diumenge, 10 d’agost del 2014

25 anys sense Mallorca


Com pot ser que faça vint-i-cinc anys que no visite Mallorca? Hi havia anat amb el col·legi en el 79 (amb totes les visites turístiques de rigor) i hi havia tornat amb els "mallorquins" en el 89 (racons preciosos, platges increïbles...). Tocava el 99, no?
Enguany, a última hora i de forma precipitada, ha arribat una miniescapada de quatre dies.
Tenim tantes recomanacions i coses pendents que ens entra un poc de vertigen, però no, cal relaxar-se i disfrutar.

Comencem amb la visita a Palma i, seguint les recomanacions del llibre gros de Petete (podem llegir-hi "Hono"), anem al mercat de Santa Caterina de Palma, al baret Can Frau. És un poquet tard i pensem que potser ja hauran tancat, però arribem a hora, encara que ja no els queda quasi res: pica pica de sépia, ensalada russa i trempó (tomàtiga, pebre trendre verd i ceba), amb un panet com el que ens posava Clara a S'horabaixa. Amb unes cervesetes (13,50 €)

Trobe que ens hem perdut uns plats deliciosos de la cuina tradicional mallorquina com albergínies farcides, frit, mandonguilles, tripes, tombet, raoles de verdura, sopes mallorquines, arròs, conill amb ceba... En fi, un altre any serà.
És una parada que sols té tres tauletes a l'interior, per tant és fácil que et toque el taulell. Sempre hi ha turistes, clar, però també molts habituals. No hi ha presses, i pot haver-hi una taula ocupada per algú fent-se tan sols un vinet o una tapeta mentre llig tranquil·lament el diari i ningú no els diu res. Ambient distés i cordial. Absolutament recomanable.

gastronomicament.cat
soulkitchen

Després ens mengem un geladet a Can Miquel (Jaume III, 6, Palma). Recorde de l'altra vegada com em va sorprendre la quantitat de varietats que hi tenien, sobretot les salades.

I més tard berenem a Can Joan de S'Aigo, fundada l'any 1700 segons hi podem llegir. Per a ser ben típiques, una ensaïmada i una orxata d'ametla.


És un local tradicional que mereix la pena visitar. C/ Can Sanç, 10. Prop de la Plaça de Santa Eulàlia. Si tornem a l'hivern ens farem un xocolate i uns quartos.
lesreceptesquemagraden

Banyalbufar és un poble preciós de la serra de Tramuntana. El topònim prové de l'àrab, i significa "construït vora la mar", encara que també he trobat altres significats: "vinya al costat de la mar" (la veritat és que és terra de vins, amb les marjades -bancals- plantades de malvasia i manto negre de cara a la mar), "casa de la mar", o "construcció de banys"...
Can Pico
Visitem el celler que tenim al costat del poble, Son Vives, menudet, però preciós (Enòleg: Toni Darder). VT Mallorca

Juxta Mare Malvasia 2013
100% malvasia
14 % vol
Aprox. 24 €
Fruita blanca, cítric, flor, àcid.

N Negre Son Vives 2009
Cabernet sauvignon, merlot, sirà, manto negre
12 mesos en bóta de roure Alier, Nevers i Caucàsic
14 % vol
Aprox. 10 €
Fruita madura, balsàmic, acidesa alta.

"Verema a Son Vives"

Després, al festival de jazz, tindrem ocasió de tastar-ne un altre

Fusió de blancs 2013
Malvasia, chardonnay i prensal blanc
Aprox. 11 €
(Servit en gotet de plàstic) Fresquet i càlid alhora

"Aquest vi és l’única cosa que mancava al sopar de carrer de l'anunci de la Damm (2012) rodat al mateix poble de Banyalbufar: un bon vi a taula!" (Viníssim)

En aquest lloc també tastem
Cornet Blanc Malvasia 2013
100 % malvasia
Aprox. 22,50 €
Fruita blanca madura, herba, lleuger toc mineral i de cítrics.

