La Itàlia valenciana

Plantege diverses reflexions:
-Després de tornar d'un viatge, ens abelleix seguir tastant el menjar típic del lloc on hem estat? Amb o sense obsessió?
-Ens agrada més el menjar italià (o xinés, o cubà...) que fem ací que el que es fa en el seu lloc d'origen?
-Per què el menjar italià (i xinés), a la manera espanyola, els agrada tant als xiquets que cada dia menjarien el mateix?

Tot açò trau cap al fet que anem a sopar i el fill d'uns amics, que acaben de tornar del nord d'Itàlia, es demana uns gnocchetti 4 formatges i diu que ací els fan molt més bons que allà.

divendres, 11 de setembre

La Dolce Vita. Pl. Corts Valencianes. Platja de la Pobla de Farnals - 961 460 233

És un sopar improvisat. A la platja, hi ha oberts molts llocs, encara que alguns merenderos ja han tancat. La veritat és que passem per L'abordatge, lloc popular de tapes valencianes, però no hi ha taula.

I continue amb les reflexions:
- Viuen alguns llocs gràcies a la fama dels veïns que no dónen l'abast?
- Per què si veiem un restaurant (o una parada del mercat...) on hi ha molta gent i al costat un altre buit, no volem entrar en aquest últim?
(Nosaltres sí que ens hem quedat en el segon, però és que aquest no està buit i ja el coneixem)


I l'última, de moment:
-És Nero d'Avola el vi-raïm sicilià-italià més famós del món?

Caleo Nero d'Avola 2014  IGT Terre Sicíliane
Nero d'Avola
13 % vol.
Casa Vinicola Botter Carlo. Fossalta di Piave, Venècia
13,20 €

Suavet i curt. Fruita i espècies, i buscant les olives negres, vas bevent, bevent...


Aigua i 2 cerveses
Per a compartir:
1 bruschetta chef (pa torrat amb tomaca, ceba, formatge...)
1 frittura gambas
Plats individuals:
3 gnocchettti 4 formatges (un per a emportar-se)
1 lassanya (és el meu plat. Està bona, amb bon punt de carn triturada, sense passar-se)
1 gigantes (pasta amb boletus)

Per a les postres compartim un cuore caldo (coulant de xocolate, amb el cor líquid) que està molt bo, i una copa de mascarpone amb xocolate.

Total: 93,50 € (4 pers. + 1); 23,50 € pers.

------------------------------

diumenge, 6 de setembre del 2013 

 Les xiquetes no són molt de novetats, el Sorsi e Morsi (Dr. Serrano, 11. Russafa - 963 225 543) els agrada i com que està al costat de casa...
El restaurant acaba d'obrir després de l'estiu i ja està de gom a gom (hem tingut taula gràcies que hem anat prompte), però encara no ha incorporat les activitats infantils.
Tarden un poc a servir els plats, això sí, són moooolt amables (potser pregunten massa vegades si tot va bé).
D'idees fixes, les xiquetes compartiran una pizza Salvata (tomaca, mozzarella, xampinyons, pernil dolç i ou deixat caure) i uns espagueti carbonara. Ens deixen canviar l'habitual ensalada César per una Calamara, però prometen que mai més, perquè allò de la vinagreta de pernil amb maionesa de pinya és asquerós. Jo em demane una Tartare di verdure, amb pasta filo, salsa de formatge de cabra i salmorejo de tomaques semiseques. Molt bona (10 €), potser escassa, però és que és un antipasti i jo me l'he demanat com a plat principal.

Amb una copeta de vi
Austral 2014 DOCa Rioja
Tempranillo i garnatxa

Per a les postres compartim un pastís de formatge. I acabem amb café.

A més a més de passar-ho bé, no pague. Les xiquetes tampoc, clar.




No parlen valencià.