dimecres, 8 de febrer del 2012

La vid

Asador La vid, Salas Quiroga, 15 46007 - València

JJ sempre m'havia parlat d'aquest lloc, i avui, dimecres i bon dia, l'he conegut: clàssic, agradable, amb bona matèria primera, servei del de tota la vida, amb el consell sempre a punt però sense importunar...
4 ostres Gillardeau:   mmmmm la mar  (12 €)


2 sepietes planxa:  menudetes, fresquíssimes i saboroses (6 €)


Ous remenats amb boletus i foie gras:  està molt bo, amb un punt dolç mesclat amb sal interessant; llàstima que no hagen tret el pa adequat (8,22 €)  [havíem demanat botifarra de Burgos, però s'han enganyat i ens ho repensem]
[Llàstima de plats blaus! Per a les ostres...bé, però prou]

Mitjana de bou: en el seu punt; textura i temperatura perfectes; sal adequada. Amb un plat de creïlles fregides -llargues i finetes- i pimentonets de Padron (38,32 €)

 pa (2 x 1,30 €)
gelat de violetes i de iogurt (4,20 €)
cervesa  (1,70 €)
café (1,20€)
+ 8% IVA
verema

Ens deixem aconsellar en el vi, entrem a la bodega i ... ix un...
Tomás Postigo 2009*
Ribera del Duero
85% tempranillo, 10% cabernet sauvignon i 5% merlot
Intens, fruta negra, regaléssia, xocolate, menta... llaminer, estructurat, persistent, potser un poc massa alcohòlic. Fa un dinar ben agradable.
Val uns 18 € en botiga [ens conviden; gràcies, Fernando]
* Tomás Postigo és "l'ex" enòleg de Protos i Pago de Carraovejas.
verema 

 
També ens conviden a una copeta de cava, Lunàtic
Perellada 70%, Macabeu 15%, Xarel.lo 15%  (?)
Torrelles de Foix (Barcelona)
Un cava curiós

1 comentari:

EVO ha dit...

Visita "pensat i fet".
Al llegar encuentro a mi amigo Fernando que esta compartiendo mesa con unos colegas.

El menú os lo ha comentado Eva, pero os destacaré las extraordinarias ostras. Era como estar sentado en un rompeolas con los pies colgando, dejando que el atlantico mojara mis pies.
Si le sumamos un interesante vino (gracias Fernando por tu invitación) y una agradable sobremesa, tenemos como resultado una más que agradable velada, surgida de un día que nació sin pretensiones.

La felicidad es a veces tan simple.