Un tal JB, Joan Bohigues

dissabte, 25 d'abril del 2015. 

Novament, trobem vi i literatura junts.

Presentació a la llibreria café Cosecha Roja (Puerto Rico, 51, Russafa) del nou llibre de Joan Bohigues, Un tal JB (Chiado Editorial, 11 €).
S'hi parla sobre si el llibre pertanyeria o no al gènere de novel·la negra i al subgènere hard boiled (violència, sarcasme, ritme trepidant...), sobre la relació cinema-literatura-còmic, sobre la llengua dels personatges, l'ambientació...

---------

[Aquesta és la primera vegada que llig Joan en castellà, però entenc que, tot i que siga valencianoparlant, el seu bagatge (pel·lícules, còmics, novel·les, notícies ... ) l'ha anat construint fonamentalment en castellà i això pesa a l'hora d'expressar-se.
I jo m'alegre que el protagonista no parle valencià, no em cau bé, encara que alguns (com bourbonstreet) troben que, tot i ser un canalla, es guanya l'afecte del lector.
Em fa gràcia que a l'exdona i jutgessa li diguen Amparo; que hi apareguen llocs com l'avinguda Blasco Ibáñez de València, la Direcció General de la Policia a Ramón y Cajal, els cines Albatros, el Vivir sin Dormir de Les Arenes...; que al protagonista li diguen JB (whisky, Joan Bohigues...) i haja estudiat Contemporània i no vulga ser professor de Secundària; que apareguen referències literàries i cinematogràfiques...
M'agrada molt que els capítols porten nom, ho trobe un joc literari interessant, un element sovint humorístic que dóna algunes claus: La dulce Maria y el Love Feroz; La Bella y el bestia; Arenas de sangre; Asín te pudras, peaso cabrón; Boris Vian dixit; Tu serás mi Gilda; Pitufa Ma Baker; Kinder sorpresa...
No entre en la classificació de gènere, però trobe que és un llibre recomanable.]

----------------------

De vesprada, a la mani en defensa de la llengua, la cultura, l'esperança del canvi...

I a la nit, al concert Festa Pel canvi. Ai, aquells anys a la Plaça de Bous... Enguany, en un descampat al polígon industrial d'Alboraia!

Quina marató! Estic baldada; el mal és que no sé si molt esperançada, tot i que quan t'envoltes de gent il·lusionada sembla que tot és possible. L'endemà, en posar la ràdio... quanta misèria!