dilluns, 7 de maig del 2012

Enjoying the spring weather in London

Anar a Londres dos dies i mig i que no pare de ploure, supose que entra dins del normal. Fred a finals d'abril? També. Però a més a més que bufe el vent i s'emporte tots els paraigües dels turistes...! Home, ja està bé. Quina gràcia d'oratge!

Al costadet de Hyde Park que teníem l'hotel... com per a passejar-hi!

I anar a Londres i menjar de tot i ben internacional... també deu ser normal.
Un dia dinem pel Soho, propet de Charing Cross road (21 Lisle Street), en un xinés,  
Mr Kong , un lloc ple d'etiquetes amb tots els premis possibles. Hi ha turistes i hi ha gent que viu a Londres. El míster no és massa simpàtic.

 (foto tripadvisor)
Demanem alguna sopeta calenta (que plou i fra fred),
uns rotllets de primavera vegetarians,
ànec (Roasted Peking Duck, amb vinagre i mel, ceba, cogombre, salsa de soja i coquetes de forment),

arròs tres delícies (o Special Fried Rice),
i ocra (Okra -Lady's Fingers- with Black Beans and Chilli; o bàmia; em recorda tant Damasc...!).

I tot, amb Diet Coke! I al final, uns gallonets de fantàstica taronja anglesa. Ha, ha.
Total: 46 £  (19 € persona)

També podíem haver dinat al mercat del Covent Garden amb una meravellosa paella cuinada davant del públic, amb molt d'art, abocant-hi un immens poal de menjar congelat. mmmmmmmmm


Com que és difícil fer-se un bon tallat, entre en un forn-pastisseria-cafeteria encantador, Le pain q uotidien, i demanem un cappuccino. King Size, tant que li fem la foto i l'home de la taula del costat ens confessa que ell també li l'ha feta


Per sopar, un italià, Little Italy Restaurant 21 Frith Street, Soho
Demanem uns entrants per a compartir:

CAPESANTE (vieira) IN PADELLA CON DRESSING ALLO ZAFFERANO E PRIMIZIE DI SPINACI
Ben tendretes i ben adobades.





MELANZANE (albergínies) SICILIANE NANE RIPIENE DI MOZZARELLA E POMODORO CON PESTO DI BASILICO AND POMODORINI SEMI SECCHI
Llàstima que no haja eixit bé la foto, el plat està molt ben presentat i els sabors molt ben combinats.


CALAMARI E FRITTI CON SALICORNIA IN PADELLA E ALIOLI






Després, cadascú demana un plat de pasta. Tarden una eternitat a servir-los.

Jo demane RAVIOLONI FATTI IN CASA RIPIENI DI VITELLO OLLANDESE CON SALSA LEGGERA D’OLIO AL TARTUFO E FUNGHI
Molt saborós -potse un puntet sentidet de sal-, però gens especial.
 




Belén, FREGOLA (un tipus de pasta siciliana) CON VONGOLE (cloïsses) CLASSICA
No és molt bonica la presentació, però té la seua gràcia.






El preu del vi és prohibitiu en alguns restaurants anglesos, però Alfredo -que exerceix de'amfitrió perfecte- em demana una copeta de Nistri Chianti Classico DOCG Geneste 2009. 

Suau i afruitat, però suficient per arrodonir el sopar.

Gràcies i... salut!







Un café ben italià, i el restaurant a poc a poc es converteix en sala de ball.

L'endemà el dinar serà pel carrer, ara toca àrab, un rotllet vegetarià a l'E.A.T. (ben bo, però el tindré ben present tota la vesprada).

I per sopar... intentem algun anglés"autèntic", com el Rule's (un dels més antics, amb cuina anglesa tradicional, prop de Covent Garden)... tot ple. I amb l'oratge del dimoni que fa...
Finalment trobem lloc al Porters, esperant uns 40 minuts, això sí. Mentrestant ens fem una pinta.
Volem demanar un entrant i un plat cadascú, però la cambrera sembla que no s'ho creu i ens diu que això és "much more than enough". Retallem: un plat cadascú.


Fetge de vedella amb cansalada, crema de ceba i verdures.





 

Filet amb verdures (les mateixes verdures)







Pudding de pollastre i pernil amb verdures
(Tenen poca gràcia per elaborar els plats, eh?)







Tenim més fam i, davant la incredulitat de l'amable cambrera, demanem un World Famous Pie -per compartir, això sí- (pasta fullada farcida de carn i xampinyons, amb creïlles bollides -també podíem haver demanat les mateixes verdures-. Està bo, però eixa salsa marró que ho uniformitza tot...)



Fins i tot ens atrevim amb les postres, un syrup sponge, una epècie de pudding suau amb crema anglesa que està molt bo (potser li sobra la mel, o potser és que no m'agrada molt la mel)

Total: 71,68 £ (30 € persona; cerveses a banda). Al compte ens inclouen el 12,5 % pel servei i 0,75£ en concepte de Help for heroes! I encara tenen la barra de preguntar-me si vaig a necessitar el canvi  (3,32 £). Jo, com ells m'han ensenyat: "Yeees, pleeease". 

I l'ultim dia, a l'aeroport, també marranejarem menjar internacional a l'E.A.T.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Eva, no hi ha com anar de viatge amb tu per després recordar-ho tot al teu blog.

Tens tota la raó, l´oratge va ser horrorós però ara ho recorde tot amb carinyo (la putja, el vent, inclús la col.laboració per als herois).

Ho passarem bé.

Fins la pròxima !!

Belén