dilluns, 21 de juliol de 2014

La Sucursal* o... "Ja m'ho havia dit el meu home"

divendres, 18 de juliol del 2014
La Sucursal. Guillem de Castro, 118. Barri del Carme - 963 746 665

Tots els dies no es guanya una oposició i el xic, contra tot pronòstic, l'ha guanyada, així que cal celebrar-ho ja. El seu restaurant favorit de València és Camarena, però com que jo sempre estic molt pesada que no he anat mai a la Sucursal -em falta eixa estrella en el meu afany col·leccionista- i allà que anem, tot i que ell mai hi ha sentit la màgia de les estrelles.
(Crec que amb una estrella Michelin tenim a València: Ricard Camarena, El Poblet, Vertical, Riff i La Sucursal)

Restaurant de disseny "modern" situat al primer pis de l'edifici de l'IVAM. El porten els germans De Andrés: Jorge, el xef, i Javier, el cap de sala. El grup La Sucursal també compta amb Vertical i Coloniales Huerta.
El local és ampli. Hi ha ocupades unes cinc o sis taules, entre cinc persones i una sola; s'hi escolta bastant l'anglés dels americans.

Ens deixen a taula uns aperitius cruixents de plàtan i iuca i una botelleta d'aigua i tarden bastant a dur la carta.
Sols tenim la possibilitat de triar un dels tres menús que hi ha: Tradición (45 €), Armonía (55 €) i Tekstura (65 €). Ens recomanen l'últim, clar. Nosaltres no ho tenim clar ja que hi ha algunes cosetes que no ens agraden o no ens abelleixen. En principi no s'hi mostren massa col·laboradors, però finalment hi accedeixen.

La carta de vins és amplia, però els preus -almenys dels vins que coneixem- ens semblen excessius.


Elisabeth Raventós 2006 Brut  DO Cava
60% xarel·lo, 30% Chardonnay, 10% Monastrell
12 % vol.
Raventós i Blanc. Sant Sadurní d'Anoia, Penedès
48 € + IVA (18,95 € a Univinum!!!)

Fruita blanca, herba, poc cítric, poc forn... Bona companyia.

En la pàgina de Raventós i Blanc no apareix. Ens diuen que aquesta serà l'última botella, i que li han fet un beset al cul en traure-la del celler. M'ha recordat quan ho féiem de menuts amb el got de llet. Un detall entranyable.


Entrants
Tartar de verdures, amb tomaqueta, envinagrats i romesco d'ametla.


Ens porten una cassoleta amb una mantega d'herbes i una altra salada que trobe boníssima.
Podem triar entre pa amb cereals, pa amb espinacs i pa d'oli. I en un plateret, oli verge de la Serra d'Espadà (crec que Casalbert).

El segon entrant o primer plat del menú són uns llomets de cavalla en tempura. Normalets.

Rovell d'ou amb emulsió de bacallà fumat i cruixent d'ibèric. Ja l'havíem tastat molt paregut a Vertical en la 13ª Experiencia Verema.


Liquat d'herbes amb favetes tendres i cocotxes. Aquest està molt bo, però, novament, ja l'havíem tastat a Vertical amb vieires i polpet. A Jj li posen gambetes (a causa dels canvis que faran després).


Arròs cremós de vegetals de mar i crosta d'algues. No m'ho puc creure, una altra vegada el mateix plat! La primera vegada almenys hi havia el factor sorpresa i em féu gràcia... (A Jj li'l canvien per cocotxes amb verduretes).
Verema
Mollets (farcits d'asadillo -pimentó roig al forn- segons posa al menú) en suc de les espines i gingebre. (A JJ li'l canvien per lluç amb suc de calamar i espàrrec blanc)


Blanquet amb fenoll i callos. Molt saborós, encara que a mi no m'agraden massa aquestes textures.


Per a les postres, el que anomenen "prepostres", que no estaven al menú, com una poma però amb una textura molt especial, refrescant, amb gelat.

I el xocolate torrat, amb plàtan madur. No sé, molt anglés, tot mesclat...



I encara que no demanem café, ens porten uns petit fours, que haurien d'haver estat més fresquets.

Javier de Andrés acaba de rebre el premi al Millor Director de Sala 2013 (Premis Nacionals de la Reial Academia de Gastronomia, Madrid, 14 de juliol del 2014)

fb
M'alegre molt i el felicite. Però nosaltres no l'hem vist ni l'hem sentit. Llàstima.
Él que sí hem notat és el temps que passava entre plat i plat, massa.
En el menú posa que l'IVA està inclòs, però en la carta de vins no posa res, i no està inclòs.
Pa: 3 € x 2 + IVA; Aigua Vichy Catalan: 2,50 € + IVA
S'hi parla anglés. I fins i tot un espanyol de Jaén quasi incomprensible. Probablement també francés. Però no valencià.

Jo tampoc no hi he vist les estrelles avui. Ja m'ho havia dit el meu home.

"Del Ave Fénix de la cocina al rey de la sala", JESÚS TRELIS. 19-07-2014

Verema-Abreunvinito (última referencia d'octubre del 2013)