divendres, 20 de juliol
Sempre quedem a sopar per als nostres aniversaris, sempre divendres, sempre al Gurugú de Meliana, sempre sense reservar... les amigues de sempre. Però aquesta vegada hem quedat per a un Sant, i va i resulta que hi ha vaques i bous embolats!!! I el Gurugú està en plena "plaça de bous". Necessitem una solució d'emergència. El racó no ens val. L'Avenida, tancat. En la plaça Noia (plaça del mercat) hi ha molts barets; quin triem? Va: Pa, oli i sal.
Recordeu aquells esmorzars o berenars amb pa, oli, sal i pebre-roig (piberoig en déiem)? Que senzill i que bo!
Els balears tenen el pa amb oli (pamboli)
i els catalans el pa amb tomàquet.
Com sempre, elles demanen un entrepà; i jo també m'hi apunte, encara que habitualment demane ensalada: un Pa, oli i sal; no és el bàsic, sinó que porta cansalada, creïlles fregides i ou. El pa no és el millor, però me'l menge ben a gust.
Amb una gerra de cervesa i café o infusió, menys de 8 € x 3
Parlen valencià
"Pa amb oli i sal", El turista. Blaumut
Esmorzarem pa amb oli i sal,
Ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
La tarda és llarga i potser més, molt més, la nit.
(...)
Estant a la plaça escoltem la carcassa de les 12: comença el bou. Ma que si s'escapa i ens agafa? Que poc m'agrada aquest costum de posar boles de foc als pobres bous i amussar-los!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada