dilluns, 23 de desembre de 2019

Dilluns i ... esmorzar

dilluns, 23 de desembre del 2019
Com m'agrada eixir un dilluns d'hivern a passejar per la ciutat! Sí, ahir a les 5,19 hores començà l'hivern; qui ho diria? Fa un dia primaveral del tot; no m'he posat ni el carsenet. I com que Esperanza ens va enviar un correu on ens anunciava que avui obria per a dedicar-nos l'esmorzar als profes, no m'hi he pogut resistir.
I aprofitant que el Pisuerga no passa per València... que vos sembla la moda de "l'esmorzaret"? D'on ha eixit? Crec que el Paco Alonso hi té alguna cosa a veure (ValenciaBonitaEl Comidista, ValenciaSecreta, DirectoAlPaladar, LasProvincias, Traveler1Traveler2, blog Esmorzaret, facebook L'almorsaret, fb La ruta dels esmorzars...)
Els Premis Cacau d'Or 2019 (Paco Alonso, CulturaDelAlmuerzo, Amstel) als millors locals de "l'esmorzaret" valencià han recaigut sobre:
Puerta del Mar
— Casa Montes (fb)
— Bar Mestalla (fb)
— Casa Sanchis, La Tulipa (Gandia, 1939) (fb)
— Avenida 2.0 (Massamagrell) (fb)
— Don Color (Gandia) (fb)
— L' Ateneu d'Alaquàs (fb)
— Bar el Mercat de Xàbia (fb)
— Bar L´Institut (Riba-roja) (fb)
— Las Planas (El Grau de Castelló; entrepà de sépia) (fb)
(Cacau d'Or 2018, 2017)

Sabeu que sempre m'he manifestat defensora del ritual de l'esmorzar, a mitjan matí (entrepanscompartits), i detractora del "almuerzo de trabajo" a l'hora de dinar, però no acabe d'entendre allò de "l'esmorzaret", que damunt parla en castellà, i a més a més em recorda massa al "caloret". En fi, diuen que "les manies, no les curen els metges"...

I tornem a l'Esmorzar del Professor que ens dedica Esperanza (14 d'Abril, plaça del Pilar).  L'entrepà dels dilluns és de pit de pollastre marinat, formatge, maionesa de llima verda i ruca, i està boníssim; i també en té d'ou remenat amb carxofes, alls tendres i un altre ingredient que pot ser formatge de cabra, llom, pernil... Triem el llom. Amb detall d'olives i cacaus, una beguda i café val 5,50 € (x2)

Jo, amb una copeta de vi Azua Roble (Vitivinos, Villamalea); Jj volia un suc de taronja, però no en queda; es conforma amb una Coca-Cola Zero.
Jo acabe amb un talladet.
Que bé s'està en la "terrasseta"! No fa solet, però tampoc fa gens de fred.
No vos podeu perdre l'ESMORZAROT del 14 d'Abril!

No parlen valencià.
----------------------------
Continuem el passeig de dilluns laborable, que ens duu a un dels forns d'aquells de "el millor pa de València", el forn-pastisseria Alfonso Martínez (Ercilla*, 17 - el Mercat, Ciutat Vella), que està impossible de gent. Comprem un pa negre de massa mare (diuen que tot el pa ho és) i unes coques cristines de carabassa.

Parlen valencià.
--------------
*El carrer Ercilla va des de l'encreuament Abaixadors-En Bou-Sabateria dels Xiquets fins a la plaça del Mercat, passant per la plaça del Doctor Collado. Antigament es va dir “de la Porta Nova” (trencament de la muralla) i “de la Llotja” (per la llotja de l'Oli, anterior a la Llotja de mercaders). El carrer està dedicat a Alonso de Ercilla y Zuñiga (Madrid, 1533-1594), autor de L'Araucana, poema èpic, escrit en trossos de pell o teles brutes, on narra la guerra dels terços espanyols contra els indis araucans de Xile en temps de Felip II.