Om-Adrià

Carta a Ferran Adrià: 'El senyor Steve'

ALBERT OM    ara.cat  3/02/2012

Hàbil com ets, vas decidir tancar El Bulli abans no se't convertís en una càrrega feixuga. Ara disfrutes de la llibertat de reinventar-te, de conquerir nous espais de lideratge més enllà dels fogons. Comença a tenir més sentit comparar-te a l'Steve Jobs que al Dalí de la cuina.
D'un temps cap aquí, t'interessa més parlar que no pas cuinar. Les teves conferències sobre innovació i creativitat són una delícia. És cert que hi ha molts fonemes que no pronuncies bé, però he vist molt poca gent que comuniqués millor que tu. L'últim exemple, aquest dimarts a la inauguració de l'exposició sobre El Bulli. En comptes de parlar de tu, et vas queixar perquè els patrocinadors no apareguessin amb un cos de lletra més gran en els cartells de la mostra. "Per què el món de la cultura sempre vol amagar els espònsors? Sense els seus diners, nosaltres no tenim llibertat per crear".
Potser no vas dir exactament això, paraula per paraula, perquè és veritat que tens un estil especial de parlar: comences les frases i quan te'n canses deixes que les acabem nosaltres. Tu ja estàs dient una altra cosa, perquè t'ha vingut una nova idea al cap. És el magnetisme de la imperfecció. Una manera de parlar que ens recorda cada dia els teus orígens humils. El segell d'un geni, que com tots els genis han de tenir un punt d'incomprensibles.
Algun dia, per cert, m'agradaria preguntar-te què passa quan tothom et tracta com si fossis un geni. ¿T'acabes creient que ho ets, perquè tanta gent no pot estar equivocada, o a vegades quan ets al llit, a punt d'adormir-te, penses: vols dir que tots plegats no n'hem fet un gra massa? Em puc imaginar la resposta: que sí, que hem fet coses extraordinàries, però que jo sóc un paio molt normal i que per no tenir, no tinc ni cotxe.
Ni cotxe, ni casa -vius en un pis de 50 metres quadrats-, ni roba de marca. Des que el 30 de juliol vas penjar la jaqueta blanca de xef, sempre et veig amb el teu uniforme descurat d'americana i samarreta fosques. Però amb la teva última transformació, has tornat a demostrar que ets el més llest de la classe. Tancant El Bulli has deixat de competir a la mateixa lliga que els altres cuiners i, automàticament, t'has situat en un estadi superior. Lluny de neguits i enveges. Més admirat i respectat que mai, perquè el missatge que jo et llegeixo entre línies és: ara sóc jo, però també podries ser tu.
P.D. És fascinant el viatge del barri de Santa Eulàlia, de l'Hospitalet, a ser una de les 100 personalitats més influents del món. I haver-ho aconseguit amb una proposta tan valenta i radical. El repte és que de Catalunya en surtin nous Ferrans Adrià. Ah, i no cal que siguin cuiners.