dimarts, 16 de setembre de 2014

Ribeiroa. Aigua i vi

19-25 d'agost del 2014

Dos denominacions de vi que tenen l'aigua i la terra d'un riu en la seua essència motiven una escapada d'estiu: Ribeira Sacra-Ribeiro.

De camí, que no de pas, parem a dinar al Tostón de Oro.
Av. Deportes, 2 - Arévalo, Àvila - 920 300 798

A la banda de baix hi ha una sala per a celebracions i pujant les escales hi ha el menjador, un mesón castellano un poc modernitzat, gran, poca claror i amb molta fusta. Quasi totes les taules ocupades; alguns com nosaltres, de viatge o de pas, però també habituals solitaris o parelles de treball -el menú del dia val 9,50 €-.
Comencem pel vi,
Jaros 2005  DO Ribera del Duero
100 % tempranillo
14 mesos en bóta de roure francés i americà
13,5 % vol
(Compañía de Viñedos Iberian) Viñas del Jaro. Pesquera de Duero, Valladolid
Enòleg: Álvaro Trigueros Vicente?

M'he confòs i pensava que el vi tenia a veure amb el grup Pesquera. I quan he vist que era del 2005 m'ha fet un poc de por, però la veritat és que el vinet "s'ha portat", amb la fruita encara en el seu punt, amb un toc dolcet, balsàmic...

El menú turístic val 26,50 €, amb una degustació de cassoletes ( cigrons moragueños amb manetes de corder, fesols amb xoriço i sopa castellana), tostón de Arévalo al forn de llenya, vi de la casa, postres i pa.

Jo no sóc gens fan del porquet, però he de reconéixer que aquest està bo, ben rostidet per fora, sense greix i amb la carn tendreta. Supose que hauria d'haver penjat una altra foto més "autèntica", però és que allò de la poteta, la cua, els pèls... quasi que no.
No em veig amb cor de demanar també les cassoletes i demane una ensalada verda, però no és verda, que du moltes coses (entre altres coses uns espàrrecs molt àcids), i em cobren igualment el preu del menú turístic.
Per a les postres compartim una espècie de caputxina i jo, un café tallat amb gel.
Total: 75 €

A la nit no hi ha gana, però la fan venir un passeget per Segòvia i la vista de l'aparador d'una botiga gormanda amb un nom ben suggerent, El Diablo Cojuelo* (Juan Bravo, 23): unes cervesetes, un poquet de pernil, i un descobriment, la torta de Cañarejal (Pollos, Valladolid), de l'estil de la del Casar però menudeta, feta amb llet crua d'ovella (13,90 €). Total: 24,05 €

*El Diablo Cojuelo és un dimoniet enjogassat i sorneguer de la tradició castellana. En 1641 Luis Vélez de Guevara publica la novel·la El diablo cojuelo. Verdades soñadas y novelas de la otra vida. I fins i tot hi ha una revista il·lustrada valenciana de finals del XIX que porta eixe nom.

 JJ havia llegit a Verema la recomanació d'un baret a Bernardos (a uns 40 Km de Segòvia). I ahí està, al carrer o plaça Major, el bar Yagüe. Hi arribem abans de les dues i l’home ens diu que són un baret i que si no es fa reserva no tenen res preparat, però que ens hi podem quedar, que ells dinaran lasanya i escabetxats. Com que en principi no hi ha ningú per a dinar, no passem al menjador, i el taulell es va animant amb gent prenent l'aperitiu; és gent del poble, alguns dels quals han vingut a passar l'estiu .
Comencem amb cervesa i aigua; ens serveixen dos platerets d’oli diferent per a sucar-hi pa i la lasanya; un plat de tomaca de l'hort de casa, saborosíssima, amb tonyina; escabetx de carn de galta de porc i un altre escabetx de pollastró. Tot boníssim.



