Blasco a Incity

divendres, 29 de setembre (Sant Miquel)

INCITY gastrobar. Poeta Artola*, 29. Algirós, barri l'Amistat - 963 953 819

Gràcies a Austrohongaresa de Vapors, acaramullada de bones idees, ens reunim ací per a dinar els traductors de les cinc obres valencianes de Blasco Ibàñez, la dissenyadora de les cobertes i l'editora.

Comencem amb cervesetes i aigua. Hi ha un menú concertat amb antelació.

Ensalada amb diferents encisams, fruites seques, formatge, pa...

Capricho Di vino 2016 D.O. Manchuela
Viognier 85% Moscatell 15%
10,50 % vol.
Semisec? Molt dolcet
VegaTolosa. Casas Ibáñez, Albacete
Raúl Simarro, Juan Miguel Tolosa Pérez

(Aprox. 5,55 € en botiga)




Clòtxines al vapos amb pebre roig i all

Diuen que si el marisc i els caragols s'han de menjar els mesos sense "r", que si les clòtxines són un cultiu que es cull entre la lluna plena d'abril i la minvant d'agost... No sé, aquestes encara estan bones.

Navaixes a la planxa

I paella del senyoret, o arròs a banda, que jo, a hores d'ara, ja no m'aclarisc; sé que tenen orígens ben diferents, però ...

(Podeu llegir-ne ací alguns comentaris: lacigrona, "De la taula a la boca", tuteloguisas)

Capa fineta, saborós, al punt... molt bo.

Per a les postres, tenim festa amb la crema catalana (disfressada de crème brûlée o crema quemada; aisss... amb quan de compte han d'anar els cambrers...!). També hi ha iogurt grec. Jo em demane carabassa torrada; no sé, ha sigut un "desig fora de temporada", i damunt amb mel per damunt, sort que no li han posat xantillí.

Cafés, fotos, tertúlia.

Atenció immillorable. Parlen valencià.

-------------------------

* Bernat Artola Tomàs (Castelló de la Plana, 1904 - Madrid, 1958)

Amat Bellés (bibliopoemes)

Homenatge a Bernat Artola. Pols del meu camí (llibret)
Homenatge a Bernat Artola, Volum 1
Homenatge a Bernat Artola. Volum 2


FICCIÓ
És la pintura l'art de la mentida;
sols engany per als ulls i el sentiment.
El color, sensual, és llum fingida;
la línia és joc abstracte, intel·ligent.
Fer de dos dimensions el món dramàtic,
tornant plana la imatge del volum,
és resoldre un problema matemàtic
que als ulls, no a la raó, porta la llum.
Però el món no és tan sols una careta;
rostre pla, de dibuix i de color.
Cal trobar, més endins, la font secreta
de la vida que raja, fent remor.
I l'art de la pintura que empresona
la forma amb un perfil dramatitzat,
mai no diu son secret mentre raona
fent un gràfic que vol profunditat.
És en va que, servint-se de l'ofici,
vullga fer evident allò que diu:
L'Art estreny la raó, com un cilici,
i l'artista de l'Art resta captiu!
                                                      (Del poemari Tornaveu ,1950)