dijous, 14 d’abril de 2016

Pasqua ben florida


Enguany, no ens mengem la mona a València, ni a cap lloc, que ens n'anem al Japó. Tot i això trobem uns ous que ens recorden la Pasqua.


[Les religions majoritàries del Japó són el xintoisme (originari) i el budisme zen (majoritari; importat de l'Índia a través de la Xina i Corea; Buda gros i somrient). Hi ha aproximadament un 1 % de cristians -protestants-]
"Huevo de Pascua japonés"

El primer contacte amb la cuina japonesa el tindrem a l'avió (Fly Emirates Dubai-Osaka), on ens ofereixen la possibilitat d'un desdejuni japonés, amb peix, arròs bullit, salsa de miso i verdures cuites; amb bastonets (ohashi). Ja se sap: menjar d'avió (encara que en l'avió anterior havíem menjat un poc millor).

I quin vinet ens posen? Un francés, ohlala.
L'Ostal Cazes - Estibals 2013 AOC Minervois
42 % Sirà, 36 % carinyena, 12 % garnatxa i 10 % mourvèdre
Domaine l'Ostal Cazes. La Livinièra, Llenguadoc-Rosselló

  • Al llarg del viatge descobrirem que les estacions de tren i metro són un món complet (tant que algú dirà: "I quan vivíem a l'estació?"). En arribar a Kyoto, entrem en un restaurantet i sopem ni bé ni malament.
La nostra primera tempura

El nostre primer nigiri-zushi (peix sobre arròs)


El nostre primer sashimi o tsukuri (peix)


i també el primer edamame.
  • A Tòquio, de la mà de Teruyo, menjarem millor. Al Sushi Dining Sangubashi ( 4 Chome-5-1 Yoyogi, Shibuya, Tokyo 151-0053, +81 3-5333-5017) (Menys de 12 € amb cervesa inclosa)
Hi ha molts restaurants menudets, amb poques taules. Sempre hi ha un home preparant el menjar darrere el taulell, i gent menjant a l'altre costat.






  • A Nara dinem un menú molt turístic, el restaurant Miyama, amb un poc de cada cosa (kaiseki, tradicional japonés). (aprox. 16 € pers. )

  • Prop del temple Sensō-ji de Tòquio (Asakusa) dinem al Tempura Daikokuya (hem hagut d'apuntar-nos en una llista i esperar aproximadament una hora, però ho hem fet passejant o prenent una cervesa).  Tot és a base de tempura (de peix, gambes i verdures) i tendon (amb arròs, l'arrebossat és més fosc, però no sabem per què). Mengem en una taula baixeta, asseguts o agenollats al terra sobre tatami. (Aprox. 19 € persona x 7)

  • Beure un bon café és complicat, però en trobarem un que, amb llet, no està malament. A Kyoto desdejunem un dia a la casa i tres a l'estació (Aprox. 6-8 €):
Hoshino Coffee
Café amb llet, torrada i cassoleta amb crema de creïlla i ou. (Hi ha algú que demana sandvitx)


Café amb llet, torrada francesa (ens hem enganyat, és com una llesca amb ou, dolça, i amb nata) i ou bullit.

Inoda's Coffee
Café amb llet i torrades amb mantega i melmelada


Les estacions i els carrers estan plens de botiguetes -algunes amb escaparates precioses- on venen wagashi, un llaminadura tradicional japonesa que se serveix sovint amb el te i que s'elabora típicament a partir d'ingredients naturals, principalment vegetals, com el mochi (pastís d'arròs glutinós), la pasta de fesols azukis endolcida i fruita. Algunes, per un daikufumochi de te, quasi mataven.
traverseword
A Tòquio trobem un café&bar prop de casa que ens apanya i hi anem 4 de 5 dies, l'Imano Tokyo Hostel: hi ha bufet amb café (molt fluixet), te, llet, ous remenats, pa i torradora, margarina i melmelades, cereals, suc de taronja i algun plat preparat (600 ¥ = menys de 5 €)


  • Molts dies dinem comprant al súper o en parades pel carrer; hi ha de tot!: sandwitxos, broquetes, sushi preparat, soia de mil maneres, galetes salades i dolces, algues, verdures adobades o envinagrades diverses (tsukemono, konomono, oshinko, o okōko ) -que bones, per favoorrr!!!-, bolets, moniatos i castanyes torrats...
El mercat Nishiki de Kyoto és una delícia per als ulls, la vista, la boca...
pinterest




I el mercat de peix Tsukiji de Tòquio és una bogeria... No hi ha mar per a tant de peix!




Al seu voltant, hi ha molts barets on es pot menjar peix, però en alguns (com el Sushi Day) s'han de fer hores de cua!!!

  • Es creu que el ramen és la versió japonesa de la sopa de fideus xinesa, la mian. Els ingredients més importants són: men (fideu), sopa i gu (cobertura). Si els fideus són de forment sarraí, fins, es diuen soba, i si són grossos i de forment blanc són udon.
A l'estació de Kyoto, busquem dues vegades un bon restaurant de ramen, Kyoto Ramen Koji, però no el trobem, tot i que hi ha tota una planta de restaurants de ramen a la planta 10, tots amb ordenades i pacients cues de gent esperant.
La primera nit a Tòquio jo en menge un horrorós a Shinjuku Sanchome, on a més a més ens la claven (típic lloc guiri on a més de menjar malament ens ix caríssim, entre altres coses perquè ens cobren a preu d'or uns brots de soia que pensàvem que eren un detall de la casa, i també ens cobren taxes a banda, i ens parlen molt malament; després de la tranquil·la Kyoto pensàvem que Tòquio anava a ser la jungla, però solament fou un cas aïllat).
L'endemà, Teruyo ens porta a sopar per la zona a Himeji Kobe Kibou-Ken, un restaurant on mengem un ramen de miso fantàstic, ben calent, xuclant els fideus llargs, com ella (aprox. 10 € pers. Amb alguna cervesa i tot).


Sopem al taulell, on hi ha potets amb ingredients (algues, salses...) que podem afegir al plat. També hi ha una gerra amb te.
[El te sol ser debades. El te verd comú és l'ocha; i el te verd en pols, utilitzat en la cerimònia del te, és el matcha]
  • Un dia, per no fer cua, sopem unes hamburgueses de kobe a Kobe Gavli (10.800 ¥: aprox. 13 € pers., amb cerveses), on no hi ha ningú. Les xiques estan encantades amb nosaltres, que els hem omplit el taulell.
  • El dia que passegem pel camí dels Filòsofs, pensàvem que ja no anàvem a poder menjar res decent, però tenim sort i, encara que tard, ens agafen en un restaurant on ens preparen els famosos okonomiyaki (plat típic japonés de la regió de Kansai que consisteix en una massa amb diversos ingredients cuinats a la planxa: ous, ceba tendra, carn, verdures, fideus yakisoba...). Ens preparen aquesta mena de truita davant de nosaltres, en una tauleta-graella; estem asseguts al terra, sense sabates.

  • Un altre dia, per equivocació, i perquè en algun restaurant ja no ens deixen entrar, dinem en un coreà (prop del Palau Imperial: Korean Robata Ifu. Marunouchi My Plaza) Verdures amb ou i fideus!!!

  • I l'últim dia, aclaparats pel mogolló d'Harajuku i farts de fer cues, dinem en un restaurant molt gran, Kintan. Demanem un menú amb variadet de carn de kobe, que torrem a la graella de la taula. Inclou una copa de vi i postres.

[Estic a punt de robar la K del reposabastonets per a Kataklub, però no m'hi atrevisc]

"El menú tradicional japonés o Ichiju San-Sai"
"Qué comer en Japón"
"Japonismo gastronómico"

  • Sembla que sake, en japonés, significa "beguda alcohòlica", però a Occident volem dir "beguda alcohòlica japonesa feta d'una infusió d'arròs", coneguda al Japó com nihonshu. N'hi ha de tants tipus i preus...!
Descobrir Japó. "Sake"
"Tipos de sake"

A mitja vesprada...


El shōchū (de Illa de Kyūshū) és una beguda alcohòlica de Japó, comunament destil·lada d'ordi, moniato o arròs. Sol tindre 25% de graduació alcohòlica, cosa que el fa més lleuger que el whisky i més fort que el vi i el sake.


Kuro Kirishima: Imo Sochu

83% imo (moniato), 17% arròs

25% vol





  • Algun dia ens fem un gintònic -més barat que la cervesa-, com un, gloriós, mentre veiem caure el sol a l'illa d'Obaida.
Ester
Kampai (Salut)!

  • Si veieu aquesta foto, penseu que hem fet un japanish teletransporting?

No, clar. Estem en en una taverna espanyola a Kyoto, La gallega; hi entrem per a usar la wi-fi -que ens havíem dividit en dos grups i no ens trobàvem-; de pas, fem una copeta de vi (o de cava) o una cervesa i ja que estem, ens aprofitem que un japoneset parla espanyol perfectament i ens reserva en un restaurant per a sopar.

Memorable, la nota que els deixa E. amb el "pan con tomate".


També hem tingut temps per a la nihon ryōri (alta cuina japonesa):
Demanem el segon menú començant per baix (és el que ens recomana el cambrer): TAMAGASUMI (13.000 ¥, aprox. 106 €; els altres 11.000-17.000-23.000)
(tripadvisor)

Comencem amb un Sparkling sake MIO (també per insistència del cambrer)
Sake amb bombolletes, un poc dolç.
5 % vol.





- Aperitiu: peix de gel cuit a foc lent, firely squid (calamar?), broard bean, Kujo-leek (porro?), miso amb vinagreta de mostassa, pebre d'aigua



Sileni The Triangle HB Merlot  2013
Merlot
13,5 % vol.
Sileni States. Hastings. Hawke's Bay. Nova Zelanda

x2

Fruita, punt dolcet, suau.



- Sopa clareta de cloïsa, alga marina wakame, barretera (petasites, butterbur), brot de pebre japonés


- Sashimi de tonyina, besuc, cloïsa; crudités de verdura, miso YAMARI-moro

- Plat fred: cavalla espanyola, rave; hexagràmid (peix) marinat en salsa picant, ceba i paprika; seitan marinat, poma, raïm i pinyons amb tofu; tempura de brot de bambú, fulla i flor del cirerer; sasamaki sushi de salmó

- Plat calent: hot pot (o calder mongol; amb foc viu) amb llet de soia; mandonguilla d'ànec, tofu, set verdures; tofu fregit, espècies japoneses picants


- Arròs al vapor amb congre, sopa de miso, envinagrats


(No entenem com al final del menú esns serveixen arròs i sopa; però més tard comprovarem que això és normal al Japó)

- Postres Céleste, de Pierre Hermé, París

Te

Tot molt bo i molt ben presentat. I ens riem amb ganes. Llàstima que al final s'obliden un poc de nosaltres (sembla que se'ls fa tard i volen anar-se'n). Alguns tenim algun problemeta per a pagar amb targeta... sort dels amics!

  • A Tòquio volíem anar al Sukiyabashi Jiro (3 estrelles Michelin; es va fer molt famós pel documental "Jiro Dreams of Sushi")

Però no pot ser. Tot i això volem trobar el restaurant on sols mengen 10 persones, a l'interior de l'estació de Ginza. Està tancat a l'hora de sopar.


"Dining at Jiro"

De manera que busquem el nostre Jiret particular, a l'Akai 閼伽井 / 赤井 (Bib Gourmand / 1 estrella Michelin)
Teruyo ens fa la reserva en aquest restaurant  (4-13-16 Ginza, Chuo-ku, Tokyo 03-3248-4567). Ens avisen que ningú no parla anglés.
És un taulell on caben 10-12 persones (nosaltres, som 6; + 3 + 2 = 11) i el nostre Pepico japonés, (Hiroki Abe?) s'ho fa tot: prepara els plats, els serveix, està atent a la beguda i també si tenim fred o calor... Per a no parlar anglés, ens aclarim bé, encara que no sabem què mengem, sols ens diu "drink" i "escabetx".


Uns demanen cervesa i unes altres demanem sake.

Sake Kagatobi Gokkan Karakuchi (Junmai)

Fukumitsuya Sake Brewery

Fortet (16 % vol.?). Servit fred.













Tofu

Calamarsons amb envinagrats


Sashimi

Serà aquest el fugu (peix globus)? No crec, però el fugu kara-age  és una de les especalitats de la casa.

Escabetx

Anguila? Congre?

Arròs i sopa de miso

Total: 6.266,66 ¥ (aprox. 51 €) x 6
Absolutament recomanable; molt contents amb el nostre Jiret. I no és massa difícil de trobar (és veritat que portàvem localitzador).

[Per a demanar el compte, creuen els dos dits índex (als estrangers ens diuen "check")
No s'hi deixa propina.]

  • I el que realment ha estat un luxe ha estat dinar a casa de Teruyo, en una caseta de fusta en una zona residencial d'un poblet aproximadament a 1,50 h amb tren de Tòquio.
Hi haurà ensalada amb alvocat, pollastre, hamburguesa de tofu, arrel de lotus, arròs roig i blanc, sopa, te... Per a les postres, un cítric paregut a l'aranja, però molt més bo; és el yuzu?
Te i uns dolços: un mena de motxi d'herbes i crec que anko. Hi ha diversos potets amb soja en pols... o jo què sé, que ens agrada.




I encara tenim el privilegi de passejar per un jardí vora el riu Moto-Arakawa, sense gent, amb els cireres florits (sakura). Dels arbres pengen unes etiquetes amb haikús que han penjat els xiquets de l'escola. Arigato, Teruyo.