La fil·loxera de 1891 (després de les plagues de l'animaló i la cendrada) va acabar amb el cultiu de la vinya i l'elaboració de vi . Però en els 80 del segle passat un grup de gent entusiasta tractà i replantà algun cep de malvasia que hi havia sobreviscut i a partir d'açò es fundà la Cooperativa Malvasia de Banyalbufar, amb la seua marca Cornet.
firstmallorca "Vi malvasia"
gastroteca.cat


Hem tingut la sort d'estar a Banyalbufar un dels cinc dijous del Banyalbujazz, aquest amb Funk Off & Bobby Alexander. A més a més podem disfrutar d'una posta de sol mágica i d'uns vinets de la terra fantàstics.
La majoria de la gent és de la zona, molts hi tornen a passar l'estiu, tots se saluden, hi ha gent de totes les edats, alguns s'animen a ballar, quasi tots segueixen el ritme amb peus, o mans, o cos... Molts bevem vinet, alguns cervesa i alguns dels més joves porten la botelleta de casa.




Altres vins que tastem:


MD Mil Cinc-Cents
Cabernet sauvignon, merlot i sirà
14 % vol
Edició limitada, solament se n'han fet 1.500 botelles, i nosaltres tenim el priviligi de tastar-lo a Son Tomàs.
Celler Ca'n Pico. Banyalbufar
Enòleg: Guillem Vanrell
Fruita, confitura, espècies. Agradable.


Bisbals de Son Bordils  VT Mallorca
55 % merlot, 23 % cabernet sauvignon, 20 % manto negre, 1 % sirà, 1 % callet
16 mesos en bóta de roure americà, francés i hongarés
15 % vol.
Finca Son Bordils. Inca, Mallorca
Aprox 5 € (14  € a Valldemosa)
Fruita molt madura, balsàmics,



Aquest vi ens el bevem assegudes en l'abeurador de Valldemossa, després de refrescar-lo en l'aigua, escoltant un concert de piano i oboé al recinte al qual no hem pogut accedir.


L'acompanyem amb una coca de trempó, i uns robiols de brull (encara que els famosos són els de confitura d'albercoc) i coca de patates del forn  Ca'n Molinas.


En aquesta "Carta desde la isla", de Clara Ruiz, podeu llegir sobre "el panorama vinícola de Mallorca", amb tant d'amor i tanta emoció que aborrona.


Destacaré també altres "marcs incomparables" on hem dinat o pres alguna coseta:

-Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, Es Baluard  (dimarts, 29 de juliol)
L'escultura "Bou" de Calatrava ens atrau des de lluny, i hem de reconèixer que torcem el morro quan en descobrim l'autor. Un espai agradable.

mallorcadelujo
- Cala Estellencs  (dimecres, 30)

canalviajes
La cala de Banyalfufar està tancada perquè estan en obres (no deuen haver tingut temps a l'hivern...), i per això anem a la de Sa Galera, que no ens agrada massa, i després a la d'Estellencs. Hi ha un baret penjat a la cala per a fer-se una cerveseta o un tallat.
L'accés a l'aigua no és fácil, la gent ho fa per la zona de barques. S'hi està bé fins... l'atac de la medusa!!!

- Restaurant Son Tomàs  (dimecres 30 juliol)
Carrer de la Baronia, 17. Banyalbufar
Les olivetes negres de l'aperitiu ja em fan perdre el sentit...
Hauríem d'haver de demanat peixet, o arròs, però ens abelleix una ensalada amb poma i formatge de cabra i un tombet (creïlles, albergínia, tomaca, pimentó i all, tot fregit per separat).


Havíem demanat frit, però el cambrer ens recomana els calamars perquè teníem massa creïlla. Un altre plat que queda pendent.


Les vistes des de la terrassa del restaurant són espectaculars. S'hi està tan bé! Quina calma, tot i les rises de la taula de Clint Eastwood, que el tenim al costat, vinga xarrar amb el cambrer.