Al final, sembla que se li ha omplit el menjador al Santi (sols hi ha quatre taules), però l'home no se sufoca, que Casilda a la cuina en té per a tots.
I per a les postres, iogurt de llet d’ovella d’Armuña (no m'ha quedat massa clar, i buscant-ho he trobat que hi ha un poble propet que s'anomena així, on fan formatges; i també podria ser el nom d'unes ovelles); Santos ens diu que és heavy, i ens el serveix amb confitura casolana de maduixa, de cireres del Jerte i de carabassa.
Total: 41 € + 2
Haurem de tornar algun altre dia a tastar les especialitats: arròs del senyoret, ous remenats, pollastre putero (sembla que aquesta denominació és familiar: són pollastres menuts, fibrosos i àgils i per això persegueixen millor les gallines), bacallà, bolets, escabetx de palometa, de guatla, de colomí, parro (ànec de granja)..., tiramisú... I a beure vinet de La Horra.

I ara sí, ja estem a Orense.

Una de les cinc Denominacions d'Origen del vi de Galícia és la Ribeira Sacra.


D'on ve la denominació "Ribeira Sacra"? Com sempre, hi ha diverses versions. Es pot llegir Rovoyra o Rivoira Sacra en el document fundacional d'un monestir del segle XII; "sacra" fa referència a la gran quantitat de monestirs que hi ha a la zona (riberes del Sil i el Miño, Orense i Lugo); però "rovoyra" sembla que no s'hauria d'haver traduït per "ribera" sinó per "roureda".
El paisatge és impresionant, les vinyes estan plantades en un sistema de bancals o socalcos, al llarg de les riberes del Sil i Miño i són de l'època romana.
La xica que ens acompanya en el passeig en barca ens parla de les vinyes heroiques, plantades en llocs de molt difícil accés, de la instal·lació de rails per a facilitar la verema; de la vegetació de castanyers, roures, arboços, tarongers (per a detectar les malalties de la vinya)...; del canvi de color del paisatge segons l'estació; de les distintes zones segons la inclinació dels vessants del canó del riu i les hores de sol; de la pèrdua de la fauna marina -com el salmó- amb tots els embassaments; dels romans i els monjos de l'Edat Mitjana, de la família Alba; dels tira-pum que es disparen per a espantar els animals de les vinyes (nosaltres pensàvem que era gent caçant); del compromís amb la terra i l'aigua...
Verema
El raïm negre que predomina és el mencia; també hi ha merenzao, brancellao, mouretón i garnatxa; de blanc tenim godello, albariño, palomino, loureira, treixadura, doña branca i torrentés.

Subzones: Amandi (Lugo, entre el riu Sil i Monforte de Lemos; Adega Algueira, Regina Viarum), Chantada  (Lugo, més al nord), Quiroga-Bibei (Lugo-Orense, més a la dreta; Dominio do Bibei: La...Lama, Cima, Pena, Lola), Ribeiras do Miño, Ribeiras do Sil (Ponte da Boga).
Alerta, a KataKlub no hem tastat ni un sol vi de la Ribeira Sacra!!!

Vins de la Ribeira Sacra que hem tastat al viatge:



Regina Viarum 2013 DO Ribeira Sacra
Godello
13 % vol.
Bodegas Regina Viarum. Sober, Lugo (Amandi, ribera del Sil)
14 € (12 € celler)

Fruita blanca, un poc cítric, flors; acidesa alta.

O Fandiño*, Allariz


A Ponte da Boga (Castro Caldelas, Orense) en tastem uns quants. M'agrada que s'arrisquen amb recuperacions de varietats autòctones com la merenzao i la brancellao.
Director tècnic: Ruben Peréz, Consultor: Dominique Roujou de Boubée.


Capricho de Merenzao 2012
100 % merenzao
10 mesos en bóta usada de roure francés i d'acer
13,5 % vol.
20,10 €
Ben distint. Hi falta botella.

Bancales Olvidados 2011
100 % mencia
14,8 % vol
15,60 €
(Quin nom tan bonic per a un vi, un poema...!)

Alaïs 2010
100 % mencia
10 mesos en bóta de roure francés
14,1 % vol.
16,60 €

Porto de Lobos 2012
100 % brancellao
10 mesos en bóta de roure francés
12,9 % vol
21, 60 €
Comprem una botelleta que deixarem descansar a casa. Esperem que no li sente malament estar lluny de la seua ribeira...

Ponte da Boga Godello 2013
89 % Godello, 9 % albariño, 2 % Doña Branca
11,60 €
Fruita de pinyol, herba, cítrics... Acidesa alta.

