La més "carxofaire" de l'horta

A les parades del mercat ja fa dies que veiem carxofes ben abellidores, i els restaurants s'afanyen a dir-nos que saben preparar-les com ningú. Jo vos recomane Ca Pepico, on Ana dona el punt de torrat just a les carxofes que cullen a l'horta del costat de casa, amb un bon raig d'oli i un pessiguet de sal...  per arribar a l'èxtasi com Estellés amb el pimentó.

Ja he dit alguna vegada que m'agradaria escriure com Jesús Trelis; mireu el que diu a "La alcachofa prodigiosa": Es hija del invierno pero intima con la primavera; viste con coraza, aunque guarda un tierno corazón, y es tan versátil que igual luce en un guiso tradicional que en un plato de vanguardia. Es su momento [...] Puede vestirse con los ropajes más diversos: en bares, casas de comida o restaurantes. Y pensé, al tiempo, en la relación de mi paladar con ella y lo que hemos viajado juntos. La modesta y, al tiempo, prodigiosa alcachofa. Esa que se recubre con escamas y guarda todo su esplendor en el interior [...] las alcachofas pueden esconder entre sus capas todo tipo de emociones [...] Un producto con el alma tan danzante que se puede colar en mil platos y de mil formas.
Només puc dir que és una verdura que no em cansaria mai de menjar: a la planxa, fregida, al forn, en crema, bollida, guisada, en truita... Mira, en conserva m'agrada poc, excepte la que fa el meu cosí Javier, clar. I sempre recordaré quan treballava a Alcalà de Xivert; els divendres acabava cap a la una i mos pares m'esperaven per a dinar a Almàssera. Micalet anava expressament eixe mateix matí al camp del seu amic Papita a collir-me unes carxofetes, les més tendres, i me'n feia una ensalada -sí, amb la carxofa crua-, amb oli, sal i pebre-roig... Gloriosa. Llàstima que en aquella època no feia fotos al menjar... això sí, la guarde en la memòria gustativa, visual i fins i tot olfactiva.

---------------

Etimologia: de l'àrab ẖurxufa, الخرشوف
M'agrada molt (com a la meua amiga Ali) l'expressió "Ser l'ama del carxofar": tenir poder per a manar als altres (val.)
Col·loquialment, usem "carxofa" per a referir-nos a una persona fluixa d'enteniment o de voluntat.
Supose que el verb "escarxofar-se" (Assentar-se ben ample i amb tota comoditat) també hi té a veure, no?
Al Maestrat diuen "carxofa" per a referir-se a la vulva.
«Amb diners, carxofes; i amb paper, milotxes»: es diu per significar que qui té diners troba fàcilment tota cosa (Val.).
No, "carxofaire" no existeix, però s'entén, no?