Cervesa Sullerica Fosca
4 tipus de malta d'ordi diferents i una malta de blat, tres tipus de llúpol, llevat especial, aigua de Sóller, cacau pur i flor de taronger.
6% vol.
Sullerica. Cervesa amb flor de taronger. Sóller, Mallorca

Cervesa 3,50+2,50 €;
Copa de vi Mil Cinc-Cents  5 €
Cobert: 2 € x 2
Total: 47,47 € (2 pers)

-Al Café Bellevista  de Banyalbufar també tenen una preciosa terrassa cara a la mar, però ni m'entenen quan demane un pamboli... I el croissant, ben normalet. (dimarts, 29)

-Hostal Villa Verde, Deià (dimecres, 30)
booking
Tot no pot eixir perfecte. L'anunci que tenien suc de taronja i una caixeta amb taronges molt fotogènica em fan venir ganes d'un gotet de suc... natural. Però no ho és. I com em queixe si no ho posava enlloc? No puc evitar sentir-me enganyada. De tota manera, les vistes i la calma mereixen la pena.

-Després d'un bany a sa Coloni Sant Jordi i a la platja des Trenc i seguint malament les indicacions de Petete, arribem a Cala Figuera i parem a dinar en un lloc bastant turístic, però com que ja és un poc tard la gent ja se n'ha anat i s'hi està molt bé, i la vista mereix la pena (dijous, 31).
Restaurant L'Arcada
C/ Mare de Déu del Carme, 80 Cala Figuera (prop del parc natural Mondragó)
Calamarçons fregits, verdures a la planxa, calamar sencer arrebossat. Tot boníssim. I cervesa.


 Total: 43,35 € (2 pers.)
Una pregunta sobre per què L'arcada no porta article salat enceta una conversa molt interessant amb el cambrer, un mallorquí casat amb una alemanya, com tants d'altres...

- Hostal Sa Baronia, Banyalbufar
Al balconet de l'hotel ens bevem el vi que havíem comprat amb uns pastissos de carn de Can Pomar (Campos)
ambcompte
Menjant-te una ensaïmada d'aquet forn, entens per què es diuen així les ensaïmades, són saïm pur, sagí.
Un altre dia ens mengem panades de formatge de cabra i mel i cocorrois de verdures comprats a Il Giardino, Pollença. Encara ens queda vinet.
A la terrassa de dalt ens prenem algun café del desdejuni o algun gotet d'aigua.
I a la piscina, on s'ajunta la vista de l'aigua amb la de la mar... s'hi està en la glòria.

booking
Anècdota divertida, o no, és la que ens passa un dia desdejunant. L'ama -una dona de 74 anys- parla animadament amb tots els clients, en alemany, en francés, en català... també ve a parlar amb nosaltres, clar, i parlem del Matas, que està a la presó, del de los trajes, de la corrupció... fins que arriba l'hora de parlar de la llengua i aquesta dona va i resulta que és una anticatalanista consumada, "que sí que hem tingut els valencians el que s'ha de tindre perquè no es done català a les escoles", que "què s'han cregut els catalans que no entenen ni el que és una tomàtiga". I jo, conciliadora, "dona, no passa res, és veritat que nosaltres estem desdejunant, vostés berenen, els catalans esmorzen..., però, en quina llengua estem parlant vosté i jo? No és la mateixa?" Arrufa el nas, se'n passa al castellà i se'n va, i així quasi fins a l'últim dia, que em parla en francés i finalment en "mallorquí".


- Hotel Formentor
Un gintonic de Xoriguer (molt poqueta ginebra, que conduïsc) i un de Beefeater, amb Schweppes Premium, als jardins de l'hotel veient la mar, imaginant l'Orson Welle, el Truman Capote...
(10 € x 2 + 2,60 € de suplements, no sabem si són per no ser clients, per estar a la terrassa o per què...)

Un final perfecte per al viatge després del bany a la cala Pi de la Posada de Formentor i la pujada al far.
Llàstima que no arribem a l'última posta de sol a la torre de ses Ànimes o Sa Torreta, a Banyalbufar.
Queda també pendent la baixada a Cala Figuera (una altra distinta de l'anterior, aquesta de camí al far), on els vaixells sembla que leviten.

Espere que no passen 25 anys més per a tornar a ses illes...