No em vaig poder resistir a la sinopsi del llibre: "Una història plena de tendresa sobre una parella de detectius formada pel pare i la filla del Kamogawa Shokudo, un restaurant amagat a Kyoto, que sempre està ple. L'èxit entre la clientela radica en el fet que este duo singular s'ha especialitzat a preparar exactament el plat que el públic anhela i recorda del seu passat i no és capaç de reproduir o trobar. Kamogawa Koishi i el seu pare Nagare, antic detectiu, escolten les confidències dels seus comensals, que anhelen reviure un moment màgic, investiguen la seua història i el seu entorn, i recreen els plats cuinats pels seus éssers estimats".
L'estructura dels contes és sempre la mateixa: a algú li costa molt trobar la taverna; hi menja i s'extasia; conta el seu problema a la filla: vol tornar a tastar un plat del qual a penes recorda res; en dues setmanes el xef i detectiu Nagare li presentarà el plat a taula i li revelarà detalls que no sabia o no recordava.
Curiós, tendre, de lectura agradable. I prou.
Hi ha personatges entranyables i curiosos. Volia destacar un fragment d'una assídua a la taverna, la senyora Tae: "(...) los detalles importan. El desmoronamiento de una cultura comienza con la perversión del lenguaje. ¿Qué va a ser de nuestra repostería wagashi si toleramos que se la compare con simples «postres» y «dulces»?" Doncs això, llengua i cultura. I bona cuina, hehe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada