dijous, 8 d’octubre de 2015

Dinar amb l'artista total

dimecres, 7 d'octubre

I jo, a dinar i sense veu. Sort que les amigues ajuden, amb llibreteta i tot. L'excusa del dinar -com si en necessitàrem alguna- és tastar un plat que a la nostra cuinera li ix molt bo: les arancini, un menjar tradicional sicilià; en el dialecte local, el nom significa "taronja menuda". L'arancino és una bola d'arròs farcida, amb múltiples varietats (ragú, pernil i formatge, ricotta i espinacs, albergínia, pésols...), arrebossada amb pa ratllat i ou, i fregida. Amparo les fa amb arròs, tomaca i formatge, i estan farcides de mozzarella.

directo al paladar
"Receta paso a paso del Arancini di riso"

Els italians se les mengen amb les mans, i de dins ix el formatget fos... Nosaltres, amb forqueta i ganivet; que mones!

Mentre Amparo va preparant-ho tot, les altres ens dediquem al vermut, els xips de verdures liofilitzades, les ametletes...

Maduresa 2008 DOP València
Syrah, Mandó, Cabernet Sauvignon, Monastrell, Merlot i Petit Verdot
12 mesos en bóta de roure francés
14,5 % vol.
Celler del Roure. Moixent
Pablo Calatayud
Aprox. 18,75 €

Crec que el vi està un poc malhumorat perquè l'han deixat abandonat en un traster; tot i això es mostra com un senyor: encara té fruita, toc mineral, de terra; poc balsàmic; un poc menys llaminer del que recordava.

 I després, ja, el festival: ensalada amb encisams diversos, fenoll, pipes, llavors de carabassa, nabius rojos...; torrada amb alvocat i formatge de cabra; i les arancini amb espàrrecs. Tot fantàstic, i servit sobre plat de porcellana fet per la mateixa cuinera. Si és que no es pot demanar més...




Com que no? A més a més, ens ha preparat una mousse de xocolate negre, casolana, i, tot i que ens resistim, al final caurà el gintònic digestiu. I unes fruitetes de Sant Donís, encara que no són de cap dels forns premiats, sinó del forn Fco. Miralles, que quedava de camí.


I ja tenim una altra excusa, que el gratias maximas s'ha quedat sense encetar.