Blog Tanino


Algueira 2012
Mencia
Adega Algueira. Doade, Lugo
Fernando González. Enòleg assessor: Raúl Pérez
Aprox 8 € (Vinissimus) Una copa 4,50 € a Galileo*

Molta fruita roja, toc balsàmic. Correcte





Adega Vella
Mencia
13 % vol.
Adega Vella. Abeleda, A Teixeira, Orense

El vi fluixet, però el marc... "incomparable": el monestir de Santo Estevo.



Viña Grande. Vi de la collita d'Amandi.
Mencia. Botella sense etiqueta.
Manuel Vázquez Páramo. Sober.
(Copa a Polperia El Museo, Lugo*)
El vessant dret del Sil és especialment apte per al cultiu de la vinya, està orientat al migdia i el clima és suau. Ja en època dels celtes i romans el vi d'Amandi és descrit com l'"or líquid del Sil" i aquest va ser una base important de l'economia medieval a través dels monestirs.
El Diumenge de Rams se celebra la Fira del Vi d'Amandi, a Sober, Lugo.

Les altres denominacions gallegues són Ribeiro, Valdeorras, Monterrei i Rías Baixas.:

- DO Ribeiro
(Ribadavia; a l'esquerra d'Orense, cap a Vigo)

No puc evitar-ho, el Ribeiro sempre em transporta molts anys arrere. El primer record que en tinc és d'un viatge amb la família, nosaltres cinc en un Seat Panda blau cel -amb un carret per als trastos també blau cel- i una una altra família de tres en un Seat molt més gran. Anàvem de càmping, per diferents ciutats, i aquell dia estàvem a Vigo. De nit isquérem a fer unes tapetes, i les dues Conxes... allà vaig i ací vinc amb el Ribeiro ens feren riure molt; també recorde el meu germà major que, en plena adolescència, no ho podia entendre i n'estava avergonyit. Quantes vegades hem celebrat l'anècdota bevent en les cassoletes que hi vam comprar!
Després sempre he sentit parlar del Ribeiro com un vi barat de poca qualitat. No hi ha res com viatjar i conéixer les coses perquè les ximpleries desapareguen en un espetec de dits...

Les vinyes de la denominació Ribeiro estan a la confluència de les valls dels rius Miño, Avia i Arnoia. I encara que també hi ha bancals (socalcos, bocaribeiras), el pendent és molt més suau que al Sil. No vos podeu morir sense fer la carretereta local que va vora el Miño de Ribadavia a Orense (i si és en un cotxe descapotable i escoltant LLach... d'ací al cel).
vinetur.com
Els raïm blancs admesos en la Denominació són: treixadura, torrontés, palomino, godello, macabeu, loureiro, albariño, albilla, lado (i silveiriña).  I els negres: caíño longo, sousón, ferrón, mencía, tempranillo, brancellao i garnatxa tintera (o Alacant Bouschet).


Casal de Armán 2013    DO Ribeiro. Valle del Avia
90 % treixadura, 5 % albariño, 5 % godello
13 % vol.
Casal de Armán. O Cotiño, San Andrés. Ribadavia, Orense.
Enòleg: Felicísimo Pereira
10 € (celler)
Fruita blanca i de pinyol, flors, herba. Fresc i boníssim.


Casal de Armán 2012
Brancellao, sousón, caiño longo
13,5 % vol.
10 € (celler)

Fruita roja, un poc balsàmic i mineral. Menys especial que el blanc.






DO Valdeorras
(Orense, cap a León)


Quinta da Peza Godello 2013
Godello
Bodegas Quinta da Peza. Fontei-A Rua, Orense

Fruita blanca, lleuger punt cítric; expressiu, fresc, saborós.
(Copa a Polperia El Museo, Lugo*)






DO Monterrei
(el poble més important de la zona és Verín, on va nàixer Roberto Verino, que en realitat és Manuel Roberto Mariño Fernández)

Gargalo Godello 2013  DO Monterrei
100 % godello
13 % vol
Gargalo SL. Verín, Orense  (Roberto Verino)
Enòleg: Jorge Hervella

Restaurant San Miguel, Ribadeo*. 19 €  (11,50 € celler)

Molt aromàtic. Fruita blanca i de pinyol, tropical, flors, herba... Fresc, saborós, fantàstic



-DO Rías Baixas
(Pontevedra)


