Aquesta vegada arribem amb sol a Londres, però l'alegria durarà poc, no més d'un parell d'horetes. Qui diria que estem en estiu?
Hauríem volgut arribar a dinar al Borough, el mercat gastronòmic més important de la ciutat, sobretot dissabtes, però se'ns fa un poquet tard.
"Borough market, el mejor mercado de Londres"
Ens conformarem en un restaurant turc prop de l'hotel, Koza (82 Kennington Road).
Per a compartir, humus i Ispanak tarator (espinacs amb oli, all, iogurt i tahina).
Jo em demane una mussaca vegetal i els altres plats són Iskender Kebab (de pollastre, amb salsa de tomaca, iogurt, mantega i menta; novament hi ha la confusió döner-xauarma) i Angus steak.
Per a beure, tot turc també: una copeta de vi Yakut i una cervesa Efes Draft (nom en honor a la ciutat d'Efes); tenim problemes per a explicar que també volem una clara, amb llima (el més semblant deu ser una Shandy).
Tres cafés, però no turcs sinó exprés.
Total: 23,25 £ (aprox. 33 €)
Lloc agradable (encara que està buit -potser ja han dinat tots-) i qualitat correcta.
Després d'una volteta amb la London Eye i per a esperar el quart element, ens fem una cerveseta (Efes Pilsner, Cobra) a Troia (a 3,95 £ (aprox. 5,60 €), prop del County Hall.
A la nit volem fer una cervesa al pub St Stephens Tavern (10 Bridge Street, Westminster), però ens fan pujar al pis de dalt i ja posats, sopem un poc: jo, una fish pie -ben correnteta-, i els altres, hamburguesa. No ens volen posar cervesa anglesa dels tiradors de baix i hem de conformar-nos amb cervesa del tipus Kronenbourg (4,20 £).
Servei jove i amb poca paciència.
Una de les estrelles gastronòmiques a Londres és el menjar hindú, i el barri de Shoreditch és una de les zones de moda; a més a més és diumenge i la ciutat ofereix bons mercats: Old Spitalfields Market, Up Market (un edifici vell amb roba i parades de "menjar ètnic" -espere que més autèntiques que la espanyola-), Brick Lane Market...
"Shoreditch y Brick Lane"
"Comiendo algo en Brick Lane"
Seguint una recomanació, busquem el restaurant Clifton per a menjar un bon "curri", però no el trobem (pensem que deu haver tancat i ara és un altre restaurant). Al carrer hi ha molts restaurants de cuina de Bangla Desh i l'India, i tots tenen un rètol d'algun premi o d'alguna intervenció al Master Chef. Entrem al Preem & Prithi (118-120 Brick Lane). La carta és tan extensa que ens maregem; finalment, el cambrer, depenent del spicy (picant) que ens agrade, del tipus de carn que vulguem i de la salsa que ens abellisca ens confecciona el menú: Chicken Hussainy, Lamb Bhoona, Vegetable Korma,
Thai Massaman Chicken Curry... amb pa, arròs i cervesa Cobra (UK i Xina). I un café no exprés.
No sé si recomanaria el lloc, però el servei ha estat molt amable i el picant ens ha fet riure molt.
Per a descansar del passeig i de la pluja, decidim fer un cafenet o un xocolate, i entrem al Café Royal. Quin luxe i quins preus!: dos xocolates, un te Royal, una aigua amb gas i tres macarrons... 29,25 £! (Aprox. 10,5 € x 4).
Els pubs anglesos tanquen prompte per a sopar i mai arribem a hora al The Red Lion (48 Parliament Street). El dia que aconseguim arribar abans de les 19,30 va i tanquen més tard. Els xics demanen l'Ale & Pie Tasting board, amb tres panades (steak and ESB; chicken, ham hock and honey dew; sweet potato, spinach and goat's cheese) i tres cervesetes.
 |
| redlionwestminster |
Per a continuar menjant pel món i alhora fer l'especial del viatge, triem un peruà, el Coya (118 Piccadilly. Mayfair).
És un local curiós, amb mescla d'estils, modern, i amb gent molt diversa (des del grup de dones musulmanes que van de negre de cap a peus fins als megafashion londinencs).
El xef és Sanjay Dwivedi, natural de Delhi, que féu que Zaika fóra el primer restaurant de cuina índia a guanyar una estrella Michelin, i fou reclutat per Arjun Waney (l'inversor milionari del japonés Zuma). Coneix a Madrid el cuiner i escriptor peruà Gastón Acurio (Astrid & Gastón, 1994).
Com que parlem espanyol, ens atén Jorge, que fa que ens sentim afortunats d'haver sigut atesos per un peruà autèntic. Dwivedi afirma que "I am the restaurant", però Jorge diu que ell és l'únic peruà del restaurant, i per això, com que no ens decidim entre triar a la carta o el menú de degustació (80 £), serà ell qui confeccione el nostre menú.
miaminews
El preu dels vins és quasi prohibitiu, però avui no ens l'estalviarem.
Zuccardi Serie A 2014 Salta
Torrontés
14,5 % vol.
Família Zuccardi. Salta, Argentina
Flor, fruita blanca i de pinyol, un poquet cítric i mineral. Molt agradable, elegant.
36 £
-Ensalada de dacsa dolça
-Tiradito de còbia (còbia -bonítol negre-, dashi -brou-, oli de tòfona, cibulet)
-Cebiche Clàssic de llobarro (llobarro, ceba roja, creïlla dolça i dacsa blanca)
 |
| tripadvisor |
 |
| terencenahar |
'Johann' Donabaum Gruner Veltliner Federspiel 2014 Wachau, Àustria
Gruner Veltliner
12 % vol.
37 £ [Aprox. 14 £]
Poma, herba, punt cítric i mineral.
-Carn de bou picant
-Creïlles braves
-Cassola d'arròs Nikkei, amb llobarro, llima verda i xili
-Bròquil
Postres:
-Chicha morada-Copa de gelat amb dacsa
-Xocolate Genache
Total: 70 £ x 4 (Aprox. 100 €)
Lloc recomanable.
grubstance
samstewartetc
I clar, algun dia havíem de menjar fish and chips.
Un, ho fem al St Stephens Tavern. La veritat és que sols volíem una cervesa, però compartim un plat per a acompanyar-la. 2 Peroni, 1 Sol, 1 plat de fish and chips i un de creïlles (amb salsa maionesa). Total: 31,65 £ (Aprox. 11,3 € x 4). Això sí, el got d'aigua és debades. La segona visita ens confirma que és un lloc bastant guiri, amb menjar correntet.
Un altre dia ho fem al The Albert Tavern (52 Victoria Street), un lloc amb molta història (a Victorian Public House, 1864), envoltat de gratacels; prop del Parlament.
Fora de Londres, mengem al The York Roast Co. de Salisbury, després de la visita a Stonehenge. A la gent, li agrada molt menjar amb la caixeta pel carrer, però nosaltres preferim la taula: Pork / Beef York Pudding (carn de porc o bou, verdures, creïlles torrades, stuffing balls -mandonguilles- i diverses salses). I com que no tenen cervesa, una Diet Pepsi. Total: 16, 78 £ (Aprox. 11,50 € x 2)
I se m'havien oblidat els desdejunis a l'hotel H10 London Waterloo (amb spanish churros, spanish omelet, iberian ham, Manchego cheese... Hahaha. I també els beans, el bacon, els eggs, les sausages...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada