Mare, creus que puc ser víking?

Islàndia, agost del 2016

«La meua opinió sempre ha sigut aquesta: mentre visques, no has de rendir-te, ni encara que t'ho hagen robat tot. Si no tens res més, sempre podràs dir que és teu l'aire que respires.» Gent independent. Halldór Laxness

Amb aquest llibre, he començat a viure l'esperit islandés, víking, abans d'eixir de viatge. Parla d'un granger, Bjartur, que no vol deure res a ningú i ser independent, i l'he recordat quan he vist les granges i les cases aïllades; un home per a qui era més important una ovella que satisfer la seua muller, i l'he recordat quan he vist els milers d'ovelles pastant per les muntanyes -cosa que no podran fer a l'hivern, clar-; un home que si havia d'anar a algun lloc ho feia a peu o amb el seu cavall, i l'he recordat quan he vist els camins i la impossibilitat de camins en una natura difícil -i preciosa-, i quan he vist la quantitat de cavalls pasturant; un home que volia viure amb el que tenia, que sols comprava café i sucre, i l'he recordat quan he vist la quantitat de café que beuen i que fins i tot, essent tot tan car com és, de vegades no te'l cobren (si és d'un termos gran), com l'aigua; un home primitiu que llegia i escrivia poesia i per a qui les sagues eren "paraula de déu", i l'he recordat quan he vist com hi és present avui la poesia (fins i tot la gran església de Reykjavík, Hallgrísmikirkja, recorda el poeta -i clergue- Hallgrímur Pétursson) i que els llocs que apareixen a les sagues són d'interés turístic... El pes salvatge de la natura.

I l'he viscut a La base atòmica, amb la polèmica per la instal·lació de bases americanes, que també apareix a Passatge de les ombres, d'Arnaldur Indridadson.

I l'he viscut amb les aventures del detectiu Erlendur, del mateix Indridadson, passejant pels llacs a Hipotèrmia o menjant embotit agre de fetge o sentint la força i la màgia de les pedres i dels elfs...
Els esperits de la natura apareixen també al llibre Lladre d'ànimes, d'Yrsa Sigurdardóttir.

També l'he viscut amb el Xavier Moret i els llibres L'illa secreta i Islàndia, revolució sota el volcà, que parla de l'endogàmia dels islandesos (tots es coneixen, només en són 320.000 en tota l'illa, i fins i tot una mare pot enviar un pastís al seu fill des de l'altra punta del país anant a l'aeroport intern i donant-li'l al primer conegut que troba, com una ministra, per exemple), del paisatge, de la música, de la lectura, de la beguda, de la manera de viure a la ciutat i al camp, de com es viu al costat de volcans en actiu, de com s'enfronta la població als polítics...

Tots em pregunten com he menjat a Islàndia, i no, no ha sigut una gran aventura gastronòmica, però no per culpa dels islandesos, que nosaltres ja portàvem a la maleta uns paquetets al buit de pernil ibèric tallat a mà de Gea (mercat de Russafa) i de llonganisseta de pasqua, unes llandetes de tonyina en oli... Anàvem a fer la volta a l'illa amb cotxe i volíem estar preparats.
En arribar a Islàndia, abans d'eixir de l'aeroport, entrem al supermercat i comprem cerveses i vi (ha resultat una gran idea). Després hem anant comprant fruita, pa, formatge, papes, galetes, iogurts i alguna altra coseta en diversos supermercats (no hem entrat a cap Bónus, el del porquet rosa, potser pel que he llegit a Islàndia, revolució sota el volcà, que té a veure amb la kreppa o catàstrofe financera del 2008), i hem anat parant allà on ens ha paregut (més d'una vegada ens ha tocat menjar dins del cotxe).

Morandé Gran Reserva Merlot Valle del Maipo, Xile
14,5 % vol.
1.959 kr (aprox. 16 €)
Fruita negra, espècies... Ens agrada molt.

(Hem trobat vi espanyol, com ara Ramon Bilbao, en algun restaurant, a preus estratosfèrics)

Víking Gylltur  (5,6 % vol.; 250 kr, aprox. 2 €) i Viking Lite Bjór (4,4 %; 216,5 kr) (Als restaurants està al voltant de 10 €)

Davant la cascada Dettifoss

Vora la mar

Un dels formatges més bons que hem tastat és l'Stóri-Dímon, de llet de vaca, cremós, entre brie i blau. Porta el nom d'una montanya, i quina casualitat, ens el  mengem el mateix dia que ens perdem per una carretereta preciosa mentre ix l'arc de Sant Martí, amb una esglesieta anomenada Stóri-Dalur. Ací llig un divertit paral·lelisme entre el formatge quan comença a traspuar amb una temperatura elevada i una glacera imparable o el flux de la lava. Si l'Eyjafjallajökull fera erupció amb aquest formatge...!
mundoquesos

Hem sopat en algunes granges-hotel i hem dinat en algun restaurant, però tot sempre de pas, sense buscar-ho; bé, a la capital sí que hem buscat alguna coseta.

He llegit que el primer animal que els víkings decidiren portar a Islàndia fou l'ovella perquè en podien aprofitar la carn, la pell, la llana i la llet; i la raça s'ha mantingut sense mesclar-se amb d'altres, igual que la dels cavalls. N'hem vist tantes per la muntanya! Si van de tres en tres o no, això ja és llegenda rural.

El que està clar és que s'hi menja molta carn de corder, boníssima per la pastura en les muntanyes, l'herba, la molsa, les baies...

Al Menam de Selfoss, mengem una sopa del dia (bròquil i molta nata) i corder Massaman.

A Geirland Farm Hotel (Kirkjubæjarklaustur) hem tastat una carn de corder molt saborosa, i alhora molt suau.

I hamburguesa de corder

Ací no tenen la cervesa local Skjalfti, però bevem cervesa igualment: Egils Gull i Boli.
Sols aquest dos plats i les dues cerveses ens costen 9.050 kr. (uns 70 €).

No hem tastat les especialitats de corder:  hrútspungur, pastís de turmes macerades; hratt hangikjöt, carn fumada amb creïlles, salsa de llet i pésols;  svið, cap de corder bullit en sal amb creïlles; slátur (blóðmör, púding de sang de corder, civada i farina; i lifrarpylsa, salsitxa de fetge), kjötsúpa, sopa de carn.

No hem vist cap gallina (encara que sí algun plat de pollastre) i sí que hem vist molts ànecs (dels quals no hem vist cap plat). També mengen carn de frarets (lundi), balena, foca, cavall... Els caragols, sols els hem trobats en figuretes, fins i tot en la forma d'una església, però tant com plou i ni un caragol!

Al Súpa de Geysir hi ha quatre varietats de sopa, nosaltres demanem la Mulligetawni (tomaca, creïlla, ceba, all, gingebre, amb ametles i safrà. Bona, un poc picanteta al final) i la Tex Mex (tomaca, fesols, ceba, all, xili, orenga, canyella, comí i sucre mascabado; molt picanteta).
3.495 ISK (Aprox. 29 €)

A Dæli també hem sopat unes sopetes de verdures

Uns pastissos de verdures

i carpaccio de cavall

Total: 6.000 kr (Aprox. 48 €, sense beguda ni postres)

Quant al peix, els més habituals són el bacallà, la truita i el salmó.

Al Humarhöfnin de Höfn, mengem l'especialitat de la zona, les cigales (per les traduccions a l'anglés jo pensava que eren llangostins; humar és "llangosta" en islandés)
Jj es demana una humarsúpa (2.600 kr)

i truita alpina (bleikja) de Klaustur, amb creïlles, salsa de llima i ensalada (4.500 kr).

Jo em demane la cervesa local, Vatnajökull (1.100 kr) i les cues de cigala (7.900 kr).

El pa amb mantega i l'aigua no es cobren. Total 16.100 kr. (Aprox. 122 €)

A l'Símstöðin Cafe (Hafnarstræti 102) d'Akureyri, compartim una sopa del dia i una cervesa gran, Viking Classic; jo, unes clòtxines (amb una textura horrorosa, d'espart i un sabor poc delicat) i Jj una casoleta de peix. L'aigua i el pa no es cobren.

Al port de Stykkishólmur veig que tenen com a especialitat les "clòtxines blaves", i els vull donar una altra oportunitat, al baret Sjávarpakkhúsið. Mitja ració, 1.795 kr. (Aprox. 15 €) Molt millors.

I també ens mengem uns fish & chips del Finsens del port (1.500 kr x 2, sense salsa ni res; Aprox. 25 €).

A Reykjavik anem a un dels restaurants que més apareix en les guies, Sægreifinn.

Tenen el peix exposat en unes vitrines, fas la comanda, et donen un numeret i a esperar; cutre és poc, però està bo i són amables. Tastem la balena, una sopeta de peix, una broqueta de vieira i una de bacallà (hi ha alguna confusió perquè llegim que hi ha kebabs del dia i clar, són broquetes). L'aigua i el café són debades. Total 7.000 kr (Aprox. 58 €)

Per acabar de fer el guiri guiri a Reykjavík, anem al famós Baejarins Beztu Pylsur a menjar els millors hot dog (pylsar) del món; pots triar amb mostassa, quètxup, maionesa, ceba crua, ceba fregida... o el complet al mateix preu (440 kr. Aprox. 3,70 €); absolutament normalets; això sí, hi ha molta cua, fins i tot de jovenets islandesos. Ens els mengem al carrer mateix, amb unes coca-coles.

"Reykjavík for the hot dog lover"

Pensem que podrem tastar tauró en la granja Bjarnarhöfn, però hauríem d'entrar al museu (1.100 kr) i no en tenim ganes. El hákarl és tauró fermentat sota terra i assecat.
"Comer hákarl en Islandia. Donde fueres haz lo que no vieres"
"Los platos más extremos de la cocina islandesa"
Tampoc tastem el harðfiskur (peix sec, halibut, amb mantega) ni fiskibollur (mandonguilles de peix), però sí síld (areng marinat), sobretot als desdejunis.

Els desdejunis estan inclosos al preu de l'hotel, i hi ha hagut disparitat. Normalment el café és molt fluixet. Em crida l'atenció que en quasi tots hi ha taronja natural i altres peces de fruita, com ara poma i plàtan, però també pinya, kiwi...
Sol haver-hi iogurt, i sols hem trobat el tradicional skyr en dos; és un tipus de formatge, amb aparença de iogurt, baix en greix i ric en proteïnes; molt dolç per a mi.

El pa és bastant bo; el més típic és el rúgbrauð, pa de sègol, un poc dolç.

Sempre hi ha cereals, i de vegades pasta per a fer gofre-creps. En alguns hotels hi ha dolços casolans, o formatges, o patés, o salmó, o embotits...
El que trobaré a faltar en tornar és l'escenari dels desdejunis: cara a la mar, als fiords, als rius, a la muntanya...

La beguda alcohòlica nacional és el Brennivín, o Mort Negra, licor de polpa de creïlla aromatitzat (nosaltres no l'hem tastada, però hem comprat una botelleta i ho farem ací quan ens hi veiem amb cor)

Hem tastat pocs dolços. Els més tracicionals són pönnukökur (creps, nata i baies) i  slöngukaka (pastís de crema de xocolate).

El que em perd és la regaléssia (el puromoro, lakritsi): Tópas, Opal...

- Mare, podria ser víking en aquesta terra de gel i foc?

"Salchichas, bacalao y bolas del amor en Islandia", un article preciós de Jesús Trelis, "Historias con Delantal"
"Comer en Islandia es fácil si sabes como"
"La mesa vikinga"