiqueta llegim: C-comme cassis et cerise noir; J-comme jambes fines et délicates; V-comme velouté; T-comme tanins harmonieux)
Compartim al centre:
Choucroute 6 viandes à la bière (19,50 €)
Amb cistelleta de pa.
Café (2 € x 4), Caffé Latte (4,50 €)
Total: 21,70 € x 5
També tastem la lange rote a la Münsterplatz de Friburg
Aquesta salsitxa llarga roja és la típica de Friburg, de 35 cm, prima, sense pell, que es fa a la graella. La pots demanar amb o sense ceba.
Una curiositat, els nadius no la dobleguen encara que se n'isca del panet (el nostre és llarg, però és habitual amb un menut).
I finalment a Heidelberg, una roja picant i una Bratswurg (x 5 €)
Ací també taste el Neuer Wein (vi nou), que està pertot, un most de raïm blanc parcialment fermentat (també n'hi ha de negre).
[El Zwiebelkuchen és un pastís salat de ceba, cansalada tallada a daus, nata i llavors de comí sobre una massa llevada amb rent; és diferent de la Flammkuchen]
A Alemanya, el Pfand és una taxa extra que et cobren per cada botella de vidre o de plàstic que compres (uns 25 cèntims) i que pots recuperar quan la tornes a una màquina o a diferents establiments.
A Heidelberg paguem un dipòsit per la botella de cervesa, pel got de vi i per la post de la coca (entre 2 i 5 €).
L'eisbein: braó (codillo) de porc cuit, no es típic de la Selva Negra, sinó de la regió de Baviera, però també s'hi menja, com el Gulasch (estofat de carn picant), que tot i ser un plat hongarés s'hi ha adaptat a la Selva Negra.
-El pastís Selva Negra, Schwarzwälder Kirschtorte, són potser les postres més famoses de la regió: bescuit de xocolate, crema batuda i cireres, tot banyat en Kirsch, licor de cirera.
Hem tingut molta sort amb els guies, tant amb el de l'agència, Amancio, com amb la de senderisme, Elfriede, que fins i tot ens han convidat en un dels dinars als Vosges;
Podríem haver-la tastat a la Gmeiner de Baden-Baden, però ho fem en un baret (Bergsee) al costat del llac Titisee, amb un café; també tastem l'apfelstrudel.
ell, a un vi negre: Glücksfeder (ploma de la sort) Spätburgunder (Pinot Noir) Rotwein, Qualitätswein trocken. Weinmanufaktur Gengenbach-Offenburg (Aprox. 5,80 €);
ella, a un licor de grosella negra del seu poble, de Martin Gutmann (13 € 0,5l).
En la benvinguda de l'hotel ens ofereixen un suc de poma i fruites roges.
Ens l'hem portat cap ací amb algun imant i amb xocolate.
Desitjant tornar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada