Al llibre, alternen els capítols dels records de Pierre Arthens, el crític gastronòmic més famós del món, i els capítols en què parlen d’aquest gurmet diferents personatges: la dona, els fills, la néta, la portera, la governanta, el metge, el gar, el gos... com a persona, devia ser bastant cabró!
Gourmet 1. Persona que sap distingir i apreciar la bona cuina. 2 Persona afeccionada a menjar bé.
Tenim un crític gastronòmic famós que, a punt de morir, va fent memòria de sabors, textures, aromes... que l’han impressionat al llarg de la seua vida. Les descripcions que fa de la tomata acabada de collir, del peix cru japonés, el pa, la torrada amb mantega, el sorbet de taronja, la maionesa... són sublims. I, amb tot el que va tastar el senyor en la seua vida, no crec que pugueu imaginar quin és l’últim desig, quin és el sabor que vol recuperar abans de morir.
En aquest blog trobareu alguns fragments
3 comentaris:
Em va agradar molt aquesta novel·la, no per l'originalitat de l'argument (em recorda molt el Rosebud de Citizen Kane), sinó per la plasticitat i la bellesa descriptiva, en què aconsegueix pessigar instants de felicitat pura.
Queti, mira que m'agrada com escrius! Plasticitat i bellesa descriptiva...pessigar instants de felicitat pura... això volia dir jo!
Per cert, mante, com portes la convalescència?
Eva, que em faig roja! Gràcies!
La convalescència, més aviat mogudeta (la mare, malalteta); em sembla que estic fent rehabilitació abans de començar. En fi...
Besets
Publica un comentari a l'entrada