-----------------------------------------

I ara, alguns dels restaurants on hem tastat els vins (apareixen més amunt amb un *)

Allariz és un poblet preciós, tot de pedra, travessat pel riu Arnoia (afluent del Miño). Hi ha molt d'ambient, amb la gent al carrer fent-se alguna copeta i xarrant (em sembla que fa poc ha sigut la Festa de Empanada), sobretot al voltant de la plaça Major. En aquest poble hi ha la botiga d'Adolfo Domínguez més bonica que he vist mai (almenys l'exterior).
No ens decidim on fer un mosset i seguim una recomanació, però no l'encertem, pensem que hi deu haver hagut algun canvi d'amo.
* (1) O Fandiño (abans Casa Tino Fandiño). Rua do carcere, 7. Allariz, Orense

Caldo gallegoempanada de zamburiñas, embotits da Ziralla (?), almexas en prebe Fandiño. Bastant normalet tot.
Per a beure, Regina Viarum Godello

Total 48,10 €.
Absolutament prescindible.
-------------------------------------------

*(2) Gràcies a la recomanació d'un conegut, arribem al Casal de Armán, propet de Ribadavia (O Cotiño, San Andrés) 988 491 809 – 638 043 336. Quin lloc tan bonic, enmig de les vinyes...!

expertoenvinos
L'edifici és una antiga casa del segle XVIII (1727) restaurada (1996-2004). Hi ha hotel, restaurant, celler... Les habitacions de l'hotel porten nom de varietats de raïm de la zona (treixadura, torrontés, caiño, brancellao, sousón, godello....). El restaurant té dos menjadors de diferent grandària, però fa un dia preciós i tota la gent està fora, als porxos i sota els para-sols. Hi ha una llum hipnotitzadora...

infoplus.qdq
Per a dinar, compartin diversos plats: uns calamars arrebossats, de llagrimeta; ous remenats amb fulles tendres de nap (grelos) i gambetes; pa de Cea (pa amb denominació d'origen) amb tomaca i ventresca de tonyina; i bacallà al forn (el més fluixet).
Dues copetes de Casal de Armán blanc i una de negre; ens agrada més el blanc; en comprem per a casa. Ens hauria agradat visitar el celler, però no havíem concertat hora i Jorge -el del restaurant- no pot fer-ho.
Per a les postres, pastís de formatge i formatge amb codonyat.
Total: 66,50 € (2 pers.)

Després de dinar es pot passejar pels voltants, asseure's sota una ombreta... Absolutament recomanable.
-----------------------------

*(3) Una altra recomanació ens porta al restaurant Galileo, no massa lluny d'Orense ni del monestir de Santo Estevo.  Santa Baia - Pereiro de Aguilar. 988 380 425 / 685 060 484
Ens equivoquem de pàrquing i fem tota la volta a l’edifici abans de trobar la porta i comprovar que sí que està obert. No havíem reservat.
Novament, l'edifici és una casa de pedra de finals del segle XIX restaurada, molt modernitzada, amb dos menjadors a la primera planta, amb el sostre a dues aigües de fusta, i amb una paret totalment de vidre, oberta a l'exterior. S’està fent de nit i és molt bonic veure com va ponent-se el sol.
elle.es
Som els únics al menjador durant molt de temps; finalment hi haurà tres o quatre taules més.
Ens atén Amalia, la dona de Flavio Morganti. No ens recomana res en especial, tot és molt bo. Però ens costa decidir-nos. Finalment compartirem alguns plats.
Les entrades -un rotllet d'alvocat i una gambeta- i el pa, els cobren (2 € x 2)
-Gold Pulpo Fiction. És un polp a la gallega amb un bon oli i un toc daurat que el fa bonic.
-Vieira especial Galileo. Presentació bonica, en forma de floreta, però algun dubte quant a la frescor.
-Bistec tàrtar. Amb una presentació divertida del pa en forma de broqueta, però amb massa pebre roig.

-Dues postres: castanyes amb toffee i gelat de iogurt i una versió lliure del tiramisú.
pantagruelsupongo
Aigua i una copeta de vi.

Total: 94,50 €. És car.
---------------------------

* (4) Pulperia-Raxeria El Museo. Nova, 21. Lugo

És un lloc d'aquells del centre, turístic, però amb bona qualitat i bona atenció. I què havíem de demanar? Polp a la gallega i zamburiñas en salsa especial.

