diumenge, 7 de maig de 2017

Mareta meua

dissabte, 6 d'abril del 2017

Ens abellia dinar en algun lloc de l'horta, però al final ens quedem a València. Els restaurants estan de gom a gom, sembla que avui i demà moltes mares tindran sort i eixiran amb els fills a dinar. I moltes no, ja ho sé.

Diu la Viquipèdia que el Dia de la Mare és una festivitat que se celebra en tot el món; les primeres celebracions es remuntarien a l'antiga Grècia, on se li rendien honors a Rea, la mare dels déus Zeus, Posidó i Hades; els romans l'anomenaven La Hilaria i se celebrava el 15 de març en el temple de Cíbele. Els primers cristians van transformar aquestes celebracions en honor a la Mare de Déu i el santoral catòlic la féu coincidir amb la festa de la Immaculada Concepció. El seu origen comtemporani es remetria al Mother's Friendship Day i les Mother's Day Meetings, organitzades en 1865 o 1868 per Ann Maria Reeves Jarvis per a intercanviar opinions sobre temes d'actualitat.
I a l'ara.cat ("Aboliràs el dia de la mare", Mònica Planas) llig que la seua filla Anna Jarvis, va aconseguir que fóra declarat el Dia de la Mare en 1914, el segon diumenge de maig. I que de seguida se'n va penedir .

A lared21 trobe que fou Julia Ward Howe qui, en 1870, convocà les mares perquè es rebel·laren contra la guerra.
A Espanya, la celebració del 8 de desembre canvià al primer diumenge de maig en 1965. Quina casualitat, el 65!
Jo no entraré a valorar si cal celebrar-la o no. Recorde que de xicoteta em feia molta il·lusió preparar el regalet a l'escola i després sempre he intentat fer un poquet de festa. Aquesta setmana he sabut que hi ha un club de malasmadres, i unes altres que s'anomenen hipomadres, ben distintes de les mares lloca o de les supermares. Si jo haguera sigut mare, ben segur que hauria sigut de les primeres, però he tingut molta sort, la meua és de les segones.

Marinetta mia. Carrer de la Mar, 3 - La Seu  - 963 925 091


Compartim dos plats al centre
- Caponata (albergínia, ceba, api, pimentos de colors, pinyons...). Me l'havien recomanada i sort que l'hem demanada perquè ens ha agradat a tots (6 €).


- Ensalada de ruca, tonyina fresca marinada, ceba morada, tàperes i olives negres Gaeta (9 €). També ens ha agradat.

Monastrell El Sequé 2015  Vins Alacant
90 % monastrell, 10 % sirà
4 mesos en bocois de 500 l
14,5 % vol.
Artadi. El Sequé. Pinoso, Alacant
Vicente Milla
14 € (10,10 € Vinissimus)

Fruita madura, sotabosc, fàcil de beure, agradable.



I després cadascú es damana un plat.

Jo em demane panciotti d'albergínia, scamorza, tomaquetes, alfàbega i parmesà (11 €).


No m'havia atrevit amb els calamars picants, perquè he preguntat i m'han dit que allò era la pregunta del milió, però que sí, que picaven un poc. L'home de la casa sí que s'hi ha decidit. I no picaven a penes. Amb cuscús a l'estil sicilià (12 €).


També hi ha hagut una pizza Sophia (totes les pizzes tenen nom de dona) amb xampinyons i pernil dolç (8 €)

Lasanya de bolets i verdures (9 €)

Raviolotti de bacallà (14 €)
I per a les postres,
Fonduta al cioccolato amb maduixes i plàtan (7 €)


i tiramisú (4 €)

Cafés, tallats (1,50 € x 3) i tocadet (2,40 €).
Aigua 0,5 l: 1,75 € x 3
Martini (avui sí que és vermut): 5 € x 2
Coca-Cola: 1,90 €
Segona cistella de pa: 1 €

Total: 23,85 € x 5+1
(De nou, convidada. Estan malacostumant-me. Gràcies, mante)

No parlen valencià.

Servei fantàstic.

La carta acaba amb una dita italiana, A tavola non s'invecchia, a taula no s'envelleix... doncs quedem-nos a taula, menjant i xarrant...

Eixim a passejar un poquet; en passar el carrer de les Avellanes*, el carrer de la Mar passa a ser barri de Xerea. Ma mare nasqué al carrer de la Mar, 26, i encara que la finestra de l'habitació on diu que nasqué ja no està, ens fem una foto on se suposa que estava.
[*Segons sembla, el nom del carrer li ve d'un miracle de S. Vicente Ferrer, que davant d'una sequera va dir que caurien gotes de pluja tan grans com avellanes. EveryThingValencia]
Continuem pel carrer del Governador Vell**, i ens trobem que a l'Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats estan fent el Besamans (les falleres majors el faran dissabte 11).
El pati tan xulo de què m'havia parlat Ester, Wayco, està tancat avui.
Tenim la sort que un veí està entrant el cotxe en el número 30 i, com que ens veu que aguaitem amb interés, ens convida a passar. Ma mare recorda on vivien les amigues de sa mare, fins a la riuada del 57, i l'home ens assenyala el taulellet que marca fins on arribà l'aigua. Ais, llàstima que no he fet fotos!
[**El carrer pren este nom pel cavaller Ramón de Boil, governador de València durant el regnat de Martí l'Humà, que va ser assassinat a principis del s. XV per un membre de la família dels Centelles. (EveryThingValencia)]
Carrer Aparisi i Guijarro, Nàpols i Sicília, Palau, la Barcella, Cabillers (intentem pujar a la terrassa del Petit Bistró, però hi ha massa gent i no ens deixen), plaça de la Reina.  En la xocolateria Valor ens fem dos cafés del temps, dues orxates i una llima (10,30 €).

Un dia ben bonic.

-------------

"Les 10 característiques de les mares valencianes"

2 comentaris:

Amparo ha dit...

"Volguda neboda gràcies per escriure i compartir estes vivències, enveles-ada em deixes. un abraça."

Almàssera ha dit...

Aisss, la meua incondicional tieta...