Ens ha faltat demanar els raxos, llom de porc amb cachelos (creïlles).
Una copeta de vi blanc (Quinta da Peza, Godello. Valdeorras) i una de negre (Amandi, mencia).
Total: 26,50 €
---------------------------------------

*(5) Aquesta vegada seguim els consells de Verema i anem a San Miguel, al final del Port Esportiu de Ribadeo, Lugo.
eventosribadeo
Com que no havíem reservat, no tenim taula amb grans vistes, però ens posen en una que no està malament, i té una finestreta que dóna al port.
Hi ha tant i tot tan bo que ens costa decidir-nos (ja de camí ens havíem fet unes ostres al carrer):
una amanida de cabra de mar gloriosa,


navaixes, zamburiñas, 3 nècores... Sort que no havíem demanat alguna coseta més que ens abellia (calamar, virrei...) perquè no podem més!
Una botella de vi Gargalo Godello (Monterrei)
Total: 113,40 €. Molt recomanable
-------------------------------

Abans de tornar, ens estarem dos dies a Astúries, i no podem evitar-ho, Lugones ens fa senyals de fum perquè pugem a la màquina i viatgem amb ells. Sé que fa molts anys que hi vam estar, però m'he quedat glaçada quan he comprovat quants (en 1990!!!). Aquest lloc ha deixat una empremta inesborrable en part de la "pandi foiera", per la qualitat, per la quantitat i... per l'anècdota escatològica que no em veig amb cor de contar. Que si més faves per a acabar el compango, que si més compango per a les faves...
El lloc per fora està igual, amb la màquina de tren al carrer -pintada d'un verd menys "ferroviari", això sí-, però per dins... mare meua, en posar-hi un peu ja saps que "no". Hi ha quatre taules ocupades: tres amb parelles i una amb un grup de quatre;  tot molt silenciós.
Després ens expliquen que hi hagué un incendi i hagueren de remodelar el local.
A penes hi ha oferta a la carta, supose que tot el món ve al mateix, i per si de cas algú del grup no pot amb les faves hi ha algun plat de supervivència. La ració de la Favada La Màquina val 17,50 €, i no té res a veure amb el passat; però si vols, et porten més faves; embotit, no. No hi ha Faves con almejes.


La carta de vins tampoc no és massa àmplia, però alguna coseta hi ha...
Prima 2011 DO Toro
90 % tinta toro, 10 % garnatxa
14 mesos en bóta de roure
14,5 % vol.
Bodega San Román (Maurodos). Pedrosa del Rei, Valladolid.
Enòleg: Mariano Garcia / Eduardo Garcia (fill)?
16,50 €  (Aprox. 8,95 € Vinissimus)

Molta fruita negra madura, espècies dolces, balsàmics, torrats suaus; saborós.

I què ens espera amb l'arròs amb llet? A mi no m'agrada, però el que vaig tastar ací el segle passat m'entusiasmà, i ara em fa por trencar el record. En demanem un per a compartir i... boníssim. El millor arròs amb llet del món.
Cobren el pa (1,10 € x 2) i inviten al café.
Total: 59,70 €

I ací tenim tema per al debat: Hem de tornar a restaurants que tenim mitificats?

--------------------------------------

Dec estar fent-me molt major perquè després d'aquest dinar, se m'ha acabat el cafetí.
Ja sols em menjaré unes clotxinetes a Cudillero, i això l'endemà a la nit.
L'etern debat del mejilló i la clòtxina no l'encetaré.
El xic sí que es fa una sidriña amb uns calamars i un bonítol a la planxa.
Restaurante Isabel. La ribera, 1. Cudillero/Cuideiru (Astúries)
ruralzoom
I el restaurant que ens havíem deixat per al final, Bodega Asador El Capricho (Jiménez de Jamuz, León), haurà d'esperar millor ocasió, que aquesta vegada l'hem hagut de cancel·lar.
Sí que m'agradaria comentar un aspecte que m'indigna. En telefonar per a anul·lar la reserva, ens han donat les gràcies. Damunt que no hi anem... les gràcies? Quanta gent hi deu haver que no té la deferència de fer-ho!